|
www.fuentepalmera.org |
|
|
|
|
La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
|
el Fuero de las Nuevas
Poblaciones |
|
Johann Kaspar von Thürriegel
|
|
|
|
Va ser el responsable de
la proposta per reclutar i transportar colons alemanys i flamencs cap a
Andalusia. Per alguns amb una bona iniciativa i gran mèrit, per altres
emprant tècniques irregulars i falsa propaganda. |
| Pel que fa a les seves
activitats hi ha varietat en els qualificatius que se li
apliquen en qualsevol idioma: aventurer, glücksritter (caçafortunes), franc fripon (trapella), simulador, falsificador,
dangerous
seducer (seductor perillós), impudent (atrevit, desvergonyit),
extraordinary man (home
extraordinari), enterprising spirit (esperit emprenedor), crafty
disposition (tarannà hàbil)... |
| També hi han variants
sobre el seu nom en qualsevol article que en
parli, depèn del idioma del
cronista o de vegades és un error, ens trobem amb Johann, Johannes, Juan,
Joseph, Gaspard, Kaspar, Caspar, Gaspar, Rurrigel, Turiegel, Turriegel,
Thurriegl, Thürrigel... i de
vegades amb el "von" i de vegades sense. |
| |
|
|
|
|
|
Partida de
bateig d'en Thurriegel |
|
31.Julii |
Renatus est
Joannes Casparus Patris Matthio Thirrigls rustici en
Goßersdorf, et Anna uxoris eius filius legitimus,
respondente Joanne Millpaur soluto ibidem |
|
31 de
juliol
(1722) |
Ha estat renat
(batejat) Joannes Casparus, pare Matthias Thirrigl pagès de Gossersdorf i la seva esposa Anna fill legítim seu, va ser
padrí Johann Millpaur (Mühlbauer) solter del mateix lloc |
Casa pairal
de la família Thurriegel a Gossersdorf. La casa original es
va incendiar el 1830 i es va reconstruir cap al 1900, va ser
enderrocada l’any 2000. Actualment, de la construcció
original només
queda la
planta baixa,
que és una pallissa o graner. |
|
| |
|
En
tota aquesta primera part de la biografia hi ha dos fets importants
per a
l’Europa d’aquell segle que van influenciar en que els governants
organitzessin i permetessin importants moviments de gent per a
repoblar i que, pel que fa a les activitats de Johan Kaspar Thürriegel,
van ser unes de les causes que van facilitar la seva propaganda per
motivar a la gent
a emigrar: |
| El
primer és
la Guerra
de Successió Austríaca de 1740 fins 1748, i a on Àustria va perdre Silèsia a favor de Prússia, on hi van intervenir dues aliances:
Baviera, Prússia, Saxònia, França i Espanya en un bàndol i Àustria,
les Províncies Unides d’Holanda i Anglaterra en l’altre. El
segon és
la
Guerra dels Set Anys de 1756 fins 1763, per
a recuperar el control de Silèsia,
perduda per Àustria en la guerra anterior, i on hi van participar
Prússia, Hanover i Portugal d’una banda i Saxònia, Àustria,
França, Suècia i Espanya en l’altra. Finalment Austria no va
recuperar Silèsia. |
| |
|
De
Johann Kaspar Thürriegel s’acostuma a dir que va néixer el 31 de
juliol de 1722 (encara que aquesta és la data en que va
ser batejat) a
Gossersdorf, Baviera, en una família pagesa amb passat nobiliari vinguda a menys. El pare,
Mathias Thirrigl era nascut a Zinzenzell i la mare Anna Maria (de soltera Wagner)
era nascuda a Gschwend i era vídua de Andreas Meixner de qui ja
havia tingut 4 fills i dels que vivien dues filles (Margaretha i
Agnes). Era
el primer de 7 germans, Johann Kaspar (ell), Johann, Margaretha,
Caspar, Wolfgang, Johan Martin i Johan Baptist. |
|
Probablement va
estudiar als Jesuïtes a Straubing, on va aprendre llatí i francès,
que després li
van ser molt útils per a fer d’espia.
Posteriorment va
treballar com administratiu a la cerveseria de Gossersdorf i desprès com
a escrivà judicial a Mitterfels. |
| |
|
 |
|
 |
| Baviera (Electorat de
Baviera) a mitjans del
segle XVIII com a part del Sacre Imperi Romanogermànic |
|
Baviera actualment com
a part de la República Federal Alemanya |
|
| |
|
L’any
1741 Johann Kaspar Thürriegel va participar a
la Guerra
de Successió d’Àustria en el bàndol bavarès amb Karl Albrecht,
futur Emperador Karl VII, defensant els seus interessos en oposició
als d’Àustria de Maria Teresa d’Habsburg.
