www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació  
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

Johann Kaspar von Thürriegel

 
Va ser el responsable de la proposta per reclutar i transportar colons alemanys i flamencs cap a Andalusia. Per alguns amb una bona iniciativa i gran mèrit, per altres emprant tècniques irregulars i falsa propaganda.
Pel que fa a les seves activitats hi ha varietat en els qualificatius que se li apliquen en qualsevol idioma: aventurer, glücksritter (caçafortunes), franc fripon (trapella), simulador, falsificador, dangerous seducer (seductor perillós), impudent (atrevit, desvergonyit), extraordinary man (home extraordinari), enterprising spirit (esperit emprenedor), crafty disposition (tarannà hàbil)...
També hi han variants sobre el seu nom en qualsevol article que en parli, depèn del idioma del cronista o de vegades és un error, ens trobem amb Johann, Johannes, Juan, Joseph, Gaspard, Kaspar, Caspar, Gaspar, Rurrigel, Turiegel, Turriegel, Thurriegl, Thürrigel... i de vegades amb el "von" i de vegades sense.
 

Partida de bateig d'en Thürriegel

 

Casa natal d'en Thürriegel

Partida de bateig d'en Thurriegel

31.Julii

Renatus est Joannes Casparus Patris Matthio Thirrigls rustici en Goßersdorf, et Anna uxoris eius filius legitimus, respondente Joanne Millpaur soluto ibidem

31 de juliol (1722)

Ha estat renat (batejat) Joannes Casparus, pare Matthias Thirrigl pagès de Gossersdorf i la seva esposa Anna fill legítim seu, va ser padrí Johann Millpaur (Mühlbauer) solter del mateix lloc

Casa pairal de la família Thurriegel a Gossersdorf. La casa original es va incendiar el 1830 i es va reconstruir cap al 1900, va ser enderrocada l’any 2000. Actualment, de la construcció original només queda la planta baixa, que és una pallissa o graner.

 

En tota aquesta primera part de la biografia hi ha dos fets importants per a l’Europa d’aquell segle que van influenciar en que els governants organitzessin i permetessin importants moviments de gent per a repoblar i que, pel que fa a les activitats de Johan Kaspar Thürriegel, van ser unes de les causes que van facilitar la seva propaganda per motivar a la gent a emigrar:

El primer és la Guerra de Successió Austríaca de 1740 fins 1748, i a on Àustria va perdre Silèsia a favor de Prússia, on hi van intervenir dues aliances: Baviera, Prússia, Saxònia, França i Espanya en un bàndol i Àustria, les Províncies Unides d’Holanda i Anglaterra en l’altre. El segon és la Guerra dels Set Anys de 1756 fins 1763, per a recuperar el control de Silèsia, perduda per Àustria en la guerra anterior, i on hi van participar Prússia, Hanover i Portugal d’una banda i Saxònia, Àustria, França, Suècia i Espanya en l’altra. Finalment Austria no va recuperar Silèsia.
 
De Johann Kaspar Thürriegel s’acostuma a dir que va néixer el 31 de juliol de 1722 (encara que aquesta és la data en que va ser batejat) a Gossersdorf, Baviera, en una família pagesa amb passat nobiliari vinguda a menys. El pare, Mathias Thirrigl era nascut a Zinzenzell i la mare Anna Maria (de soltera Wagner) era nascuda a Gschwend i era vídua de Andreas Meixner de qui ja havia tingut 4 fills i dels que vivien dues filles (Margaretha i Agnes). Era el primer de 7 germans, Johann Kaspar (ell), Johann, Margaretha, Caspar, Wolfgang, Johan Martin i Johan Baptist.
Probablement va estudiar als Jesuïtes a Straubing, on va aprendre llatí i francès, que després li van ser molt útils per a fer d’espia. Posteriorment va treballar com administratiu a la cerveseria de Gossersdorf i desprès com a escrivà judicial a Mitterfels.
 

