www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació  
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

"Todos los terrenos son muy llanos y hay buenos caminos" y "el lugar más apropiado para la población es donde está la fuente palmera, ya que allí hay muy buen agua y abundante y que será mucho más cultivándola"

(És el resum d'un fragment d’un document sense firma probablement escrit per Fernando de Quintanilla, subdelegat de les "Nuevas Poblaciones", entre els mesos de juliol i agost de 1768 com a resultat de la inspecció de la zona de los Picachos de Écija i Hornachuelos prèvia a la seva colonització.)

 Fuente Palmera, el començament

 
A l’Enciclopèdia Catalana www.enciclopedia.cat l’entrada "Fuente Palmera" ens diu:
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, a la vall del Guadalquivir riu que forma el límit NW del terme. Població: 10.788 h [2009]. És a llevant de Palma del Río. Hi ha agricultura (cereals, llegums, oliveres) i ramaderia (porcí) amb indústries derivades i del metall.
 

La colònia de Fuente Palmera avui

En el mapa indicat com a mapa 1 veiem la seva situació cap al sud-oest de Còrdova, envoltada per Écija, Palma del Rio, Hornachuelos, Posadas, Almodovar del Rio i Guadalcazar; i a tocar del límit entre les dues províncies: Sevilla i Còrdova.
Si hi posem una mica més de detall, mireu mapa 2, ja podem veure una de les característiques de quasi totes les Nuevas Poblaciones: un nucli urbà central o de més importància, la feligresia, Fuente Palmera en el nostre cas, i unes quantes aldees associades; aquestes aldees avui en dia son: Ochavillo del Río, La Herrería, Peñalosa, Villalón, La Ventilla, Silillos, Fuente Carreteros, Cañada de Rabadán i Villar.

Si ampliem una mica més i mirem el mapa 3 hi trobarem unes particularitats que, si exceptuem el cas de Zocueca o El Rumblar (1), només té Fuente Palmera i cap més de les altres Nuevas Poblaciones tant d'Andalusia com de Sierra Morena; aquestes particularitats son:

Dues parts del terme municipal de la colònia estan separades en altres termes veïns: Fuente Carreteros i Silillos per una banda, envoltats per Palma del Río, Hornachuelos i Écija, i Villar per l’altre, enclavat a dins de Écija que és a més a la província de Sevilla.  
   
Hi ha un enclavament dins de Fuente Palmera, a la zona de Los Picachos, que pertany al terme municipal veí d'Almodóvar del Río.  
Sobre la Cañada de Rabadán desconeixem, de moment, quan va començar a sorgir aquest lloc; però pel fet de fer-ho de forma espontània i sense tenir cap repartiment de territori en forma de suertes no és pot considerar de forma estricta com a una aldea inicial associada de la feligresia de Fuente Palmera. .  
   
 
Des del seu origen que la Cañada del Rabadán no te encara definits els límits i la seva situació actual en altres aspectes és també un xic ambigua. El seu estat es va tractar, per exemple, en un Ple de l'Ajuntament de Fuente Palmera, del que desconeixem la data exacta, sobre el pressupost municipal per a l'any 2011. En una notícia sobre aquest Ple es diu el següent:
"Por otro lado, el pleno de ayer también aprobó propuestas de suma importancia para el municipio como el deslinde y desafectación de la Cañada del Paguillo o Cañada del Rabadán como base para iniciar los trámites con el Ayuntamiento de Écija para que este núcleo pase a ser incluido en el término municipal de Fuente Palmera ...".
La situació de la Cañada de Rabadán també apareix en un Butlletí Oficial del Parlament d'Andalusia de l’any 2005 (número 214 de la VII Legislatura, fascicle 3, pàgines 13452 i 13453):
"(...) la situación peculiar (...) en el núcleo de población de La Cañada del Rabadán, de la Colonia de Fuente Palmera (Córdoba). Según aquella información, el poblado en cuestión está enclavado en el término municipal de Écija (Sevilla), aun cuando los habitantes de La Cañada del Rabadán se consideran cordobeses y dada la falta de precisión de los límites provinciales, consideraban que estaban en situación irregular, pues deben pagar unos impuestos en la provincia de Córdoba y otros en la de Sevilla. Igualmente, según qué servicios públicos se trate los reciben de Fuente Palmera o de Écija (revisión catastral).
Iniciamos, pues, las actuaciones de oficio para determinar cuál fuera el origen, antecedentes y situación de la problemática expuesta, dirigiéndonos al efecto, para recabar la oportuna información ante la Alcaldía de Fuente Palmera (Córdoba) y a las Presidencias de las Diputaciones Provinciales de Córdoba y de
Sevilla."
Més actualment, en el Ple Ordinari de l'Ajuntament de Fuente Palmera de 5 de març de 2014, l'alcalde va entregar un document datat el 26 de febrer de 2014, per a la seva constància literal a l'acta, titulat "Alteración del término municipal y provincial de Fuente Palmera / Écija. Permuta", on a més d'antecedents històrics i contemporanis s'exposa la situació actual de les gestions sobre aquest tema de La Cañada de Rabadán amb diversos estaments.
 
