|
www.fuentepalmera.org |
|
|
|
| La
colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
|
el Fuero de
las Nuevas Poblaciones |
|
|
Incloem aquesta breu explicació o pinzellada perquè en la majoria
de textos sobre les Nuevas Poblaciones, o sobre la colonització de Sierra
Morena i Andalusia, es fa referència, sense més explicació, a una primera
remesa de colons que venien de
Saint-Jean-d'Angély com a participants d’un
projecte frustrat de colonitzar l’illa de Caiena (Île de Cayenne en francès) o la Guaiana;
alguns d'aquests colons fins i tot no havien ni arribat a anar-hi desprès d’haver estat fins a quatre anys esperant per
a embarcar. |
|
|
La desastrosa expedició a Kourou (Guaiana Francesa) de 1763 |
|
|
|
Un cop acabada la Guerra dels Set Anys com
a conseqüència del Tractat de Fontainebleau de 1762 i del Tractat de pau de Paris de 1763 França, amb Lluis XV
com a rei, va
cedir la Nouvelle France (Canadà i les seves dependències) a
Anglaterra i la Luisiana a Espanya; quedant-se només, a Nord Amèrica, amb les dues petites
illes de Saint Pierre i Miquelon. |
|
El govern francès va voler compensar la pèrdua
d’aquestes possessions amb potenciar la
colonització de la Guaiana Francesa establint a la porta de les seves
colònies de les Antilles “una raça d’homes capaços d’assistir a la mare
pàtria en les seves guerres futures” per protegir al sud del possible avanç dels anglesos del nord, així com, i això era interès del rei, de poblar les
zones frontereres amb el Surinam holandès. |
|
Étienne François duc de Choiseul-Stainville, ministre de Guerra i de Marina (1), va comunicar
secretament aquest objectiu a Étienne François Turgot que havia estat
nomenat Governador General de les possessions franceses a
la Guaiana. |
|
|
|
(1) Hi ha dos personatges que son fàcils de
confondre: el Tractat de Paris el va signar un Choiseul; però no era pas el
duc de Choiseul. El Tractat de Paris va ser signat per
César
Gabriel de Choiseul, duc de Praslin; va ser ministre d'Afers Estrangers des
de octubre 1761 fins abril de 1766 quan el seu cosí el duc de Choiseul,
canviant-lo pel d'Afers Estrangers, li va cedir el ministeri de Marina. |
|
Étienne François de Choiseul,
comte i més tard duc de Choiseul-Stainville, va ser ministre d'Afers
Estrangers des de desembre de 1758 fins octubre de 1761, quan va passar a
ser ministre de Marina i ministre de Defensa (anomenat llavors de Guerra)
fins abril de 1766; aleshores, conservant el ministeri de Defensa (o de Guerra)
va cedir el de Marina al seu cosí el duc de Praslin i va recuperar el
d'Afers Estrangers, . |
|
Ambdós van conservar els ministeris de Marina
i els de Estrangers i de Guerra fins desembre de 1770. |
|
 |
 |
|
 |
| És comú confondre la
Guyana (esquerra) amb la Guaiana Francesa (dreta). Entremig hi ha el
Surinam (antiga Guaiana Neerlandesa). Esperem que aquests dos mapes ajudin a aclarir el
possible dubte. Font:
Perry-Castañeda Library |
|
La
Nouvelle France abans de la
Guerra dels Set Anys i per tant del
Tractat de pau de Paris de 1763. Les possessions de França en blau,
les d'Espanya en taronja i les d'Anglaterra en rosa. |
|
|
|
|
 |
|
 |
 |
| Qui podia pensar i
qui els hi havia de dir a aquells pobres colons que van arribar aquí el
1763 que a Kourou al cap de 250 anys hi hauria el port espacial
d'Europa !. La foto del llançament es de
www.esa.int |
|
Al llegir sobre el tema de les Nuevas Poblaciones
o de la colonització de la Guaiana es parla sovint de l'Illa de Caiena. La ciutat, capital de la Guaiana, es va fundar en el que
antigament era una
illa a la desembocadura del riu Cayenne (mapa de la dreta). |
|
|
|
En el de l'esquerra hi han Kourou i Caiena
en un fragment del mateix mapa (de Jacques Nicholas Bellin - 1763) |
| |
|
