|
www.fuentepalmera.org |
|
|
|
|
La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
|
el Fuero de las Nuevas
Poblaciones |
|
|
"Todos los terrenos son muy llanos y hay buenos caminos" y
"el lugar más apropiado para la población es donde está la fuente
palmera, ya que allí hay muy buen agua y abundante y que será mucho más cultivándola"
|
|
(És el resum d'un fragment d’un document sense firma, probablement escrit
entre els mesos de juliol i agost de 1768 per Fernando de Quintanilla, subdelegat de les "Nuevas Poblaciones", com a resultat de la inspecció
prèvia a la seva colonització de la zona de los Picachos de Écija i Hornachuelos.) |
|
|
Fuente
Palmera, el començament |
|
|
|
A l’Enciclopèdia
Catalana
www.enciclopedia.cat
l’entrada "Fuente Palmera" ens diu: |
|
Municipi de la província de Còrdova,
Andalusia, a la vall del Guadalquivir riu que forma el límit NW del
terme. Població: 10.788 h [2009]. És a llevant de Palma del Río. Hi ha
agricultura (cereals, llegums, oliveres) i ramaderia (porcí) amb
indústries derivades i del metall. |
|
|
|
La colònia de Fuente
Palmera avui |
|
En el mapa indicat
com a
mapa 1 veiem la seva situació cap al sud-oest de Còrdova,
envoltada per Écija, Palma del Rio, Hornachuelos, Posadas, Almodovar del
Rio i Guadalcazar; i a tocar del límit entre les
dues províncies: Sevilla i Còrdova. |
|
Si hi posem una mica més de detall, mireu
mapa 2, ja podem veure una de les característiques de quasi
totes les Nuevas Poblaciones: un nucli urbà central o de més importància, la feligresia,
Fuente Palmera en el nostre cas, i unes quantes aldees
associades; aquestes aldees son: Ochavillo del Río (1), La Herrería, Peñalosa, Villalón,
La Ventilla, Silillos, Cañada de Rabadán i Villar. Fuente Carreteros
(2) també ho havia estat, però des del
2 d'octubre de 2018 està
encaminat a esdevenir un municipi independent per segregació del terme
municipal de Fuente Palmera; això serà a partir de les eleccions
municipal de l'any 2019. |
|
Si ampliem una mica més i mirem el
mapa 3 hi
trobarem unes particularitats que, si exceptuem el cas de Zocueca o El
Rumblar (3), només té Fuente Palmera i cap més de les altres
Nuevas Poblaciones tant d'Andalusia com de Sierra Morena; aquestes
particularitats son: |
 |
Dues parts
del terme municipal de la colònia estan separades en altres termes
veïns: Silillos per una banda, envoltat per Fuente Carreteros,
Palma del Río, Hornachuelos i Écija, i Villar per l’altre, enclavat
a dins de Écija que és a més a la província de Sevilla. |
|
| |
|
|
|
Hi ha un enclavament
dins de Fuente Palmera, a la zona de Los Picachos, que pertany al
terme municipal veí d'Almodóvar del Río. |
|
|
|
Sobre la Cañada de
Rabadán desconeixem, de moment, quan va començar a sorgir aquest
lloc; però pel fet de fer-ho de forma espontània i sense tenir cap
repartiment de territori en forma de suertes no és pot considerar de forma estricta com a una aldea
inicial associada de la feligresia de Fuente Palmera. . |
|
| |
|
|
|
|
|
Des del seu origen que la Cañada del Rabadán no te encara definits els
