www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació  
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

I aquells grecs?

 

El primer de maig de 1768, deu mesos desprès de publicar-se el Fuero de Poblacion de 5 de juliol de 1767, es va anunciar el reclutament d’una colònia grega que era a Ajaccio, a Còrsega; serien transportats cap a Espanya aprofitant el retorn de les naus que en aquell moment estaven arribant a Còrsega transportant uns jesuïtes que venien de les Indies; els colons havien d’establir-se a San Sebastian de los Ballesteros, que s’havia de dir Nueva Atenas, però finalment no van arribar-hi i qui va poblar-ho van ser uns altres colons.

Colons grecs de Còrsega

Unes primeres preguntes a plantejar-se desprès de llegir aquesta cèdula son: Perquè es va projectar que vinguessin aquests grecs i perquè finalment no van venir?
Veurem que igual que al voler trobar les causes de la repoblació de Sierra Morena i Andalusia aquí també hi convergeixen diversos motius.
Altres qüestions a respondre poden ser:
Que hi feia una colònia grega a Còrsega, com hi havien arribat, i perquè volien sortir-hi?
Que hi feien aquestes naus espanyoles a Còrsega transportant jesuïtes des de les Indies?
Una altra pregunta que plantegem i que mirarem d’anar responent és la següent: Veient l’estrictes que eren en la seva aplicació, perquè se’ls va incloure en el projecte de repoblació, com a ortodoxos que eren, atès que això implicava anul·lar completament el requisit de catolicitat que contemplava el Fuero?

Si cliques a l'imatge tindràs el text complet d’aquesta Reial Cèdula. Esta copiat intentant de conservar l’ortografia original.

L'imatge de la Real Cédula està descarregada del portal d’arxius del Ministerio de Cultura http://pares.mcu.es . Si cliques aquí podràs accedir al lloc per buscar-la i descarregar-la. No és directe però segur que tu saps fer-ho.

Que hi feien aquestes naus espanyoles a Còrsega transportant jesuïtes des de les Indies?

No oblidem que coincidint amb la publicació de la Reial Cèdula amb el Fuero de Población es va publicar també la que establia l’expulsió dels jesuïtes de totes les terres del regne de Carles III. L’intenció era deportar-los als Estats Pontificis i cap allà es van dirigir els combois de naus el primer dels quals, comandat pel mallorquí Antoni Barceló, va ser el que portava els jesuïtes d'Aragó. Havia sortit de Salou el primer de maig de 1767 en direcció a Palma de Mallorca per dirigir-se finalment al port de Civitavecchia on hi va arribar el 13 de maig amb 14 embarcacions que transportaven 570 jesuïtes.

República de Gènova i Estats Pontificis

  Al arribar aquí, però, es van trobar amb la negativa per part del Papa Climent XIII de deixar-los desembarcar i fins hi tot amb l’amenaça de canonejar-los atesa la poca gràcia que li havia fet que expulsessin els jesuïtes d’Espanya.
Durant el trajecte de les naus ja hi havia hagut unes cartes, de les quals no tenia noticia el comboi, entre el rei Carles III i Climent XIII on aquest últim expressava el seu descontentament per la mesura adoptada per Carles III i on feia saber que en els Estats Pontificis no s’admetrien als jesuïtes expulsats.
 
Després d’unes gestions es va aconseguir que els jesuïtes poguessin desembarcar i establir-se a l’illa de Còrsega, que aleshores pertanyia a la República de Gènova, sense importar massa que això posés dificultats a la població nativa, atès que s’estava en tràmits de cedir la seva possessió a França que es produiria pel tractat de Versalles de 15 de maig de 1768 (1).
Aquestes gestions van ser fetes a tres bandes: les dues bandes oficials, una amb França i l’altra amb la República de Gènova i una tercera, reservada, però segurament un secret a veus, amb Còrsega o més ben dit amb la insurrecció corsa liderada per Pasquale Paoli que controlava la major part de l’illa com a la no reconeguda República de Còrsega (establerta des de 1755 a 1769). Es evident que la situació política a l’illa no era la més adient per a desembarcar-hi als jesuïtes.
Malgrat que aquest acord entre Gènova i Espanya no agradava als governants francesos, atès que la presència de tants jesuïtes disminuïa les provisions per a les seves tropes que ja eren a l’illa de Còrsega a començaments de 1768, el govern francès els permetia de continuar perquè el ministre francès d’afers estrangers duc de Choiseul (que seria el responsable d’annexar Còrsega a França) cuidava de no posar entrebancs al “pacte de família” entre ambdues monarquies borbòniques i mantenir l’aliança contra l’enemic comú, en aquest cas els anglesos, que mantenien en Menorca la seva presencia en aquesta part del Mediterrani. Posteriorment, entre mitjans i finals de setembre de 1768, de manera gairebé forçada pels francesos, i per fer lloc per a les seves tropes, els jesuïtes van sortir de Còrsega cap a Gènova i amb el destí final dels Estats Pontificis arran dels enfrontaments amb Paoli i pel darrer tractat sobre l’illa entre França i Gènova del 15 de maig.
 