|
|
|
Els projectes i la
recluta de colons |
|
El mes de desembre de 1762 el primer ministre
Choiseul va escriure a Jacques Pineau de Lucé, Intendent d'Alsàcia a Estrasburg,
demanant-li sobre la possibilitat de cercar per a les colònies franceses
d'Amèrica a quelques familles allemandes du pays au-delà du Rhin (és
a dir, algunes famílies alemanyes de més
enllà del Rin). El destí era, de moment sense concretar, per a les colònies americanes en
general. |
|
El primer de març de 1763 Choiseul va especificar
a Lucé que era necessari que aquestes famílies fossin principalment adequades per a cultivar
les terres i totes, a més a més, amb origen de fora dels
territoris de domini francès, ja que "el Rei no tenia perquè poblar les
colònies a expenses de la població de les seves províncies". |
|
També es va establir una ruta o conducció per
als interessats per travessar França, amb origen a Estrasburg i destinació al
port de Rochefort, on esperarien per embarcar. |
|
|
|
Durant tot aquest període d'intentar potenciar
la colonització de
la Guaiana Francesa (des de l'any 1763 al 1768) es van presentar diversos projectes
de poblament. Cap d'ells va ser definitiu i tots es van aplicar de manera
irregular; és a dir, es van aplicar només parcialment o no es van arribar a
aplicar gens. |
|
Tenim coneixement dels següents plans de
població: |
 |
amb esclaus provinents d'Àfrica; segons
projectes de M. Nau, comerciant
de La Rochelle, o de François Louis Morisse, Subdelegat de l'Intendent a
Caiena (1763). |
|
|
amb gent de l'illa de Malta; projecte de Étienne François Turgot,
Governador de la Guaiana (1763-1765). |
|
|
amb europeus; projecte d'Alexandre Ferdinand, baró de Bessner,
oficial de França durant la Guerra dels Set Anys, arribà a Governador de la Guaiana
l'any 1782. |
|
|
amb altres opcions combinació de les anteriors;
segons projecte de Gilbert Guillouet d'Orvilliers, fill del Governador de la Guaiana
del mateix nom
(1749-1763). |
|
|
De tots aquests projectes anteriors n'hi va
haver un que volem destacar i comentar (insistim en que sense ser l'únic pla
de poblament que es va aplicar), el projecte que el 5 de
novembre de 1763 va presentar Alexandre Ferdinand, el baró de Bessner, pocs
dies abans de que el primer comboi de vaixells amb colons
sortís amb destí a la "Nova Caiena". |
|
Aquest projecte proposava el anar a Alemanya a
reclutar a gent del Baix Rin, però incloent-hi en els seus objectius
aconseguir gent amb possibilitats econòmiques que,
a més d’anar a la nova colònia, financessin a altres famílies que conduirien a Caiena pagant-los el transit per França,
així com la roba, útils, alimentació i establiment als llocs assignats; el cost de la travessia
marítima seria a càrrec de
l’Estat. A canvi d'aquest finançament obtindrien en propietat, com la menor
d'altres opcions, un terreny considerable de 1600 arpents (unes 815
hectàrees) per formar un senyoriu compost per un poble de 10 famílies; la
meitat d'aquesta superfície seria propietat del senyor i l’altre meitat
propietat de les famílies. El senyor obtindria endemés beneficis, provinents
d'uns pagaments a mena d'impost sobre aquelles famílies, de manera també establerta pel
baró de Bessner. |
|
És ben clar que un estat feudal i de vassallatge d’aquesta mena no podia funcionar;
malgrat que el 22 de maig de 1765 es va acceptar oficialment i posteriorment es va arribar a aplicar, els alemanys transportats en
execució d'aquest projecte es van rebel·lar rebutjant el vassallatge, el
treball i fins i tot el establir-se als llocs assignats. |
|
|
|
Per atraure als futurs colons es van establir
ràpidament certes condicions avantatjoses per a ells. Una relació d'aquestes
condicions la podem trobar ja en uns documents adjunts a les cartes entre Choiseul i Lucé