A títol informatiu, Ochavillo del Rio té la condició de Entidad Local Autónoma de Fuente Palmera des de l'any 2009; Fuente Carreteros també té aquesta consideració de Entidad Local Autónoma des de l'any 1984 i la intenció de segregar-s'hi des del 1995.
En la notícia sobre el mateix Ple de l'any 2011 que hem citat anteriorment al parlar sobre la Cañada de Rabadán es diu el següent sobre Fuente Carreteros:
"Por otro lado, el pleno de ayer también aprobó propuestas de suma importancia para el municipio como (...) la iniciación del procedimiento para la formación del expediente de segregación para la creación de un nuevo municipio con denominación Fuente Carreteros."
 
(1) El Rumblar, o Zocueca, va començar com una feligresia de les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena, però per certes necessitats va passar a formar part d’un altre terme municipal. Com que aleshores encara estava vigent el Fuero no es va poder incloure en cap dels termes veïns i per tant va quedar inclòs com a aldea en el de Guarromán que era la feligresia més propera pertanyent a les Nuevas Poblaciones i quedant envoltat per altres termes que no son el seu propi com en el cas de Fuente Carreteros i Silillos. Al abolir el fur pel Reial decret de 5 de març 1835 sembla com si El Rumblar hagués de passar a Bailèn, que està més a prop que no pas Guarromán, però per un "lapsus" d’aleshores avui continua igual.
 

Mapa 1, vista general

 

Mapa 3, limits del terme municipal

mapa 1

Fuente Palmera i la seva situació a la vall del Guadalquivir.

 

Mapa 2, feligresia i aldees

mapa 2   mapa 3
La Colònia de Fuente Palmera avui; la feligresia i les seves aldees. Els límits del terme municipal de Fuente Palmera avui, igual que en el segle XVIII

L’origen dels mapes anteriors és sigpac.mapa.es/fega/visor amb un treball d'edició posterior.


La toponímia

Sobre el nom de la feligresia o lloc principal, Fuente Palmera, ja n’hem parlat, o més aviat hem fet una cita, de bon començament; hi tornarem més endavant, quan comentem l'informe de Fernando de Quintanilla, i ho repetirem en el comentari sobre el conjunt hidràulic reconstruït.
El nom de la colònia en els primers escrits el trobem com Fuentepalmera i fins i tot com Fuente Palmero en algun mapa (1).
Cal dir, però, que al igual que La Carolina va ser La Peñulela o que La Carlota va ser La Parrilla, Fuente Palmera va ser Los Picachos.
El topònim Picacho o Picachos és recurrent per a tota la zona i voltants de Fuente Palmera on hi trobem, per exemple, el Arroyo de los Picachos (al nord-est de Fuente Palmera), Picacho de Medrano, Picacho de Ramos, Llanos del Picacho (tots cap al nord del terme municipal), Los Picachos (és l'enclavament d'Almodóvar del Río dins de Fuente Palmera), pago de Los Picachos (al sud d'Hornachuelos) etc.
Aquest topònim temporalment va ser previ o va conviure amb el de Fuente Palmera per anomenar a la colònia tal i com podrem veure seguidament en l'informe de Fernando de Quintanilla, o com ens ho fa notar Tubío Adame en la segona edició de “Historia de la colonia de Fuente Palmera 1768-1900” on reprodueix el nomenament que fa Olavide, amb data a Sevilla de primer de desembre de 1768, de Santiago Didiez com a capellà del "sitio de Los Picachos" tot fent referència a la actual Fuente Palmera.
Per la nostra part, i per comprovar que la denominació de Los Picachos en referència a Fuente Palmera va tenir una certa durada, oferim la imatge de la dreta; correspon a un fragment de una partida matrimonial localitzada en el arxiu parroquial de la Parroquia de la Inmaculada Concepción de La Carlota. Aquesta partida està datada el 18 de juliol de 1769, i en ella podem observar que un dels contraents, Bartolomé Bernet, és residente en la Población de los picachos, és a dir a Fuente Palmera.

Matrimoni Bartolomé Bernet - Catalina Aichelin

La núvia, el nom de qual no apareix en aquest fragment de la partida, va ser Catalina Aichelin (o Archelin) i residia a San Sebastian de los Ballesteros.
Aquest matrimoni va passar a residir a Fuente Palmera i son part del meu arbre genealògic.
 
Parlem ara sobre les aldees associades i fixem-nos en la següent llista que copiem de l’enviada per Olavide al ministre d’hisenda Muzquiz l'1 de novembre de 1775 (segons "Historia general de España - Reinado de Carlos III" de Danvila y Collado, de 1891) i que ens diu que en el seu origen les aldees associades a Fuente Palmera van ser: "Ventilla, Peñalosa, Herrería, Aldea del Rio, Villalón, Hilillos i Fuente Carreteros"; i no trigarien gaire a aparèixer Villar de Marcos i Cañada de Rabadán.
Comparant aquesta darrera llista amb la llista actual que hem exposat a l'iniciar l'apartat anterior, i que repetirem a l'acabar aquest, podrem observar diverses variants en els topònims de les aldees. Algunes son diferències menors mentre que altres diferències son ben notables, sobretot si ho comparem amb altres textos i documents. Per exemple:
Aldea del Rio: correspon a Ochavillo del Rio (2). El topònim "Ochavillo", també recurrent per la zona de Fuente Palmera, el trobem per exemple al puig d'Ochavillo Alto, de 182 m, proper a Silillos, o a les Casas de los Ochavillos Altos, també properes a Silillos però ja dins del terme d'Écija etc.  
   
Hilillos: correspon a Silillos; en algun text apareix com Silillas i fins i tot com Fuente del Ochavillo (3) en alguns mapes (4) i (5).  
Villar de Marcos: passa a ser El Villar o simplement Villar.  

Altres variants que hem observat en altres escrits:

La Ventilla: es anomenada en el mateix mapa (4) com la Ventilla del Jabón; en algun text actual l’anomenen la Ventilla del Jalón, creiem que per una lectura errònia.  
   
Peñalosa: també la trobem anomenada com aldea de la Piedralosa (5).  
Un dubte personal que exposo aquí: S’ha de dir Cañada de Rabadán o Cañada del Rabadán?. També es nomenada com Cañada del Paguillo, però no tenim més informació.  
   
Tornem ara a anomenar les 10 aldees o llocs que avui en dia formen la Colònia de Fuente Palmera: el nucli principal Fuente Palmera, La Ventilla, Peñalosa, La Herrería, Ochavillo del Río (6), Villalón, Silillos, Fuente Carreteros (7), Villar i Cañada del Rabadán.
 
(1) Manuel Sebastián de Luzguiños "Plano Topográfico del Termino de la Ciudad de Ézixa en el cual se Demuestran las Tierras Realengas que se comprehenden en dicho Termino" de l’any 1786 aproximadament, es pot trobar en el Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía.
(2) No te res a veure amb Villa del Río, localitat situada a l’extrem oriental de la província de Cordova a tocar amb la de Jaen i que anteriorment s’havia anomenat també Aldea del Rio. Segons alguns autors, Villa del Rio, va canviar a aquest nom l’any 1635 en que Felipe IV li va concedir el títol de "Villa". En els documents corresponents a aquesta localitat del Catastro de Ensenada, amb data de 24 de maig de 1752, se la anomena Villa de Aldea del Rio.
(3) Fuente del Ochavillo és el nom d’una històrica font de Silillos sobre la que avui en dia s’està treballant per esbrinar el lloc exacte on es trobava.
(4) Tomas Lopez "Mapa geografico del reyno y obispado de Cordoba" de 1797, es pot trobar en la Biblioteca Digital Hispánica.
(5) "Plano topografico de la feligrecia de Fuente Palmera" de Jose de Ampudia y Valdés, també és pot trobar en el Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía.
(6) Ochavillo del Rio és una Entidad Local Autónoma de Fuente Palmera des del 2009.
(7) Fuente Carreteros és una Entidad Local Autónoma de Fuente Palmera des del 1984 amb la intenció de segregar-s'hi des del 1995.

L'origen de la colònia de Fuente Palmera. L'informe de Fernando de Quintanilla

Encara que ja hi han mostres de població a Fuente Palmera d’abans del l’any 1500 aC fixarem com a punt de partida l’any 1385 quan es va fer la delimitació dels termes de Posadas, Almodovar i Hornachuelos; entre aquestes poblacions van quedar uns terrenys erms, Picacho de Hornachuelos i Picacho de Almodovar, que l’any 1768 juntament amb alguns de Palma del Río i principalment d'Écija van ser els que van formar la Nueva Población de Fuente Palmera, com intentem explicar en l'apartat de La formació de la colònia.
 
Malgrat les dificultats trobades, i encara presents en les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena, Olavide pensà en ampliar la zona de colonització posada sota la seva autoritat. Amb aquest objectiu en abril de 1768 proposà a Campomanes de poblar un altre part del camí reial de Madrid a Cadis: els dos deserts situats abans i després d'Écija coneguts com a desert de la Parrilla i desert de la Monclova; pel que fa al de la Parrilla en el seus informes assegura que el terreny és fèrtil i que hi ha aigua; reconeix però que està desert i que no hi ha, en la Parrilla, només que una venta que és un cau de bandolers.
Cal assenyalar que aquest projecte per instal·lar nous immigrants és per a Olavide diferent del de Sierra Morena i és probable que sigui iniciativa personal seva, ja que en el contracte amb Thürriegel i el Fuero de las Nuevas Poblaciones només es preveia una zona de colonització, a menys que es consideri la zona de la Parrilla i de la Monclova com a faldas de Sierra Morena (1).
La diferència és que aquesta nova regió a colonitzar no és tan accidentada com Sierra Morena i que ara, des de el seu punt de vista, aquestes planures d'Andalusia occidental li permeten fer sobre un terreny verge l’aplicació del pla de Reforma Agrària que havia proposat feia uns mesos al Consejo de Castilla. Aquesta nova població composta per famílies estrangeres treballarien, deia Olavide, amb aplicació i presentarien als naturals del país "un exemple pràctic i sensible de gents que treballen, que tanquen les seves terres, que viuen en elles, que les beneficien i femegen; ensenyaran als grans propietaris a dividir les seves immenses possessions, doncs veuran directament el benefici que en resulta i contribuiran amb el seu exemple i conducta a persuadir als genis d’Andalusia (2)".
El permís del Consejo de Castilla per començar el nou projecte arribarà pel setembre de 1768; aquests nous centres de colonització serien designats com Nuevas Poblaciones de Andalucía i amb capital a La Parrilla (anomenada desprès La Carlota).
 

Mapa de Tomas Lopez 1797

  Un cop anomenat subdelegado de les Nuevas Poblaciones d'Andalusia, Fernando de Quintanilla i Quintanilla, va iniciar l’exploració i reconeixement del terreny considerat pel projecte de colonització de la futura colònia, encara sense nom, de Fuente Palmera; la zona inspeccionada és la d'Hornachuelos i de los Picachos d'Écija.
L’informe està elaborat entre els mesos de juliol i agost de 1768 i enviat al superintendente de les Nuevas Poblaciones, Pablo de Olavide; aquesta data, entre juliol i agost de 1768, és també la d’inici de les negociacions que es proposen en algun punt de l’esmentat informe (3).
 
El resum d’alguns dels punts del informe de Quintanilla és el següent:
L’extensió de terreny considerat és suficient per a una mica més de tres-cents colons.
Majoritàriament hi ha bona terra, sobretot en l'erm d'Écija anomenat El Ochavillo (4), d’unes 3000 fanegas (5) d’extensió.
 
Es podria establir només una església i encara que hi hauran suertes allunyades una o dos llegües d’aquesta es podria solucionar amb ajudants de capellà o fins i tot amb l’establiment d’alguna ermita.
 
Fragment de les zones de Nuevas Poblaciones d'Andalusia segons el "Mapa geografico del reyno y obispado de Cordoba" de Tomas Lopez (1797)  

Aquestes terres del Picacho estan dividides per un cortijo anomenat Guadalmelenas que, sense ser necessari per poder augmentar el nombre de colons, seria convenient tenir-lo per mantenir la població reunida. És propietat del marquès de las Torres; es proposa compensar al marquès amb igual numero de fanegas en l’erm del Ochavillo, si no s’acceptés la permuta es proposaria un camí mestre que travesses el cortijo per tenir ben comunicats tots els colons amb la feligresia.
 
 

Tots el terrenys son molt plans i hi han molt bons camins, el lloc que millor li semblava per a establir la població és on hi ha la fuente palmera, ja que allà hi ha molt bona aigua i abundant i que serà molt més cultivant-la.  
   
 
(1) L’article XXV de la Real Cédula de 5 de juliol de 1767 o "fuero de poblacion, que se debe observar en las que se formen de nuevo en la Sierramorena" diu: "En consequencia de lo antecedente se deben conceptuar, como sitios a proposito para la nueva Poblacion, todos los que se hallen yermos en la Sierramorena, señaladamente en terminos de Espiel, Hornachuelos, Fuenteovejuna, Alanis, el Santuario de la Cabeza , la Peñuela , la Aldeguela , la Dehesa de Martinmalo con todos los terminos inmediatos, y generalmente donde quiera que en el ámbito de la Sierra y sus faldas, juzgare el Superintendente por conveniente situar los nuevos Pueblos".
L’article LII entre altres coses diu:"Para todo lo referido y lo demas anexo y dependiente, se le confiere plena autoridad al citado Don Pablo de Olabide ..." , potser aquest article li permet tenir l'iniciativa de sol·licitar la modificació o ampliació de l’article XXV.
(2) Aquesta cita és, segons M. Defourneaux (Pablo de Olavide ou l'afrancesado - 1959) part de l'informe d'Olavide a Campomanes en la seva sol·licitud de poblar aquesta regió entre Còrdova i Écija. El que presentem és una traducció del francès; desconeixem l'original en castellà.
(3) El document no té ni data ni signatura, però tothom accepta que es de Quintanilla atès que era l’únic autoritzat a fer-lo com a "subdelegado" de les Nuevas Poblaciones d'Andalusia i pel que fa a la data és igualment acceptada perque és la compresa entre el seu nomenament com a "subdelegado" i el de l’autorització per iniciar el projecte i les negociacions proposades que van arribar pel mes de setembre de 1768.
(4) No te res a veure amb l'aldea d'Ochavillo del Río. La zona que aquí s'anomena correspon aproximadament a la part que avui en dia son les aldees de Silillos i Fuente Carreteros; consulteu el nostre enllaç de La reacció d'Écija. Recordeu que anteriorment ja hem comentat que el topònim "Ochavillo" el trobem per a molts llocs en la zona de Fuente Palmera: per exemple al puig d'Ochavillo Alto, de 182 m, proper a Silillos, o a les Casas de los Ochavillos Altos, també properes a Silillos però ja dins del terme d'Écija etc.
(5) Fanecades, en català. Per a més informació sobre aquesta unitat de mesura visiteu aquest enllaç: Vares i fanecades.

El conjunt hidràulic carolí de Fuente Palmera

El conjunt hidràulic carolí de Fuente Palmera és una construcció recuperada recentment (inaugurat el 5 de juliol de 2010) i que correspon a les modificacions i millores fetes en la font original que van trobar Fernando de Quintanilla i la gent que l’acompanyava en la seva exploració per la zona; fins fa poc temps estava molt malmesa per la construcció descontrolada d’altres edificacions poc respectuoses amb el passat.
En primer lloc, i per començar pel començament, oferim l’explicació de la troballa de la fuente palmera per Quintanilla, segons Alejandro Galán Díaz, arquitecte responsable de la restauració i recuperació d’aquesta font, origen de la colònia del mateix nom, i a qui cal reconèixer la feina feta.
En la primavera-verano de 1.768, junto con su patrulla y equipo de rastreadores, estuvo buscando a lo largo del desierto de la Parrilla (al norte de Écija), lugares idóneos para establecer los diferentes núcleos de población. Al llegar al conjunto de Guadamelenas, antigua villae romana ocupada posteriormente por los árabes y reconquistada y ocupada por los castellanos en el siglo XIII, encontraron el lugar idóneo, ya que disponía de buena comunicación de caminos y sobre todo de gran cantidad de agua (dos fuentes muy próximas y abundantes durante todo el año, me refiero a la fuente árabe de Guadamelenas al menos anterior al año 1.271 y la fuente de la Higuerilla del año 1.750 ).
Quintanilla intentó negociar con el marqués de las Torres, para reagrupar alguna de sus propiedades, pero en vista a que este se mantuvo reacio, le informaron que muy cerca de allí (a menos de 1,5 Km) existía otra fuente antigua, muy utilizada por los rebaños trashumantes que bajaban de Castilla y Aragón y que se encontraba en mejor situación aún que la del marqués de Guadamelenas. Fue así como Quintanilla y su grupo de exploradores, se acercaron a aquel lugar y pudieron comprobarlo con sus propios ojos. Seguramente vieron una extensa loma utilizada en ese momento como descansadero para los rebaños de ovejas y poblada de palmitos (Chamaerops humilis) la única especie de palmera europea existente (especie protegida por esta zona), quizás algunos juncos y eneas en las escorrentías del agua que filtrara del cuerpo de aljibes y posiblemente la existencia de alguna que otra palmera datilera junto a aquel acervo hidráulico ya usado desde el califato de Córdoba. Quintanilla en el 1.768 se refirió a aquel lugar, como "la fuente palmera", en la carta que envió a Olavide informando de que había encontrado la mejor ubicación para aquel nuevo núcleo. Posteriormente 2 años después, Simón Desnaux, siguió utilizando el nombre utilizado por Quintanilla a la hora de poner una leyenda (nomenclatura) en uno de sus planos. Aunque poco después de que se construyeran los edificios principales, es cuando el nombre paso a ser ya Fuente Palmera a secas.
Vista aeria de la font històrica   Palmera, margalló   Font històrica de Fuente Palmera

Vista aèria del conjunt hidràulic carolí, afortunadament recuperat, de Fuente Palmera.

 

Uns margallons, "chamaerops humilis". Una palmera (grup de palmeres) com aquestes son les que deuria veure Fernando de Quintanilla al costat d’una font l’estiu de 1768.

 

Un altre vista del conjunt hidràulic. Probablement no van ser com aquestes les palmeres que va veure Quintanilla; més aviat serien margallons

 
Incloem en segon lloc una breu explicació, també de n'Alejandro Galán, sobre el redescobriment, restauració i reconstrucció de la font històrica o conjunt hidràulic; un secret a veus per a la gent d’una certa edat i una veritable novetat per a altres generacions més noves.
Interior de la font històrica  

Según los restos encontrados, dedujimos que a partir de 1775-80 es cuando el antiguo acervo hidráulico que ya daba de beber a cientos de familias centroeuropeas, fue reconstruido y ampliado precisamente por la acuciante demanda de agua "in crescendo" a la que estaba sometido, sobre todo en los meses estivales, donde las condiciones de calor por aquí son extremas. Es por ello que no se limitaron a la hora de hacer importantes obras y canalizaciones subterráneas para garantizarse el suministro, de las cuales tuve la suerte de poder descubrir 6 galerías (que aún están pendientes de investigar), además del cuerpo principal de aljibes alimentado bajo tierra por estas 6 galerías y que a su vez abastecía durante todo el año a la fuente primigenia, la cual también fue remodelada por aquellos años, con el fin de que tuviera una buena torre de acumulación, unos buenos pilones para cargar el agua en los cántaros y varios abrevaderos donde bebiera el ganado.
En fin, cuando ya las nuevas generaciones desconocíamos el origen de la Colonia y las generaciones viejas lo ignoraban, gracias a un vuelo del Ejército del Aire del año 1956 y a las últimas personas ancianas que recordaban algo de su infancia, tuve la suerte de poder llegar a tiempo y el poco dinero que había saberlo enfocar donde estaba el yacimiento oculto.

El responsable de la recuperació del conjunt hidràulic de Fuente Palmera en un dels seus aljubs. (foto © Alejandro Galán)  

 


Les anteriors imatges del conjunt hidràulic o font històrica de Fuente Palmera son de Cordobapedia.


Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges. Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"