|
I aquells grecs? |
|
|
|
El primer de maig de 1768,
deu mesos desprès de publicar-se el Fuero de Poblacion de 5
de juliol de 1767, es va anunciar el reclutament d’una colònia grega que
era a Ajaccio, a Còrsega; serien transportats cap a Espanya aprofitant
el retorn de les naus que en aquell moment estaven arribant a Còrsega
transportant uns jesuïtes que venien de les Indies; els colons havien d’establir-se a San Sebastian de los Ballesteros, que s’havia de dir Nueva Atenas, però
finalment no van arribar-hi i
qui va poblar-ho van ser uns altres colons. |
 |
|
Unes primeres preguntes a plantejar-se desprès de llegir aquesta cèdula
son: Perquè es va projectar
que vinguessin aquests grecs i perquè finalment no van venir? |
|
Veurem que igual que al voler trobar les
causes de la repoblació de Sierra Morena i Andalusia aquí també hi
convergeixen diversos motius. |
|
Altres qüestions a
respondre poden ser: |
|
Que hi feia una
colònia grega a Còrsega, com hi havien arribat, i perquè volien
sortir-hi? |
|
Que hi feien aquestes
naus espanyoles a Còrsega transportant jesuïtes des de les Indies? |
|
Una altra
pregunta que plantegem i que mirarem d’anar responent és la següent:
Veient l’estrictes que eren en la seva aplicació, perquè se’ls
va incloure
en el projecte de repoblació, com a ortodoxos que eren,
atès que això implicava anul·lar completament el requisit de
catolicitat que contemplava el Fuero? |
|
|
|
Si cliques a
l'imatge tindràs el text complet d’aquesta Reial Cèdula.
Esta copiat intentant de conservar l’ortografia original.
|
|
L'imatge de la Real Cédula està descarregada del
portal d’arxius del Ministerio de Cultura
http://pares.mcu.es
. Si
cliques
aquí podràs accedir al lloc
per buscar-la i descarregar-la. No és directe però segur que tu saps
fer-ho. |
|
|
Que hi feien aquestes
naus espanyoles a Còrsega transportant jesuïtes des de les Indies? |
|
No oblidem que coincidint amb la publicació de la Reial Cèdula amb el Fuero de
Población es va publicar també la que establia l’expulsió dels jesuïtes
de totes les terres del regne de Carles III. L’intenció era deportar-los
als Estats Pontificis i cap allà es van dirigir els combois de naus el
primer dels quals, comandat pel mallorquí Antoni Barceló, va ser el que
portava els jesuïtes d'Aragó. Havia sortit de Salou el primer de maig de
1767 en direcció a Palma de Mallorca per dirigir-se finalment al port
de
Civitavecchia on hi va arribar el 13 de maig amb 14 embarcacions que
transportaven 570 jesuïtes. |
|
 |
|
Al arribar aquí,
però, es
van trobar amb la negativa per part del Papa Climent XIII de deixar-los
desembarcar i fins hi tot amb l’amenaça de canonejar-los atesa la poca
gràcia que li havia fet que expulsessin els jesuïtes d’Espanya. |
| Durant el trajecte de
les naus ja hi havia hagut unes cartes, de les quals no tenia
noticia el comboi, entre el rei Carles III i Climent XIII on aquest
últim expressava el seu descontentament per la mesura adoptada per
Carles III i on feia saber que en els Estats Pontificis no
s’admetrien als jesuïtes expulsats. |
| |
| Després
d’unes gestions es va aconseguir que els jesuïtes poguessin
desembarcar i establir-se a l’illa de Còrsega, que aleshores
pertanyia a la República de Gènova, sense importar massa que això
posés dificultats a la població nativa, atès que s’estava en tràmits
de cedir la seva possessió a França que es produiria pel tractat de
Versalles de 15 de maig de 1768 (1). |
|
|
Aquestes gestions van ser fetes a tres
bandes: les dues bandes oficials, una amb França i l’altra amb la República de
Gènova i una tercera, reservada, però segurament un secret a veus, amb Còrsega o més
ben dit amb la insurrecció corsa liderada per Pasquale Paoli que
controlava la major part de l’illa com a la no reconeguda República de
Còrsega (establerta des de 1755 a 1769). Es evident que la situació
política a l’illa no era la més adient per a desembarcar-hi als
jesuïtes. |
|
Malgrat que aquest
acord entre Gènova i Espanya no agradava als governants francesos, atès que
la presència de tants jesuïtes disminuïa les provisions per a les seves tropes que ja eren a l’illa de
Còrsega a
començaments de 1768, el govern francès els permetia de continuar perquè el
ministre francès d’afers estrangers duc de Choiseul (que seria el responsable
d’annexar Còrsega a França) cuidava de no posar entrebancs al “pacte de
família” entre ambdues monarquies borbòniques i mantenir l’aliança
contra l’enemic comú, en aquest cas els anglesos, que mantenien en
Menorca la seva presencia en aquesta part del Mediterrani.