de finals de 1762 i principis de 1763 que hem comentat anteriorment. El que
reproduirem seguidament és la traducció del que podrien ser aquells documents adjunts; es
tracta d'uns fulls de
propaganda a dues columnes, en francès i alemany, sense signatura ni data, trobats en una documentació relacionada
amb Jean-Frédéric Rollwagen, un reclutador acostumat a operar pel Baix Rin,
Renània-Palatinat o Alsàcia. Rollwagen molt probablement es va encarregar,
al servei d'altres, de
buscar i reclutar famílies que volguessin passar a la nova Colònia de la Guaiana o Nouvelle Cayenne;
també havia reclutat francesos cap a Rússia i altres destins, i per aquest
motiu va estar tancat a la presó de La Bastilla entre agost de 1766 i agost de 1769. |
|
A qui ja hagi llegit el nostre apartat sobre les
propagandes de Thürriegel
aquest que segueix li semblarà un llenguatge familiar. |
|
|
| |
|
AVÍS |
|
Pel que fa als avantatges de les famílies
i d'altres persones, ja siguin camperols o comerciants, que hagin nascut fora
de les terres del domini del Rei i que vulguin passar a la nova colònia de Guaiana o Nova Caiena. |
|
|
|
Es farà la conducció fins a Rochefort, on
embarcaran, rebran a raó de tres Sols per llegua i per persona, i
avituallament i allotjament gratis des que arribin a Rochefort, fins al seu
embarcament. |
|
El passatge per les Colònies els serà
pagat pel Rei, així com el seu avituallament durant la travessa. |
|
Sa Majestat entregarà cinquanta Lliures per
família composta pel pare, la mare i un fill, i un complement de deu Lliures
per cada fill de més de les tres persones. |
|
El Rei alimentarà homes, dones i nens
durant dos anys; els sis primers mesos del tercer anys la meitat
d’avituallament i els sis últims mesos la quarta part. |
|
Sa Majestat atorgarà a cada família una
casa i terra per arrabassar: es proporcionaran tots els mobles,
roba de llit i roba de taula i de cuina, així com tots els estris i articles
necessaris en una llar. |
|
Cada habitant comptarà amb un rifle, una
baioneta, un sarró de caça, una bossa per les peces de caça i una quantitat
suficient de pólvora i perdigons, així com canyes de llançar i xarxes per a la pesca. |
|
També es proporcionaran totes les eines
necessàries, tant per al cultiu de la terra com per a l'interior de les
cases. Es lliuraran tots els grans i llavors necessaris per sembrar les
seves terres. |
|
Cada persona tindrà dues peces de vestir
completes, una per a l'hivern i una més lleugera per a l'estiu. |
|
També es subministraran bruses de
carreter, jupes, calçons i botins de tela per treballar, així com un parell
de botins de cuir. |
|
A cada persona, homes, dones i nens, se'ls
lliuraran quatre camises i tres parells de sabates per any. |
|
Els habitants que vulguin tornar a França
o al seu país, després de cinc anys, en seran els amos, i podran vendre les
seves cases i terres per obtenir els seus beneficis. |
|
Sa Majestat els eximeix de tots els
deures i impostos. |
|
Es proporcionaran tots els medicaments
necessaris, així com els metges i cirurgians. |
|
A les famílies o persones que vulguin
portar diners per fer arrabassar la terra se’ls atorgarà el que vulguin, i
gaudiran del mateix tractament que altres residents; i tindrem per a ells
totes les atencions adequades, d'acord amb el seu estat. |
|
Totes les gents d’ofici, com fusters,
ebenistes, manobres, picapedrers i altres oficis, tindran tractaments
especials, segons els seus coneixements. |
|
Com que hi haurà molta caça al país, els
caçadors que vulguin anar-hi tindran un bon tracte
quan es facin conèixer. |
|
Els músics i altra gent que toquin diferents instruments als salons de ball
també seran acceptats, i tindran un sou segons la seva vàlua. |
