www.fuentepalmera.org |
|
|
|
La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
el Fuero de las Nuevas
Poblaciones |
|
Fuente
Palmera, la formació de la colònia |
|
Encara que ja hi han mostres de població a
Fuente Palmera d’abans de l’any 1500 aC fixarem com a punt de partida l’any 1385
quan es va fer la delimitació dels
termes de Posadas, Almodóvar del Río
i Hornachuelos; entre aquestes poblacions van quedar uns terrenys erms, Picacho
de Hornachuelos i Picacho de Almodóvar, que l’any 1768 juntament amb alguns de
Palma del Río i principalment d'Écija van ser els que van
formar la Nueva Población de Fuente Palmera, com tot seguit intentarem
detallar. |
El nostre punt d'inici i de referència serà la següent llista, on es volen indicar els
orígens dels terrenys cedits pels municipis veïns per a formar l'actual
terme municipal de Fuente Palmera: |
|
Lloc d'origen (any 1768) |
Extensió en fanegas |
Écija |
|
Regaña i Villar |
800 |
El Ochavillo |
3000 |
Cañada del Rabadán |
577 |
Almodóvar |
|
Baldío
o Picacho |
1000 |
Villanueva de Siles |
357 |
Hornachuelos |
|
Tierras del Picacho |
5200 |
Palma del Río |
|
Del cortijo El
Bramadero |
42,5 |
|
|
Superfície total: |
10976,5 fanegas |
|
|
|
Llista publicada en qualsevol d'aquestes
dues edicions del llibre de María Isabel García Cano: "La colonización de Carlos III en
Andalucía. Fuente Palmera 1768-1835" (editat l'any 1982) o
"El gran proyecto ilustrado de Carlos III y
Olavide. Las Nuevas Poblaciones de Andalucía (Fuente Palmera 1768-1835)"
(editat l'any 2013). |
|
En les dues edicions del llibre citat
anteriorment s'indica que les dades
d'aquesta llista provenen del Archivo Histórico Nacional,
Inquisición, legajos 3603 i 3606, i Archivo Histórico Nacional, Consejos, legajo
4059. Desconeixem de quina manera consten aquestes dades en aquells
documents, com per exemple pel que fa a la toponímia dels llocs
citats. Per a totes les poblacions que hi intervenen tenim alguns dubtes que anirem
exposant quan parlem de cadascuna. En qualsevol cas, l'expressió de
"Lloc d'origen (any 1768)" o "Lloc (any 1768)" que hem triat com a títol de la
primera columna d'aquesta llista i següents,
l'hem triat així per que quedi clar que fem servir la toponímia emprada a l'època
a que fa referència: l'any 1768, que és l'any en que és va fundar la
colònia de Fuente Palmera. |
En les dues edicions d'aquest llibre, a l'hora de canviar la unitat de
mesura de superfície i passar de fanegas a kilòmetres
quadrats, l'autora fa servir com a factor de conversió el de 1 fanega
= 0,0064 Km²
que interpretem com un arrodoniment del factor de conversió (amb dos
decimals més) de 1 fanega = 0,006439 Km²
que correspondria a suposar que les fanegas son del tipus de
marco real (1). |
L'autora també ens indica que ella entén que hi ha una
manca d'exactitud en les mesures de les superfícies dels terrenys
(2) ja que a l'hora de efectuar la operació de canvi d'unitats
de 10976,5 fanegas a Km²,
obté 70,25 Km²
i per tant en falten alguns per arribar als 74
Km²
que considera en el seu text com a superfície total del
terme de Fuente Palmera (3). |
Com a darrera observació volem
fer notar que en el
Ple Ordinari de l'Ajuntament de Fuente Palmera, de
5 de març de 2014, amb l'objectiu de tractar sobre la
situació irregular de l'aldea de la Cañada de Rabadan i per a la
seva constància literal a l'acta l'alcalde va entregar un document
titulat "Alteración del término municipal y provincial de Fuente
Palmera / Écija. Permuta", on també es cita aquesta mateixa
llista de Garcia Cano. |
|
(1) "Fanegas" en català: fanecades. Per
a més informació sobre aquesta unitat de mesura visiteu aquest enllaç:
Vares
i fanecades. |
(2) Compartim la seva opinió sobre