Eketorat de Baviera (segle XVIII)

 

Baviera actualment

Baviera (Electorat de Baviera) a mitjans del segle XVIII com a part del Sacre Imperi Romanogermànic   Baviera actualment com a part de la República Federal Alemanya
 

L’any 1741 Johann Kaspar Thürriegel va participar a la Guerra de Successió d’Àustria en el bàndol bavarès amb Karl Albrecht, futur Emperador Karl VII, defensant els seus interessos en oposició als d’Àustria de Maria Teresa d’Habsburg. Allistat als paramilitars d’un conegut seu de Mitterfels, Johann Michael Gschray, i contra la irrupció a Baviera dels també paramilitars austríacs, dels Panduren de Franz von der Trenck, les seves accions amb 19 anys d’edat van fer que Karl Albrecht, impressionat, li dones una recompensa de 12 doblons i la promesa del grau d’oficial a l’exèrcit bàvar que estava reservat als nobles. És d’aquesta manera que pot incorporar el “von”, també reservat a la noblesa, al seu nom.

 
Però es va estimar més, el maig de 1742, anar com a cadet al servei de França amb el Tinent Coronel Barreau al regiment de La Marck, on sembla que hi havia més possibilitats de promoció i on la majoria de soldats eren bàvars. Va anar guanyant punts fins arribar el 1748, al acabar la guerra de Successió d’Àustria, a ser ajudant de camp del Mariscal General de França Hermann Maurice de Saxe (Marschall Moritz von Sachsen en alemany) fent feines a les campanyes de Baviera i Països Baixos com encarregat de propaganda i espia. Allà el Mariscal de França Charles Fouquet, conegut com a Mariscal de Belle-Isle, hi va veure un agent idoni per fer-lo portar certs afers importants i entre les seves activitats destaca una incursió d’espionatge a Menorca, en poder aleshores d’Anglaterra, prèvia a la invasió francesa d’aquesta illa el 1756.
Durant la Guerra del Set Anys, a les campanyes de Hanover i Prussia, va estar com a ajudant dels Mariscals de França Goubise, Estréss, Richelieu, Clermont, Contades i Broglie, i encarregat de la correspondència de guerra pel Mariscal Belle-Isle.
El 1760 havia estat promocionat a Tinent Coronel francès (französischer Obristlieutenant) (1); en la partida de bateig a Munic del seu primer fill el 29 de març de 1761 Thürriegel apareix encara com a militar amb aquesta graduació i al servei de França, encara que per poc temps.
Al no poder obtenir el permís, potser per no apartar-lo de les feines d’informació i correspondència, per reclutar i comandar els seus propis soldats per servir a França va passar-se, encara en la Guerra dels Set Anys, al servei de Prússia amb el rei Frederic II el Gran, i així poder reclutar i comandar un regiment de Freikorps a les ordres del seu antic conegut General Johann Michael Gschray amb el que va tenir una sèrie de discrepàncies i que el va acabar denunciant com a espia francès. Va ser empresonat a Magdeburg l’agost 1761 i posteriorment absolt, encara que retirat del servei, el gener de 1763 amb el grau de Tinent Coronel de Prússia.
 
(1) Es cita la graduació en el idioma original doncs traduir correctament el nom d’una una graduació militar es gairebé impossible atesa la falta d’equivalència entre elles en els diferents exèrcits. A més en aquest cas és de l’exèrcit francès de 1760 i el text original d'on ha sortit la informació està escrit en alemany.

Les imatges anteriors, excepte els mapes, i part de la informació son cedides per  www.werner-wittig.de

Com diu Joseph Weiß en la seva biografia ("Die deutsche Kolonie an der Sierra Morena und ihr Gründer Johann Kaspar von Thürriegel ..."), i com a conclusió de desprès de la retirada de Thürriegel del servei a Prussia el gener de 1763: I ara què?. Doncs, com que el reclutar soldats no li va anar bé i li calia trobar una altra activitat, potser que proves el mateix però reclutant colons.
 
El transportar colons agrícoles de forma organitzada, encara que no fossin del mateix país, a nous territoris o a despoblats del propi no era cap idea nova. Recentment hi havia les experiències, tant positives com negatives, dels anglesos a Nova Escòcia, les de Frederic Guillem I de Prussia a Lituània o les de Maria Teresa d’Àustria a Llombardia o al Milanesat.
Com a exemple de les diverses propostes de l’època presentades a la Cort de Madrid: l’octubre de 1749 el marquès del Puerto, ministre de la cort de Madrid a L’Haia, ja havia recomanat i havia treballat el projecte de portar colons a Amèrica; aquesta idea, però, es va anular en una comunicació del marquès de la Ensenada i per diversos motius el juny de 1750.
Thürriegel va fer una proposta similar per portar colons a Amèrica al també representant espanyol a L’Haia, marquès de Puente Fuerte, que després de ser enviada a Madrid va ser també denegada el novembre de 1763.
Aprofitant la coronació de Joseph II a Frankfurt, l’abril de 1764, contacta amb l'enviat espanyol Demetrio Mahony de Crillón, comte de Mahony, amb qui inicia una nova tàctica d’aproximació pel seu pla de colonització.
 