|
|
|
|
|
|
Els voluntaris reclutats per Lucé no ho eren només
amb destí a la Guaiana; el seu destí era les colònies franceses d'Amèrica en
general. Amb l'objectiu de col·laborar amb Lucé en
reclutar colons únicament per a la Guaiana, el més de
juny de 1763 va ser enviat a Alsàcia, per aproximadament nou mesos, un oficial
retirat del
regiment
de
La Marck anomenat Louis François de Bodelschwingh. Bodelschwingh va fer diverses estades a Landau i a Estrasburg des d'on, amb l'ajut d'altres
reclutadors, enviava els
futurs colons alemanys cap a Lucé. En relació amb la seva gestió tenim
constància del següent
manuscrit com a projecte de propaganda impresa i preparada per a repartir;
segons el text complet del manuscrit aquesta propaganda havia d'incloure un
mapa de la Guaiana francesa i havia de ser
"gravada en fusta, a la manera alemanya, amb alguns relleus de cases
rustiques de la Guaiana". |
|
 |
|
Els
europeus que vagin a aquest bell país que dona dues collites per any
obtindran al arribar-hi un terreny en propietat. Seran alimentats,
allotjats, ben vestits i abastits de tot el que els sigui necessari
per a ells, les seves dones i els seus infants durant dos anys i
mig, i se'ls hi donaran totes les eines de les que en tinguin
necessitat per cultivar la terra i pels diferents oficis, així com
tots els ajuts en cas de malaltia. No se'ls hi demanarà cap dret ni
impost, i que no es preocupin per les seves creences, se'ls hi
pagarà el viatge fins a Rochefort, des de on se'ls transportarà
gratis a la Guaiana, i ells tindran atenció pel seu sostén durant el
temps que estiguin en aquest port, i se'ls hi pagarà per endavant
abans d'embarcar la suma de 50 lliures per família composta per
pare, mare i un infant, i deu lliures per cap per cada fill de més que
hi hagi a la família, amb l'objectiu de poder proveir-se de la roba
més necessària pel seu viatge, durant el qual seran alimentats
gratis, també seran acceptats els jueus. |
|
| Paris
impremta de M D R |
|
|
La darrera línia aquesta propaganda menciona
l'admissió de jueus. Amb això es tractava probablement d'animar el comerç de
la zona, els jueus dominaven el comerç del Carib doncs estaven ja ben
establerts a la Guaiana Neerlandesa o Surinam. En aquells temps, a Alsàcia i Lorena
hi havia més de tres quartes parts de la població jueva de França, i "més enllà del Rin"
la població jueva era força important, per exemple a Espira, en el Palatinat. |
|
|
|
Una breu explicació del desenvolupament
del desastre |
|
Turgot no va veure necessari, com a Governador de la nova colònia, de ser-hi
present. Tot el destí de la colònia va ser abandonat a subalterns. El seu
delegat i representant oficial com a Intendent General de la colònia va ser
Jean Baptiste Mathieu Thibault de Chanvalon, que sí que hi va anar a residir. |
|
Com a primer punt de descontrol i precipitació d’aquest projecte cal dir que
la primera expedició, la que teòricament havia de preparar els llocs per
rebre als primers colons, havia de partir a 1 de març de 1763 sense saber ni
el lloc on plantarien les tendes en tota la extensió de sabanes i boscos de
la Guaiana. |
|
Qui havia d’anar com a cap d’aquesta primera sortida, Brûletout de Préfontaine, efectivament va sortir el 1 de març,
però no de del port de Rochefort, sinó de Paris. No va poder sortir
definitivament, i això va ser el 17 de març de 1763, fins que no va
aconseguir resposta a les seves demandes per cobrir despeses: diners per
treballs públics, compra de bestiar, preparació de terrenys, construcció de
cases, menjar, eines, etc. Va
arribar a Caiena el 14 de juliol de 1763. |
|
Un cop arribats hi ha dificultats de personal per començar les feines de construcció dels