límits i la seva situació actual en altres aspectes és també un xic
ambigua. El seu estat
es va tractar, per exemple, en un Ple de l'Ajuntament de Fuente Palmera
de 22 de desembre de 2010, per tractar
sobre el pressupost municipal per a l'any 2011. En una notícia sobre
aquest Ple es diu el següent: |
|
"Por otro lado, el pleno de ayer también
aprobó propuestas de suma importancia para el municipio como el deslinde
y desafectación de la Cañada del Paguillo o Cañada del Rabadán como base
para iniciar los trámites con el Ayuntamiento de Écija para que este
núcleo pase a ser incluido en el término municipal de Fuente Palmera
...". |
|
La situació de la Cañada de Rabadán també apareix en un
Butlletí
Oficial del Parlament d'Andalusia de l’any 2005 (número 214
de la VII Legislatura, fascicle 3, pàgines 13452 i
13453): |
|
"(...) la situación peculiar (...) en el
núcleo de población de La Cañada del Rabadán, de la Colonia de Fuente
Palmera (Córdoba). Según aquella información, el poblado en cuestión
está enclavado en el término municipal de Écija (Sevilla), aun cuando
los habitantes de La Cañada del Rabadán se consideran cordobeses y dada
la falta de precisión de los límites provinciales, consideraban que
estaban en situación irregular, pues deben pagar unos impuestos en la
provincia de Córdoba y otros en la de Sevilla. Igualmente, según qué
servicios públicos se trate los reciben de Fuente Palmera o de Écija (revisión
catastral). |
Iniciamos, pues, las actuaciones de oficio para determinar cuál fuera el
origen, antecedentes y situación de la problemática expuesta,
dirigiéndonos al efecto, para recabar la oportuna información ante la
Alcaldía de Fuente Palmera (Córdoba) y a las Presidencias de las
Diputaciones Provinciales de Córdoba y de
Sevilla." |
|
Més actualment, en el
Ple Ordinari de l'Ajuntament de Fuente Palmera de
5 de març de 2014, l'alcalde va entregar un document datat
el 26 de febrer de 2014, per a la
seva constància literal a l'acta, titulat "Alteración del término
municipal y provincial de Fuente Palmera / Écija. Permuta", on a més d'antecedents històrics i contemporanis
s'exposa la situació actual de les gestions sobre aquest tema de La Cañada de
Rabadán amb diversos estaments. |
|
|
|
(1) Ochavillo del Rio té la
condició de
Entidad Local Autónoma
de Fuente Palmera des de l'any 2009. |
|
(2) Fuente Carreteros va ser una
Entidad Local Autónoma de Fuente
Palmera des del 1989, amb la intenció de segregar-s'hi des del 1995. |
|
En la notícia sobre el mateix Ple de desembre
de 2010, que hem citat anteriorment al parlar sobre la Cañada de Rabadán, ja
s'anunciava el següent sobre Fuente Carreteros: |
|
"Por otro lado, el pleno de ayer también
aprobó propuestas de suma importancia para el municipio como (...) la
iniciación del procedimiento para la formación del expediente de
segregación para la creación de un nuevo municipio con denominación
Fuente Carreteros." |
|
(3) El Rumblar, o Zocueca, va començar com
una feligresia de les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena, però per
certes necessitats va passar a formar part d’un altre terme municipal.