la manca d'exactitud d'aquestes mesures; a més a més hi afegim que ens sorprèn
una mica l'arrodoniment en les centenes de les mesures de més quantitat. |
(3) Actualment consten 73.74 Km²
com a superfície del terme municipal de
Fuente Palmera segons
Datos del registro
de Entidades Locales del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. |
|
Una observació abans de continuar: si llegim o busquem informació sobre les
Nuevas Poblaciones d'Andalusia hi han dos topònims que trobarem amb
certa freqüència: Picacho o Picachos i Ochavillo. |
Picacho o Picachos és un topònim recurrent
per a tota la zona i voltants de Fuente Palmera; temporalment va ser
previ o va conviure amb el de Fuente Palmera per anomenar a la colònia
tal i com podem veure en l'informe de Fernando de Quintanilla que
comentem a
Fuente Palmera, el començament,
o com també ens ho fa notar Tubío Adame en la segona edició de “Historia
de la colonia de Fuente Palmera 1768-1900” on reprodueix el nomenament
que fa Olavide, amb data a Sevilla de primer de desembre de 1768, de
Santiago Didiez com a capellà del "sitio de Los Picachos" tot fent
referència a la actual Fuente Palmera. El topònim també recurrent
d'Ochavillo el trobem, per exemple, al puig d'Ochavillo Alto, de 182 m,
i proper a Silillos, o a les Casas de los Ochavillos Altos, també
properes a Silillos però ja dins del terme d'Écija etc. |
|
La superfície cedida per
Écija |
Aquest tema està tractat amb certa profunditat, i
conjuntament amb d'altres temes, a
La
reacció d'Écija, on parlem sobre les cessions d'Écija
per a les Nuevas Poblaciones en general. Si del mateix mapa que fem
servir en aquell apartat ens quedem només amb els llocs cedits per a Fuente Palmera
obtindrem aquest nou mapa al que podem associar aquestes dues llistes o taules: |
|
Plànol actual del
terme d'Écija indicant, en verd, les parts cedides l'any 1768 per a
la formació de la colònia de Fuente Palmera. |
|
La primera és la
llista feta a partir del plànol del terme d'Écija de Manuel
Sebastián de Luzguiños de l'any 1786 que utilitzem en l'apartat
sobre
La
reacció d'Écija limitada, com hem dit, als llocs que
avui son part de Fuente Palmera. |
|
Lloc (any 1768) |
Lloc (avui) |
Extensió en
fanegas |
Extensió en
Km² |
1 |
Fuente Palmero |
part de Fuente Palmera |
600 |
7,29 (2) |
2 |
el Rabadán |
330 |
3 |
el Ochavillo |
Silillos i Fuente Carreteros |
2000 |
4,26 + 10,28 (1) |
4 |
Regaña |
El Villar |
300 |
5,65 (1) |
5 |
el Villar de Marcos |
500 |
6 |
una vereda Realenga |
50 |
|
|
|
Superfície total: |
3780 fanegas (3) |
27,48 Km² |
|
La segona és a
partir de la
llista elaborada per Garcia Cano, que ja hem comentat
anteriorment, on hi hem afegit la relació numèrica dels llocs amb el mapa
de l'esquerra i, com a la llista de dalt, la superfície en Km²
que correspon a cada lloc, |
|
Lloc (any 1768) |
Lloc (avui) |
Extensió en
fanegas |
Extensió en
Km² |
1 |
Cañada de
Rabadán |
part de Fuente Palmera |
577 |
7,29 (2) |
2 |
3 |
El Ochavillo |
Silillos i Fuente Carreteros |
3000 |
4,26 + 10,28 (1) |
4 |
Regaña i Villlar |
El Villar |
800 |
5,65 (1) |
5 |
6 |
|
|
|
Superfície total: |
4377 fanegas (3) |
27,48 Km² |
|
És fàcil de veure que no hi ha cap coincidència
en la superfície en fanegas, probablement per la ja comentada manca
d'exactitud al fer la mesura i potser també perquè les fanegas poden
ser de diversos patrons d'unitat diferents: en el nostre cas unes poden ser fanegas d'Écija
i les altres de marco real o potser de Còrdova. |
La superfície en Km²
corresponent a cada lloc que hi ha a les taules és elaborada en part per
nosaltres i no té cap relació amb les fanegas de cada llista; evidentment és la mateixa en totes dues taules
(1) i (2). |
Pel que fa a la toponímia la diferència mes