albergs dels colons, i els antics colons de la Guaiana no volen col·laborar. |
|
Chanvalon també te problemes de finançament per sortir de port amb els colons, i la
sortida que havia de ser l’1 de juny passa a ser el 14 de novembre de 1763. Surten 11
vaixells amb 1429 passatgers i el 22 de desembre arriben a l’Illa de Caiena
on es troben amb els 533 colons que acompanyaven a Préfontaine. |
|
Tenen fortes dificultats per arribar al destí que ja s’havien marcat, Kourou, i
allotjar-hi a tots el colons. A més els antics colons es neguen a construir les
barraques pels nous colons, es a dir, a treballar de franc pel Rei. |
|
|
Les Illes de la Salut |
|
|
|
 |
 |
| |
| Vet aquí les Îles du Diable o
Îles du
Salut on, a causa de no tenir lloc per allotjar-los, Chanvalon hi va
allotjar i va fer esperar a milers de colons; i on després hi hauria una
penitenciaria (us sona Papillon?); illes que ara cal evacuar-les a cada
llançament de l'ESA
(Agencia Espacial Europea) doncs es troben dins la trajectòria de
llançament dels coets Arianne des de Kourou. |
|
|
|
Enfront de les dificultats Chanvalon envia missatges a França demanant que
no surtin més expedicions. Per causa de rivalitats amb l'anterior Governador
interí de la Guaiana, Antoine Jean-Baptiste Béhague, aquests missatges no surten de Caiena. El
resultat és que el 19 de març de 1764 arriben 413 colons i 1216 més pel mes
d’abril. |
|
L’indisciplina, la peresa, les epidèmies i les rivalitats entre Turgot i
Chanvalon fan que on hi havia d’haver 400 colons n’hi hagin desembarcat 2300, i
que a causa de malalties, falta de subministraments i vivendes la mort si va fent lloc. |
|
Es continuen enviant colons doncs cal fer neteja dels camps d’allotjament (dépôts) de Saint-Jean-d’Angély (1) i de Rochefort. Pel març de 1764, i malgrat
els avisos de que no es facin enviaments, s’envien
1308 colons més. Aquests
arriben a Caiena sense útils ni menjar i amb epidèmies a la majoria de
vaixells. |
|
A Kourou ja es perd el control de qui i quants hi arriben; aquests
enviaments arribaran a la xifra de 9000 persones a final d’any (2) per a les quals no hi ha
lloc ni alimentació i si ja s’havien revoltat a Saint-Jean-d’Angély que no
havien de
fer a la Guaiana al veure’s estafats? |
|
Hi ha desordre per tot arreu, qui pot consumeix en un dia el que hauria de durar una setmana i la
desmoralització és extrema en unes gents que van deixar unes
terres cultivades per acabar trobant-se en mig del no res. |
|
|
|
Finalment a França consideren que han de solucionar-ho i el desembre de 1764
Turgot arriba finalment a Caiena amb tota una llista d’instruccions d’accions a fer.
Quasi que per por i per terror no fa res i l’únic que fa és arrestar a Chanvalon.
Es compten 918 supervivents i 1143 morts. Evidentment no van comptar gaire
bé doncs resulta una suma de 2361 persones quan tothom sabia que de França n’havien
sortit bastants més. |
|
Els colons demanen de retornar a França i finalment Turgot hi accedeix. Tornen a Saint-Jean-d’Angély a començaments de 1765. Turgot marxa de Caiena
el 5 d’abril de 1765. Alguns colons van decidir quedar-se a Sinamary on van
ser absorbits per expedicions posteriors; no en va quedar cap vestigi de la
colonització de Kourou. |
|
|
|
Si es difícil donar una xifra exacte de quants
colons van arribar a la Guaiana ho es encara més de trobar quants van tornar a
França. La xifra que es comenta en els diversos texts es de entre 2000 i
3000 persones. Personalment penso que la xifra de 2000 persones s'hi acosta més,
i a partir d'aquí sortiria una xifra de 7000 víctimes. |
|
De tots aquells colons que van tornar de Caiena molts
van arribar a França malats i van passar per l’hospital abans de
reincorporar-se, per exemple els de Rochefort, al camp de Saint-Jean-d'Angély.