Com que aleshores encara estava vigent el Fuero no es va poder incloure
en cap dels termes veïns i per tant va quedar inclòs com a aldea en el
de Guarromán, que era la feligresia més propera pertanyent a les Nuevas Poblaciones, quedant envoltat per altres termes que no son el seu propi com en el
cas de Silillos. Al abolir el fur pel Reial decret
de 5 de març 1835 sembla com si El Rumblar hagués de passar a Bailèn, que està més a
prop que no pas Guarromán, però per un "lapsus" d’aleshores avui continua
igual. |
|
|
|
 |
|
 |
|
mapa 1 |
|
Fuente Palmera i la
seva situació a la vall del Guadalquivir. |
|
|
|
 |
|
mapa 2 |
|
mapa 3 |
| La
Colònia de Fuente Palmera avui; la feligresia amb les seves aldees i
altres localitats veïnes |
Els
límits del terme municipal de Fuente Palmera; els mateixos des del segle XVIII
fins a finals de l'any 2018, quan Fuente Carreteros passa a ser
municipi independent. |
|
|
|
L’origen dels mapes anteriors és
sigpac.mapa.es/fega/visor
amb un treball d'edició posterior. |
|
|
La toponímia |
|
Sobre el nom de la feligresia o lloc
principal, Fuente Palmera, ja n’hem parlat, o més aviat hem fet una
cita, de bon començament; hi
tornarem més endavant, quan comentem l'informe de Fernando de
Quintanilla, i ho repetirem en el comentari sobre el conjunt hidràulic
reconstruït. |
|
El nom de la colònia en els primers escrits el
trobem com Fuentepalmera i fins i
tot com Fuente Palmero
en algun mapa (1). |
|
Cal dir, però, que al igual que La Carolina va
ser La Peñulela o que La Carlota va ser La Parrilla, Fuente Palmera
va ser Los Picachos. |
|
El topònim Picacho o Picachos és recurrent per a tota la zona i voltants
de Fuente Palmera on hi trobem, per exemple, el Arroyo de los Picachos
(al nord-est de Fuente Palmera), Picacho de Medrano, Picacho de Ramos,
Llanos del Picacho (tots cap al nord del terme municipal), Los Picachos
(és l'enclavament d'Almodóvar del Río dins de Fuente Palmera), pago de
Los Picachos (al sud d'Hornachuelos) etc. |
|
Aquest topònim temporalment va ser previ
o va conviure amb el de Fuente Palmera per
anomenar a la colònia tal i com podrem veure seguidament en l'informe de
Fernando de Quintanilla, o com ens ho fa notar Tubío Adame en
la segona edició de “Historia de la colonia de Fuente Palmera 1768-1900”
on reprodueix el nomenament que fa Olavide, amb data a Sevilla de primer de
desembre de 1768, de Santiago Didiez com a capellà del "sitio de Los Picachos" tot fent referència a la actual Fuente Palmera. |
| Per la nostra part, i
per comprovar que la denominació de Los Picachos en referència a
Fuente Palmera va tenir una certa durada, oferim la imatge de la
dreta; correspon a un fragment de una partida matrimonial
localitzada en el arxiu parroquial de la Parroquia de la Inmaculada
Concepción de La Carlota. Aquesta partida està datada el 18 de
juliol de 1769, i en ella podem observar que un dels contraents,
Bartolomé Bernet, és residente en la Población de los picachos,
és a dir a Fuente Palmera. |
 |
| La núvia, el nom de qual
no apareix en aquest fragment de la partida, va ser Catalina
Aichelin (o Archelin) i residia a San Sebastian de los Ballesteros. |
| Aquest matrimoni va
passar a residir a Fuente Palmera i son part del meu arbre
genealògic. |
|
|
|
|
Parlem ara sobre les aldees associades i
fixem-nos en la següent llista que copiem de l’enviada per Olavide al ministre
d’hisenda Muzquiz l'1 de novembre de 1775 (segons "Historia general de España - Reinado de Carlos III" de Danvila y Collado,
de 1891) i que ens diu que en el seu origen les aldees associades a Fuente Palmera van ser:
"Ventilla, Peñalosa, Herrería, Aldea del Rio, Villalón, Hilillos i Fuente
Carreteros (2)"; no trigarien gaire a aparèixer primer Villar
de Marcos i Cañada de
Rabadán més tard. |
|
Comparant aquesta darrera llista amb la llista
actual que hem exposat a l'iniciar l'apartat anterior, i que repetirem a
l'acabar aquest, podrem observar diverses variants en
els topònims de les aldees. Algunes son diferències menors mentre que
altres diferències son ben notables, sobretot si ho comparem amb altres textos
i documents. Per exemple: |
|
|
Aldea del Rio: correspon
a Ochavillo del Rio (3). El topònim "Ochavillo", també
recurrent per la zona de Fuente Palmera, el