notable que veiem és com anomenen, tots dos, a un fragment de Fuente Palmera que
correspon a una part de l'aldea principal o feligresia del mateix nom; pensem que la Cañada de
Rabadán que aquí s'anomena no te res a veure amb el
lloc conegut com Cañada de Rabadán d'avui en dia; no sabem com anomenen a
aquests llocs en els legajos del Archivo Histórico Nacional i per tant no
podem fer cap més comentari sobre aquest nom. |
Un altre comentari que si que
podem fer és sobre El Ochavillo: tal com hem indicat no correspon a l'aldea d'Ochavillo del
Río d'avui en dia, que aleshores es deia Aldea del Río,
sino que correspon, en totes dues llistes, a les aldees Fuente Carreteros i Silillos
d'avui en dia. |
|
En definitiva, tot i essent aproximada, per a
nosaltres és vàlida la xifra, de càlcul propi, de 27,48 Km²
com a superfície cedida per Écija per a la formació de la colònia de Fuente Palmera
en l'apartat
La
reacció d'Écija. |
|
(1) Segons la web
de l'Ajuntament de Fuente Palmera en l’apartat
"Nuestros núcleos de población". |
(2)
Segons càlcul aproximat sobre un plànol actual marcant els
límits per calcular l’àrea per comparació amb uns plànols, de
l’època, de Jose Ampudia y Valdes i Tomas Lopez de Vargas
Machuca. |
(3) Com a curiositat: les 3780 "fanegas" de la
primera llista serien uns 24,21 Km²
si fossin "fanegas" de Écija (1 "fanega" = 0,6406 ha), i les 4377 "fanegas" de la segona llista serien uns 28,18 Km²
si fossin "fanegas de marco real" (1 "fanega" = 0,6439 ha)
o uns 26,79 Km²
si fossin "fanegas de Cordoba" (1 "fanega" =
0,6121 ha) |
|
La superfície cedida per
Almodóvar del Río |
Igual que hem fet amb la llista anterior
corresponent a Écija examinarem ara el fragment corresponent a Almodóvar de
la llista ja coneguda, elaborada per Garcia Cano, a on hi hem afegit el
valor de la superfície en Km²
calculada per nosaltres i una correspondència
numèrica dels llocs (de només un lloc en aquest cas) amb el mapa de la
dreta. |
Insistim en que el valor de la superfície en Km²
que indiquem és elaborat per nosaltres i
no té cap relació amb les fanegas de la llista. |
|
Lloc (any 1768) |
Lloc (avui) |
Extensió en fanegas |
Extensió en
Km² |
1 |
Baldío
o Picacho |
part de
Peñalosa (1) |
1000 |
9,43 |
? |
Villanueva de Siles |
ho
desconeixem |
357 |
? |
|
|
|
Superfície
total: |
1357 fanegas (2) |
9,43 Km²
(3) |
|
Desconeixem la ubicació
exacta del lloc que apareix a la llista anomenat com "Villanueva de
Siles"; per motius que expliquem desprès pensem que
és un error associar-lo a Almodóvar i que hauria de constar a la
llista del que va cedir Hornachuelos. Si ho fem així perdrem 357 faneques
de les cedides per Almodóvar i allunyarem més aquest valor
d'extensió o superfície si, un cop convertit a Km²,
el comparem amb el nostre càlcul actual en Km²;
en canvi ens
acostarem més als valors en Km²
quan fem aquesta comparació amb Hornachuelos. |
El nostre motiu per associar el topònim de "Villanueva de Siles" amb
Hornachuelos és que en alguns texts l'hem trobat, com a "dehesa
de Villanueva de Siles", i no pas en referència Almodóvar sinó en
referència a Hornachuelos. |
Juan Bautista Carpio Dueñas ens situa la dehesa de Villanueva
de Siles "en la confluencia de Hornachuelos, Ecija y tierras de
Portocarrero, señor de Palma" (4). No és una ubicació precisa però en
qualsevol cas ens ho situa prou lluny d'Almodóvar. |
En el mateix llibre on hi ha la llista de referència que estem
comentant, García Cano ens indica que l’any 1773 el bisbat de
Còrdova, al·legant que no eren
un terreny erm i que estaven en cultiu quant es van cedir per motiu de les
Nuevas Poblaciones, va
reclamar a la Real
Hacienda 150 fanegas del
cortijo El Ochavillo (res a
veure amb Ochavillo del Río), pertanyent a la
dehesa de Villanueva de Siles de la vila d'Hornachuelos.