Mentrestant sol·licita a Berlín, sense èxit, serveis per al seu rang de Tinent Coronel. Aconsegueix, però, entrar al servei del comte Franz Ludwig von Holnstein, governador del Alt Palatinat (Oberpfalz), en Amberg, a Baviera; però no per massa temps, doncs Thüriegel necessita diners, i fent-se passar per un tal “capità baró Nothafft” falsifica uns papers amb l’objectiu de recaptar-ne per a una inexistent expedició de tropes. És detingut i jutjat, i el març de 1765 és expulsat de Baviera.
 
El 1765 Thürriegel va publicar un escrit amb un doble objectiu, difamatori, com a acte de revenja contra el General Gschray, i en defensa pròpia, a causa de les diverses acusacions que ja acumulava en contra seva. Aquest escrit o llibre tenia el títol següent:
"Der glückliche Bayerische Eisenamtmann oder merkwürdige Lebensgeschichte des in beyden letztern Kriegen sehr bekannt gewordenen Herrn v. Gschray wie derselbe aus einem geringen Stande, Partheygänger, hernach Obrist in Französischen und endlich zum Generalmajor in Königlich-Preußischen Diensten erhoben worden; Nebst Geheimen Nachrichten sowohl von dessen Anverwandten, als auch von dem Obristlieutenant Hrn. v. Thürriegel; und mit XXV Beylagen, von autentischen Briefen und Schriften, zur Bestättigung der Wahrheit dieser wunderlichen Geschichte, zusammengetragen und herausgegeben von einem mit ihme bekannt gewesenen Preußischen Staabs-Officier. Zu Berlin. Auf Kosten einer ansehnlichen Gesellschafft, und zu finden in Franckfurt, Leipzig und München. 1765"
 
"L'alegre algutzir bàvar o la remarcable història de la vida del Senyor v. Gschray, que ha arribat a ser molt conegut en les dues últimes guerres, per com des d'una baixa graduació, com a Partisà, ha aconseguit el grau de Coronel francès i, finalment, el de General de Brigada als serveis del rei de Prússia. Amb l’afegit de informacions secretes, segons el seu entorn, així com del Senyor Tinent Coronel v. Thurriegel. I també XXV suplements, de cartes i escrits autèntics, per confirmar la veritat d’aquesta estranya història, recollit i publicat per un oficial del Estat Major prussià conegut seu. A Berlín. A expenses d’una societat respectable, es pot trobar a Frankfurt, Leipzig i Munic. 1765"

Llibre revenja Gschray

L’any 1766 es va publicar una segona edició d’aquest llibre; no les hem comparat en detall, però podem dir que bàsicament aquesta segona edició no conserva ni la introducció ni l’índex de la edició anterior i és per tant una mica més breu, son 201 pàgines en front de les 221 pàgines de la primera edició. A la imatge de l’esquerra podem veure la seva portada i el seu títol:

"Der glückliche Bayerische Eisenamtmann oder merkwürdige Lebensgeschichte des berüchtigten Königl. Preusißchen Genaralmajors Herrn v. Gschray, nebst geheimen Nachrichten sowohl von dessen Anverwandten, als auch von dem Obristlieutenant Herrn v. Thürriegel; Mit autentischen Beylagen, Briefen und Schriften versehen. Franckfurt und Leipzig. 1766"
 
"L’alegre algutzir bàvar, o la remarcable historia de la vida del desacreditat General de Brigada Prussià Senyor v. Gschray, juntament amb informacions secretes, provinents del seu entorn, així com del Tinent Coronel Senyor v. Thurriegel; Complementat amb autèntics suplements, cartes i escrits. Frankfurt i Leipzig. 1766"
 

Thürriegel es desplaça a Viena d'on també és comminat a sortir el mes de febrer de 1766; prèviament s’havia entrevistat novament amb l’ambaixador espanyol, el comte de Mahony (o Mahoni), de qui finalment aconsegueix una recomanació per viatjar a Madrid.