trobem per exemple al puig d'Ochavillo Alto, de 182 m, proper a Silillos, o a les Casas de los Ochavillos Altos, també properes a
Silillos però ja dins del terme d'Écija etc. |
|
| |
|
|
|
Hilillos:
correspon a Silillos; en algun text apareix com Silillas i fins i
tot com Fuente del Ochavillo (4) en alguns mapes (5) i (6). |
|
|
|
Villar de Marcos: passa a
ser El Villar o simplement Villar. |
|
|
|
|
|
Tornem ara a anomenar les 9 aldees o llocs que avui en
dia formen la Colònia de Fuente Palmera: el nucli principal Fuente Palmera, La Ventilla, Peñalosa, La
Herrería,
Ochavillo del Río (7), Villalón, Silillos, Villar i Cañada del Rabadán. |
|
|
|
(1) Manuel Sebastián de Luzguiños "Plano Topográfico del Termino de la
Ciudad de Ézixa en el cual se Demuestran las Tierras Realengas que se
comprehenden en dicho Termino"
de l’any 1786 aproximadament, es pot
trobar en el
Instituto de Estadística y Cartografía de
Andalucía. |
|
(2) Recordem que Fuente Carreteros va ser una
Entidad Local Autónoma de Fuente
Palmera des del 1989 amb la intenció de segregar-s'hi des del 1995. Definitivament des
del 2 d'octubre de 2018 està encaminat a esdevenir un municipi
independent per segregació del terme municipal de Fuente Palmera; això
serà a
partir de les eleccions municipal de l'any 2019. |
|
(3) No te res a veure amb
Villa del Río,
localitat situada a l’extrem oriental de la província de Cordova a tocar
amb la de Jaen i que anteriorment s’havia anomenat també Aldea del Rio. Segons alguns
autors, Villa del Rio, va canviar a aquest nom l’any 1635 en que Felipe IV li va concedir el
títol de "Villa". En els documents corresponents a aquesta localitat del
Catastro de Ensenada, amb data de 24 de maig de 1752, se la anomena Villa
de Aldea del Rio. |
|
(4) Fuente del Ochavillo és el nom d’una
històrica font de Silillos sobre la que avui en dia s’està treballant per esbrinar
el lloc exacte on es trobava. |
|
(5) Tomas Lopez
"Mapa geografico del reyno y
obispado de Cordoba" de
1797, es pot trobar en la
Biblioteca Digital Hispánica.
|
|
(6) "Plano topografico de la feligrecia de
Fuente Palmera" de Jose de Ampudia y Valdés, també és pot trobar en el
Instituto de Estadística y Cartografía de
Andalucía. |
|
(7) Recordem que Ochavillo del Rio és una
Entidad Local Autónoma de Fuente
Palmera des del 2009. |
|
|
L'origen de la
colònia de Fuente Palmera. L'informe de Fernando de Quintanilla |
|
Encara que ja hi han mostres de població a
Fuente Palmera d’abans del l’any 1500 aC fixarem com a punt de partida l’any 1385
quan es va fer la delimitació dels
termes de Posadas, Almodovar
i Hornachuelos; entre aquestes poblacions van quedar uns terrenys erms, Picacho
de Hornachuelos i Picacho de Almodovar, que l’any 1768 juntament amb alguns de
Palma del Río i principalment d'Écija van ser els que van
formar la Nueva Población de Fuente Palmera, com intentem
explicar en l'apartat de
La formació de la colònia. |
|
|
|
Malgrat les dificultats trobades, i encara
presents en les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena, Olavide pensà en ampliar la zona
de colonització posada sota la seva autoritat. Amb aquest objectiu en abril de 1768 proposà a Campomanes de poblar
un altre part del camí reial de Madrid a Cadis: els dos deserts situats abans i després d'Écija coneguts com
a desert de
la Parrilla i desert de la Monclova; pel que fa al de la Parrilla en el seus informes
assegura que el terreny és fèrtil
i que hi ha aigua; reconeix però que està desert i que no hi ha, en la Parrilla, només que una venta
que és un cau de
bandolers. |
|
Cal assenyalar que aquest projecte per instal·lar nous immigrants
és per a Olavide diferent del
de Sierra Morena i és probable que sigui iniciativa personal
seva, ja que en el contracte amb Thürriegel i el Fuero de las Nuevas Poblaciones només
es preveia una zona de colonització, a menys que es consideri la zona
de la Parrilla i de la Monclova com a faldas de Sierra Morena (1). |
|
La diferència és que aquesta nova regió
a colonitzar no és tan accidentada com Sierra Morena i que ara, des de el
seu punt de vista, aquestes planures d'Andalusia occidental li permeten fer sobre un terreny verge l’aplicació del pla de Reforma
Agrària que havia proposat feia uns mesos al Consejo de Castilla.