Posteriorment, entre mitjans i finals de setembre de 1768, de manera
gairebé forçada pels francesos, i per fer lloc per a les seves tropes, els
jesuïtes van sortir de Còrsega cap a Gènova i amb el destí final dels
Estats Pontificis arran dels enfrontaments amb Paoli i pel darrer
tractat sobre l’illa entre França i Gènova del 15 de maig. |
|
|
|
El desembarcar a Còrsega no va ser pas fàcil
per aquests primers vaixells comandats per Antoni Barceló amb els jesuïtes d'Aragó; desprès d’esperar
un temps a Bastia, on van poder desembarcar breument el 9 de juny de 1767,
van sortir fins a Ajaccio el 8 de juliol on hi desembarquen el dia 27,
per tornar a sortir desprès d’un mes cap a Bonifacio on finalment hi van
desembarcar el 28 d’agost de 1767. |
|
El 3 de juny de 1767 s’havia decidit enviar uns
Comissionats, o
Comissaris Reials, un a Gènova i l’altre a Còrsega per subministrar
queviures als jesuïtes al preu de cost a Gènova, paga’ls-hi la
pensió segons estava establert en l’article VII de la Pragmatica Sanció
(2),
vigilar el seu comportament, activitats o intencions, mantenir informat
a Madrid, controlar els finats i evitar o disminuir els conflictes que
aquesta
presència de religiosos pogués provocar. Aquests Comissaris van ser Geronimo Gnecco i el seu fill Luis Gnecco, que van arribar a Calvi el 14
de juliol. |
|
Per la complexitat d’aquesta feina el 6 de
juliol de 1767 es va decidir enviar dos nous Comissionats amb més autoritat: Pedro de
la Forcada (o Laforcada) com a comissari principal i Fernando Coronel
com a segon. La Forcada va sortir de Cartagena el 6 d’octubre i va
arribar a Ajaccio el 2 de novembre de 1767 però no va desembarcar fins
el dia 5; Coronel va arribar-hi el 15 de gener de 1768 (3). |
|
Aquests dos Comissaris tenien a més un altre
encàrrec: seduir als jesuïtes
perquè sortissin de l’orde i amb ordres concretes per facilitar la
sortida de Còrsega als qui volguessin abandonar-la. |
|
Potser va ser a traves de la presència
d’aquests Comissionats espanyols a Còrsega, enviats per controlar la
situació amb els jesuïtes, que es va saber de l’existència d’una petita
colònia de refugiats grecs a Ajaccio que estaven interessats en sortir i van intentar d’incloure’ls en el
projecte de repoblació. El sistema per aconseguir-ho era simple:
Modificar el Fuero publicat l’any abans i aprofitar el viatge de
tornada dels vaixells que hi havia a Còrsega i que havien arribat transportant els jesuïtes
expulsats i que aleshores ja eren els qui arribaven des de les Indies.
