www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació  
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

Bienfaits de sa Majesté Catholique

III. Chaque Famille aura sa Maison de 60 à 62 Piès en carrè, (...)
IV. On donnera à chaque Famille cinquante Fanegas * de Terre lobourable dans un Terrain de culture comode, (...)
(*) Chaque Fanega tiene 254 Pieds de Paris en long, et autant en large.
III. Cada família tindrà sa casa de 60 a 62 peus per costat, (...)
IV. Es donaran a cada família cinquanta Fanegas (*) de terra llaurable en un terreny còmode pel cultiu (...)
(*) Cada Fanega son 254 peus de París de llarg, i els mateixos d’ample.
 
Fragments dels articles 3 i 4 de: "Bienfaits de sa Majesté Catholique en Faveur des 6 mille Colons Flamands et Allemans , du Contrat de Monsieur Jean Gaspard de Thùrriegel pour leur introduction et etablissement en Espagne" - 1767
 

Hülfreiche Hand, mit welcher Se. Königl. Catholische Majestät

3. Jede Haushaltung bekommt ihr eigenes Haus, so 60 bis 62 Schuhe lang, und so viel breit seyn wird, (...)
4. Jeder Haushaltung werden 50 Fanegas *) vom fruchtbaresten und zum Ackern taugliches Erdreich (...)
(*) Jede Fanega ist 268 Rheinländ. Schuhe lang, und eben so viel breit.
3. Cada cap de família rebrà la seva pròpia casa de 60 a 62 peus de fons així com d’ample, (...)
4. Cada casa rebrà 50 “Fanegas” (*) de les terres més fèrtils i aptes per llaurar, (...)
(*) Cada “Fanega” son 268 peus del Rin de llarg pel mateix d’ample.
 
Fragments dels articles 3 i 4 de: "Hülfreiche Hand, mit welcher Se. Königl. Catholische Majestät von Spanien denen 6000 Teutschen und Niederländischen Colonisten welche der Herr Johann Caspar von Thürriegel, nach Inhalt seines geschlossenen Contracts, als häusliche Innwohner in das Königreich Spanien einführen wird) in allen erdenklichen Nothwendigkeiten folgender massen beystehen wollen" - 1767

La toise o toesa, el peu de rei o peu de París i el peu del Rin o peu de Leiden

 

En la cita d'introducció anterior hem presentat uns fragments de dos articles de cadascuna de les dues edicions (en francès i en alemany) de la propaganda que Johann Kaspar von Thürriegel va fer publicar, l'any 1767, amb l'objectiu de captar i reclutar el nombre suficient de colons per a la seva introducció i establiment a Sierra Morena i posteriorment, en una segona etapa, a Andalusia, d'acord amb el contracte establert prèviament amb el rei Carles III. En dita propaganda elogiava tots els beneficis que suposadament rebrien els interessats.
En aquells escrits, tant per a expressar la superfície de la vivenda que havien de rebre els colons, com per a que no hi hagués cap dubte sobre quant de gran seria el terreny a cultivar, s'hi va fer us d'unes unitats de longitud (el peu de rei o peu de París i el peu del Rin o peu de Leiden) per a partir d'elles calcular la seva superfície. Les dites unitats de longitud eren força importants en l'època que tractem (segle XVIII) però estan actualment en dessús; per tant volem facilitar aquí la seva equivalència en el Sistema mètric decimal, que és el que nosaltres entenem millor, i d'aquesta manera entendre perquè es van usar aquelles equivalències.
 

La toise o toesa i el peu de rei o peu de París

La toise o toesa va ser la unitat fonamental de mesura de longitud a França fins a la creació i adopció del Sistema mètric decimal. El seu patró principal es trobava en una paret de les escales del desaparegut Palais du Châtelet de París i va ser renovat l'any 1668 amb la intenció de resoldre un conflicte que hi havia amb un altre patró anomenat toise de l'Écritoire, utilitzat sobretot pel gremi dels manobres. Una toesa es pot dividir en 6 peus de rei o de París.
El peu de París o peu de rei (en francès: pied de Paris o pied de roi) és, com hem dit, una sisena part d'una toesa o toise, Un peu son 12 polsades i una polsada és pot dividir en 12 línies.
A París, al crear i adoptar els francesos el Sistema mètric decimal (1), la primera equivalència que van fixar per llei l'1 d’agost de l'any 1793 entre les noves i les antigues unitats de longitud va ser la d'1 metre com a 3 peus i 11,44 línies, equivalent a 0,5132430 toises.  