Aquesta nova població composta per famílies estrangeres treballarien, deia Olavide, amb aplicació i presentarien als naturals del
país "un exemple pràctic i sensible de gents que treballen, que tanquen
les seves terres, que viuen en elles, que les beneficien i femegen;
ensenyaran als grans propietaris a dividir les seves immenses
possessions, doncs veuran directament el benefici que en resulta i
contribuiran amb el seu exemple i conducta a persuadir als genis d’Andalusia
(2)". |
|
El permís del Consejo de Castilla per començar el nou
projecte arribarà pel setembre de 1768; aquests nous
centres de colonització serien designats com Nuevas Poblaciones de
Andalucía
i amb capital a
La Parrilla (anomenada desprès La Carlota). |
|
|
|
 |
|
Un cop anomenat subdelegado de les
Nuevas Poblaciones
d'Andalusia, Fernando de Quintanilla i Quintanilla, va iniciar
l’exploració i reconeixement del terreny considerat pel projecte de
colonització de la futura colònia, encara sense nom, de Fuente Palmera; la zona
inspeccionada és la d'Hornachuelos i de
los Picachos d'Écija. |
| L’informe està elaborat entre els mesos de juliol i
agost de 1768 i enviat al superintendente de les Nuevas
Poblaciones, Pablo de Olavide; aquesta data, entre juliol i agost
de 1768, és també la
d’inici de les negociacions que es proposen en algun punt de
l’esmentat informe (3). |
| |
| El resum d’alguns dels punts
del informe de Quintanilla és el següent: |
|
|
L’extensió de
terreny considerat és suficient per a una mica més de
tres-cents colons. |
|
|
Majoritàriament hi ha bona terra, sobretot en l'erm d'Écija
anomenat El Ochavillo (4), d’unes 3000 fanegas (5) d’extensió. |
| |
|
|
Es podria
establir només una església i encara que hi hauran
suertes allunyades una o dos llegües d’aquesta es podria
solucionar amb ajudants de capellà o fins i tot amb
l’establiment d’alguna ermita. |
| |
|
|
Fragment de les zones de Nuevas Poblaciones d'Andalusia segons el "Mapa geografico del reyno y obispado de Cordoba"
de Tomas Lopez (1797) |
|
|
|
Aquestes terres del Picacho estan dividides per un
cortijo anomenat
Guadalmelenas que, sense ser necessari per poder augmentar
el nombre de colons, seria convenient tenir-lo per mantenir
la població reunida. És propietat del marquès de las Torres;
es proposa compensar al marquès amb igual numero de
fanegas
en l’erm del Ochavillo, si no s’acceptés la permuta es
proposaria un camí mestre que travesses el cortijo
per tenir ben comunicats tots els colons amb la feligresia. |
|
|
|
|
|
|
|
|
Tots el terrenys son molt plans i hi han
molt bons camins, el lloc que millor li semblava per a establir la
població és "on hi ha la fuente palmera", ja que allà hi
ha molt bona aigua i abundant i que serà
molt més cultivant-la. |
|
|
|
|
|
|
|
|
(1) L’article XXV de la Real Cédula de 5 de
juliol de 1767 o "fuero de poblacion, que se debe
observar en las que se formen de nuevo en
la Sierramorena"
diu: "En consequencia de lo antecedente se deben
conceptuar, como sitios a proposito para la nueva Poblacion, todos los
que se hallen yermos en
la Sierramorena, señaladamente en terminos de Espiel,
Hornachuelos, Fuenteovejuna, Alanis, el Santuario de
la Cabeza ,
la Peñuela ,
la Aldeguela ,
la Dehesa de Martinmalo con todos los terminos
inmediatos, y generalmente donde quiera que en el ámbito de la Sierra y sus faldas, juzgare el
