www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació Una llegenda
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

Maria Anna Imling "von Schwanenfeld"

 

Cal incloure una petita explicació separada sobre la dona de Johann Kaspar von Thürriegel i els seus possibles orígens dels quals ell sempre intentava treure'n profit.

 

Carta de Thurriegel a Albrecht Haller

Johann Kaspar von Thürriegel i Maria Anna Imling es van casar cap al 1760.
Si hem de fer cas al que el mateix Johann Kaspar indica en una carta sense data (segons algun autor datada probablement entre Pasqua 1768 a Pasqua de 1769 o posterior) a on demana un cert ajut econòmic, ella era Maria Anna von Schwanenfeld, filla d’una relació esporàdica, “natural espúria” ens ve a dir a la carta, de l’Emperador Karl VII amb una tal comtessa de Schwanenfeld que va morir quan Maria Anna tenia només nou mesos.
La imatge de l'esquerra correspon al fragment en francès del final d’aquesta carta, la major part de la qual està escrita en alemany, que era dirigida a Albrecht von Haller, un metge de Berna, anatomista, pare de la fisiologia moderna i poeta, on hi diu textualment:
Car elle est fille naturelle de feü a Empereur Charles VII. A sa mère déjà mort, quand ma femme n’avait que neuf mois, fut une jeune Comtesse de Schwanenfeld
Thürriegel signa aquesta carta com a Tinent Coronel Prussià, "Lieut-Colonel Prussien".
 

Altres fonts, cap d’elles concloent, fan que l’origen de Maria Anna sigui bastant incert. El títol “von Schwanenfeld” no és una invenció de Johann Kaspar Thürriegel i existia realment (encara que 200 anys desprès però de saga antiga i com a exemple, Ulrich Wilhelm Graf Schwerin von Schwanenfeld va ser un dels militars relacionats amb l’atemptat fracassat contra Adolf Hitler del 21 de juliol de 1944). L’ambaixador de Baviera a Espanya en 1767, Maximilian Freiherr von Sarny o baró de Sarny, comenta en una carta que "la senyoreta von Schwanenfeld" és filla d’un music de la Guàrdia de Munic (1), de cognom Imling, i que Thürriegel l’ha coneguda com a empleada d’un Secretari de Finances també a Munic. En la primera visita a Espanya (amb la suposada intenció de fabricar i vendre espases i poc abans de proposar el seu pla per portar colons alemanys i flamencs a Sierra Morena) i amb Sarny al davant, la presenta com a comtessa de Schwanenfeld i com a filla de la comtessa del mateix nom i de Karl VII arran d’una visita de l’Emperador el 1743 a Augsburg. També està documentat que el gener de 1744 voltava per Augsburg un baró von Schwanenfeld amb el Regiment d’Infanteria Preysing.

Encara que no es pugui provar res, podria ser ben bé filla d’algun personatge de la noblesa (incloent-hi a Karl VII) i com succeïa aleshores adoptada i criada, rebent uns diners en compensació, per algun matrimoni relacionat amb els ambients de la Cort.
 

Durant els tractes entre Thürriegel i els germans Thibal pel transport dels colons des del port de Seta fins a Andalusia, Maria Anna va anar a Montpeller on va fer-hi una estada de tres mesos a casa dels Thibal alternada amb alguna anada a Seta i a Nimes (2); la acompanyava un tal abat Glocker (3) que "no tenia ni sabates ni mitges" i que afirmava ser “bisbe de Sierra Morena”. Exigia que se la tractes com una primera dama i es feia servir menjars preparats als quals ella mateixa hi invitava molts convidats estrangers consumint força cafè, xocolata i licors; estava disposada a acceptar el present d’un rellotge d’or, simplement explotant el contracte acordat pel seu marit.

 
Segons Joseph Weiss (4) la parella van batejar un fill a Munic el 1761 com a Friedrich Alexander Jakob Karl.
Johann B. von Pfeilschifter (que també es citat per Weiss) ens diu que posteriorment, i ja a Espanya, van tenir una filla de la que no diu el seu nom; també diu que el fill va ser militar i que la filla es va casar amb un oficial francès i van tornar a França el 1813.
Per acabar d’embolicar-ho, el mateix Thürriegel en el seu testament anomena primer a quatre fills: Federico Alejandro, Ignacia Joaquina, Jose Francisco i Pedro Matias; posteriorment i en el mateix document n’anomena només a tres, no anomena a Pedro Matias.
També anomena com a possible beneficiari a un cert Jose Imlinger, de Munic, o en el seu defecte a altres amb el cognom Imlinger, també de Munic; recordem que Maria Anna probablement era de Munic i que fins ara l’anomenàvem amb el cognom Imling. Maria Anna va acabar en la pobresa.
 
(1) "Garde-Hautboisten" diu l'original en alemany; en alguns texts per un error de traducció s'ha interpretat com a "guardabosc", quan correctament seria un músic de la Guardia que tocaria l'oboè.
(2) Louis Dermigny, "Sète et l'Espagne une entrerpise d'émigration au XVIII siècle", "Éventail de l'histoire vivante", Volum II
(3) Potser es tracta de Johann Gloecker, que és el nom d’un capellà que surt posteriorment als comentaris i cartes escrites per les queixes o rumors de com es tractaven als colons per part d'Olavide.
(4) En el seu llibre: "Die deutsche Kolonie an der Sierra Morena und ihr Gründer Johann Kaspar von Thürriegel, ein bayerischer Abenteuer des 18. Jahrhunderts" (1907)
     

Maria Anna Imling

Maria Anna Imling

Maria Anna Imling

Tres versions d'una mateixa imatge de Maria Anna Imling, la dona de Johann Kaspar von Thürriegel i suposada comtessa de Schwanenfeld.

El paper que aguanta Marianna a la seva mà esquerra és una partitura musical d’una peça que, de moment, no hem identificat.

Aquest retrat, a l'igual que el del seu marit Johann Kaspar Thürriegel, estaven desapareguts des de la Segona Guerra Mundial. Dels dos quadres tant sols es conservaven unes fotografies propietat de Willy Rogl, de les quals molt gentilment ens han cedit unes còpies per una amable gestió de Konrad Tyrakoswski. Hem situat a la dreta la còpia fotogràfica corresponent al retrat de Marianna.
El retrat de Marianna finalment va aparèixer i es va poder recuperar l'any 2014; actualment està exposat a Bogen en el Kreismuseum Bogenberg. Amb l'amable autorització del dit Kreismuseum Bogenberg el mostrem a l'esquerra conjuntament amb la seva fotografia, d'abans de la seva desaparició, de la dreta.
Fixeu-vos en un detall de la restauració del quadre recuperat: el restaurador ha afegit la mà dreta del personatge.
Encara falta, però, que aparegui l'original del quadre de Johann Kaspar tal i com aquí ens indica Werner Wittig.

La imatge en color de l'esquerra, la imatge central anterior i part de la informació son cedides per  www.werner-wittig.de


 
Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"