El desembarcar a Còrsega no va ser pas fàcil per aquests primers vaixells comandats per Antoni Barceló amb els jesuïtes d'Aragó; desprès d’esperar un temps a Bastia, on van poder desembarcar breument el 9 de juny de 1767, van sortir fins a Ajaccio el 8 de juliol on hi desembarquen el dia 27, per tornar a sortir desprès d’un mes cap a Bonifacio on finalment hi van desembarcar el 28 d’agost de 1767.
El 3 de juny de 1767 s’havia decidit enviar uns Comissionats, o Comissaris Reials, un a Gènova i l’altre a Còrsega per subministrar queviures als jesuïtes al preu de cost a Gènova, paga’ls-hi  la pensió segons estava establert en l’article VII de la Pragmatica Sanció (2), vigilar el seu comportament, activitats o intencions, mantenir informat a Madrid, controlar els finats i evitar o disminuir els conflictes que aquesta presència de religiosos pogués provocar. Aquests Comissaris van ser Geronimo Gnecco i el seu fill Luis Gnecco, que van arribar a Calvi el 14 de juliol.
Per la complexitat d’aquesta feina el 6 de juliol de 1767 es va decidir enviar dos nous Comissionats amb més autoritat: Pedro de la Forcada (o Laforcada) com a comissari principal i Fernando Coronel com a segon. La Forcada va sortir de Cartagena el 6 d’octubre i va arribar a Ajaccio el 2 de novembre de 1767 però no va desembarcar fins el dia 5; Coronel va arribar-hi el 15 de gener de 1768 (3).
Aquests dos Comissaris tenien a més un altre encàrrec: seduir als jesuïtes perquè sortissin de l’orde i amb ordres concretes per facilitar la sortida de Còrsega als qui volguessin abandonar-la.
Potser va ser a traves de la presència d’aquests Comissionats espanyols a Còrsega, enviats per controlar la situació amb els jesuïtes, que es va saber de l’existència d’una petita colònia de refugiats grecs a Ajaccio que estaven interessats en sortir i van intentar d’incloure’ls en el projecte de repoblació. El sistema per aconseguir-ho era simple: Modificar el Fuero publicat l’any abans i aprofitar el viatge de tornada dels vaixells que hi havia a Còrsega i que havien arribat transportant els jesuïtes expulsats i que aleshores ja eren els qui arribaven des de les Indies. Es important considerar que la data de la primera arribada de jesuïtes procedents d'Amèrica a Ajaccio va ser el 24 de març de 1768.
 
(1) Realment ja feia temps que Gènova més que dominar Còrsega la administrava amb el vist i plau de França segons els Tractats de Compiègne de 14 d’agost de 1756 i de 7 d’agost de 1764. Amb el Tractat de Versalles de 15 de maig de 1768 Còrsega passa a ser part del patrimoni personal del rei de França, jurídicament possessió de la República de Gènova i de fet ocupada i administrada per França a canvi d’una compensació econòmica.
(2) "De seis en seis meses se entregará la mitad de la pensión anual á los Jesuitas por el Banco del Giro, con intervención del de mi Ministro en Roma, que tendrá particular cuidado de saber los que fallecen, ó decaen por su culpa de la pensión, para rebatir su importe"
Pragmática Sanción de Su Majestad, en fuerza de Ley, para el estrañamiento de estos Reynos a los Regulares de la Compañía, ocupación de sus temporalidades, y prohibición de su restablecimiento en tiempo alguno, con las demás precauciones que expresa. Publicada "En la Villa de Madrid á dos días del mes de Abril de mil setecientos sesenta i siete, ante las Puertas del Real Palacio, ..., se publicó, la Real Pragmática Sanción antecedente, con Trompetas, y Timbales, por voz de Pregonero público,..."
(3) Altres autors diuen que Pedro de la Forcada i Fernando Coronel van arribar junts el 5 de novembre de 1767.