Superintendente por conveniente situar los nuevos Pueblos". |
|
L’article LII entre altres coses diu:"Para todo lo referido y lo demas anexo y dependiente, se le
confiere plena autoridad al citado
Don
Pablo de Olabide ..." , potser aquest article li permet tenir l'iniciativa
de sol·licitar la modificació o ampliació de l’article XXV. |
|
(2) Aquesta cita és, segons M. Defourneaux
(Pablo de Olavide ou l'afrancesado - 1959) part de l'informe d'Olavide a
Campomanes en la seva sol·licitud de poblar aquesta regió entre Còrdova
i Écija. El que presentem és una traducció del francès; desconeixem
l'original en castellà. |
|
(3) El document no té ni data ni signatura,
però tothom accepta que es de Quintanilla atès que era l’únic autoritzat
a fer-lo com a "subdelegado" de les Nuevas Poblaciones d'Andalusia i pel
que fa a la data és igualment acceptada perque és la compresa entre el
seu nomenament com a "subdelegado" i el de l’autorització per iniciar el
projecte i les negociacions proposades que van arribar pel mes de
setembre de 1768. |
|
La referència d'aquest document atribuït a
Quintanilla és "Archivo Histórico Nacional, Inquisición, legajo 3607". |
|
(4) No te res a veure amb l'aldea
d'Ochavillo del Río. La zona que aquí s'anomena correspon aproximadament a la part que avui en dia
son les aldees de Silillos i Fuente Carreteros; consulteu el nostre
enllaç de
La
reacció d'Écija. Recordeu que anteriorment ja
hem comentat que el topònim "Ochavillo" el
trobem per a molts llocs en la zona de Fuente Palmera: per exemple al puig d'Ochavillo Alto, de 182 m, proper a Silillos, o a les Casas de los Ochavillos Altos, també properes a
Silillos però ja dins del terme d'Écija etc. |
|
(5) Fanecades, en català. Per a més
informació sobre aquesta unitat de mesura visiteu aquest enllaç:
Vares
i fanecades. |
|
|
El conjunt hidràulic
carolí de Fuente Palmera |
|
El conjunt hidràulic carolí de Fuente Palmera
és una construcció recuperada recentment (inaugurat el 5 de juliol de
2010) i que correspon a les modificacions i millores fetes en la font
original que van trobar Fernando de Quintanilla i la gent que
l’acompanyava en la seva exploració per la zona; fins fa poc temps
estava molt malmesa per la construcció descontrolada d’altres
edificacions poc respectuoses amb el passat. |
|
En primer lloc, i per començar pel
començament, oferim l’explicació de la
troballa de la fuente palmera per Quintanilla, segons Alejandro Galán
Díaz, arquitecte responsable de la restauració i recuperació d’aquesta
font, origen de la colònia del mateix nom, i a qui cal reconèixer la feina
feta. |
En la primavera-verano de 1.768, junto con
su patrulla y equipo de rastreadores, estuvo buscando a lo largo del
desierto de la Parrilla (al norte de Écija), lugares idóneos para
establecer los diferentes núcleos de población. Al llegar al conjunto de
Guadamelenas, antigua villae romana
ocupada posteriormente por los árabes y reconquistada y ocupada por los
castellanos en el siglo XIII, encontraron el lugar idóneo, ya que
disponía de buena comunicación de caminos y sobre todo de gran cantidad
de agua (dos fuentes muy próximas y abundantes durante todo el año, me
refiero a la fuente árabe de Guadamelenas al menos anterior al año 1.271
y la fuente de la Higuerilla del año 1.750 ).
