|
www.fuentepalmera.org |
|
|
|
|
La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
|
el Fuero de las Nuevas
Poblaciones |
|
|
Els motius per a la
colonització de Sierra Morena i Andalusia
|
|
|
|
La
colonització de Sierra Morena i Andalusia va ser la colonització
interior i itinerària d’un país que havent poblat altres territoris
llunyans amb ciutadans propis colonitza el seu territori amb ciutadans
forans.
“Ainsi, l’Espagne, qui avait colonisé le Nouveau Monde, eut besoin d’être
colonisée à son tour” (Charles Weiss – L’Espagne depuis le règne de
Philippe II – Tom II , 1834)
|
|
Aquí cal
buscar motius que no siguin, per exemple, els de la vigilància d’un
territori llunya contra altres invasions, un dels aplicables a les
terres d’Amèrica.
|
|
No és
estrany que a mitjans del segle XVIII es faci un projecte com aquest;
les causes i conseqüències de la despoblació de Castella i dels seus
dominis en la península ja feia força anys que eren conegudes i diversos
autors ja comenten la seva preocupació per la situació econòmica i la
despoblació a començaments del segle XVII. Si no hi haguessin hagut
certes raons històriques i politiques, atès que ja s’havien presentat i
estudiat altres projectes, probablement s’hagués fet alguna acció
similar bastants anys abans. Molts d’aquests projectes eren a més a més
amb ciutadans estrangers encara que no explícitament tots per Andalusia. |
|
|
Carlos Gutiérrez de los
Ríos
(Conde
de Fernán Núñez) ens fa un resum dels motius i procés de colonització que
ben llegit te el seu valor; cal sobretot pensar que aquesta és la seva
interpretació i la època en que va ser escrita, a finals de segle XVIII. Aquest
n’és un fragment:
|
|
|
|
(...)La agricultura, las artes y el comercio ocupaban igualmente el celo de nuestro Monarca, y como la expulsión de los Jesuitas había hecho salir del reino más de 5.000
individuos, pensó en reemplazarlos, restituyendo a la agricultura un número superior al de los expulsos que fuese útil a la nación por otro
término. |
|
Las montañas de Sierra Morena, pobladas en tiempo de los moros, se hallaban casi desiertas muchos años hace y reducidas a bosques
espesos, en que sólo se encontraban pastores, lobos y facinerosos y muy pocas casas y,
lugares, a grande distancia unos de otros. El camino real que conduce desde Madrid a Cádiz atraviesa dichos montes, y desde el lugar de El Viso, en la
Mancha, hasta Bailén, que son ocho leguas muy largas, no se encontraban más que dos malas
ventas, llamadas de Miranda y de Bailén, en que los venteros daban la ley, a su
arbitrio, y se entendían, o por miedo o por convención, con los bandidos que infestaban el camino, y que, emboscados entre los árboles y
matorrales, sorprendían a los viajantes, sin ser vistos por ellos sino cuando los
atacaban. Para pasar las montañas desde El Viso hasta la venta de Miranda era menester descargar los
coches, y que las personas y los fardos pasasen sobre caballerías. |
|
Entre Córdoba y Écija, por donde pasa también el camino de Cádiz, sólo se encontraba la venta de La
Parrilla, y estas ocho leguas eran tan expuestas como las que arriba hemos
dicho. |
|
Consideró, pues, S. M. no podía colocar los nuevos colonos en parajes que fuesen más útiles que estos dos.(...) |
|
|
|
(...)Estas dos partes del camino de Andalucía, que eran antes lo que se ha
visto, son en el día un jardín delicioso; a cada paso ofrecen un nuevo motivo de alabar y bendecir la memoria del Rey Carlos que, para no dejar nada que
desear, mandó hacer un camino que atraviesa la sierra, y por el cual se va como por una sala, sin tener que salir del coche ni
descargar, como antes, que aún los coches sin carga pasaban con riesgo de hacerse mil
pedazos, aún sin volcar, por las piedras y vaivenes.(...) |
|
|
No hi va haver pas una única idea o un únic projecte
inicial per a poblar certes zones de Sierra Morena i Andalusia com
finalment va succeir. Tot va començar amb un projecte inicial presentat
per l'aventurer bavarès
Johann Caspar Thürriegel l'objectiu del qual era
fer arribar als dominis de Castella una certa quantitat de nous súbdits
i assentar-los en algun lloc indeterminat. Si ajuntem diverses idees, on
hi podem incloure fins i tot els ideals de
Campomanes o d'Olavide,
segurament anirem a parar al projecte de poblar aquestes dues zones
solitàries de Sierra Morena i Andalusia; malgrat tot va ser una casuística
en el espai temporal idoni el que va conduir a la fundació de les
Nuevas Poblaciones de Sierra Morena i, posteriorment, les d'Andalusia.