 
A l’abril de 1766 el trobem a Augsburg amb la seva dona, el seu fill i la seva cuidadora i amb tres oficials expulsats de Baviera per practiques il·lícites ("joc brut" és el terme que fa servir Joseph Weiß). És per a aquests oficials, amb qui fa el tracte de emprar-los al comandament del cos de tropes que segons ell crearà al servei del rei d'Espanya, per a qui probablement demanarà alguns dels graus i sous d’oficial a l’hora de negociar les condicions del seu "pla de colonització". De moment n’hi ha un d’ells, Kaspar von Zarriwary, que els acompanya i li finança el viatge a Madrid.
 
El mes de maig apareix per Madrid, no pel seu projecte de reclutar colons sinó, segons va córrer la veu, per sol·licitar permís per fabricar espases “com les que es fan a Solingen”. En Thürriegel es va presentar al baró Sarny (representant de Baviera a Madrid) com a ciutadà bavarès i li va demanar que l’introduís per parlar amb el Ministre de Guerra. Va insistir varies vegades a Sarny però el baró no podia intervenir sense autorització de la seva Cort.
Presentà sempre els seus papers de militar tot amagant els seus orígens i donant sempre prioritat als de la seva parella Maria Anna, que no es cansa de presentar com a “filla natural de l’Emperador Karl VII i comtessa von Schwanenfeld”.

Contrata de Thurriegel

Li va costar uns quants mesos de gestió fins que no va trobar un intermediari del Ministerio de la Guerra que li aconseguís un accés a la Cort i poder presentar el seu “pla de colonització”. Finalment ho va tractar amb el secretari d’Hisenda, Miguel de Muzquiz. L’allargament de l’afer, però, ja anava acabant amb la paciència i els diners de Thürriegel; així que el 15 d’octubre de 1766 la seva dona Maria Anna comtessa de Schwanenfeld, trencant tota norma, es va atrevir a enviar al Rei que estava a El Escorial un escrit on li demana ajut econòmic, tot exposant el que ha costat el viatge a Espanya i la difícil situació econòmica i estretors en que es troben en la seva vida diària a San Lorenzo del Escorial.
Aquesta indiscreció, aparentment de Maria Anna, provoca un trencament de negociacions i per calmar la situació el 18 d’octubre de 1766 Thürriegel envia al rei un Memoràndum, per ma de Miguel de Muzquiz, on indica que ell va haver de redactar l'escrit anterior per a "tranquil·litzar a la seva commoguda Esposa", però que, malgrat tot, ell no demana cap gratificació ni indemnització pel finançament del viatge a menys que Sa Majestat tingui la iniciativa de fer-ho.
Dins d’aquest Memoràndum inclou a més un primer esborrany de la Capitulación (1) redactada com ha indicat Muzquiz i traduïda per ell atesa la poca fluïdesa en castellà de Thürriegel. En els articles d'aquest esborrany hi fa constar, entre d'altres termes i condicions, els següents:
- Es compromet a portar en un termini de 8 mesos a 6000 colons alemanys o flamencs, catòlics, artesans o agricultors, per a ser enviats en famílies a Puerto Rico i al Perú o quedar-se a Espanya.
- Thürriegel demana 326 rals de velló en el moment de l’arribada de cada colon a Espanya, alguns per Cadis i d'altres per La Corunya. Cada colon per a les Indies rebria 40000 vares quadrades de terra, i el bestiar i eines necessàries per a la construcció de la casa i iniciar l’agricultura; tots tindrien capellans o religiosos de la seva nacionalitat.
- També demana una Patente (grau i sou) de coronel del exercit per a ell a més de quatre Patentes de capità i quatre Patentes de tinent per als seus vuit col·laboradors, també alemanys o flamencs.
- Com a afegit o comentari final d'aquest esborrany Thürriegel diu que l'únic que demana és enllestir la situació el més aviat possible; argumenta que "la seva estada, amb una economia molt exacta, li representen diàriament una despesa de 50 rals".