Que hi feia una colònia grega a Còrsega i com hi havien arribat? I perquè volien sortir-hi?

Els membres d’aquesta colònia grega, anomenats maniots, eren originaris d' Oitylo (Οίτυλο); poble situat a la regió de Maina (o Main) al sud de la península del Peloponès (1). Atenent a la distribució social grega de l’època en clans aquests, i altres grecs, a més de rivalitats i vendettas entre els diversos clans locals, on l’opció pels vençuts era emigrar, venien fugint dels atacs turcs conseqüència dels conflictes que hi havia en aquesta part del Mediterrani entre les possessions de la República de Venècia i l’Imperi Otomà; a més a més hi havia una falta important de terra per treballar. La situació va arribar per a ells al límit quan Venècia va perdre l’ultima possessió, Creta, el setembre de 1669; els seus aliats venecians van desaparèixer i amb això l’únic futur que veien amb els turcs era l’esclavatge i l’infortuni.  

Còrsega, Paomia dels grecs

Es coneixen altres migracions provinents de Maina sobre els anys 1665 a 1675. Algunes no van arribar al seu destí perquè van ser capturats pels otomans o per pirates i venuts com esclaus a Alger. Els llocs d’acollida eren recelosos d’acceptar-los mentre fossin aliats dels Venecians, i per l’altre costat els Venecians van frustrar la majoria d’intents fins cap allà 1670. Segons els genovesos el factor decisiu de permetre la migració va ser l’aprovació del Vaticà pel que fa a l'estatus religiós dels colons, encara que probablement eren més importants, per a canviar la mentalitat dels hostes, els canvis que hi van haver en la situació geopolítica. El factor que va incitar a la major part de migracions del moment va ser l’intersecció de lluites i conflictes interns i externs.
Eren majoritàriament del clan dels Stephanopoulos o Stephanopolis, que apareix posteriorment modificat com Stephanopoli. Es probable, investigant l'origen dels cognoms, que altres membres de l’expedició fossin de Creta que havia caigut feia poc (setembre de 1669) en mans otomanes.
Liderats pels caps d’aquest clan van buscar asil a fora i van trobar-lo a la República de Gènova que els permetia establir-se a l’illa de Còrsega; les negociacions ja havien estat iniciades amb anterioritat el 1663 per uns enviats (potser quatre) conduits pel bisbe ortodox d'Oitylo Parthenios Calcandis (o Kalkandes o Kalkandis); finalment es va arribar a un acord previ amb els genovesos el juny de 1665 (2).
La sortida però va haver d’esperar fins el 1675. El 20 de setembre es va signar el contracte amb l’armador o capità del vaixell i entre els dies 3 i 4 d’octubre de 1675 unes 730 persones, incloent-hi una important quantitat de religiosos, van sortir en vaixell des d’algun port prop d'Oitylo. No hi havia un cap definit dins del clan i probablement aleshores hi van haver ja disputes sobre qui seria el cap de la colònia. Desprès de tres mesos de viatge 606 colons van a arribar a Gènova a principis de gener de 1676; sembla, per tant, que cent vint-i-quatre van morir pel camí. Hi ha un cens posterior, de juny-juliol de 1676, que dona la xifra de 520 colons.
No deixa de ser admirable que per embarcar i transportar 730 colons tots els texts que he trobat parlin de només un vaixell, de Marsella, en el que van estar-hi al menys 3 mesos. També n’hi han que fins i tot diuen el nom del vaixell, Sauveur (en francès) o Σωτήρας (en grec), i el nom del capità, Daniel (3).
Un cop signat l’acord definitiu, el 18 de gener de 1676 van sortir de Gènova cap al seu destí, arribant a Còrsega el 14 de març de 1676. Aquest acord els permetia establir-se a les parròquies (pievi, en cors), de Paomia, Revinda i Salogna, a la jurisdicció de Vicu.