|
|
(Reconeixem aquí la influència del treball:
"Estudio sobre la repoblación y colonización de Sierra Morena", de Juan
Enrique Ruiz González) |
|
|
|
1
- La
despoblació de Castella |
|
L'any
1626 a
“Conservacion de Monarquías y discursos políticos” Pedro Fernández
Navarrete ja considera la despoblació de Castella: "Que Castilla esté
despoblada, como el Consejo dice, no solo lo ven y lloran los naturales,
sino que tambien nos baldonan con ello los extranjeros (...) siendo tan público
y notorio á todos los que vienen a España". Com a causes de la
despoblació de Castella anomena, entre d’altres, "por la expulsión de
Judios y Moros", "por haber tantos vagamundos" i "por los nuevos
descubrimientos y colonias". |
|
També
comenta lo desastrosa que està l’agricultura a Castella, "cuyo estado
es el mas importante de la republica", doncs es troba en una situació de menysteniment,
pobresa, misèria i abatiment. "Atribuyo parte de tan
grave daño, á que la mayor de los gravamenes y cargas esta impuesta
sobre los flacos hombros de este afligido gremio" contra qui tothom si
posa: administració, exercit i arbitristes. |
|
Hi dedica dos capítols a la
"muchedumbre de clerigos" i a la "riqueza
del estado eclesiástico" on, sense criticar-ho en excés, fa un
reconeixement d’aquests dos fets. No els relaciona amb la despoblació
però son dos motius que posteriorment seran usats associant-los a la
despoblació, a la seva solució i com a finançament, encara que
insuficient, pel projecte de repoblació d’Andalusia i Sierra Morena. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Estadística de població
de Tomas González - 1829 (cal valor per barrejar aquestes xifres de
documents de població des de 1482 fins a 1704; n’hi ha una que te la
multiplicació mal feta, la trobes?) |
|
|
|
Extret de "Origen progresos y limites de la población ..." de
Agustín de
Blas - 1833. L'informe d'Alonso de Quintanilla de 1482, amb l’objectiu
d'armar el regne i l’empadronament militar, es pot trobar a altres llibres,
per exemple a "Memorias de la Real Academia de la Historia" tom VI - 1821 |
|
|
|
|
|
|
|
|
L’època
de major població de l’antiga Castella va ser el segle XV durant el regnat
de Ferran i Isabel. La xifra de població en aquell moment només és pot
fer amb estimacions. N’hi ha que parlen de 20 milions, però això és com
un acudit dolent. A “Qüestiones críticas sobre varios puntos de historia
económica, política, y militar - 1807” Antoni de Capmany
i de Montpalau comenta aquesta xifra desmesurada i també la confiança que es pugui fer
a les diverses xifres de població que es publiquin pel fet de que en
algunes no és clar si son només de les dues Castelles o hi inclouen Aragó
i pel fet de que els escriptors econòmics i polítics castellans dels
segles XVI i XVII no comptaven Aragó, València i Catalunya o com a mínim
no les anomenaven expressament. |
|
Altres de més assenyades la situen a
finals del segle XV, any 1482, en 7.900.000 habitants pel que fa a
Castella i de 9.680.000 habitants al afegir Granada, Corona d’Aragó,
Navarra i País Basc. Un cop acabada la guerra de Granada el 1492 hi ha un
primer fet amb conseqüències importants pel que fa a la població i a
l’economia, l’expulsió dels jueus. La xifra mes probable es de
150.000 persones, encara que s’arriba fins a la de 800.000; els efectes
no son bons al expulsar la classe que sostenia el comerç i donava crèdits
a l’agricultor. |
|
Les anades a Amèrica son un
altre motiu de perdre població i la mala administració dels bens portats