(1) Incloem dues definicions de "capitulació"; una primera segons el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua en una edició de l'any 1780 i una segona definició segons l'Enciclopèdia Catalana perquè ens sembla que s'acosta més al significat de la paraula en el nostre cas.
- Capitulacion: Concierto, o pacto hecho entre dos, o más personas sobre algún asunto, comúnmente grave.
- Capitulació: Des del s XV, contracte establert entre la monarquia i uns particulars per tal de dur a terme una empresa generalment politicomilitar. Aquest sistema fou aplicat sobretot en el descobriment i la colonització d’Amèrica, a partir de les capitulacions de Santa Fe (1492), entre els Reis Catòlics i Colom. www.enciclopedia.cat

Es demana l'opinió del Consejo de Indias; Julián de Arriaga, ministre de Marina e Indias, forma una comissió amb alguns membres d'aquest Consejo: Jacobo José Sánchez Samaniego (marqués de San Juan de Tasó, o de Tasso), Esteban José de Abaria, Tomas Ortiz de Landazuri i Luis Francisco Mosquera (marqués de Aranda i que cal no confondre amb Pedro Pablo Abarca de Bolea, conde de Aranda). En el seu informe, entregat el 29 de setembre de 1766, hi veuen molts inconvenients i fan greus objeccions a l’idea d’enviar colons a Amèrica sobretot per gran dispendi que suposaria a la Real Hacienda que "arruïnaria abans que beneficiar a la Corona"; a més proposen que "abans de contraure el compromís, i determinar l'enviament de dits colons" el projecte passi a estudi dels virreis, de les Audiències, arquebisbes i bisbes d’aquells dominis.
 
Posteriorment, el 18 d'octubre de 1766, Muzquiz demana l’opinió com a coneixedor del territori americà al peruà Pablo de Olavide, que és aleshores el director del Hospicio de mendigos y vagabundos de San Fernando a San Fernando de Henares.
Olavide tampoc no valora massa favorablement els termes del projecte i en un ampli escrit amb data de 30 d'octubre de 1766 considera, entre d'altres coses, que cal vigilar en quines condicions i a quin lloc d'Amèrica s’envien alemanys i flamencs per dos motius: primer perquè son blancs, i allà els blancs no treballen el camp, i segon perquè no “s’espanyolitzarien” ja que no conviurien amb espanyols. També fa notar el llarg i problemàtic viatge cap a Amèrica i, malgrat tot, proposa l'alternativa de Tierra del Fuego, "fèrtil i amb bon clima" per la proximitat al lloc estratègic del cap d'Hornos on les naus així hi trobarien un ràpid refugi i aquelles terres estarien així vigilades i protegides dels anglesos; suggereix per aconseguir-ho que per conviure amb els colons estrangers s’enviïn dos terços d’espanyols que podrien sortir dels Hospicios de Madrid i de San Fernando.
 
Fem notar que fins ara ningú a comentat sobre la possibilitat de enviar els colons a Sierra Morena. Sembla que és Muzquiz qui al retornar, el 13 de novembre de 1766, el Memorandum i tots aquests informes al Consejo de Castilla pel seu examen ho anomena per primer cop i ho proposa en la carta que envia al seu president el conde de Aranda, a qui diu:
Me manda S.M. remitirles adjuntos a V.E. (...) los informes (...) con la Proposición del mismo Thurriegel para que, haciéndolo todo presente al Consejo, examine si, mediante las dificultades de establecer en Indias los seis mil colonistas, según resulta de los citados informes de la Junta y de Olavide, podrá convenir su establecimiento en Sierra Morena, u otros despoblados.
Per tant cal atorgar l'iniciativa de colonitzar Sierra Morena a Miguel de Muzquiz, no pas a Olavide ni a Thürriegel; una altra cosa és el mèrit o el valor que se'ls pugui atribuir per la seva part de la feina dins del projecte. Recordem que Miguel de Muzquiz és el secretari, o ministre, d'Hisenda; per tant sembla normal que se senti responsable del malbaratament que sembla representar, segons els dos informes, el enviar els colons a Amèrica i que busqui altres alternatives pel projecte.
 

1444 colons en 38x38 finques

Aquesta imatge és part del projecte de colonització de Thürriegel on hi fa una "complexa" demostració matemàtica en la que mostra que si es reparteix una llegua quadrada de terra en 38x38 finques i a cada finca s’hi instal·la un colon hi haurà en total 1444 colons.
Segons el text que l’acompanya els costats del quadrat exterior son d’una longitud d’una llegua de 20 al grau, unes 7600 vares castellanes (1); això son 200 vares per costat o 40000 vares quadrades per cada finca que son uns 28000 metres quadrats (2,8 hectàrees). Bastant menor que les 50 "fanegas" del projecte definitiu que son uns 322000 metres quadrats (32,2 ha) per finca si considerem la "fanega" castellana.
 