L’acord signat pels quatre caps grecs ( Ioannis, Konstantinos, Apostolos i Nikolaos Stephanopoulos ) amb la República de Gènova tenia, entre d’altres articles, els següents:
 
La república de Gènova significa que la colònia grega que ha vingut a establir-se a Còrsega estarà subjecta al sobirà pontífex pel que fa a religió, i que exercirà el ritu grec tal com es fa en el domini pontifical i en els regnes de Nàpols i Sicília;
A la seva arribada a Paomia, els colons hauran de edificar esglésies, cases per habitar, i seguir les ordres del regent que la república hi mantindrà;
Quan la república en tingui necessitat l’hauran de servir com a subjectes lleials tant a la mar com en terra;
Els colons juraran fidelitat i obediència a les lleis de la república, i es comprometran a pagar els impostos establerts o per establir;
La república assigna als grecs, a títol d’emfiteutesi, tres llocs, a saber: Paomia, Revida i Salogna. Els hi concedeix per a ells i els seus descendents, a condició que les parcel·les de terreny que siguin designada a cada colon ho sigui per a ser transmesa a porcions iguals als seus fills. En cas que no hi hagi hereus la república prendrà possessió dels bens amb tots els drets;
L’administració de Gènova es compromet a proporcionar els materials per construir les esglésies i les cases, així com el blat i el blat per a sembra, a condició que aquets avançaments seran reemborsats amb exactitud en un termini de sis anys;
La república permet a cada colon tenir a casa seva fusells i altres armes. Pel que fa a les armes prohibides, n’haurà de fer coneixement al jutge, segons les circumstancies;
El comerç de tota mena de mercaderies és lliure, mitjançant el pagament de les quotes fixades;
Es permet als colons d’anar a lluitar contra els Turcs sota pavelló de la república, a càrrec per a ells de pagar els honoraris consulars i complint amb les regulacions en aquesta matèria;

Es van establir a Paomia, on hi havia diversos llogarrets abandonats, i van restablir cinc llocs: Pancone, Corona, Rondolino, Sallici i Monte-Rosso, amb una distancia d’un kilòmetre de l’un a l’altre (4). Malgrat que inicialment sembla que la relació amb els veïns va ser cordial ràpidament va aparèixer un desacord amb els corsos (els natius de l’illa) perquè consideraven que les terres que els genovesos (els aleshores ocupants de l’illa) havien entregat als grecs eren legalment seves.
Des de bon començament i fins passats força anys els grecs es van aïllar i mantenien una comunitat molt tancada; i això encara era així el 1768 quan refugiats, com veurem, a Ajaccio, van buscar tractes, entre d’altres, amb els espanyols. Eren administrats espiritualment per capellans ortodoxos a les seves pròpies i separades esglésies, malgrat haver reconegut al Papa de Roma com a part del contracte signat amb Gènova.
Probablement l’objectiu primer dels genovesos era que els colons grecs posessin ordre en els rebels corsos, per tant aquest ritme de vida era d’interès de la República de Gènova que el 1723, després dels diversos incidents amb els corsos, els va autoritzar, a més de tenir armes de foc, a instal·lar a la torre d'Omignia una defensa armada per a les seves terres de la colònia; quan el 1729 els corsos es van revelar, els grecs, segons el contracte signat i a més a més pels desacords que ja arrossegaven amb els natius, van ajudar als genovesos. Les dones i nens es van refugiar a Ajaccio i els homes es van quedar fins que van ser derrotats l’abril de 1731 desprès d’una darrera batalla en la torre de defensa d'Omignia (5). Així doncs els corsos van fer marxar definitivament als grecs, de les terres on havien estat els passats 60 anys, fins a Ajaccio. Com a resultat de les obligacions amb els protectors genovesos els grecs van perdre terres i gent, i un cop restablerts estaven molt desil·lusionats amb el paper que darrerament els hi havia tocat fer (6).
Van continuar fidels a la causa genovesa actuant com a guàrdia de vigilància d'Ajaccio i aquí ja no es van mantenir tan aïllats com anteriorment ho havien estat amb la resta de la població; a més d’una certa indisciplina es mantenien les rivalitats internes del clan i tot plegat va fer que la situació dels grecs a Ajaccio fos intolerable tant per a ells com per a Gènova que es va plantejar d’expulsar-los; amb aquest objectiu hi van haver negociacions fins que el 1768 Còrsega va passar a domini francès.
 
(1) Oitylo es també conegut com Itylo o Vitylo i la península del Peloponès era antigament coneguda com Morea. Com que aquí hi era situada l’antiga Lacònia o Lacedemonia que tenia com a capital Esparta alguns escrits antics i moderns assenyalen a aquests grecs, per a recalcar el seu suposat valor i coneixements, com a descendents dels antics espartans. També a l’actual Grècia hi ha la prefectura administrativa o "nomós" de Lacònia.
(2) El 25 de juny de 1665 el bisbe Joasaph de Mani va escriure al senador genovès Pietro Giustiniano sobre la finalització de l’acord.
(3) Hi ha un text, que no he consultat, que sembla que és el primer que cita aquestes dades, a més d'incloure el contracte amb el capità, una llista de colons, etc i del que desconec les fonts: "Histoire des Grecs en Corse", de Patrice Stephanopoli, Paris (1900), te una edició posterior, any 1999, i una altra de l'any 2007 d'Editions Lacour-Ollé.
(4) Els noms en cors son Pancone, Corrau, Rondulinu, Salice i Monte Rossu. Segons quin autor n’hi han que diuen que van ser quatre llogarrets en lloc de cinc i no anomenen a Sallici o Salice. Pel que fa als noms de les "pievi" o parròquies surten de vegades com Ruvida, Revida, Reviuda, Siassologna o Sologna.
(5) Malgrat ser una pèrdua Nicholaos Stephanopoli ho relata com un fet heroic i un triomf. (Histoire de la Colonie Grecque Etablie en Corse, pag. 70 a 74, Paris 1836). De fet molts dels textos que parlen d’aquests grecs tenen més d’idealistes i de voler vanagloriar-los que de realistes i objectius.
(6) Les desgràcies del seu antic país semblaven perseguir-los encara en aquest darrer asil. "Les malheurs de leur ancienne patrie semblaient encore les poursuivre dans ce dernier asile !" (Mémoires de Madamme la Duchesse d'Abrantès, Vol. 1 pag. 34, Paris 1831).

Perquè es va projectar que vinguessin aquests grecs i perquè finalment no van venir?

La proposta de reclutar-los està feta en Consulta, perquè l’examini el Consejo de Castilla, el 18 d’abril de 1768 a partir d’un informe d’Alfonso de Alburquerque capità de vaixell d’un dels combois que transportaven els jesuïtes cap a Còrsega; les seves conclusions i observacions venien a més amb informes dels comissionats Fernando Coronel i Pedro de la Forcada (1), que ja els hem vist com a enviats per pagar les pensions i controlar l’exili dels jesuïtes a Còrsega, que indicaven que els grecs eren bons agricultors i bons guerrers. Reclutar-los era una ràpida i fàcil ocasió de transportar nous colons dels que ja es sabia que eren industriosos.
Com hem comentat, la rivalitat entre diverses branques dels Stephanopoli va continuar a Ajaccio i hi van haver iniciatives separades per sortir com a colons cap altres llocs. Un dels caps, Georges-Marie Micaglia Stephanopoli, va ser qui va iniciar i va mantenir les negociacions amb els espanyols per portar els grecs de Còrsega que li fossin fidels cap a les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena i Andalusia.
Era clar que els grecs veien l’emigració cap Espanya com l’oportunitat d’escapar de la seva precària situació malgrat tots els acords amb els genovesos i, informats de la problemàtica història de la comunitat grega, els espanyols no veien dificultat en convèncer als grecs d’emigrar cap a una atmosfera més estable políticament, a més de tots els beneficis establerts al Fuero.
Els espanyols, però, sospitaven que els francesos impedirien la migració dels grecs cap Espanya i que els anglesos també hi eren interessats en reclutar-los per conduir-los a Florida (2), adquirida a Espanya el 1763 al final de la Guerra dels 7 anys.
La decisió d’Espanya de reclutar-los sembla una maniobra estratègica contra la propera competència britànica. Els britànics, però, creien que Espanya no els reclutaria pas atès que no eren catòlics i que es podrien portar cap a les seves colònies d’Amèrica per la tolerància religiosa que oferien. Per tant el reclutar els grecs era pels espanyols una maniobra simple que permetia d’un sol cop transportar una comunitat notablement laboriosa que començaria immediatament a cultivar les terres i dificultava força els plans britànics de colonització de les terres de Florida; evidentment calia reclutar als grecs abans que ho fessin els britànics (3).
Recordem que els grecs havien de ser transportats en els viatges de tornada dels vaixells que transportaven als jesuïtes des d'Amèrica i que la primera arribada d’un d’aquests vaixells a Ajaccio va ser el 24 de març de 1768.
Malgrat que França inicialment va permetre el transit de les famílies gregues el creixent malestar de la població corsa va canviar la atmosfera política de l’illa i va fer que els francesos es fessin enrere al veure als grecs com un suport estratègic contra els rebels corsos. Desprès de certs retards i correspondència ambigua entre les corts Espanyola i Francesa va quedar clar que no es permetria als grecs abandonar l’illa (4).
 