Loi 19 frimaire de l'any VIII

Es va establir una segona i definitiva relació d'equivalència, el 19 Frimaire de l'any VIII (que correspon al 10 de desembre 1799 del calendari actual), la publicació de la qual la podem veure en la imatge de la dreta del "Bulletin des Lois de la Republique Française, Neuvième partie, Derniere de la deuxième série. 1er Vendémiaire à 27 Nivôse an VIII" on tracta d'aquesta manera sobre la aleshores nova unitat de mesura del metre:
(Nº 3456 ) Loi qui fixe définitivement le valeur du mètre et du kilogramme. Du 19 Frimaire, (...) La dite longueur (...) est definitivement fixée, dans son rapport avec les anciennes mesures, à trois pieds onze lignes deux cent quatre-vingt-seize millièmes.
És a dir: un metre és equivalent a 3 peus, 11 línies i 296 mil·lèsimes de línia. O dit d'una altra manera:
  Un metre és igual a 3 peus i 11,296 línies (equivalent a 0,5130740 toises).
 
Atès que un peu de rei o peu de París són 12 polsades i 1 polsada son 12 línies, podem fer un canvi d'unitats en la seva darrera equivalència legal abans comentada, la de 10 de desembre de l'any 1799, per conèixer la seva longitud, d'una manera molt més entenedora per a nosaltres, en unitats del Sistema mètric decimal:
1 metre = 3 peus + 11,296 línies = 3 peus + 11,296 línies x (1 polsada / 12 línies) x (1 peu / 12 polsades) = 3 peus + (11,296 / 144) peus = 3,078444 peus  
  i per tant: 1 peu de rei o peu de París = 1 metre / 3,078444 = 0,324839 metres = 32,4839 cm.  
Un peu de rei o peu de París, sisena part d'una toise o toesa, son aproximadament 32,48 cm.  
 
Recordem que la toise o toesa patró, que estava en el desaparegut Palais du Châtelet de París, es va renovar l'any 1668. Aquell any Jean Baptiste Colbert, ministre del  Lluis XIV rei de França, va fer canviar el patró i la seva longitud reconeguda oficialment i conseqüentment també la del peu de París o peu de rei; per tant, quan es parla del peu de rei, o peu de París, o de la toesa, cal especificar si ens referim a abans o a desprès d'aquell any de 1668. No queda massa clar quina era la longitud equivalent en centímetres d'un peu de París d'abans del canvi de 1668; una probable valoració és la de 32,6596 cm que podem fàcilment aproximar a 32,66 cm (2).
 
(1) Endemés d’aquesta definició i de la següent equivalència, hi han hagut altres modificacions d’equivalències i definicions del metre però totes més de caire científic que no pas legislatiu. Recomanem una visita a aquí: Bureau International des Poids et Mesures i a aquí: https://ca.wikipedia.org/wiki/Metre
(2) Sobre aquest tema, i sobre altres unitats de mesura antigues, hi ha un treball força interessant de Paul Guilhiermoz, que podeu descarregar, titulat "De l'equivalence des anciennes mesures. A propos d'une publication récente" (1913).
 

El peu de Leiden o peu del Rin

El peu del Rin, també conegut com a peu de Leiden (en francès: pied Rhinlandique, en holandès: Rijnlandsche voet o Rijnlandse voet, en alemany: Rheinländische Fuß o Rheinländische Schuh), era una unitat de mesura de longitud d'us a la zona que correspondria a l'actual Holanda i a molt bona part d'Europa, sobretot al llarg del riu Rin. A l'igual que el peu de París el peu del Rin també es pot dividir en 12 polsades i cada polsada en 12 línies.

Pied Rhinlandique 1808

  Era també una unitat de mesura de longitud molt utilitzada i important per a l'època, tant a nivell comercial com a nivell científic.
La seva longitud equivalent en unitats del Sistema mètric decimal va ser fixada el 18 de febrer de 1808 per un decret de Louis Bonaparte, que era aleshores rei d'Holanda, en 31,39465 cm.
Un peu del Rin o peu de Leiden son aproximadament 31,40 cm.
   