Quintanilla intentó negociar con el marqués de las Torres, para reagrupar alguna de sus propiedades, pero en vista a que este se mantuvo
reacio, le informaron que muy cerca de allí (a menos de 1,5 Km) existía
otra fuente antigua, muy utilizada por los rebaños trashumantes que
bajaban de Castilla y Aragón y que se encontraba en mejor situación aún
que la del marqués de Guadamelenas. Fue así como Quintanilla y su grupo
de exploradores, se acercaron a aquel lugar y pudieron comprobarlo con
sus propios ojos. Seguramente vieron una extensa loma utilizada en ese
momento como descansadero para los rebaños de ovejas y poblada de
palmitos (Chamaerops humilis) la única especie de palmera europea
existente (especie protegida por esta zona), quizás algunos juncos y
eneas en las escorrentías del agua que filtrara del cuerpo de aljibes y
posiblemente la existencia de alguna que otra palmera datilera junto a
aquel acervo hidráulico ya usado desde el califato de Córdoba.
Quintanilla en el 1.768 se refirió a aquel lugar, como "la fuente
palmera", en la carta que envió a Olavide informando de que había
encontrado la mejor ubicación para aquel nuevo núcleo. Posteriormente 2
años después, Simón Desnaux, siguió utilizando el nombre utilizado por
Quintanilla a la hora de poner una leyenda (nomenclatura) en uno de sus
planos. Aunque poco después de que se construyeran los edificios
principales, es cuando el nombre paso a ser ya Fuente Palmera a secas. |
 |
|
 |
|
 |
|
Vista aèria del conjunt hidràulic carolí, afortunadament
recuperat, de Fuente Palmera. |
|
Uns margallons, "chamaerops humilis". Una
palmera (grup de palmeres) com aquestes son les que deuria veure Fernando de Quintanilla al costat d’una font l’estiu de 1768. |
|
Un
altre vista del conjunt hidràulic.
Probablement no van ser com aquestes les palmeres que va veure Quintanilla;
més aviat serien margallons |
|
|
|
|
Incloem en segon lloc una breu explicació,
també de n'Alejandro Galán, sobre el redescobriment, restauració i reconstrucció de la font històrica
o conjunt hidràulic; un secret a
veus per a la gent d’una certa edat i una veritable novetat per a altres
generacions més noves. |
 |
|
Según los restos encontrados, dedujimos que
a partir de 1775-80 es cuando el antiguo acervo hidráulico que ya daba
de beber a cientos de familias centroeuropeas, fue reconstruido y
ampliado precisamente por la acuciante demanda de agua "in crescendo" a
la que estaba sometido, sobre todo en los meses estivales, donde las
condiciones de calor por aquí son extremas. Es por ello que no se limitaron a la hora de hacer importantes obras y canalizaciones
subterráneas para garantizarse el suministro, de las cuales tuve la
suerte de poder descubrir 6 galerías (que aún están pendientes de
investigar), además del cuerpo principal de aljibes alimentado bajo
tierra por estas 6 galerías y que a su vez abastecía durante todo el año
a la fuente primigenia, la cual también fue remodelada por aquellos años,
con el fin de que tuviera una buena torre de acumulación, unos buenos
pilones para cargar el agua en los cántaros y varios abrevaderos donde
bebiera el ganado.
En fin, cuando ya las nuevas generaciones desconocíamos el origen de la
Colonia y las generaciones viejas lo ignoraban, gracias a un vuelo del
Ejército del Aire del año 1956 y a las últimas personas ancianas que
recordaban algo de su infancia, tuve la suerte de poder llegar a tiempo
y el poco dinero que había saberlo enfocar donde estaba el yacimiento
oculto. |
| El
responsable de la recuperació del conjunt hidràulic de Fuente
Palmera en un dels seus aljubs. (foto © Alejandro Galán) |
|
|
|
|
|
|
Les anteriors imatges del
conjunt hidràulic o font històrica de Fuente Palmera son de
Cordobapedia. |
|
|