(La imatge està treta del llibre "Nuevas Poblaciones en la España de la Ilustración" de Jordi Oliveras Samitier, on s’indica que l’original és del Archivo Histórico N. Gobernación, 2152/2)


(1) Aquí Thurriegel s’equivoca doncs 7600 vares castellanes o de Burgos (7572 vares i 2 peus, per ser més exactes) corresponen a una llegua de 17 i ½ al grau.

El 18 de gener de 1767 els fiscals del Consejo, Pedro Rodríguez de Campomanes, fiscal de lo civil, i Jose Moñino y Redondo, fiscal de lo criminal i futur conde de Floridablanca, responen valorant positivament els termes de la proposta de Thürriegel però no per enviar els colons cap a Amèrica sinó establint-los (tal com comentava Muzquiz) a Sierra Morena. També anomenen altres indrets, com Extremadura, però de forma explícita i clara el lloc que "suggereixen" és Sierra Morena, i si ens fixem en Campomanes podem dir que aquesta proposta de colonització s’adaptava perfectament a les seves idees econòmiques de projectista.

Diversos fragments de la resposta dels dos fiscals son els següents:
(...) la conveniencia de establecer los 6000 colonistas en Sierra Morena, u otros despoblados, que es la primera parte de la pregunta (...) es notoria a cuantos tienen noticia del estado y calidad de aquel terreno; y de la necesidad de Pobladores en lo general de la Monarquía.
(...) Es axiona de la Ciencia politica y de govierno, que el poder y riqueza de un Estado se mide por la abundancia de gentes en el, y que se debe procurar por todos los medios la multiplicación y población.
(...) La extensión de Sierra Morena, la ferocidad de su terreno y su despoblación son cosas evidentes, y el Gobierno ha aplicado con cuidado en diferentes tiempos para poblarla aunque no se hayan conseguido por varios accidentes y urgencias que todos saben.
Alguns dels paràgrafs d'aquesta resposta dels fiscals podem dir son com els fonaments del Fuero que es promulgarà el 5 de juliol, o dit d'una altra manera, sembla que al llegir-los estiguem llegint ja el Fuero; veiem alguns exemples:
... que se reconozca la sanidad del Aire, que esté descubierto el Norte y mediodia, que haya Aguas saludables para el uso de los moradores y sus ganados ... (similar a l'Article V del Fuero)
... que cada poblacion ha de ser de 20 a 30 vecinos cuando más ... (similar a l'Article VI del Fuero)
... que tambien haya proporcion para dar a cada vecino en lo que llaman varas, o campos, 50 fanegas de tierra de labor lo menos ... (similar a l'Article VIII del Fuero)
... se formara en cada lugar un Libro de Repartimiento hecho a los nuevos Vecinos con expresion de lo señalado a cada uno ... (similar a l'Article XII del Fuero)
Continuant amb la idea de que en aquesta resposta dels dos fiscals, Moñino i Campomanes, hi han força fonaments de la Instrucción y Fuero de población, sense que Olavide hi intervingui, podem dir que no se'l pot considerar per tant com a partícip de la redacció del mateix. Altra cosa és que sí que es pot considerar que va intervenir en la redacció de les Instrucciones pels Comisionados, publicades paral·lelament amb el Fuero, que tracten sobre com rebre als colons, traslladar-los i instal·lar-los al seu lloc de destí, encara que sobre aquests temes (recepció, trasllat i instal·lació) en aquesta resposta també hi apareix alguna indicació per part dels fiscals.
 
Un cop estudiat, el 16 de febrer de 1767 el Consejo inclou a l'expedient la següent nota: Pase este expediente al Señor Fiscal Don Pedro Rodríguez Campomanes para que con el Teniente Coronel Don Juan Gaspar de Thurriegel se arreglen y tomen las condiciones que deberá cumplir en cuanto al asiento y memorial que ha presentado y, hecho, se de cuenta la Consejo (...)
Amb el títol Explicación de las Condiciones del Pliego es finalitza el redactat de la contrata (1) el 20 de febrer de 1767 amb, entre d’altres, les següents correccions i afegits:
- El termini de lliurament passa de 8 mesos a 1 any.
- Els 6000 colons han de ser meitat agricultors i meitat artesans (s’especifiquen alguns tipus d’artesans que no interessa admetre per ser puro luxo com per exemple perruquers o ajudes de cambra); de les 1000 persones de 40 a 55 anys nomes una tercera part (aquest percentatge no es deia) serà major de 50 anys a excepció dels 200 avis o avies de fins a 65 anys; els 3000 colons de 16 a 40 anys han de ser al menys la meitat de sexe masculí i les dones no han de passar de 30 a 35 anys (aquestes dues ultimes condicions no hi eren).
- L’arribada per l’oceà Atlàntic serà a Sanlucar de Barrameda, aquells que arribin pel Mediterrani ho faran a Màlaga o Almeria.
- Tots el colons tindran 10 anys d’exempció d’impostos així com la garantia de tots els drets civils; fins que no coneguin el idioma del país tindran assistència religiosa en el seu idioma matern.
- Es concedeixen les Patentes, una de coronel, quatre de capità i quatre de tinent, però per un cop finalitzada l'entrega dels 6000 colons.
- Si Thürriegel morís abans de l’acabament del contracte i desprès de la introducció de 3000 colons la seva dona rebria una pensió de viudetat de Coronel i el seu fill tindria la protecció del sobirà.
 