(1) "Hace algun tiempo que escrivi a VE insinuandole que en esta ciudad y su termino se halla establecida de 40 años a esta parte una colonia de Griegos, que fugitibos de su patria encontraron asilo en la Republica para premiarlos en esta: oy se ven despojados de sus propiedades, y cortos terrages que havian adquirido a expensas de su trabajo con la intestina Guerra que aqui subsiste entre corsos , y Genoveses, por el recelo a que seguian el partido de quien los admitio; con cuyo desengaño suspiran por pasar a España, y mas oy que nunca que ha venido un Navio Yngles haciendoles varias partidos para llebarlos a Sn. Agustin de la Florida."
Fernando Coronel al Conde de Aranda, març de 1768.
(2) No és la Florida que coneixem avui sinó una petita part de l’est de la Florida actual.
(3) "Ademas de lo que gana nuestra poblacion, se consigue el interes de que no vayan a la Florida, para que les instan los Yngleses, y se hagan enemigos nuestros: y en virtud de esta admision hallaran los Yngleses cada dia mas dificultad en sus reclutas, y cuando piensan en poblar los paises mas distantes de la America, llena S.M estos dominios de nuevos vasallos aumentado sus fuerzas internas con ellos."
Informe del Consejo de Castilla, 18 d'abril de 1768.
(4) "Mucho perjuicio se nos sigue tambien de desbaratarnos esa Corte el otro Proyecto de trasladar a Sierra-morena las Familias Griegas que habian convenido y pedido venir a España, en donde se las habia preparado establecimiento. No se puede negar que en el dia tiene la Francia derecho para impedirlos, pero nos es doloroso que por haber pasado a su Dominio aquella Isla experimentemos este daño que no hubieramos padecido si hubiera permanecido en el antiguo."
Marques de Grimaldi al Conde de Fuentes, 22 d'agost de 1768

Ens queda per comentar el detall de que la cort espanyola, amb una postura sense precedents cap a l’establiment clerical, hagués acceptat per als seus plans de reforma econòmica, com a nouvinguts a les seves terres, a uns no-catòlics. Ja hem vist que aquesta colònia grega, encara que amb ritus catòlics ortodoxos, teòricament acceptava l’autoritat del Papa. Van considerar també que en un futur proper els grecs es casarien amb espanyols i finalment acabarien convertits al catolicisme.  

Cargese (Còrsega). Carretera de Paomia

 
L'origen de la imatge és el "street view" de maps.google.com i correspon a una vista actual de Cargese on s'hi veu un senyal de trànsit indicant la ruta cap a Paomia, el primer establiment dels grecs el 1676.
   
De fet el no poder reclutar les 140 famílies (el 1769 consten 147 famílies) de colònia grega d'Ajaccio per a les Nuevas Poblaciones no va ser pas un detall de transcendental importància; enfront del nombre de persones que aleshores estaven arribant a Andalusia aquest va ser un petit tant per cent.  
El que va passar als grecs immediatament desprès de que els hi fos negada la sortida cap a Espanya no està clar del tot. Està documentat que alguns van acceptar l’oferta britànica de anar a l'est de Florida i fundar New Smyrna, d’altres van anar a Sardenya o a la França metropolitana, una molt petita part van arribar a Menorca, aleshores britànica, i a altres llocs; Els que es van quedar a Còrsega van lluitar amb els francesos contra els corsos i aquests, desprès de que passés el conflicte militar a l’illa, finalment es van establir a la ciutat de Cargese i s’hi han mantingut d’una o altre manera fins a no gaire del dia d’avui. L’última persona a Cargese amb el grec com idioma natiu, Justine Voglimacci, va morir el 1976.  
 

Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"