Allistat als paramilitars d’un conegut seu de Mitterfels, Johann
Michael Gschray, i contra la irrupció a Baviera dels també
paramilitars austríacs, dels Panduren de Franz von der Trenck,
les seves accions amb 19 anys d’edat van
fer que Karl Albrecht, impressionat, li dones una recompensa de 12
doblons i la promesa del grau d’oficial a l’exèrcit bàvar que
estava reservat als nobles. És d’aquesta manera que pot incorporar
el “von”, també reservat a la noblesa, al seu nom.
|
|
|
|
Però
es va estimar més,
el maig de 1742,
anar com a cadet al servei de França amb el Tinent
Coronel Barreau al
regiment
de
La Marck, on sembla que hi havia més possibilitats de promoció i on la
majoria de soldats eren bàvars. Va anar guanyant
punts fins arribar el 1748, al acabar la guerra de Successió d’Àustria,
a ser ajudant de camp del Mariscal General de França Hermann Maurice
de Saxe (Marschall Moritz von Sachsen en alemany) fent feines a les
campanyes de Baviera i Països Baixos com encarregat de propaganda i
espia. Allà el Mariscal de França Charles Fouquet, conegut com a
Mariscal de Belle-Isle, hi va veure un agent idoni per fer-lo portar
certs afers importants i entre les seves activitats destaca una
incursió d’espionatge a Menorca, en poder aleshores d’Anglaterra,
prèvia a la invasió francesa d’aquesta illa el 1756. |
|
Durant
la Guerra
del Set Anys, a les campanyes de Hanover i Prussia, va estar com a
ajudant dels Mariscals de França Goubise, Estréss, Richelieu,
Clermont, Contades i Broglie, i encarregat de la correspondència de
guerra pel Mariscal Belle-Isle. |
|
El
1760 havia estat promocionat a Tinent Coronel francès (französischer Obristlieutenant)
(1); en la partida
de bateig a Munic del seu primer fill el 29 de març de 1761 Thürriegel apareix
encara com a militar amb aquesta graduació i
al servei de França,
encara que per poc temps. |
|
Al
no poder obtenir el permís per reclutar i comandar els seus
propis soldats per servir a França (potser per no apartar-lo de les feines
d’informació i correspondència) va passar-se, encara en
la Guerra
dels Set Anys, al servei de Prússia amb el rei Frederic II el Gran, i
així poder reclutar i comandar un regiment de Freikorps a les
ordres del seu antic conegut General
Johann
Michael
Gschray amb el que va tenir una sèrie
de discrepàncies i que el va acabar denunciant com a espia francès.
Va
ser empresonat a Magdeburg l’agost 1761 i posteriorment absolt,
encara que retirat del servei, el gener de 1763 amb el grau de Tinent
Coronel de Prússia. |
|
|
|
(1)
Es
cita la graduació en el idioma original doncs traduir correctament el
nom d’una una
graduació militar es gairebé impossible atesa la falta d’equivalència
entre elles en els diferents exèrcits. A més en aquest cas és de
l’exèrcit
francès de 1760 i el text original d'on ha sortit la informació està
escrit en alemany. |
|
| Les imatges
anteriors,
excepte els mapes, i part de la informació son cedides per www.werner-wittig.de |
|
|
Com diu Joseph Weiß en
la seva biografia ("Die
deutsche Kolonie an der Sierra Morena und ihr Gründer Johann Kaspar von
Thürriegel ..."), i com a conclusió de desprès de la retirada de Thürriegel
del servei a Prussia el gener de 1763: I ara què?.
Doncs, com que el
reclutar soldats no li va anar bé i li calia trobar una altra activitat,
potser que proves el mateix però reclutant colons. |
| |
| El transportar colons agrícoles
de forma organitzada, encara que no fossin del mateix país, a nous
territoris o a despoblats del propi no era cap idea nova. Recentment
hi havia les experiències, tant positives com negatives,
dels anglesos a Nova Escòcia, les de Frederic Guillem I de Prussia a
Lituània o les de Maria Teresa d’Àustria a Llombardia o al Milanesat. |
| Com a exemple de
les diverses propostes de l’època presentades a la Cort de
Madrid: l’octubre de 1749
el marquès del Puerto, ministre de la cort de Madrid a L’Haia, ja
havia recomanat i havia treballat el projecte de portar colons a Amèrica;
aquesta idea, però, es va anular en una comunicació del marquès de
la Ensenada
i per diversos motius el juny de 1750. |
| Thürriegel va fer
una proposta similar per portar colons a Amèrica al també
representant espanyol a L’Haia, marquès de Puente Fuerte, que després
de ser enviada a Madrid va ser també denegada el novembre de 1763. |
| Aprofitant la
coronació de Joseph II a Frankfurt, l’abril de 1764, contacta amb
l'enviat espanyol Demetrio Mahony Weld, comte de Mahony, amb qui
inicia una nova tàctica
d’aproximació pel seu pla de colonització. |
| |
| Mentrestant
sol·licita a Berlín, sense èxit, serveis per al seu rang de Tinent
Coronel. Aconsegueix, però, entrar al servei del comte
Franz Ludwig
von Holnstein, governador del Alt Palatinat (Oberpfalz),
en Amberg, a Baviera; però no per massa
temps, doncs Thüriegel necessita diners, i fent-se passar per un tal
“capità baró Nothafft” falsifica uns papers amb
l’objectiu de recaptar-ne per a una inexistent expedició de
tropes. És detingut i
jutjat, i el març de 1765 és expulsat de Baviera. |
| |
|
El 1765 Thürriegel va publicar
un escrit amb un doble objectiu, difamatori, com a acte de revenja contra el General Gschray,
i en defensa pròpia, a causa de les diverses acusacions que
ja acumulava en
contra seva. Aquest escrit o llibre tenia el títol següent: |
| "Der
glückliche Bayerische Eisenamtmann oder merkwürdige
Lebensgeschichte des in beyden letztern Kriegen sehr bekannt
gewordenen Herrn v. Gschray wie derselbe aus einem geringen
Stande, Partheygänger, hernach Obrist in Französischen und
endlich zum Generalmajor in Königlich-Preußischen Diensten
erhoben worden; Nebst Geheimen Nachrichten sowohl von dessen
Anverwandten, als auch von dem Obristlieutenant Hrn. v.
Thürriegel; und mit XXV Beylagen, von autentischen Briefen
und Schriften, zur Bestättigung der Wahrheit dieser
wunderlichen Geschichte, zusammengetragen und herausgegeben
von einem mit ihme bekannt gewesenen Preußischen
Staabs-Officier. Zu Berlin. Auf Kosten einer ansehnlichen
Gesellschafft, und zu finden in Franckfurt, Leipzig und
München.
1765" |
| |
|
"L'alegre algutzir bàvar o la remarcable història de la vida del
Senyor v. Gschray, que ha arribat a ser molt conegut en les
dues últimes guerres, per com des d'una baixa graduació, com
a Partisà, ha aconseguit el grau de Coronel francès i,
finalment, el de General de Brigada als serveis del rei
de Prússia. Amb l’afegit de informacions secretes,
segons el seu entorn, així com del Senyor Tinent Coronel
v. Thurriegel. I també XXV suplements, de cartes i
escrits autèntics, per confirmar la veritat d’aquesta
estranya història, recollit i publicat per un oficial
del Estat Major prussià conegut seu. A Berlín. A expenses
d’una societat respectable, es pot trobar a Frankfurt,
Leipzig i Munic. 1765" |
|
 |
L’any 1766 es va publicar una
segona edició d’aquest llibre; no les hem comparat en
detall, però podem dir que bàsicament aquesta segona edició
no conserva ni la introducció ni l’índex de la edició anterior i
és per tant una mica més breu, son 201 pàgines en front de
les 221 pàgines de la primera edició. A la imatge
de l’esquerra podem veure la seva portada i el seu
títol:
|
|
"Der glückliche Bayerische
Eisenamtmann oder merkwürdige Lebensgeschichte des
berüchtigten Königl. Preusißchen Genaralmajors Herrn v.
Gschray, nebst geheimen Nachrichten sowohl von dessen
Anverwandten, als auch von dem Obristlieutenant Herrn v.
Thürriegel; Mit autentischen Beylagen, Briefen und Schriften
versehen. Franckfurt und Leipzig.
1766" |
|
|
|
"L’alegre algutzir bàvar, o la remarcable historia de la vida
del desacreditat General de Brigada Prussià
Senyor v. Gschray, juntament amb informacions secretes,
provinents del seu entorn, així com del Tinent Coronel Senyor
v. Thurriegel; Complementat amb autèntics suplements, cartes
i escrits. Frankfurt i Leipzig. 1766" |
| |
|
|
Thürriegel es desplaça
a Viena d'on també és comminat a sortir el
mes de febrer de 1766; prèviament s’havia entrevistat novament amb l’ambaixador
espanyol, el comte de Mahony (o Mahoni), de qui finalment aconsegueix
una recomanació per viatjar a Madrid.
|
|
|
|
A
l’abril de 1766 el trobem a Augsburg amb la seva dona, el seu fill
i la seva cuidadora i amb tres oficials expulsats de Baviera per
practiques il·lícites ("joc brut" és el terme que fa servir
Joseph Weiß).
És per a aquests oficials, amb qui fa el tracte de emprar-los al
comandament del cos de tropes que segons ell crearà al servei del
rei d'Espanya, per a qui probablement demanarà alguns dels graus i
sous d’oficial a l’hora de negociar les condicions del seu "pla
de colonització". De moment n’hi ha un d’ells, Kaspar von
Zarriwary, que els acompanya i li finança el viatge a Madrid. |
|
|
|
El mes
de maig apareix per Madrid, no pel seu projecte de reclutar colons
sinó, segons va córrer la veu, per sol·licitar permís per
fabricar espases “com les que es fan a Solingen”. En Thürriegel
es va presentar al baró Sarny (representant de Baviera a Madrid)
com a ciutadà bavarès i li va demanar que l’introduís per
parlar amb el Ministre de Guerra. Va insistir varies vegades a Sarny però el baró no
podia intervenir sense autorització de la seva Cort. |
|
Presentà sempre els seus papers
de militar tot amagant els seus orígens i donant sempre prioritat
als de la seva parella Maria Anna, que no es cansa de presentar com a
“filla natural de l’Emperador Karl VII i comtessa von
Schwanenfeld”. |
 |
|
Li va costar uns quants mesos de gestió fins que no va trobar
un intermediari del Ministerio de la Guerra
que li aconseguís un accés a la Cort
i poder presentar el seu “pla de colonització”.
Finalment
ho va tractar amb el secretari d’Hisenda, Miguel de Muzquiz.
L’allargament de l’afer,
però, ja anava acabant amb la paciència i els
diners de Thürriegel; així que el 15 d’octubre de 1766 la seva dona
Maria Anna comtessa de Schwanenfeld, trencant tota norma, es va
atrevir a enviar
al Rei que estava a El Escorial un escrit on li demana ajut
econòmic, tot exposant el que ha costat el viatge a Espanya i la
difícil situació econòmica i estretors en que es troben en la seva vida
diària a San Lorenzo del Escorial. |
|
Aquesta indiscreció,
aparentment de Maria Anna, provoca un trencament de
negociacions i per calmar la situació el 18 d’octubre de 1766 Thürriegel envia
al rei un Memoràndum, per ma de Miguel de Muzquiz,
on indica que ell va haver de redactar l'escrit anterior per a
"tranquil·litzar a la seva commoguda Esposa", però que, malgrat tot,
ell no demana cap gratificació ni indemnització pel finançament del
viatge a menys que Sa Majestat tingui la iniciativa de fer-ho. |
|
|
Dins
d’aquest Memoràndum inclou a més un primer esborrany de
la Capitulación
(1)
redactada com ha indicat Muzquiz i traduïda per ell atesa la poca fluïdesa en castellà de Thürriegel.
En els articles d'aquest esborrany hi fa constar, entre d'altres
termes i condicions, els següents: |
|
- Es compromet a portar en un termini de 8 mesos a
6000 colons alemanys o flamencs, catòlics, artesans o agricultors, per
a ser
enviats en famílies a Puerto Rico i al Perú o quedar-se a Espanya. |
|
-
Thürriegel
demana 326 rals de velló en el moment de l’arribada de cada colon a
Espanya, alguns per Cadis i d'altres per La Corunya. Cada colon per
a les Indies rebria 40000 vares quadrades de terra, i el
bestiar i eines necessàries per a la construcció de la casa i
iniciar l’agricultura; tots tindrien capellans
o religiosos de la seva nacionalitat. |
|
- També demana una
Patente (grau i sou) de coronel del exercit per a ell a més de
quatre Patentes de capità i quatre Patentes de tinent
per als seus vuit col·laboradors, també alemanys o flamencs. |
|
- Com a afegit o comentari final
d'aquest esborrany Thürriegel diu que
l'únic que demana és
enllestir la situació el més aviat possible; argumenta que "la seva
estada, amb una economia molt exacta, li representen diàriament una
despesa de 50 rals". |
|
| (1) Incloem dues
definicions de "capitulació"; una primera segons el
diccionari de la Real Academia Española de la Lengua en
una edició de l'any 1780 i una segona definició segons
l'Enciclopèdia
Catalana perquè ens sembla que s'acosta més al
significat de la paraula en el nostre cas. |
|
- Capitulacion: Concierto, o
pacto hecho entre dos, o más personas sobre algún asunto,
comúnmente grave. |
|
- Capitulació: Des del s XV, contracte establert entre
la monarquia i uns particulars per tal de dur a terme
una empresa generalment politicomilitar. Aquest sistema
fou aplicat sobretot en el descobriment i la
colonització d’Amèrica, a partir de les capitulacions de
Santa Fe (1492), entre els Reis Catòlics i Colom. www.enciclopedia.cat |
|
| Es demana l'opinió del
Consejo de Indias; Julián de Arriaga, ministre de Marina
e Indias, forma una comissió amb alguns
membres d'aquest Consejo: Jacobo José Sánchez Samaniego
(marqués de San Juan de Tasó, o de Tasso), Esteban José de Abaria, Tomas Ortiz de Landazuri
i Luis Francisco Mosquera (marqués de Aranda i que cal no
confondre amb Pedro Pablo Abarca de Bolea, conde de
Aranda). En el seu informe, entregat el 29 de setembre de 1766,
hi veuen molts inconvenients i fan greus objeccions a l’idea d’enviar colons a Amèrica
sobretot per gran dispendi que suposaria a la Real Hacienda
que "arruïnaria abans que beneficiar a la Corona"; a més proposen que
"abans de contraure el compromís, i determinar l'enviament de
dits colons" el projecte passi a estudi dels virreis, de les
Audiències, arquebisbes i bisbes d’aquells dominis. |
| |
| Posteriorment,
el 18 d'octubre de 1766, Muzquiz
demana l’opinió com a coneixedor del territori americà al peruà
Pablo
de Olavide, que és aleshores el director del Hospicio de mendigos
y vagabundos de San Fernando a San Fernando de Henares. |
| Olavide tampoc
no valora massa favorablement els termes del projecte i en un ampli
escrit amb data de 30 d'octubre de 1766 considera, entre d'altres coses, que cal vigilar en quines condicions i a quin lloc d'Amèrica
s’envien alemanys i flamencs per dos motius: primer perquè son blancs, i allà els blancs no treballen
el camp, i segon perquè no “s’espanyolitzarien” ja que no
conviurien amb espanyols. També fa notar el llarg i problemàtic
viatge cap a Amèrica i, malgrat tot, proposa l'alternativa de Tierra del Fuego, "fèrtil i amb bon clima" per la proximitat al
lloc estratègic del cap d'Hornos on les naus així hi trobarien
un ràpid refugi i aquelles terres estarien així vigilades i
protegides dels anglesos; suggereix per aconseguir-ho que per
conviure amb els colons estrangers
s’enviïn dos terços d’espanyols que podrien sortir dels
Hospicios de Madrid i de San Fernando. |
| |
| Fem notar que fins ara ningú a
comentat sobre la possibilitat de enviar els colons a Sierra Morena.
Sembla que és Muzquiz qui al retornar, el 13 de novembre de
1766, el Memorandum i tots aquests informes al Consejo de
Castilla pel seu examen ho anomena per primer cop i ho
proposa en la carta que envia al seu president el conde
de Aranda, a qui diu: |
| Me manda
S.M. remitirles adjuntos a V.E. (...) los informes (...) con la
Proposición del mismo Thurriegel para que, haciéndolo todo
presente al Consejo, examine si, mediante las dificultades de
establecer en Indias los seis mil colonistas, según resulta de
los citados informes de la Junta y de Olavide, podrá convenir su
establecimiento en Sierra Morena, u otros despoblados. |
| Per tant cal atorgar
l'iniciativa de colonitzar Sierra Morena a Miguel de Muzquiz,
no pas a Olavide ni a Thürriegel; una altra cosa és el mèrit o
el valor que se'ls pugui atribuir per la seva part de la feina
dins del projecte. Recordem que Miguel de Muzquiz és el secretari, o ministre, d'Hisenda; per tant sembla
normal que se senti responsable del malbaratament que sembla
representar, segons els dos informes, el enviar els colons a
Amèrica i que busqui altres alternatives pel projecte. |
| |
|
 |
Aquesta
imatge és part del projecte de
colonització de Thürriegel on hi fa una "complexa" demostració
matemàtica en la que mostra que si es reparteix una
llegua quadrada de terra en 38x38 finques i a cada finca s’hi
instal·la un
colon hi haurà en total 1444 colons. |
|
Segons el text que
l’acompanya els costats del quadrat exterior son d’una
longitud d’una llegua de 20 al grau, unes 7600 vares
castellanes (1); això son 200 vares per costat o 40000 vares quadrades per cada finca que son
uns 28000 metres quadrats (2,8 hectàrees). Bastant menor que les 50
"fanegas" del projecte definitiu que son uns 322000
metres quadrats (32,2 ha) per finca si considerem la "fanega"
castellana. |
| |
|
(La
imatge està treta del llibre "Nuevas
Poblaciones en la España de la Ilustración" de
Jordi Oliveras Samitier, on s’indica que
l’original és del
Archivo Histórico N. Gobernación, 2152/2) |
|
|
(1) Aquí Thurriegel s’equivoca doncs 7600 vares
castellanes o de Burgos (7572 vares i 2 peus, per ser
més exactes) corresponen a una llegua de 17 i ½ al grau. |
|
|
El
18 de gener de 1767 els fiscals del Consejo,
Pedro
Rodríguez de Campomanes,
fiscal de lo civil, i Jose Moñino y Redondo, fiscal de lo
criminal i futur conde de Floridablanca, responen valorant
positivament els termes de la proposta de Thürriegel però no per
enviar els colons cap a Amèrica sinó establint-los (tal com
comentava Muzquiz) a Sierra Morena. També anomenen altres indrets,
com Extremadura, però de
forma explícita i clara el lloc que "suggereixen" és Sierra Morena,
i si ens fixem en Campomanes podem dir que aquesta proposta de
colonització s’adaptava perfectament a les seves
idees econòmiques de projectista.
|
|
Diversos fragments de la resposta dels
dos fiscals son els següents: |
|
(...) la conveniencia de establecer
los 6000 colonistas en Sierra Morena, u otros despoblados, que es la
primera parte de la pregunta (...) es notoria a cuantos tienen
noticia del estado y calidad de aquel terreno; y de la necesidad de
Pobladores en lo general de la Monarquía. |
|
(...) Es axiona de la Ciencia
politica y de govierno, que el poder y riqueza de un Estado se mide
por la abundancia de gentes en el, y que se debe procurar por todos
los medios la multiplicación y población. |
|
(...) La extensión de Sierra Morena,
la ferocidad de su terreno y su despoblación son cosas evidentes, y
el Gobierno ha aplicado con cuidado en diferentes tiempos para
poblarla aunque no se hayan conseguido por varios accidentes y
urgencias que todos saben. |
|
Alguns dels paràgrafs d'aquesta resposta
dels fiscals podem dir son com els fonaments del Fuero
que es promulgarà el 5 de juliol, o dit d'una altra manera, sembla
que al llegir-los estiguem llegint ja el Fuero; veiem alguns
exemples: |
|
... que se reconozca la sanidad del Aire, que esté descubierto el
Norte y mediodia, que haya Aguas saludables para el uso de los
moradores y sus ganados ... (similar a l'Article V del Fuero) |
|
... que cada poblacion ha de ser de 20 a 30 vecinos cuando más ...
(similar a l'Article VI del Fuero) |
|
... que tambien haya proporcion para dar a cada vecino en lo que
llaman varas, o campos, 50 fanegas de tierra de labor lo menos ...
(similar a l'Article VIII del Fuero) |
|
... se formara en cada lugar un Libro de Repartimiento hecho a los
nuevos Vecinos con expresion de lo señalado a cada uno ...
(similar a l'Article XII del Fuero) |
|
Continuant amb la idea de que en aquesta
resposta dels dos fiscals, Moñino i Campomanes, hi han força
fonaments de la Instrucción y Fuero de población, sense que
Olavide hi intervingui, podem dir que no se'l pot
considerar per tant com a partícip de la redacció del mateix.
Altra cosa és que sí que es pot considerar que va
intervenir en la redacció de les Instrucciones pels Comisionados, publicades paral·lelament
amb el Fuero, que tracten sobre com rebre als colons,
traslladar-los i instal·lar-los al seu lloc de destí, encara que
sobre aquests temes (recepció, trasllat i instal·lació) en aquesta
resposta també hi apareix alguna indicació per part dels fiscals. |
|
|
|
Un cop estudiat, el 16 de febrer de 1767
el Consejo inclou a l'expedient la següent nota: Pase este
expediente al Señor Fiscal Don Pedro Rodríguez Campomanes para que
con el Teniente Coronel Don Juan Gaspar de Thurriegel se arreglen y
tomen las condiciones que deberá cumplir en cuanto al asiento y
memorial que ha presentado y, hecho, se de cuenta la Consejo (...) |
|
Amb el títol
Explicación de las Condiciones del Pliego es finalitza el redactat
de la contrata (1) el 20 de febrer de
1767 amb, entre d’altres, les següents correccions i afegits: |
|
- El termini de
lliurament passa de 8 mesos a 1 any. |
|
- Els 6000 colons han
de ser meitat agricultors i meitat artesans (s’especifiquen alguns
tipus d’artesans que no interessa admetre per ser puro luxo com per exemple perruquers
o ajudes de cambra); de les
1000 persones de 40 a
55 anys nomes una tercera part (aquest percentatge no es deia) serà
major de 50 anys a excepció dels 200 avis o avies de fins a 65
anys; els 3000 colons de 16 a
40 anys han de ser al menys la meitat de sexe masculí i les dones
no han de passar de
30 a
35 anys (aquestes dues ultimes condicions no hi eren). |
|
-
L’arribada
per l’oceà Atlàntic serà a Sanlucar de Barrameda, aquells que
arribin pel Mediterrani ho faran a Màlaga o Almeria. |
|
- Tots el colons tindran
10 anys d’exempció d’impostos així com la garantia de tots els drets
civils; fins que no coneguin el idioma del país tindran assistència
religiosa en el seu idioma matern. |
|
- Es concedeixen les
Patentes, una de coronel, quatre de capità i quatre de tinent,
però per un cop finalitzada l'entrega dels 6000 colons. |
|
- Si Thürriegel
morís abans de l’acabament del contracte i desprès de la
introducció de 3000 colons la seva dona rebria una pensió de
viudetat de Coronel i el seu fill tindria la protecció del sobirà. |
| |
| El
22 de febrer de 1767 Campomanes passa l'expedient a
Ignacio Esteban de Igareda, Escribano de Cámara del
Rey; la Sala Primera de Gobierno del Consejo
aprova les modificacions fetes i el 28 de febrer de 1767, ho
dona per acabat i sol·licita finalment l'aprovació de
Carles III el 6 de març de 1767. |
| S’aprova
la proposta per Reial Decret i s’ordena passar-la a
contrata el 26 de març de 1767; aquesta la signen a
Madrid, el 30
de març, Campomanes i Thürriegel, a qui acompanya com a
intèrpret Pedro Castaign Walrave, i altres testimonis. |
| El
4 d’abril de 1767 es fa pública la Reial
Cèdula, signada per Carles III el 2 d'abril,
en dues columnes, una en castellà i l'altra en llatí,
para su mas fácil inteligencia, en estos mis Reynos, y
en Alemania amb les condicions de la contracta amb Thürriegel per
a la introducció
de 6000 colons alemanys i flamencs a Sierra Morena. |
|
| (1)
Incloem dues definicions de "contrata"; una primera
segons el diccionari de la Real Academia Española de la
Lengua en una edició de l'any 1780 i una segona
definició, segons
l'Enciclopèdia Catalana, que ens sembla que
s'acosta més al significat de la paraula en el nostre
cas. |
| -
Contrata: El instrumento, escritura, o papel con que las
partes aseguran los contratos que han hecho. Tambien se
llama asi el mismo contrato ajuste y convenio. |
| -
Contracta: Contracte fet amb l’estat, amb una
corporació, amb un particular, per a executar una obra
per un preu determinat. www.enciclopedia.cat |
| |
| Bona part
de tot aquest procés que hem comentat el podeu llegir
amb detall i en la seva versió original en la "Real
Cédula de su Magestad, a consulta del Consejo, aprobando
el pliego, que para la introduccion de seis mil colonos
Flamencos, y Alemanes, presentò el Theniente Coronél D.
Juan Gaspàr de Thurriégel, por mano del Illustrisimo
Señor Don Miguél de Muzquiz, Gobernador del Consejo de
Hacienda, Superintendente General de ella, Secretario de
Estado, baxo diferentes declaraciones reducidas á
Contrata, que por menor se expresan" que podreu
descarregar en aquest enllaç del
Dipòsit Digital de Documents de la
UAB. |
|
|
Amb un avançament de 6000 rals i una publicitat impresa
el 15 d’abril a Madrid per Antonio Sanz, en francès i
titulada “Bienfaits de
la Majesté Catholique
en faveur de 6 mille Colons Flamands et Allemands”,
l’1 de juny de 1767 Thürriegel se’n va amb la seva
família cap a Frankfurt per controlar des d’allà als
seus agents en els països catòlics europeus. |
|
També es passa
avís al Secretari d’Estat, marquès de Grimaldi, perquè ordeni
als representants d’Espanya a l’estranger que acreditin a Thürriegel i facilitin els transits i embarcaments dels colons i
s’assegurin de la bona marxa del contracte signat tot comprovant
l’origen i religió de qui vulgui venir. |
| Carles III,
en la Real Resolución de 26 de març de 1767
anomenada anteriorment, ordena una reglamentació més
precisa sobre diversos conceptes (com conduir els
colons, sobre els llocs a repoblar, ...) i novament els
fiscals Campomanes i Moñino elaboren un nou informe, que
entreguen el 15 de maig de 1767, on concreten més
detalls, alguns dels quals reapareixeran també en el
Fuero i en les Instrucciones pels
comissionats. |
| Com a part d'aquest
informe n'hi ha un altre entregat el 7 de maig de 1767, obra de
Manuel de Argumosa (de qui no tenim massa detalls), on indica
els llocs favorables per a instal·lar colons (Hornachuelos,
Fuenteovejuna i Alanis entre d'altres), Argumosa troba correcte que hi
hagin nous pobladors però entén com un error que aquests siguin
estrangers. |
|
Finalment, el 5 de juliol
es publiquen dues altres Reials Cèdules, les definitives, amb
les
Instrucciones que
han de seguir els comissionats de les caixes de recepció de
colons, redactada probablement per Campomanes
i Olavide, i la més coneguda
Instrucción y el Fuero de
Población
, el Fuero, segurament obra de Campomanes. |
| |
|
Muzquiz en una carta de 4 d’agost
de 1767 li diu a Olavide que: El rey esta persuadido que el
establecimiento de los colonos se ha de llevar a debida ejecución en uno
o dos años...; el 28 d’agost Muzquiz torna a escriure a Olavide que, segons diu Thurriegel des de Lió,
arribaran 1200 colons pel mes de setembre. |
| Els primers colons que van arribar eren en general
de l'Imperi i de zones properes al baix Rin i provenien d’un campament
a Saint-Jean-d'Angély on, atès un desastrós projecte francès per colonitzar la zona de Kourou a la
Guaiana, aquests colons feia temps que hi estaven aturats
tot esperant per anar-hi (fins a quatre anys en algun cas!). A aquests primers colons no els hi va caldre propaganda; va ser
el ministre francès de Guerra i Marina, Duc de Choiseul, que hi va veure
una via de sortida per desfer-se’n d’ells. |
|
| |
|
Algunes
imatges sobre Thürriegel |
|
|
|
|
| |
|
|
|
 |
El text del paper que sosté
Thürriegel en el seu retrat diu (1): |
 |
|
"Den 24 Juli
1769 vollendete ich den mit Sr. Königl. Katolischen Majestät geschlossenen
Contrakt, kraft welchem 7321 Familien aus Teutschland zur neuen Kolonie der Sierra
Morena eingeführt und vom König aufgenommen worden sind. J. K. von
Thürriegel konigl. span. Obrist" |
|
"El
24 de juliol de 1769 vaig completar el contracte amb sa Reial i
Catòlica Majestat amb la força del qual es van introduir i van
ser acceptades pel Rei 7321 famílies de terres alemanyes a la
nova colònia de Sierra Morena. J. K. von Thürriegel Reial Coronel
Espanyol" |
|
El paper que
aguanta Marianna, suposadament
comtessa von
Schwanenfeld, a la seva mà esquerra és una partitura musical
d’una peça que, de moment, no hem identificat. |
|
|
|
Imatges de
Johann Kaspar von Thürriegel i de la seva dona Maria Anna Imling. |
|
|
|
(1) Incomprensiblement, i pensem
que per un estrany error,
Werner
Wittig en la seva web
indica, a l’igual que en un article de Julius Ebersberg dins els
reculls de Valentin Streffleur a "Österreichische militärische Zeitschrift"
de 1866, que el text al final diu
"J. C. von
Thürriegel kön. preuß. Obrist", és a dir "J.C.
Thürriegel Reial Coronel Prussià". |
|
Per la nostra banda considerem
que la signatura és, tal i com hem indicat: "J.
K. von Thürriegel konigl. span. Obrist",
és a dir: "J.K. von
Thürriegel Reial Coronel Espanyol". |
|
|
|
Aquests dos retrats estaven
desapareguts des de la Segona Guerra Mundial i tant sols es
conservaven unes fotografies dels dos quadres; fotografies propietat de Willy Rogl
i de les quals molt gentilment ens han cedit unes còpies gràcies
a una amable gestió de Konrad Tyrakoswski. L'any 2014 el quadre de Marianna
finalment va aparèixer a Munich i actualment
està exposat a Bogen en el
Kreismuseum Bogenberg. Encara
falta, però, que aparegui l'original del quadre de Johann Kaspar
tal i com
aquí
ens indica Werner Wittig. |
|
Les imatges
dels retrats i part de la informació son cedides per www.werner-wittig.de |
|
| |
|
Aquesta web està permanentment
en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha
algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |
|
|
