|
www.fuentepalmera.org |
|
|
|
| La
colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
|
el Fuero de
las Nuevas Poblaciones |
|
|
En tots els texts que tracten amb una certa
extensió sobre Pedro Rodriguez de Campomanes se’l considera com a
manteista i s’anomenen les classes d’estudiants d’aquell temps de
manteistas i colegiales. Tot això sense gairebé cap més
explicació i per tant deixant al lector casual, com jo, en l'incògnita del
significat d’aquestes dues expressions i de l'importància que puguin tenir
en l'ideologia de Campomanes i en els seus projectes. |
|
|
Manteistes i col·legials |
|
|
|
Entre els estudiants de les universitats
castellanes d’aquella època hi havia una divisió en dos grups entre els
quals hi havia una notable diferencia pel que fa a la seva situació
econòmica i social i que tenia una projecció i uns efectes posteriors en la
vida política i social: manteístas i colegiales. |
|
Els colegiales (fills de famílies
nobles i adinerades) vivien, pagant o amb ajuda exterior, en qualsevol dels
diversos col·legis de vora de les universitats i es caracteritzaven per una
part del seu vestit anomenada beca que era una banda encreuada al pit
d’espatlla a espatlla i que penjava esquena avall sobre el mantell. Aquest nom, beca, desprès va passar a anomenar la pensió o ajuda que rebessin. |
Els manteístas (que eren de classe social
inferior i amb menys fortuna) vivien en pupil·latge, pensions o cases
particulars. D’aquests els més afortunats treballaven com a patge d’algun
bisbe, magistrat o qualsevol altre personatge de relleu i d’aquesta manera
aconseguien certa categoria i protecció per accedir a algun lloc important
en el futur. Els mes pobres o desafortunats buscaven la caritat dels
convents i l’aliment de sopa boba (1); eren per aquest motiu coneguts també com
"estudiants de
la sopa".
El nom de manteísta venia del seu vestit peculiar que era una sotana
i una capa llarga o manteo amb prohibició de portar qualsevol adorn que indiqués
una certa superioritat o riquesa. Com mes tronat estigués aquest vestit
millor ja que així mostrava certa antiguitat i de nou en nou era costum
embrutar-lo i estripar-lo per donar-li aquesta categoria. |
|
El grup de colegiales ja s’havia
convertit feia molts anys en un grup tancat, selectiu i minoritari que fins
i tot s’exigia una limpieza de sangre y linaje (que no hi haguessin
en els ascendents "ni jueus, ni moros, ni conversos") per accedir-hi; així
els col·legis majors van arribar a ser un patrimoni exclusiu d’un petit
nombre de famílies fins al punt de que tant des dels càrrecs eclesiàstics,
públics i de poder polític com dels que anaven aconseguint de dins de les
universitats controlaven l’entrada de nous colegiales o facilitaven i finançaven
l’entrada de familiars o coneguts. L’oposició per entrar a un col·legi va
arribar a ser una mera formula o simulacre d’oposició: el nomenament de nous
col·legials el feien els antics que residint a Madrid ocupaven llocs
principals; eren els nomenats hacedores. El mateix mètode s’aplicava a
l’entrega de títols o pels resultats d’oposicions i concursos. |
|
Per ignorants que fossin els col·legials només
sortien dels col·legis per ocupar un lloc en alguna audiència, canongia o
qualsevol altre plaça de menor importància; d’aquesta manera es va establir
un pacte entre hacedores i colegiales. |
|
L’ensenyament va decaure cada cop més pel
desastrós estat a que van arribar aquestes escoles en el segle XVII i
començaments de XVIII, per la mala influencia dels colegios mayores que
allunyaven als bons mestres, toleraven l’absència dels alumnes, feien
il·lusoris els exercicis acadèmics, dispensaven cursos, conferien i
incorporaven graus indegudament, tiranitzaven a claustres i rectors, i no
permetien per interès propi que es fes cap reforma. |
|
|
|
En el llibre "De la Instrucción Publica en España" de
Antonio Gil de Zarate, de 1855, es
troba bona informació sobre aquest tema (tom 2, capítols IV i V) i sobre la
Facultat de
Jurisprudència o Junta de Pràctiques, sobre els plans d’estudi i sobre l’obtenció del títol
de "Cánones y Leyes" per aquells temps (tom 3, capítol VII). És una
bona ajuda per quan un comença a preguntar-se sobre la formació de Campomanes. |
|
|
|
(1) La "sopa boba" era l’aliment, fet amb les restes
barrejades del menú diari, que es donava a canvi d’alguna actuació (musica,
troba o poesia) als anomenats "sopistas" en les posades o
fondes; també es coneix amb aquest nom la sopa que es donava en els convents
als pobres o sense sostre que hi anaven demanant caritat. |
|
|
|
|
Aquesta web està permanentment
en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha
algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |
