www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació  
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

Llibres de viatges i novel·les
 

Per iniciar aquest apartat hem triat dos fragments de dos llibres que tracten, entre d'altres, uns fets posteriors al de la colonització que tenen el seu interès. El primer és el contrast físic dels colons amb els seus veïns i, malgrat això, el ràpid oblit i la pèrdua dels seus orígens; n’hi han que ho van recuperar en part quan pels anys seixanta del segle XX van emigrar a Alemanya o a altres llocs d’Europa i van descobrir gent amb el seu mateix cognom. L’altre és el costum erroni d’anomenar "alemany" a qualsevol colon, sigui de on sigui, així com també el fet de la posterior anada de valencians i catalans a les Nuevas Poblaciones.

En aquests dos llibres hi han uns fragments on es comenten, de forma anecdòtica, aquestes situacions.

 

The Bible in Spain

The Bible in Spain - George Borrow

 

Reproduïm un fragment en català de l’original en anglès de George Henry Borrow on es narren dos fets que troba l’autor al viatjar per la zona de les "Nuevas Poblaciones". Un és la clara diferència d’aspecte dels colons o dels seus descendents amb els nadius de la zona, i l’altre és la pèrdua, en aquell moment (1843) del idioma dels seus avis.

Posteriorment arribaria per a molts el desconeixement del seu propi origen i la sorpresa, sobretot a la segona meitat del segle XX al emigrar a altres llocs d'Europa, de trobar-se amb gent amb el seu mateix cognom.

Clica la imatge de la portada del llibre si vols veure l’original en anglès

 

“Vem fer nit a Carmona (...) Els pobles i viles des d’aquí fins a Sierra Morena, que separa Andalusia de La Manxa son pocs i molt separats, i fins i tot alguns d'ells daten de mitjans del segle passat quan un ministre español va fer un intent de poblar aquest desert amb fills de terra estrangera. Cap al migdia vem arribar a un lloc anomenat Moncloa (1), on hi havien una “venta” i un edifici d’aparença ruïnosa que era com una mena de castell: una solitària palmera sobresortia per damunt de la paret del voltant. (...) Vaig mirar a aquestes dues persones amb atenció ( l’hostaler i l’hostalera ); tots dos eren joves; l’home aparentava uns 25 anys. Era un pagerol baixet i cepat, evidentment molt forçut; els seus trets eren bastant agradables, però amb una expressió fosca, i la seva mirada un pel malcarada. La seva dona si assemblava una mica però se la veia mes oberta i temperada. El que si que em va xocar més d’aquesta gent eren el color dels seus cabells i la seva complexió. Aquesta era de pell clara i ufanosa, i els cabells eren d’un brillant castany rogenc, tot en gran contrast amb el cabell negre i les cares morenes que en general distingia als nadius d’aquesta província.

“Sou andalusa?” L’hi vaig dir a l’hostalera. “Anava a dir que éreu alemanya.”
Hostalera.- No aneu del tot equivocat. Soc espanyola, he nascut aquí, però també és cert que tinc sang alemanya doncs els meus avis van venir d’Alemanya, com els del meu senyor marit.
Jo.- I que va portar aquí als vostres avis?
Hostalera.- Mai heu sentit a parlar de les Colònies Alemanyes? N’hi ha moltes pels voltants. Abans aquesta terra era un quasi bé un desert, i era molt perillós pels viatgers passar per aquest desolat, degut als lladres. Així que fa bastant temps, com cent anys segons m’han dit, un poderós senyor va enviar missatgers a Alemanya per explicar a la gent que per aquí hi havia una excel·lent terra sense cultivar per falta de mans i que prometia a cada treballador que vingués a conrear-la una casa i una parella de bous, amb menjar i provisions per un any. I com a conseqüència d’aquesta invitació moltes famílies pobres van deixar la terra alemanya, van venir cap aquí i es van instal·lar en pobles i viles que havien preparat per a ells, aquests llocs son les anomenades Colònies Alemanyes, i aquest nom encara es diu. (...)
Jo - Quantes d'aquestes colònies podria haver?
Hostalera - Unes quantes. Unes a aquest costat de Còrdova i altres a l'altre. La més pròxima és Luisiana, a unes dues llegües d'aquí; lloc del qual venim el meu marit i jo. La següent és Carlota, a unes deu llegües de distancia; aquestes son les dues úniques colònies de la nostra gent que jo he vist; però n'hi han d'altres més lluny, i algunes, segons he sentit a dir, estan en el cor de Sierra Morena.
Jo.- I els colons encara parleu com els vostres avis?
Hostalera.- Parlem espanyol, o andalús més aviat. Ben bé uns pocs, entre la gent gran, encara conserven unes poques paraules d’alemany que han après dels seus pares que havien nascut a l’altre país; però la ultima persona de entre els colons que podia entendre una conversa en alemany era la tieta de la meva mare, que va venir quan era una noia. Quan jo era una nena la recordo conversant amb un cavaller foraster, del país de ella, en un idioma que vaig saber que era alemany, i ells s’entenien l’un a l’altre, encara que la vella senyora confessava que havia perdut moltes paraules: ja va morir fa uns quants anys.(...)
Jo.- Els alemanys sou la gent mes honesta del mon; essent els seus descendents segur que no teniu cap lladre entre vosaltres.
 

L’hostalera se’m va quedar mirant per un moment, desprès va mirar al seu marit i va somriure: l’altre, que fins ara havia estat fumant sense dir res, tot i que amb un peculiar semblant de descontent, va llençar la burilla a les brases, es va aixecar de cop, va murmurar “disparate!” i “conversación!” i se’n va anar.”

 

(1) En aquesta primera edició escriu "Muncloa" en l’original, en una segona edició del mateix any escriu "Moncloa"

 
Por trescientos reales
"Florecimiento y desaparición de una colonia alemana de campesinos, a fines del siglo XVIII"
Revista Atlantis, juny 1941 Por trescientos reales - R. A. Kaltofen Auf fremder erde - 1962
Revista Atlantis - 1941 Por trescientos reales - 1944 Auf fremder erde - 1962
 
"Por trescientos reales" és la traducció al castellà, feta per Emilio Huidobro i Edith Tech, del text original d’història novel·lada, en alemany, de Rudolf A. Kaltofen. És va publicar en una primera edició per Espasa Calpe l'any 1944 i posteriorment va haver una altra edició facsímil publicada per Riquelme y Vargas l'any 1983.
Malgrat ser una traducció de vegades molt literal, i a més a més en castellà de 1944, és un llibre força interessant per les dades històriques que inclou. En un dels seus capítols, un fragment del qual reproduïm més avall, explica com a anècdota una altra situació de l’època on, posteriorment a l'arribada dels dits "alemanys i flamencs", van arribar catalans i valencians a les "Nuevas Poblaciones".
D'aquest llibre hem trobat una edició en alemany titulada: "La Carolina. Weg einer liebe" ("La Carolina. Camí de un amor") publicada a Suissa, a Lucerna, l'any 1951 i una altra edició, també en alemany i de la que disposem d'un exemplar, titulada: "Auf fremder Erde" ("En terra estrangera" o "En sòl estranger") publicada a Essen, Alemanya, l'any 1962.
Tot això ens fan pensar que potser primer es publiqués la traducció al castellà que no pas l'original en idioma alemany. Cal afegir que aquestes dues edicions en alemany, on l'autor consta com R. Caltofen o Rudolf Caltofen, son de menor extensió en text que la traducció de l'original al castellà de 1944.
Hi ha un altre interessant treball de R. Kaltofen titulat "Sierra Morena: Das Schicksal der Auswanderer aus oberdeutschen Landen nach Spanien im 18. Jahrhundert", publicat en el número de juny de 1941 de la revista Atlantis (pàgines 278 a 280), la imatge de més amunt a l'esquerra és de la portada d'aquest número, on l'autor ja tracta amb un cert detall el tema de la colonització de Sierra Morena.
 

"También a la izquierda de la casa de Teresa, allí donde a la muerte de Pepp se acababa el mundo tras los matorrales, cactos y trepadoras, ahora había quedado la vista libre y se ofrecía un hermoso panorama. Allí, en el sitio mas próximo a la casa de Teresa, había una familia española, pero que no tenia trazas de tal, y que aun con Antonio y los demás españoles difícilmente podía entenderse.

Antonio indicó a Teresa que eran catalanes. Más no sabia Teresa de ellos, pero estaba contenta con aquella vecindad: los catalanes eran muy trabajadores, ordenados y atentos. Mas allá, según contaba Antonio, había también más “alemanes”. Pero esto no quería decir nada, porque Teresa había comprobado con demasiada frecuencia que él, lo mismo que los demás españoles de la aldea, a todos los extranjeros, indiferentemente, fueran flamencos, franceses, suizos o italianos, los llamaban alemanes, sobretodo cuando se trataba de conflictos entre españoles y colonos extranjeros, lo cual ocurría últimamente con mayor frecuencia. Felizmente, hasta la fecha Teresa había salido bien librada de estas rencillas."


Continuem amb un parell de llibres més que, igual que "Por trescientos reales", són unes històries novel·lades. Contenen una elaborada documentació, tant històrica com informativa, dels llocs a on transcorre l'aventura i de les circumstàncies de la vida del moment, que ha sabut afegir el seu autor, Alberto José Filter, a la interessant i agradable lectura de les dues novel·les.
Acompanyem les imatges de la portada de les dues novel·les amb els seus escrits de contraportada:
Puerto de Felicidad
"Al final de un largo y duro viaje lleno de emociones y trepidantes aventuras por toda Centroeuropa, nuestros protagonistas llegan al Puerto de Felicidad, enclavado en esta Andalucía, ebria de vida y sol, a la que quedarán unidos para siempre.  

Puerto de Felicidad

Esta novela narra la historia de una familia de colonos que fundan Cañada Rosal, la familia formada por Jorge Adán Fílter y Mariana Hebix, protagonistas de excepción de la fundación de un pueblo, de una sociedad ideal fruto de las ideas ilustradas del siglo XVIII."
Forjadores de sueños
"La vida se despereza en los baldíos de Mochales donde hace pocos años se fundara la Nueva Población de La Luisiana.  

Forjadores de sueños

Sus habitantes continúan en su afán de arraigarse en estos páramos dejados de la mano de Dios.
En Cañada Rosal, la familia Fílter crece, sus sueños se están realizando a pesar de las adversidades y sus miembros van forjando los sueños de prosperidad y esa vida digna que desde la lejana Centroeuropa venían buscando.
Esta es la segunda parte de "Puerto de Felicidad", donde los personajes de aquella, siguen viviendo aventuras y sufriendo los avatares de la vida..."
 
Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"