www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació  
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

Els motius per a la colonització de Sierra Morena i Andalusia

 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia va ser la colonització interior i itinerària d’un país que havent poblat altres territoris llunyans amb ciutadans propis colonitza el seu territori amb ciutadans forans. “Ainsi, l’Espagne, qui avait colonisé le Nouveau Monde, eut besoin d’être colonisée à son tour” (Charles Weiss – L’Espagne depuis le règne de Philippe II – Tom II , 1834)

Aquí cal buscar motius que no siguin, per exemple, els de la vigilància d’un territori llunya contra altres invasions, un dels aplicables a les terres d’Amèrica.
No és estrany que a mitjans del segle XVIII es faci un projecte com aquest; les causes i conseqüències de la despoblació de Castella i dels seus dominis en la península ja feia força anys que eren coneguts i diversos autors ja comenten la seva preocupació per la situació econòmica i la despoblació a començaments del segle XVII. Si no hi haguessin hagut certes raons històriques i politiques, atès que ja s’havien presentat i estudiat altres projectes, probablement s’hagués fet alguna acció similar bastants anys abans. Molts d’aquests projectes eren a més a més amb ciutadans estrangers encara que no explícitament tots per Andalusia.

Carlos Gutiérrez de los Ríos (Conde de Fernán Núñez) ens fa un resum dels motius i procés de colonització que ben llegit te el seu valor; cal sobretot pensar que aquesta és la seva interpretació i la època en que va ser escrita, a finals de segle XVIII. Aquest n’és un fragment:

 
(...)La agricultura, las artes y el comercio ocupaban igualmente el celo de nuestro Monarca, y como la expulsión de los Jesuitas había hecho salir del reino más de 5.000 individuos, pensó en reemplazarlos, restituyendo a la agricultura un número superior al de los expulsos que fuese útil a la nación por otro término.
Las montañas de Sierra Morena, pobladas en tiempo de los moros, se hallaban casi desiertas muchos años hace y reducidas a bosques espesos, en que sólo se encontraban pastores, lobos y facinerosos y muy pocas casas y, lugares, a grande distancia unos de otros. El camino real que conduce desde Madrid a Cádiz atraviesa dichos montes, y desde el lugar de El Viso, en la Mancha, hasta Bailén, que son ocho leguas muy largas, no se encontraban más que dos malas ventas, llamadas de Miranda y de Bailén, en que los venteros daban la ley, a su arbitrio, y se entendían, o por miedo o por convención, con los bandidos que infestaban el camino, y que, emboscados entre los árboles y matorrales, sorprendían a los viajantes, sin ser vistos por ellos sino cuando los atacaban. Para pasar las montañas desde El Viso hasta la venta de Miranda era menester descargar los coches, y que las personas y los fardos pasasen sobre caballerías.
Entre Córdoba y Écija, por donde pasa también el camino de Cádiz, sólo se encontraba la venta de La Parrilla, y estas ocho leguas eran tan expuestas como las que arriba hemos dicho.
Consideró, pues, S. M. no podía colocar los nuevos colonos en parajes que fuesen más útiles que estos dos.(...)
 
(...)Estas dos partes del camino de Andalucía, que eran antes lo que se ha visto, son en el día un jardín delicioso; a cada paso ofrecen un nuevo motivo de alabar y bendecir la memoria del Rey Carlos que, para no dejar nada que desear, mandó hacer un camino que atraviesa la sierra, y por el cual se va como por una sala, sin tener que salir del coche ni descargar, como antes, que aún los coches sin carga pasaban con riesgo de hacerse mil pedazos, aún sin volcar, por las piedras y vaivenes.(...)

No hi va haver pas una idea o un projecte inicial per a poblar certes zones de Sierra Morena i Andalusia com finalment va succeir. Tot va començar amb un projecte inicial presentat per l'aventurer bavarès Johann Caspar Thürriegel l'objectiu del qual era fer arribar als dominis de Castella una certa quantitat de nous súbdits i assentar-los en algun lloc indeterminat. Si ajuntem diverses idees, on hi podem incloure fins i tot els ideals de Campomanes o d'Olavide, segurament anirem a parar al projecte de poblar aquestes dues zones solitàries de Sierra Morena i Andalusia; malgrat tot va ser una casuística en el espai temporal idoni el que va conduir a la fundació de les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena i, posteriorment, d'Andalusia.