Van arribar a Rochefort passant abans per l'Illa d'Aix,
Marsella, Nantes, Rochelle o Baiona. |
|
Des de Saint-Jean-d'Angély
molts, 874 per ser més exactes, van continuar el 1767 l’aventura cap a Sierra Morena com
una de les solucions del duc de Choiseul per desfer-se’n d’ells. Eren una
gent que ja feia més que nosa, enganyats en les seves esperances, sense feina i
que ja s’havien amotinat algun cop. Alguns feia més de 4 anys que estaven
allà aturats esperant per embarcar-se cap a la Guaiana on creien que hi havia
Eldorado. |
|
Altres que no van arribar a embarcar-se van ser
retornats al seu origen. Entre 1763 i 1768 van ser retornades a casa seva 2038 persones
des de Saint-Jean-d'Angély, o potser caldria dir que es va intentar que
retornessin perquè alguns també es van incorporar, "convidats" o pel seu compte, a la crida de Thürriegel, com per exemple els Hamer que desprès de sortir de Saint-Jean-d'Angély van estar una temporada a Rochefort abans de marxar cap
a Sierra Morena, tal i com ens explica
Adolfo Hamer en un dels seus treballs; "La Carlota
apuntes para su historia". |
|
|
|
Pel que fa a alguns dels responsables d’aquest intent de
colonització una comissió posterior va concloure per a Turgot l’exili, i Chanvalon, que estava detingut
primer a La Bastilla i després a Mont Saint Michel, va ser
finalment
rehabilitat. |
|
|
|
(1) El mes d'abril de 1763, a causa d'una epidèmia declarada a Rochefort, es decideix traslladar el lloc d'espera per a embarcar a Saint-Jean-d’Angély,
on començaran a haver-hi voluntaris o futurs colons el 13 de maig de 1763. Hi
van haver diversos llocs o "dépôts" on
els colons esperaven per a ser embarcats. El principal era Saint-Jean-d'Angély, anomenat "entrepôt"; altres menors van ser l'illa d'Oléron, Cognac,
Saintes, Saint Savinien, Taillebourg i d'altres. A Rochefort, el principal
port de sortida, curiosament hi van haver des del 1761 uns alemanys que
eren allà tot esperant per anar al Canada. Altres ports de sortida van ser,
principalment, Marsella i Le Havre. |
|
(2) La xifra exacte sembla que no la coneix
ningú. El llibre "Precis Historique" del ministeri de Marina de 1842 cita ja
diverses fonts i xifres encara que opta per la de 9000; E. Daubigny a "Choiseul et la France
d'outre-mer" ens dona la xifra de 10416 persones en un dels annexes; Pierre Thibaudault en el molt bon treball "Echec de la Démesure en Guyane" dona
també com a aproximada la xifra de 9000 persones. |
|
|
Afegim una darrera observació per comprovar com
valoraven aquest fet de Kourou els fiscals del Consejo de Castilla. En la seva resposta
de 15 de maig de 1767 a una de les consultes fetes per Carles III dins de tots el tràmits previs al
inici de la colonització de Sierra Morena (1) Campomanes i Moñino fan el següent comentari en el sentit de que no cal
córrer, doncs alguns errors poden ser irreversibles: |
|
"Que
la colazion de las poblaciones en temperamento saludable no la puede el
Consejo desde aquí prevenir, ni fiarse tampoco de informes particulares,
porque los Intendentes o Correxidores de quien pueda valerse se han de fiar
de ajenas relaciones; y aunque se goviernen por las propias no estando en el
modo de pensar, y sistema general no se acertara por mas que el celo del
Consejo y aun el del Ministerio se esfuercen. Que cualquiera cosa que se
yerra es de un daño inmenso; ya sea por la mala elección del parage, ya sea
por la falta de economía que haga subir los gastos de los nuebos pueblo; o
bien consista en el maltrato de los colonos desacreditándose de este modo el
govierno para que otros no quieran venir como acaba de suceder a los
franceses en la Isla de Acayena con los alemanes transportados a ella." |
|
|
|
(1) En concret a la "Real Resolución" de 26
de març de 1767 on Carles III aprova la proposta del Consejo de 28 de febrer de 1767
tot demanant de concretar el terreny de cada poble on s'haurien de ubicar les Nuevas Poblaciones,
com rebre i conduir els colons etc. |
|
|
|
|
Aquesta web està permanentment
en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha
algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |
