www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació  
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

On es van ubicar les Nuevas Poblaciones?

 

Comencem amb un resum dels articles de "La Instruccion i fuero de población, que se debe observar en las que se formen de nuevo en la Sierramorena con naturales , y estrangeros Católicos" de 1767 a on s'indiquen els criteris per a situar i distribuir les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena i Andalusia:

 
V. El primer cuidado del Superintendente de dichas Poblaciones debe estar en elegir los sitios, en que se han de establecer; y en que sean sanos, bien ventilados, sin aguas estadizas, que ocasionen intemperie (...)
VI. Cada Población podrà ser de quince, veinte, o treinta casas à lo más, dándoles la extensión conveniente.
VII. Serà libre al Superintendente establecer estas casas, contiguas unas à otras ò inmediatas à la hacienda que se asigne a cada Poblador; para que la tenga cercana, y la pueda cerrar y cultivar, sin perder tiempo en ir y venir à las labores (...)
XIII. La distancia de un Pueblo à otro deberà ser la competente, como de quarto ò medio quarto de legua poco más ò menos, según la disposición y fertilidad del terreno (...)
XIV. Cada tres, ò quatro Poblaciones, ò cinco, si la situación lo pide, formaràn una Feligresìa, o Concejo (...)
XXV. En consequencia de lo antecedente se deben conceptuar, como sitios à proposito para la nueva Poblacion, todos los que se hallen yermos en la Sierramorena , señaladamente en terminos de Espiel, Hornachuelos, Fuenteovejuna, Alanis, el Santuario de la Cabeza , la Peñuela , la Aldeguela , la Dehesa de Martinmalo con todos los terminos inmediatos, y generalmente donde quiera que en el ámbito de la Sierra y sus faldas, juzgare el Superintendente por conveniente situar los nuevos Pueblos. 
XXXII. Cuidarà mucho el Superintendente, entre las demàs calidades, de que las nuevas Poblaciones estèn sobre los caminos Reales, ò inmediatas à ellos; así por la mayor facilidad que tendrán que despachar sus frutos, como por la utilidad de que estén acompañadas, y sirvan de abrigo contra los malhechores, ò salteadores pùblicos.
 

En l’aplicació dels articles anteriors i altres condicionants la distribució va quedar, els primers anys, repartida en les següents feligresies o parròquies i aldees agregades:

Espanya dividida

 

Nuevas Poblaciones de Sierra Morena

Feligresia de La Carolina (capital) amb les aldees de: Los Cuellos, Camino de Granada i Vista-alegre.
Feligresia de Navas de Tolosa amb l'aldea de Fuente del Rey.
Feligresia de Carboneros amb les aldees de: El Acebuchar La Escolastica, i La Mesa de Carboneros.
Feligresia de Guarroman amb les aldees de: Arellano, Martin-Malo i Los Rios.
Feligresia de Rumblar.
Feligresia d'Arquillos amb l’aldea de El Porrosillo.
Feligresia de Santa Elena amb l’aldea d'Aldea Nueva
Feligresia de Miranda amb l’aldea de Magaña.
Feligresia d'Aldea quemada amb les aldees de: Buenos Ayres i Santa Cruz.
Feligresia de Montizon amb les aldees de: Aldea Hermosa i Venta de los Santos.
 
La feligresia de Navas de Tolosa originàriament depenia de La Carolina i la feligresia de Miranda o Miranda del Rey depenia de Santa Elena, però per motius de l’extensió de cadascuna es van segregar.

Espanya dividida

 

Nuevas Poblaciones d'Andalusia

Feligresia de La Carlota (capital) amb les aldees de: Fuen cubierta, Garabato, Pinedas, Pequeña Carlota i Vaneguillas.
Feligresia de Fuente Palmera amb les aldees de: Aldea del Rio, Fuente Carreteros, Herrerias, Los Silillos, Peñalosa, Villalon y La Ventilla.
Feligresia de San Sebastian de los Ballesteros.
Feligresia de La Luisiana amb les aldees de: Cañada-rosal, El Campillo i Motillos.
 
San Sebastian de los Ballesteros originàriament depenia de La Carlota i posteriorment es va segregar
Si cliques les imatges veuràs de forma llegible el text del llibre que comentem tot seguit i publicat el 1789. S’han conservat els noms i l’ortografia originals que apareixen en aquest escrit.
 