(Reconeixem aquí la influència del treball: "Estudio sobre la repoblación y colonización de Sierra Morena", de Juan Enrique Ruiz González)
 

 1 - La despoblació de Castella

L'any 1626 a “Conservacion de Monarquías y discursos políticos” Pedro Fernández Navarrete ja considera la despoblació de Castella: "Que Castilla esté despoblada, como el Consejo dice, no solo lo ven y lloran los naturales, sino que tambien nos baldonan con ello los extranjeros (...) siendo tan público y notorio á todos los que vienen a España". Com a causes de la despoblació de Castella anomena, entre d’altres, "por la expulsión de Judios y Moros", "por haber tantos vagamundos" i "por los nuevos descubrimientos y colonias".
També comenta lo desastrosa que està l’agricultura a Castella, "cuyo estado es el mas importante de la republica", doncs es troba en una situació de menysteniment, pobresa, misèria i abatiment. "Atribuyo parte de tan grave daño, á que la mayor de los gravamenes y cargas esta impuesta sobre los flacos hombros de este afligido gremio" contra qui tothom si posa: administració, exercit i arbitristes.
Hi dedica dos capítols a la "muchedumbre de clerigos" i a la "riqueza del estado eclesiástico" on, sense criticar-ho en excés, fa un reconeixement d’aquests dos fets. No els relaciona amb la despoblació però son dos motius que posteriorment seran usats associant-los a la despoblació, a la seva solució i com a finançament, encara que insuficient, pel projecte de repoblació d’Andalusia i Sierra Morena.

 

 

Estadistica de poblacio

 
 

Estadística de població de Tomas González - 1829 (cal valor per barrejar aquestes xifres de documents de població des de 1482 fins a 1704; n’hi ha una que te la multiplicació mal feta, la trobes?)

 
Extret de "Origen progresos y limites de la población ..." de Agustín de Blas - 1833. L'informe d'Alonso de Quintanilla de 1482, amb l’objectiu d'armar el regne i l’empadronament militar, es pot trobar a altres llibres, per exemple a "Memorias de la Real Academia de la Historia" tom VI - 1821
 
 
   
L’època de major població de l’antiga Castella va ser el segle XV durant el regnat de Ferran i Isabel. La xifra de població en aquell moment només és pot fer amb estimacions. N’hi ha que parlen de 20 milions, però això és com un acudit dolent. A “Qüestiones críticas sobre varios puntos de historia económica, política, y militar - 1807” Antoni de Capmany i de Montpalau comenta aquesta xifra desmesurada i també la confiança que es pugui fer a les diverses xifres de població que es publiquin pel fet de que en algunes no és clar si son només de les dues Castelles o hi inclouen Aragó i pel fet de que els escriptors econòmics i polítics castellans dels segles XVI i XVII no comptaven Aragó, València i Catalunya o com a mínim no les anomenaven expressament.
Altres de més assenyades la situen a finals del segle XV, any 1482, en 7.900.000 habitants pel que fa a Castella i de 9.680.000 habitants al afegir Granada, Corona d’Aragó, Navarra i País Basc. Un cop acabada la guerra de Granada el 1492 hi ha un primer fet amb conseqüències importants pel que fa a la població i a l’economia, l’expulsió dels jueus. La xifra mes probable es de 150.000 persones, encara que s’arriba fins a la de 800.000; els efectes no son bons al expulsar la classe que sostenia el comerç i donava crèdits a l’agricultor.
Les anades a Amèrica son un altre motiu de perdre població i la mala administració dels bens portats d’allà no ajudaven a solucionar res. A partir d’aquesta xifra de població i comparant amb altres estimacions posteriors només veiem que disminucions en el nombre d’habitants; a mes a més de les raons exposades hi han un seguit de conflictes llunyans (per exemple a Flandes) i no tan llunyans (per exemple la Guerra de Successió) i greus epidèmies de pesta amb les conseqüències que tothom pot suposar. L’epidèmia de pesta de 1598-1602 va causar unes 500.000 víctimes repartides per tota la península. El 1609 Felip III ordena la expulsió dels moriscs. Les xifres també son incertes, la menor es de 270.000 persones encara que hi ha que no te inconvenient a dir 3.000.000. Un cens de 1594 situa la població de Castella i totes les províncies de la península en 8.206.791 habitants; veiem doncs un dèficit d’uns 1.473.000 habitants respecte al total estimat del segle XV.
 