d’allà no ajudaven a solucionar res. A partir d’aquesta xifra de
població i comparant amb altres estimacions posteriors només veiem que
disminucions en el nombre d’habitants; a mes a més de les raons
exposades hi han un seguit de conflictes llunyans (per exemple a Flandes) i no tan llunyans
(per
exemple
la Guerra
de Successió) i greus epidèmies de pesta amb les conseqüències que
tothom pot suposar. L’epidèmia de pesta de 1598-1602 va causar unes
500.000 víctimes repartides per tota la península. El 1609 Felip III
ordena la expulsió dels moriscs. Les xifres també son incertes, la menor
es de 270.000 persones encara que hi ha que no te inconvenient a dir
3.000.000. Un cens de 1594 situa la població de Castella i totes les províncies
de la península en 8.206.791 habitants; veiem doncs un dèficit d’uns
1.473.000 habitants respecte al total estimat del segle XV. |
|
|
|
El 1619
s’estima una població de 6.000.000 d’habitants (“Restauracion
politica de España”, Sancho Moncada) per contra dels 8.206.791 de 25
anys abans. Segurament les xifres no son certes però son sempre en sentit
descendent, i provoquen una consulta del Consejo de Castilla de l’1 de
febrer de 1619 on es diu: “Atento á que la despoblación y falta de
gente es la mayor que se ha visto ni oído en estos reinos después que los
progenitores de V.M. comenzaron a reinar en ellos, porque totalmente se va
acabando y arruinado esta corona, sin que en esto se pueda dudar...”. El
1749 en un informe arran de l’idea del pagament d’impostos per
“unica contribucion” del marquès de Ensenada, fet per Martín de Loynaz, es
calcula una població (l'any 1747) de les províncies de Castella de 5.846.367 habitants i de
1.577.223 per Aragó, Catalunya, València i Mallorca; és a dir un total
de 7.423.590 habitants. |
|
|
|
En
aquesta xifra hi ha un 1,7 per cent de religiosos. L’excés de
religiosos s’arriba a considerar un greu problema perquè no tenen
descendència, Campomanes opina que una de les maneres d’augmentar la
població és “disminuyendo el celibato”. |
|
|
|
2
- La
situació de l’agricultura |
|
Bernardo
Ward en el seu "Proyecto Económico" de l'any 1762
(1),
quan tracta sobre les expulsions de jueus i moriscs, opina que al mateix temps que
se’ls va fer fora s’haguessin hagut de portar de Europa bons catòlics
per omplir el buit que van deixar. A “Itineraire descriptif de
l’Espagne” Alexandre de Laborde escriu: “Un zel fanàtic i mal entès
va fer proscriure dos pobles industriosos i rics, hàbils agricultors, hàbils
en el comerç, mes hàbils encara en l’exercici de les arts, els Jueus i
els Moros”. Juan de Mariana a “Historia General de España” diu
referint-se a l’expulsió del jueus “... dio ocasion a muchos de
reprehender esta resolucion que tomó el Rey D. Fernado en echar de sus
tierras gente tan provechosa y hacendada ...”. Seria una manera molt
simple el explicar el mal estat de l’agricultura només pel fet de
l’expulsió d’aquests dos grups; tots dos tenen però una certa importància
doncs els jueus sostenien una part financera i comercial i els moriscs el
treball de la terra, però a això s'hi afegeix la situació econòmica
desastrosa de Castella per la mala administració dels bens d’Amèrica
perduts a finançar el manteniment i vigilància de territoris per Europa.
En general la gent veia mes avantatjós el viure d’almoina a ciutat (hi
havia gran quantitat de vagabundos y holgazanes), fer-se religiós
(segons Martinez de la Mata, any 1660, “esto nacía de no hallar otro modo de vivir y de sustentarse”),
anar a lluitar amb els “Tercios” als Països Baixos o anar a Amèrica.