La llista anterior està treta de "España dividida en provincias y intendencias, y subdividida en partidos, corregimientos, alcaldias mayores (...). Obra formada por las relaciones originales de los respectivos intendentes del reyno, a quienes se pidieron de orden de S.M. por el Ex.mo S.r conde de Floridablanca, y su ministerio de estado en 22 de Marzo de 1785”, publicat el 1789.


Aquesta que continua és una llista cronològicament posterior a la llista anterior i d’abans que es derogues el fur (Fuero de Nuevas Poblaciones) l’any 1835, feta amb diverses fonts (entre d’altres el Diccionari Miñano, 1826 a 1829), veiem diversos canvis tant pel que fa a l’aparició de noves aldees com a la desaparició d’altres.
 

Nuevas Poblaciones de Sierra Morena

Feligresia de La Carolina (capital) amb la aldea de Vista Alegre.
Feligresia de Navas de Tolosa amb les aldees de: Ocho Casas, Seis Casas, La Isabela i La Fernandina.
Feligresia de Carboneros amb les aldees de: Los Cuellos, Escolástica, Acebuchar i La Mesa.
Feligresia de Guarromán amb les aldees de: El Altico, Martín Malo i Los Ríos.
Feligresia de Rumblar amb l’aldea de Humilladero.
Feligresia d'Arquillos amb l’aldea de: Porrosillo.
Feligresia de Santa Elena amb les aldees de: Portazgo, Las Correderas, Venta Nueva, Miranda i Magaña.
Feligresia d'Aldeaquemada amb les aldees de: Buenos Aires i Santa Cruz.
Feligresia de Montizón amb les aldees de: Venta de Santos i Aldea Hermosa

Nuevas Poblaciones d'Andalusia

Feligresia de La Carlota (capital) amb les aldees de: Aldea Quintana, Chica Carlota, El Garabato, La Fuencubierta i Las Pinedas.
Feligresia de Fuente Palmera amb les aldees de: Aldea del Río (Ochavillo), Fuente Carreteros, Herrerías, Los Silillos, Peñalosa, Villalón, La Ventilla, Cañada del Rabadán i Villar.
Feligresia de San Sebastian de los Ballesteros.
Feligresia de La Luisiana amb les aldees de: Cañada Rosal, El Campillo i Motillos.

Fer una llista com cal de les diverses feligresies i aldees de les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena i dels seus canvis en el temps ocuparia bastant mes espai del que correspon al d’aquesta web. Algunes de les aldees de les Nuevas Poblaciones van ser de vida efímera per causes de la improvisació en que va estar envoltat tot el projecte, malalties, defectes de construcció, mala tria del lloc o escassesa de rendiment del lloc triat, és per aquests motius que no apareixen ni en una ni en altra llista (per exemple Mojón Blanco, Collado de los Jardines, Tamujosa, Tapiadilla, Martín Pérez, Herradura ...); un altre motiu evident és la duplicitat de noms per a un mateix lloc. D’altres poblacions son de fundació posterior a la derogació del fur l’any 1835 i per tan ja no son part del projecte de les Nuevas Poblaciones.
 
Un exemple d'aquesta dificultat a fer un llistat de les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena el podem trobar en la següent llista enviada per Olavide al ministre d’hisenda Muzquiz l'1 de novembre de 1775:
Per Sierra Morena: La Carolina, amb l’aldea de Vista Alegre; Navas de Tolosa amb Navas de Linares; Carboneros amb Escolastica i Arellano; Guarroman amb Los Rios; Rumblar; Santa Elena amb Mojon Blanco; Miranda amb Magaña; Aldeaquemada amb Martin Perez, Herradura i Tamujosa; Arquillos amb Porrosillo; Venta de los Santos i Montizon.
Per Andalusia: Carlota amb les aldees de Baneguillas, Petite carlota, Pinedas, Fuencubierta i Garabato; Luysiana (surt així a la llista) amb Campillo, Los Motillos i Cañada Rosal; Fuente Palmera amb Ventilla, Peñalosa, Herrería, Aldea del Rio, Villalón, Hilillos i Fuente Carreteros; San Sebastian.
Aquest llistat, que hem tret de "Historia general de España - Reinado de Carlos III" de Danvila y Collado (1891), és el mateix que citen posteriorment i per ordre cronològic altres autors com Cayetano Alcazar, Marcelin Defourneaux o Lopez de Sebastian, amb les mateixes diferències en tots tres en alguns topònims; així apareixen Barreguillas ,Perrosillo i Cañada Real (per Baneguillas, Porrosillo i Cañada Rosal). I al igual que Danvila i Collado anomenen a Navas de Linares i en canvi corregeixen el topònim de Luysiana per La Luisiana.
 
En els mapes següents s’han subratllat en vermell les feligresies, en verd les aldees (existents o desaparegudes) i en blau les aldees ja desaparegudes i de les que no coneixem exactament la seva ubicació i que hem situat, d’acord amb alguna informació, on creiem que hi eren.

Aldeaquemada i Montizon

Viso a Bailen

Cordova a Ecija

Ecija a Carmona

Les "Nuevas Poblaciones" de Sierra Morena Les "Nuevas Poblaciones" d'Andalusia

Pel que fa als noms de les feligresies i aldees de les Noves Poblacions de Sierra Morena

El nom original de La Carolina, dita també Carlota la Regia, era La Peñuela; l’aldea de Camino de Granada probablement era situada a La Venta del Catalan, on es va construir La Fernandina amb el nom dedicat a la infanta Fernanda; La Isabela, Isabela o Ysabela és dedicat a la reina mare Isabel; Fuente del Rey correspon a Ocho Casas; La feligresia de Navas de Tolosa, coneguda com Hospitalillo, te com a nom original el de Venta de Linares (hi ha una altra aldea anomenada en algunes llistes com Navas de Linares o Venta de Navas de Linares que probablement surti per confusió de forma reincident ente Navas de Tolosa i Venta de Linares i que fins i tot apareix com a tal en un mapa de 1787 en un lloc proper a Ocho Casas); Acebuchar també es anomenat Acebuchal o Acebuche i La Escolástica o Escolástica està enganxada a Carboneros; Arellano, fins i tot anomenada Aldea de los Llanos, es va abandonar, el nom està dedicat per Olavide a la seva cosina Tomasa de Arellano així com el de l'aldea de Los Ríos està dedicat a la seva dona Isabel de los Ríos; El Altico també s’anomena Linea de Baños; Rumblar o Herrumblar correspon a Socueca o Zocueca que és el nom del santuari del segle XVII amb les seves Casas de Hermandad a prop de les quals es va construir l’aldea, (posteriorment a començaments del segle XIX Rumblar o Zocueca passà a dependre de Guarromán, tambe anomenat Guarramon); Porrosillo també surt com Perrosillo; Aldea Nueva correspon a Las Correderas; Portazgo està enganxada a Santa Elena; Buenos Aires i Aldea de la Cruz o Santa Cruz es van abandonar; Montizón també s'anomena Montison; Venta de los Santos també és anomenada Venta de Santos o Venta de los Santos Inocentes.
El Superintendente Olavide volia que les poblacions s'anomenessin en honor a certs personatges; en algunes ho va aconseguir i en altras no: Santa Elena havia de ser Aranda del Presidente, a Guarromán li va tocar Muzquia i a Carboneros li corresponia Campomania.
 

Pel que fa als noms de les feligresies i aldees de les Noves Poblacions d’Andalusia

La Carlota, dita també La Gran Carlota, hagués pogut anomenar-se Venta de la Parrilla o La Parrilla que és el nom de la venta del lloc on es va iniciar la colònia; San Sebastian de los Ballesteros s'hagués pogut anomenar Nueva Atenas doncs hi va haver un projecte, que no es va tirar endavant, de instal·lar-hi uns colons grecs.
La aldea de Garabato també s’escriu en algun text com Garavato; Pequeña Carlota d’origen és Petite Carlota, Petit Carlota, o Piticarlota i finalment ha quedat Chica Carlota; Vaneguillas també s’escriu Barreguillas, Baneguillas o Beneguillas i correspon a Quintana o Aldea Quintana; Aldea del Río és Ochavillo; Los Silillos també s’anomena Hilillos o fins i tot apareix com Fuente del Ochavillo en algun mapa; Motillos o Los Motillos es va abandonar; Cañada Rosal també surt com Cañada Real. El nom de La Luisiana també te origen honorífic probablement pel germà de Carlos III, l'Infante Luis, encara que també hi ha qui ho relaciona amb els patrons del lloc, Sant Lluís i Santa Anna; també de forma errònia, però molt repetida, es relaciona amb dos fills de Carles III de noms Luis i Ana que mai no van existir.
 
Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"