No coneixem, però, el resultat d'aquesta al·legació enfront de la Real
Hacienda. |
|
Fragment d'un plànol de entre 1770 a
1800, de José Serrano Rojas o Tomas Lopez Machuca: "Población y
Termino de la Colonia de Fuente Palmera y sus Aldeas ..." (5) |
|
|
Plànol actual del
terme d'Almodóvar del Río indicant, en verd, la part cedida l'any
1768 per a la formació de la colònia de Fuente Palmera. |
|
|
|
Dit això ens centrem ja en esbrinar l'extensió en Km²
de la part cedida per Almodóvar per a la formació de la colònia; per
fer-ho ens hem basat en el fragment d’un
plànol de Fuente Palmera i les seves aldees (5),
que reproduïm a l’esquerra, on es mostra el que anomenen com "Picacho
de Almodovar que esta incluso en el termino de la nueba poblacion de
Fte. Palmera" i que hem relacionat amb un mapa actual per fer el
nostre càlcul aproximat. |
Com podem veure en la imatge de la
dreta, corresponent a un plànol actual, dins de Fuente Palmera hi ha un enclavament
del terme municipal d'Almodóvar anomenat Los Picachos i on hi ha el
cortijo de los Picachos; aquest mateix enclavament també
estava indicat ja en el anterior plànol, el de l'esquerra, on era anomenat com "Molino
y Olivares que llaman del Picacho". |
|
A l'igual que pel cas de Écija, tot i essent aproximada, per a
nosaltres és vàlida la xifra de càlcul propi de 9,43 Km²
com a superfície cedida per Almodóvar del Rio per a la formació de la colònia de Fuente Palmera. |
|
(1) Suposem que actualment és part de l'aldea
de Peñalosa perquè és la més propera geogràficament a aquesta zona i perquè
és la aldea associada de Fuente Palmera amb més hectàrees i per tant encaixa
amb la seva extensió. |
(2) Com a curiositat: les 1357 "fanegas"
del total de la llista serien uns 8,74 Km²
si fossin "fanegas de marco real" (1 "fanega" = 0,6439 ha)
o uns 8,31 Km²
si fossin "fanegas de Cordoba" (1 "fanega" =
0,6121 ha). Si
no associem a Almodovar les 357 "fanegas"
de Villanueva de Siles, que passem com cedides per Hornachuelos, el càlcul
el fariem sobre 1000 "fanegas", quedant-nos aleshores amb 6,44 Km²
si fossin "fanegas de marco real" o
només 6,12 Km²
si fossin "fanegas" de Còrdova. |
(3) Segons càlcul aproximat sobre un plànol
actual marcant els límits per calcular l’àrea per comparació amb uns
plànols, de l’època, de Tomas Lopez de Vargas Machuca. |
(4) "La tierra de
Cordoba", de Juan Bautista Carpio Dueñas (Universidad de Cordoba i CajaSur,
any 2000), pàgina 70. |
(5) El plànol es pot trobar i descarregar de
la
Biblioteca Digital Hispánica o de
la web del
Instituto de Estadística y Cartografía de
Andalucía; l'autor i data del plànol depenen de la font
d'informació. |
|
La superfície cedida per
Hornachuelos |
Més endavant comentarem el perquè, però si
deixem de banda les 42,5 faneques del cortijo
El Bramadero cedides
per Palma del Río, ens queda molt fàcil per calcular quina extensió de
terreny va cedir Hornachuelos per a la formació de Fuente Palmera i aquest
és el resultat que fem constar en la taula següent que és la part
corresponent a Hornachuelos de la llista amb que hem començat. Com podeu
observar hi hem deixat un espai o fila en blanc a on considerem que hi
hauria de constar la dehesa de Villanueva de Siles, tal i com hem
comentat en l'apartat anterior corresponent a Almodovar. |
|
Plànol
actual del terme d'Hornachuelos indicant, en verd, la part
cedida l'any 1768 per a la formació de la colònia de Fuente
Palmera. |
|
|
Lloc (any 1768) |
Lloc avui |
Extensió en fanegas |
Extensió en
Km² |
1 |
Tierras del Picacho |
part del
municipi de Fuente Palmera |
5200 |
37,82 |
|
|
|
|
|
|
|
|
Superfície
total: |
5200 fanegas (1) |
37,82 Km² |
|
La forma de càlcul dels Km²
cedits per Hornachuelos l'obtenim simplement restant, de l'extensió
total del terme municipal de Fuente Palmera, les superficies cedides per Écija i
per Almodóvar calculades anteriorment per nosaltres, tal i com indiquem en aquesta llista: |
Superfície
corresponent a |
Extensió en
Km² |
Font d'informació |
municipi de Fuente Palmera |
74,73 |