El 1619 s’estima una població de 6.000.000 d’habitants (“Restauracion politica de España”, Sancho Moncada) per contra dels 8.206.791 de 25 anys abans. Segurament les xifres no son certes però son sempre en sentit descendent, i provoquen una consulta del Consejo de Castilla de l’1 de febrer de 1619 on es diu: “Atento á que la despoblación y falta de gente es la mayor que se ha visto ni oído en estos reinos después que los progenitores de V.M. comenzaron a reinar en ellos, porque totalmente se va acabando y arruinado esta corona, sin que en esto se pueda dudar...”. El 1749 en un informe arran de l’idea del pagament d’impostos per “unica contribucion” del marquès de Ensenada, fet per Martín de Loynaz, es calcula una població (l'any 1747) de les províncies de Castella de 5.846.367 habitants i de 1.577.223 per Aragó, Catalunya, València i Mallorca; és a dir un total de 7.423.590 habitants.
 
En aquesta xifra hi ha un 1,7 per cent de religiosos. L’excés de religiosos s’arriba a considerar un greu problema perquè no tenen descendència, Campomanes opina que una de les maneres d’augmentar la població és “disminuyendo el celibato”.
 

2 - La situació de l’agricultura

Bernardo Ward al seu "Proyecto Económico" de l'any 1762 (1) quan tracta sobre les expulsions de jueus i moriscs opina que al mateix temps que se’ls va fer fora s’haguessin hagut de portar de Europa bons catòlics per omplir el buit que van deixar. A “Itineraire descriptif de l’Espagne” Alexandre de Laborde escriu: “Un zel fanàtic i mal entès va fer proscriure dos pobles industriosos i rics, hàbils agricultors, hàbils en el comerç, mes hàbils encara en l’exercici de les arts, els Jueus i els Moros”. Juan de Mariana a “Historia General de España” diu referint-se a l’expulsió del jueus “... dio ocasion a muchos de reprehender esta resolucion que tomó el Rey D. Fernado en echar de sus tierras gente tan provechosa y hacendada ...”. Seria una manera molt simple el explicar el mal estat de l’agricultura només pel fet de l’expulsió d’aquests dos grups; tots dos tenen però una certa importància doncs els jueus sostenien una part financera i comercial i els moriscs el treball de la terra, però a això s'hi afegeix la situació econòmica desastrosa de Castella per la mala administració dels bens d’Amèrica perduts a finançar el manteniment i vigilància de territoris per Europa. En general la gent veia mes avantatjós el viure d’almoina a ciutat (hi havia gran quantitat de vagabundos y holgazanes), fer-se religiós (segons Martinez de la Mata, any 1660, “esto nacía de no hallar otro modo de vivir y de sustentarse”), anar a lluitar amb els “Tercios” als Països Baixos o anar a Amèrica. També contribueixen a la decadència de l’agricultura uns impostos desmesurats i l’impossibilitat de cultivar moltes determinades terres per diversos motius: pel dret de “mans mortes” de les terres de l’Església, bàsicament obtingudes per donació, per les grans extensions de terres indivisibles però ampliables dels mayorazgos de la noblesa i burgesia, i també en general sense treballar (perquè ja hi havien rendes o perquè les despeses no compensaven els guanys) i pels privilegis de La Mesta sobre els terrenys per pasturar o per circular-hi anualment els enormes ramats transhumants d’aquell moment que havien arribat a ser una important font d’ingressos per l’exportació de llana.
 