També contribueixen a la decadència de l’agricultura uns impostos
desmesurats i l’impossibilitat de cultivar moltes determinades terres
per diversos motius: pel dret de “mans mortes” de les terres de
l’Església, bàsicament obtingudes per donació, per les grans extensions de
terres indivisibles però ampliables dels mayorazgos
de la noblesa i burgesia, i també en general sense treballar (perquè ja hi
havien rendes o perquè les despeses no compensaven els guanys) i pels
privilegis de La Mesta
sobre els terrenys per pasturar o per circular-hi anualment els enormes
ramats transhumants d’aquell moment que havien arribat a ser una
important font d’ingressos per l’exportació de llana. |
|
|
|
En la
consulta al Consejo de Castilla de 1619 anomenada anteriorment s’exposen
set remedios als diversos problemes que es tracten; en el “Quinto remedio” es diu: “Que a los labradores, cuyo estado es el mas
importante de la republica porque ellos la sustentan, conservan y cultivan
la tierra, y de ellos pende la abundancia de los frutos, y aun la
contribución de las cargas reales y personales, que son terribles las que
tienen sobre sí a cuya causa van acabando muy a priesa, para que no vayan
en tanta disminución conviene animarlos y alentarlos....” La resposta del
rei és: “Esto conviene mucho, y así se ejecutará luego” (segons “Origen, progresos y limites de la
población”, Agustín de Blas). |
|
|
|
(1) N'hi ha que, amb prous motius, consideren
el "Proyecto Económico" de Ward un plagi de
l’obra "Nuevo sistema de gobierno económico para la América" de José
del Campillo y Cosío de 1743. |
|
|
|
3 - El Cami Ral de Cadis a Madrid i els
despoblats d’Andalusia i Sierra Morena
|
|
També hi havia el bandolerisme, amb unes
narracions de certs autors d’efectes un pel exagerats, que tenia com a
facilitat els despoblats que hi havien en aquest Camí Ral on només es
trobaven com a refugi unes ventas
aïllades que a mes tenien en els seus encarregats o venteros el
risc de uns fidels col·laboradors dels bandolers per a major inseguretat
del viatger. |
|
Sortint de Madrid ja podien començar els
problemes als Montes de Toledo, però els despoblats que s’emportaven la fama eren els 50
Km amb el pas de Sierra Morena per l’anomenat
Puerto del Rey entre Viso del Marqués i Bailén, i els dos trams més curts i de
similar recorregut que hi havia entre Còrdova i Sevilla: el
del desert de
La Parrilla
(nom aquest el de la
venta que hi havia cap el Km. 434 de
l’antiga carretera N-IV) entre Còrdova i Écija i el del
desert de
la Moncloa
o Monclova (nom d’una població en ruïnes ja aleshores) entre Écija i
Carmona. |
|
|
|
"...; ni se hallaban mas que malas ventas, donde solo había para
los caminantes incomodidad y sobresalto. Por temor o por conveniencia de
los venteros, dentro de sus casas concertaban frecuentemente los ladrones
sus robos, y los ejecutaban a mansalva, ocultándose en guaridas de que
ahuyentaban a las fieras." |
|
Historia del reinado de Carlos III - Antonio Ferrer del Río (1856) |
|
 |
|
 |
|
El Ventero (Il·lustració
del capítol corresponent a "El Ventero" de "Los españoles
pintados por si mismos" de diversos autors - 1851) |
|
Indicació del lloc a on hi havia en el segle XVIII la Venta de La
Parrilla, a la sortida de La Carlota en direcció a Écija, o a
l’entrada de La Carlota en direcció a Còrdova. Avui en aquest lloc
hi ha una altra "venta" però de diferents característiques. |
| La
imatge inicial està extreta de
sigpac.mapa.es/fega/visor |
| |
|
|
El 10 de
juny de 1761 s’havia decretat la construcció de la carretera general d’Andalusia
que tenia per objectiu millorar la comunicació de Cadis a Madrid, és a
dir, millorar entre d’altres coses el transport cap a Madrid dels bens
arribats d’Amèrica al port de Cadis, però això trigava a venir. Fernando
González Menchaca, Intendent de Jaén encara explica les
condicions d’aquest camí el 1777 en Representació al Consejo de Castilla
per mitja del seu Governador: "(...) pues apenas hay persona que
se atreva a pasar estas cuatro leguas dentro de su Carruaje sin sufrir la
incomodidad de ir en Caballería, ni hay carro que pueda llevar la mitad de
su carga, costeándose la conduccion de la otra mitad en Caballerías (,,,)
pese a ser la garganta por donde pasan los Tesoros, y especialísimos
frutos que vienen de America ..."