MHAP (2) |
cedida per Écija (1768) |
- 27,48 |
càlcul propi |
cedida per Almodóvar (1768) |
- 9,43 |
càlcul propi |
|
|
|
Superfície
total: |
37,82 Km² |
|
|
Aquest resultat final de 37,82 Km²,
que representem
gràficament en la imatge de l'esquerra, seria equivalent a unes
5873,58 fanegas si fossin de marco real, o a unes
6178,73 fanegas si fossin fanegas de Còrdova. |
|
|
|
Repetint el comentari de que tots aquests
resultats finals son una aproximació, per a
nosaltres és vàlida la xifra de càlcul propi de 37,82 Km²
com a superfície cedida per Hornachuelos per a la formació de la colònia de Fuente Palmera. |
|
(1) Com a curiositat: aquestes 5200 "fanegas" serien
equivalents a uns 33,48 Km²
si fossin "fanegas de marco real" (1 "fanega" = 0,6439 ha)
o be a uns 31,83 Km²
si fossin "fanegas de Còrdoba" (1 "fanega" =
0,6121 ha). Si hi afegim les 357 "fanegas" de la devesa de Villanueva de
Siles, que hem comentat en l'apartat d'Almodóvar, ens resultarien un total
de 5557 "fanegas" que correspondrien a 35,78
Km²
si fosin de "marco real"
o a 34,01
Km²
si fosin "fanegas de Còrdova". |
(2) Actualment consten 73.74 Km²
com a superfície del terme municipal de
Fuente Palmera segons
Datos del registro
de Entidades Locales del Ministerio de Hacienda y Administraciones Publicas. |
|
La superfície cedida per
Palma del Río |
Ens queden per comentar les 42,5 fanegas (1) del
cortijo
El Bramadero que, segons la llista elaborada per
García Cano amb
dades del Archivo Histórico Nacional, van ser cedides per Palma del Río.
El nostre dubte en aquest cas es basa en el que podem observar en les imatges següents: |
|
|
La imatge de l'esquerra és un plànol
actual del terme municipal de Palma del Rio indicant, en verd, el
terme municipal de la colònia de Fuente
Palmera i en vermell la situació aproximada del "cortijo" El
Bramadero. La imatge de la dreta és una ampliació de la zona que
indiquem del plànol anterior per a poder comprovar amb més detall la
situació del "cortijo" El Bramadero dins del terme municipal
d'Hornachuelos. |
|
|
|
Una primera observació és sobre la situació del
terme municipal de Palma del Río en relació amb el de Fuente Palmera; podem
veure que la única part de Fuente Palmera que limita amb Palma del Río és la
formada per les aldees de Silillos i Fuente Carreteros que paradoxalment ocupen
unes terres cedides per Écija tal i com expliquem a “La reacció d’Écija”. |
|
També indiquem la situació del cortijo El
Bramadero; podem veure que pertany principalment al terme municipal d'Hornachuelos, no pas
al de Palma del Río. |
|
Per tant, el que plantegem a partir d’aquestes dues
observacions és que aquestes 42,5 fanegas potser no van anar a parar a Fuente
Palmera, sinó que van servir per compensar al propietari d’algun altre terreny,
segurament d’Hornachuelos, que sí que deuria passar a formar part de la colònia.
També hem de dir que desconeixem si el cortijo El Bramadero ocupa avui, o
ocupava l'any 1768, terres dels dos
termes municipals: Hornachuelos i Palma del Río. |
|
Segons García Cano, igual que amb la dehesa de Villanueva de
Siles, l’any 1773,
per part del bisbat de Còrdova encara es tracten de recuperar aquestes 42,5
fanegas del cortijo el Bramadero del termino de Palma al·legant que no eren
un terreny erm i que estaven en cultiu quant es van cedir per motiu de les
Nuevas Poblaciones; és a dir, es continua dient que son "de Palma del Río".
De la mateixa manera que amb l'al·legació que comentem anteriorment, referent a
Villanueva de Siles, tampoc coneixem el resultat d'aquesta al·legació enfront de la Real
Hacienda. |
|
En definitiva, Palma del Río va cedir 42,5
fanegas amb l’objectiu indirecte de la formació de la colònia de Fuente
Palmera, probablement com a compensació per uns altres terrenys que sí que van
passar a formar-hi part. |
|
(1) Com a curiositat: les 42,5 "fanegas" de Palma del Río serien 0,27 Km²
si fossin "fanegas de marco real" (1 "fanega" = 0,6439 ha) o 0,26 Km²
si fossin "fanegas" de Còrdova (1 "fanega" = 0,6121 ha). |
|