En la consulta al Consejo de Castilla de 1619 anomenada anteriorment s’exposen set remedios als diversos problemes que es tracten; en el “Quinto remedio” es diu: “Que a los labradores, cuyo estado es el mas importante de la republica porque ellos la sustentan, conservan y cultivan la tierra, y de ellos pende la abundancia de los frutos, y aun la contribución de las cargas reales y personales, que son terribles las que tienen sobre sí a cuya causa van acabando muy a priesa, para que no vayan en tanta disminución conviene animarlos y alentarlos....” La resposta del rei és: “Esto conviene mucho, y así se ejecutará luego” (segons “Origen, progresos y limites de la población”, Agustín de Blas).
 
(1) N'hi han que, amb prous motius, consideren el "Proyecto Económico" de Ward un plagi de l’obra "Nuevo sistema de gobierno económico para América" de José del Campillo y Cosío.
 

3 - El Cami Ral de Cadis a Madrid i els despoblats d’Andalusia i Sierra Morena

També hi havia el bandolerisme, amb unes narracions de certs autors d’efectes un pel exagerats, que tenia com a facilitat els despoblats que hi havien en aquest Camí Ral on només es trobaven com a refugi unes ventas aïllades que a mes tenien en els seus encarregats o venteros el risc de uns fidels col·laboradors dels bandolers per a major inseguretat del viatger.
Sortint de Madrid ja podien començar els problemes als Montes de Toledo, però els despoblats que s’emportaven la fama eren els 50 Km amb el pas de Sierra Morena per l’anomenat Puerto del Rey entre Viso del Marqués i Bailén, i els dos trams més curts i de similar recorregut que hi havia entre Còrdova i Sevilla: el del desert de La Parrilla (nom aquest el de la venta que hi havia cap el Km. 434 de l’antiga carretera N-IV) entre Còrdova i Écija i el del desert de la Moncloa o Monclova (nom d’una població en ruïnes ja aleshores) entre Écija i Carmona.
 
"...; ni se hallaban mas que malas ventas, donde solo había para los caminantes incomodidad y sobresalto. Por temor o por conveniencia de los venteros, dentro de sus casas concertaban frecuentemente los ladrones sus robos, y los ejecutaban a mansalva, ocultándose en guaridas de que ahuyentaban a las fieras."
Historia del reinado de Carlos III - Antonio Ferrer del Río (1856)

El Ventero

 

Venta de La Parrilla

El Ventero (Il·lustració del capítol corresponent a "El Ventero" de "Los españoles pintados por si mismos" de diversos autors - 1851)   Indicació del lloc a on hi havia en el segle XVIII la Venta de La Parrilla, a la sortida de La Carlota en direcció a Écija, o a l’entrada de La Carlota en direcció a Còrdova. Avui en aquest lloc hi ha una altra "venta" però de diferents característiques.
La imatge inicial està extreta de sigpac.mapa.es/fega/visor
 
El 10 de juny de 1761 s’havia decretat la construcció de la carretera general d’Andalusia que tenia per objectiu millorar la comunicació de Cadis a Madrid, és a dir, millorar entre d’altres coses el transport cap a Madrid dels bens arribats d’Amèrica al port de Cadis, però això trigava a venir. Fernando González Menchaca, Intendent de Jaén encara explica les condicions d’aquest camí el 1777 en Representació al Consejo de Castilla per mitja del seu Governador: "(...) pues apenas hay persona que se atreva a pasar estas cuatro leguas dentro de su Carruaje sin sufrir la incomodidad de ir en Caballería, ni hay carro que pueda llevar la mitad de su carga, costeándose la conduccion de la otra mitad en Caballerías (,,,) pese a ser la garganta por donde pasan los Tesoros, y especialísimos frutos que vienen de America ..."

 

El Viso a Bailen pel Puerto del Rey

Recorregut des de El Viso a Bailén passant pel Puerto del Rey. Cal eliminar del camí marcat les poblacions de Navas de Tolosa, La Carolina, Carboneros i Guarroman per veure l’extensió del despoblat d’abans de 1767. Extret d’un plànol de 1777 del projecte de Lemaur del pas de Despeñaperros.