|
|
|
 |
|
Recorregut des de
El Viso a Bailén passant pel
Puerto del Rey. Cal eliminar del camí marcat les poblacions de Navas de
Tolosa, La Carolina, Carboneros i Guarroman per veure l’extensió del
despoblat d’abans de 1767. Extret d’un plànol de 1777 del projecte de
Lemaur del pas de Despeñaperros. |
|
|
|
Efectivament,
anant
direcció a Cadis, al arribar a El Viso (avui Viso del Marqués)
calia deixar la diligencia i anar a cavall, viatgers i equipatges, fins a la Venta de Miranda
(avui Miranda del Rey), i naturalment calia fer el mateix en sentit
contrari. El recorregut total va millorar una mica amb la colonització i
hi va haver un intent sense èxit d'Olavide d’obrir un altre recorregut
per passar Sierra Morena, per Aldeaquemada i Santa Elena, que apart de ser
mes llarg no es podia fer servir quan plovia; tot això va durar fins a
l'any
1783 quan és va obrir un nou camí i el pas de Despeñaperros amb el
projecte de l’enginyer francès Charles Lemaur. |
|
| |
|
| |
 |
| |
| Dues pàgines amb el recorregut de Madrid
a Cadis i de Cadis a Madrid de la
Guia de Caminos (Joseph Mathias - 1767) on explica que al arribar a
El Viso o a la Venta de Miranda "se toman las caballerías para passar el
Puerto del Rey" o "se previenen las caballerias para passar el Puerto del
Rey". |
| No s’anomena cap de les "Nuevas
Poblaciones" perquè encara no s’han fundat. |
| |
| |
|
| Constancio
Bernaldo de Quirós a "Lo que costó la colonización de Sierra Morena" i
a "Los Reyes y la colonización interior de
España" comenta que de tot el trajecte Cadis - Madrid encara va quedar un altre
despoblat entre Utrera i Lebrija, als aiguamolls del Guadalquivir, que no es
va arribar a poblar, probablement per la complexitat de que a més calia
assecar-los i sanejar-los. |
| |
|
4
- Una
reforma per l’agricultura i les idees i utopies d’Olavide i Campomanes |
| Només
llegint el Fuero de las Nuevas Poblaciones ja queden força clares les
idees i els objectius utòpics i idíl·lics que tant Campomanes com Olavide havien posat en
aquest projecte; amb uns colons que teòricament eren agricultors, portadors
de noves tècniques i mètodes de treball i desconeixedors de les lleis
locals i per tant sense influencies perjudicials pel projecte; amb uns
articles del Fuero que impedien mayorazgos, terres de “mans
mortes” i els privilegis de La Mesta i que vigilaven per uns càrrecs
d’autoritat amb durada no de per vida; amb un finançament garantit de començament
fent us dels bens dels jesuïtes, expulsats quasi simultàniament amb
l’arribada dels colons -doncs la pragmàtica d’expulsió es fa publica
el mateix dia que la de les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena i
Andalusia- i amb un augment garantit de població i una millora econòmica i de
la productivitat al canviar 5000 jesuïtes per 6000 colons agrícoles.
Tampoc hi tenen cabuda en aquesta reforma les persones amb estudis
superiors ja que les gents de lletres no son considerades útils per
treballar la terra. El projecte sembla que és una reforma agrària que vol
donar propietat de la terra a més gent perquè hi hagi una nova classe
mitjana en el camp, treballadora i sense latifundis i que augmenti les fonts
de riquesa i productivitat de l'agricultura per fer un estat mes poderós econòmicament. |
| |
|
5 -
El resultat avui
|
| Les zones de les Nuevas Poblaciones
d'Andalusia i Sierra Morena en l’actualitat. Ho hem dividit en quatre,
les tres zones més conegudes a més
del racó, un xic oblidat, d'Aldeaquemada i Montizón: Aldeaquemada per causa de
l’obertura del pas
de Despeñaperros i Montizón que era lloc de pas per la ruta de València a
Andalusia, que va quedar fora d’us. Si pel que fa a Sierra Morena eliminéssim Santa Elena, Aldeaquemada, Montizón, Navas de Tolosa, La Carolina, Carboneros,
Guarromán, Arquillos i Zocueca (a més d'Almuradiel a l’altra banda de
Despeñaperros) i de la zona d'Andalusia traguéssim La Carlota, San Sebastian
de los Ballesteros, Fuente Palmera i La Luisiana, a mes de la multitud
d’aldees que en depenen, creades a partir de l’estiu de 1767, no cal dir
que ens quedarien uns mapes
bastant buits i despoblats, sobretot pel que fa al recorregut des de
Carmona a Còrdova i des de Bailén a Viso del Marqués. |
|
|
|
 |
|
|
|
|
La zona de les "Nuevas Poblaciones" d'Andalusia |
La zona de les "Nuevas Poblaciones" de Sierra Morena
|
|
|
|
Aquesta web està permanentment
en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha
algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |
|