El 22 de febrer de 1767 Campomanes passa l'expedient a Ignacio Esteban de Igareda, Escribano de Cámara del Rey; la Sala Primera de Gobierno del Consejo aprova les modificacions fetes i el 28 de febrer de 1767, ho dona per acabat i sol·licita finalment l'aprovació de Carles III el 6 de març de 1767.
S’aprova la proposta per Reial Decret i s’ordena passar-la a contrata el 26 de març de 1767; aquesta la signen a Madrid, el 30 de març, Campomanes i Thürriegel, a qui acompanya com a intèrpret Pedro Castaign Walrave, i altres testimonis.
El 4 d’abril de 1767 es fa pública la Reial Cèdula, signada per Carles III el 2 d'abril, en dues columnes, una en castellà i l'altra en llatí, para su mas fácil inteligencia, en estos mis Reynos, y en Alemania amb les condicions de la contracta amb Thürriegel per a la introducció de 6000 colons alemanys i flamencs a Sierra Morena.

(1) Incloem dues definicions de "contrata"; una primera segons el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua en una edició de l'any 1780 i una segona definició, segons l'Enciclopèdia Catalana, que ens sembla que s'acosta més al significat de la paraula en el nostre cas.
- Contrata: El instrumento, escritura, o papel con que las partes aseguran los contratos que han hecho. Tambien se llama asi el mismo contrato ajuste y convenio.
- Contracta: Contracte fet amb l’estat, amb una corporació, amb un particular, per a executar una obra per un preu determinat. www.enciclopedia.cat
 
Bona part de tot aquest procés que hem comentat el podeu llegir amb detall i en la seva versió original en la "Real Cédula de su Magestad, a consulta del Consejo, aprobando el pliego, que para la introduccion de seis mil colonos Flamencos, y Alemanes, presentò el Theniente Coronél D. Juan Gaspàr de Thurriégel, por mano del Illustrisimo Señor Don Miguél de Muzquiz, Gobernador del Consejo de Hacienda, Superintendente General de ella, Secretario de Estado, baxo diferentes declaraciones reducidas á Contrata, que por menor se expresan" que podreu descarregar en aquest enllaç del Dipòsit Digital de Documents de la UAB.

Amb un avançament de 6000 rals i una publicitat impresa el 15 d’abril a Madrid per Antonio Sanz, en francès i titulada “Bienfaits de la Majesté Catholique en faveur de 6 mille Colons Flamands et Allemands”, l’1 de juny de 1767 Thürriegel se’n va amb la seva família cap a Frankfurt per controlar des d’allà als seus agents en els països catòlics europeus.
També es passa avís al Secretari d’Estat, marquès de Grimaldi, perquè ordeni als representants d’Espanya a l’estranger que acreditin a Thürriegel i facilitin els transits i embarcaments dels colons i s’assegurin de la bona marxa del contracte signat tot comprovant l’origen i religió de qui vulgui venir.
Carles III, en la Real Resolución de 26 de març de 1767 anomenada anteriorment, ordena una reglamentació més precisa sobre diversos conceptes (com conduir els colons, sobre els llocs a repoblar, ...) i novament els fiscals Campomanes i Moñino elaboren un nou informe, que entreguen el 15 de maig de 1767, on concreten més detalls, alguns dels quals reapareixeran també en el Fuero i en les Instrucciones pels comissionats.
Com a part d'aquest informe n'hi ha un altre entregat el 7 de maig de 1767, obra de Manuel de Argumosa (de qui no tenim massa detalls), on indica els llocs favorables per a instal·lar colons (Hornachuelos, Fuenteovejuna i Alanis entre d'altres), Argumosa troba correcte que hi hagin nous pobladors però entén com un error que aquests siguin estrangers.
Finalment, el 5 de juliol es publiquen dues altres Reials Cèdules, les definitives, amb les Instrucciones que han de seguir els comissionats de les caixes de recepció de colons, redactada probablement per Campomanes i Olavide, i la més coneguda Instrucción y el Fuero de Población , el Fuero, segurament obra de Campomanes.
 