La imatge de l'esquerra, on es cita la llei que fixa l'anterior equivalència en cm del peu del Rin, correspon a tres pàgines del llibre de Jan Hendrik van Swinden "Vergelijkings-tafels tusschen de hollahdsche lengte-maten en den metre - Tables de comparaison entre les mesures hollandaises de longueur et le mètre" , de l'any 1812. No tothom estava d'acord amb certes equivalències, i més quan dins del mon científic es tractava d'obtenir una certa precisió. Justament en aquest llibre l'autor fa notar el seu desacord amb l'equivalència adoptada, doncs ell considera que hauria de ser de 31,38216 cm.
El llibre està imprès en pàgines alternes en holandes i en francès, mostrem però només les imatges de les pàgines en francès.

Clarament els anys en els que Thurriegel va engegar el seu projecte per a reclutar colons i les seves campanyes de propaganda (1766 i 1767) son anteriors als anys en els que hem dit que es decretaven les equivalències de longitud tant del peu de París com del peu del Rin amb el metre (1799 i 1808) i per tant en aquell moment ell no les coneixia. Pensem, però, que és correcte d'adoptar aquestes equivalències dels peus en cm doncs, apart de que son més còmodes per a nosaltres, si calculem la seva relació o proporció resulta aproximadament de 1,035 (més exactament 32,4839 cm / 31,39465 cm = 1,0347), que és molt similar a les proporcions més habituals que podem trobar en la gran majoria de bibliografia sobre aquest tema, bibliografia que sí que hagués o hauria pogut consultar Thürriegel, de des de final del segle XVII fins a final del segle XVIII (1).
 
Si reviseu la cita de la introducció amb que hem iniciat aquest apartat, o si aneu a consultar el nostre altre apartat on parlem sobre La propaganda per a reclutar colons, i calculeu la relació entre les longituds en peus que fa servir Thurriegel per buscar la equivalència amb les 50 fanegas de superfície dels terrenys a entregar, veureu que entre la equivalència indicada en la versió en alemany (en peus del Rin) i la equivalència indicada en la versió en francès (en peus de París) es dedueix una proporció de 1,055 (diu que 268 peus del Rin son iguals a 254 peus de rei); proporció que és bastant diferent de la relació que hem obtingut anteriorment, a partir dels valors oficials, de 1,035.
Tampoc no obtindrem un valor més similar al de 1,055 si efectuem el mateix càlcul i comparació amb la longitud equivalent en cm del peu de París segons el patró del Palais du Châtelet anterior a l'any 1668, és a dir: 32,66 cm / 31,40 cm = 1,040 (o més exactament 32,5696 cm / 31,39465 cm = 1,037).
Així doncs, la pregunta que ara ens podem formular i que intentarem respondre més avall és: De on va obtenir Thurriegel les equivalències entre una i altra unitats de mesura?
 
(1) Una possible bibliografia de l'època on trobar-hi proporcions entre el peu de rei i el peu de Leiden:
- "Dictionnaire d'architecture", d'A. C. Daviler, pàgines 186 a 188, tom segon, any 1693, (diferencia entre el peu de Leiden, on dona una proporció amb el peu de París de 1440 / 1390 = 1,036, i el peu del Rin, on dona diverses proporcions amb el peu de París de des de 1440 / 1373 = 1,050 fins a 1440 / 1395 = 1,032)
- "La geometrie pratique", d'Allain Manesson Mallet, pàgines 106 a 109, tom primer, any 1702 (la proporció que dona és 1440 / 1385 = 1,040)
- "Mathematisches Lexicon", de Christian Wolffen, pàgina 1050, any 1716 (la proporció que dona és 1440 / 1391,3 = 1,035)
- "Suite des mémoires de l'Académie Royale des Sciences - De la grandeur et de la figure de la Terre (1718)", de Jacques Cassini, pàgines 250 i 251, any 1720 (dona la proporció de 1440 / 1390 = 1,036)
- "Observaciones astronómicas y phisicas hechas de orden de S. M. en los Reynos del Peru", de Jorge Juan i Antonio de Ulloa, pàgina 304 de la 1ª edició de l'any 1748 (la proporció que dona és 1440 / 1390 = 1,036)
 

De on va obtenir Thurriegel les equivalències entre els peus de rei o de París i els peus del Rin o de Leiden?