 

Efectivament, anant direcció a Cadis, al arribar a El Viso (avui Viso del Marqués) calia deixar la diligencia i anar a cavall, viatgers i equipatges, fins a la Venta de Miranda (avui Miranda del Rey), i naturalment calia fer el mateix en sentit contrari. El recorregut total va millorar una mica amb la colonització i hi va haver un intent sense èxit d'Olavide d’obrir un altre recorregut per passar Sierra Morena, per Aldeaquemada i Santa Elena, que apart de ser mes llarg no es podia fer servir quan plovia; tot això va durar fins a l'any 1783 quan és va obrir un nou camí i el pas de Despeñaperros amb el projecte de l’enginyer francès Charles Lemaur.
 

 

  Guia de caminos - 1767
 
Dues pàgines amb el recorregut de Madrid a Cadis i de Cadis a Madrid de la Guia de Caminos (Joseph Mathias - 1767) on explica que al arribar a El Viso o a la Venta de Miranda "se toman las caballerías para passar el Puerto del Rey" o "se previenen las caballerias para passar el Puerto del Rey".
No s’anomena cap de les "Nuevas Poblaciones" perquè encara no s’han fundat.
 
   
Constancio Bernaldo de Quirós a "Lo que costó la colonización de Sierra Morena" i a "Los Reyes y la colonización interior de España" comenta que de tot el trajecte Cadis - Madrid encara va quedar un altre despoblat entre Utrera i Lebrija, als aiguamolls del Guadalquivir, que no es va arribar a poblar, probablement per la complexitat de que a més calia assecar-los i sanejar-los.
 

4 - Una reforma per l’agricultura i les idees i utopies d’Olavide i Campomanes

Només llegint el Fuero de las Nuevas Poblaciones ja queden força clares les idees i els objectius utòpics i idíl·lics que tant Campomanes com Olavide havien posat en aquest projecte; amb uns colons que teòricament eren agricultors, portadors de noves tècniques i mètodes de treball i desconeixedors de les lleis locals i per tant sense influencies perjudicials pel projecte; amb uns articles del Fuero que impedien mayorazgos, terres de “mans mortes” i els privilegis de La Mesta i que vigilaven per uns càrrecs d’autoritat amb durada no de per vida; amb un finançament garantit de començament fent us dels bens dels jesuïtes, expulsats quasi simultàniament amb l’arribada dels colons -doncs la pragmàtica d’expulsió es fa publica el mateix dia que la de les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena i Andalusia- i amb un augment garantit de població i una millora econòmica i de la productivitat al canviar 5000 jesuïtes per 6000 colons agrícoles. Tampoc hi tenen cabuda en aquesta reforma les persones amb estudis superiors ja que les gents de lletres no son considerades útils per treballar la terra. El projecte sembla que és una reforma agrària que vol donar propietat de la terra a més gent perquè hi hagi una nova classe mitjana en el camp, treballadora i sense latifundis i que augmenti les fonts de riquesa i productivitat de l'agricultura per fer un estat mes poderós econòmicament.
 

5 - El resultat avui

Les zones de les Nuevas Poblaciones d'Andalusia i Sierra Morena en l’actualitat. Ho hem dividit en quatre, les tres zones més conegudes a més del racó, un xic oblidat, d'Aldeaquemada i Montizón: Aldeaquemada per causa de l’obertura del pas de Despeñaperros i Montizón era lloc de pas per la ruta de València a Andalusia que va quedar fora d’us. Si pel que fa a Sierra Morena eliminéssim Santa Elena, Aldeaquemada, Montizón, Navas de Tolosa, La Carolina, Carboneros, Guarromán, Arquillos i Zocueca (a més d'Almuradiel a l’altra banda de Despeñaperros) i de la zona d'Andalusia traguéssim La Carlota, San Sebastian de los Ballesteros, Fuente Palmera i La Luisiana, a mes de la multitud d’aldees que en depenen, creades a partir de l’estiu de 1767, no cal dir que ens quedarien uns mapes bastant buits i despoblats, sobretot pel que fa al recorregut des de Carmona a Còrdova i des de Bailén a Viso del Marqués.

D'Ecija a Carmona

De Cordova a Ecija

Del Viso a Bailen

Aldeaquemada i Montizon

La zona de les "Nuevas Poblaciones" d'Andalusia La zona de les "Nuevas Poblaciones" de Sierra Morena
 
Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"