Muzquiz en una carta de 4 d’agost de 1767 li diu a Olavide que: El rey esta persuadido que el establecimiento de los colonos se ha de llevar a debida ejecución en uno o dos años...; el 28 d’agost Muzquiz torna a escriure a Olavide que, segons diu Thurriegel des de Lió, arribaran 1200 colons pel mes de setembre.
Els primers colons que van arribar eren en general de l'Imperi i de zones properes al baix Rin i provenien d’un campament a Saint-Jean-d'Angély on, atès un desastrós projecte francès per colonitzar la zona de Kourou a la Guaiana, aquests colons feia temps que hi estaven aturats tot esperant per anar-hi (fins a quatre anys en algun cas!). A aquests primers colons no els hi va caldre propaganda; va ser el ministre francès de Guerra i Marina, Duc de Choiseul, que hi va veure una via de sortida per desfer-se’n d’ells.
 

Algunes imatges sobre Thürriegel

 

Carrer Thürriegel - Carboneros

Carrer Thürriegel - La Carolina Carrer Thürriegel - La Carolina Carrer Thürriegel - La Carolina

Com a detall de que Thürriegel és reconegut no només a Gossersdorf, aquí podem veure quatre imatges de plaques de carrers amb el seu cognom. És fàcil comprovar que hi ha una mica de desacord amb la grafia que cal emprar. La imatge de més a l'esquerra és d'un carrer de Carboneros i la resta son totes tres del mateix carrer de La Carolina.

De les quatre imatges © fuentepalmera.org
     

Johann Kaspar von Thürriegel

El text del paper que sosté Thürriegel en el seu retrat diu (1):

Maria Anna Imling

"Den 24 Juli 1769 vollendete ich den mit Sr. Königl. Katolischen Majestät geschlossenen Contrakt, kraft welchem 7321 Familien aus Teutschland zur neuen Kolonie der Sierra Morena eingeführt und vom König aufgenommen worden sind. J. K. von Thürriegel konigl. span. Obrist"

"El 24 de juliol de 1769 vaig completar el contracte amb sa Reial i Catòlica Majestat amb la força del qual es van introduir i van ser acceptades pel Rei 7321 famílies de terres alemanyes a la nova colònia de Sierra Morena. J. K. von Thürriegel Reial Coronel Espanyol"

El paper que aguanta Marianna, suposadament comtessa von Schwanenfeld, a la seva mà esquerra és una partitura musical d’una peça que, de moment, no hem identificat.

 

Imatges de Johann Kaspar von Thürriegel i de la seva dona Maria Anna Imling.
 

(1) Incomprensiblement, i pensem que per un estrany error, Werner Wittig en la seva web indica, a l’igual que en un article de Julius Ebersberg dins els reculls de Valentin Streffleur a "Österreichische militärische Zeitschrift" de 1866, que el text al final diu "J. C. von Thürriegel kön. preuß. Obrist", és a dir "J.C. Thürriegel Reial Coronel Prussià".

Per la nostra banda considerem que la signatura és, tal i com hem indicat: "J. K. von Thürriegel konigl. span. Obrist", és a dir: "J.K. von Thürriegel Reial Coronel Espanyol".


Aquests dos retrats estaven desapareguts des de la Segona Guerra Mundial i tant sols es conservaven unes fotografies dels dos quadres; fotografies propietat de Willy Rogl i de les quals molt gentilment ens han cedit unes còpies gràcies a una amable gestió de Konrad Tyrakoswski. L'any 2014 el quadre de Marianna finalment va aparèixer a Munich i actualment està exposat a Bogen en el Kreismuseum Bogenberg. Encara falta, però, que aparegui l'original del quadre de Johann Kaspar tal i com aquí ens indica Werner Wittig.

Les imatges dels retrats i part de la informació son cedides per  www.werner-wittig.de


 

Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"