La primera relació que hem trobat on aparegui la proporció entre diferents unitats de longitud que fa servir Thürriegel en la seva propaganda està en llatí: Eratosthenes Batavus. De Terræ ambitus vera quatitate de Willebrordus Snellius o Willebrord Snel van Royen, Leiden any 1617; en el llibre II, capítol I, l'autor ens facilita un llistat de proporcions i equivalències de diverses unitats locals de longitud en peus tot prenent com a referència el peu de Leiden, "vulgarment dit del Rin" segons comenta, dividit en 1000 parts. Prèviament a la dita llista, diu que els impressors li han indicat que a causa de la humitat que perd el paper en el procés d'impressió es perd una seixantena part (1/60) dels caràcters i de la longitud de les formes impreses.
En la llista de les diverses equivalències de longitud (recordem que aquí la base és el peu de Leiden o del Rin que l'autor divideix en 1000 parts) es diu que el peu de rei o de París te 1055 parts segons mesurament fet per Buteo (suposem que és una cita sobre un document o llibre anterior, però no indica quin, de Ioan Buteo o Jean Borrel, que suposem de voltants de l'any 1550). Diu que l'autor, Buteo, va mesurar el peu de rei i que la còpia gràfica que va fer imprimir fa 1038 parts, no pas les 1055 parts que ja ens ha indicat abans; ens comenta que si a 1038 li afegim una seixantena part de pèrdua que hi ha hagut de la impressió original (1055 / 60) obtindrem les 1055 parts indicades prèviament.
Tota aquesta cita de Willebrord Snel van Royen, indicant la seva font, la repeteix un altre autor, Matthias Dögen, en Architectura Militaris Moderna, Amsterdam 1647, en llatí, i posteriorment, l'any 1648, en una traducció al francès titulada L'architecture militaire moderne ou fortification.
Posteriorment Casimir Siemienowicz, citant com a font el llibre anterior de Matthias Dögen, en Artis Magna Artilleriæ, Amsterdam 1650, posteriorment en francès l'any 1651 i també en una edició més tardana en anglès, a Londres l'any 1729, repeteix la mateixa llista i proporció: 1000 parts de peu de Leiden son 1055 parts de peu de París; aquest cop, però, sense fer cap comentari sobre el possible error de longitud en el procés d'impressió. L'autor, tanmateix, comenta que un mesurament que ha pogut fer personalment ha obtingut com a resultat una proporció entre el peu de rei francès i el peu del Rin de 1000 a 1050.

De terrae ambitus vera quatitate", 1617, Willebrordus Snellius

 

De terrae ambitus vera quatitate", 1617, Willebrordus Snellius

 

De terrae ambitus vera quatitate", 1617, Willebrordus Snellius

Tres imatges de "Eratosthenes Batavus. De terrae ambitus vera quatitate", any 1617, de Willebrordus Snellius sobre que succeeix amb les dimensions del paper en el procés de impressió (a l'esquerra) i sobre l'equivalència de 1000 parts del peu de Leiden i la seva igualtat, segons Buteo amb 1055 parts del peu de rei (a la dreta).

 
El comentari de Willebrord Snel o Willebrordus Snellius, amb que hem iniciat aquesta darrera explicació, sobre les dimensions de gràfics impresos, la seva possible disminució al assecar el paper i la seva possible compensació prèvia, imprimint-ho més gran en una certa proporció, son repetits per altres autors; per exemple per Allain Manesson Mallet (en La géométrie pratique, del any 1702, que citem en una nota anterior) i també, però en sentit completament contrari, per P. Petit Bourbonnois (a L'usage ou le moyen de pratiquer par une regle toutes les operations du Compas de Proportion, París 1634) on diu que ho ha intentat amb diversos papers i amb diferents proporcions i que és del tot inútil (textualment diu que és une pure folie) qualsevol intent d'aconseguir imprimir correctament la longitud d'un peu de rei, o una fracció de peu de rei. Per cert, i per si ho voleu calcular, la proporció que dona P. Petit és de 1440 parts pel peu de rei o de París per 1387 parts pel peu del Rin o de Leiden.
 
La nostra opinió és que possiblement Thüriegel consultés algun d'aquests llibres (no pas el de P. Petit Bourbonnois) i es quedés amb aquesta errònia relació de 1055 a 1000 (és a dir de 1,055), i així ho va reflectir en la seva propaganda.
 
Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges. Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"