Es important considerar que la data de la primera arribada de jesuïtes procedents d'Amèrica a Ajaccio va ser el
24 de març de 1768. |
|
|
|
(1) Realment ja feia temps que Gènova més que dominar
Còrsega la administrava amb el vist i plau de França segons els
Tractats de Compiègne de 14 d’agost de 1756 i de 7 d’agost de 1764.
Amb el Tractat de Versalles de 15 de maig de 1768 Còrsega passa a ser
part del patrimoni personal del rei de França, jurídicament possessió de
la República de Gènova i de fet ocupada i administrada per França a
canvi d’una compensació econòmica. |
|
(2)
"De seis en seis meses se entregará la mitad de la pensión anual á
los Jesuitas por el Banco del Giro, con intervención del de mi Ministro
en Roma, que tendrá particular cuidado de saber los que fallecen, ó
decaen por su culpa de la pensión, para rebatir su importe" |
|
Pragmática Sanción de Su Majestad, en fuerza de Ley, para el estrañamiento de estos
Reynos a los Regulares de la Compañía, ocupación de sus temporalidades,
y prohibición de su restablecimiento en tiempo alguno, con las demás
precauciones que expresa. Publicada "En la Villa de Madrid á dos
días del
mes de Abril de mil setecientos sesenta i siete, ante las Puertas del
Real Palacio, ..., se publicó, la Real Pragmática Sanción antecedente,
con Trompetas, y Timbales, por voz de Pregonero público,..." |
|
(3) Altres autors diuen que Pedro de la
Forcada i Fernando Coronel van arribar junts el 5 de novembre de 1767. |
|
|
Que hi feia una
colònia grega a Còrsega i com hi havien arribat? I perquè volien
sortir-hi? |
|
Els membres d’aquesta colònia grega, anomenats
maniots, eren originaris d'
Oitylo (Οίτυλο); poble situat a la regió de
Maina (o Main) al sud de la península del Peloponès (1).
Atenent a la distribució social grega de l’època en clans aquests, i altres grecs, a més de rivalitats i
vendettas entre els diversos clans locals, on l’opció pels
vençuts era emigrar, venien fugint dels atacs turcs
conseqüència dels conflictes que hi havia en aquesta part del Mediterrani
entre les possessions de la República de Venècia i l’Imperi Otomà; a més a més hi
havia una falta important de terra per treballar. La situació va
arribar per a ells al límit quan Venècia va perdre l’ultima
possessió, Creta, el setembre de 1669; els seus aliats venecians
van desaparèixer i amb això l’únic futur que veien amb els turcs
era l’esclavatge i l’infortuni. |
|
 |
|
Es coneixen altres migracions provinents de
Maina sobre els anys 1665 a 1675. Algunes no van arribar al seu destí
perquè van ser capturats pels otomans o per pirates i venuts com esclaus
a Alger. Els llocs d’acollida eren recelosos
d’acceptar-los mentre fossin aliats dels Venecians, i per l’altre costat els Venecians van
frustrar la majoria d’intents fins cap allà 1670. Segons els genovesos
el factor decisiu de permetre la migració va ser l’aprovació del Vaticà
pel que fa a l'estatus religiós dels colons, encara que probablement eren
més importants, per a canviar la mentalitat dels hostes, els canvis que hi
van haver en la
situació geopolítica. El factor que va incitar a la major part de
migracions del moment va ser l’intersecció de lluites i conflictes
interns i externs. |
| Eren majoritàriament
del clan dels Stephanopoulos o Stephanopolis, que apareix
posteriorment modificat com Stephanopoli. Es probable,
investigant l'origen dels cognoms, que altres membres de
l’expedició fossin de Creta que havia caigut feia poc (setembre
de 1669) en mans
otomanes. |
|
|
Liderats pels caps d’aquest clan van buscar
asil a fora i van trobar-lo a la República de Gènova que els permetia
establir-se a l’illa de Còrsega; les negociacions ja havien estat
iniciades amb anterioritat el 1663 per uns enviats (potser quatre)
conduits pel bisbe
ortodox d'Oitylo Parthenios Calcandis (o Kalkandes o
Kalkandis); finalment es va arribar a un acord previ amb els genovesos
el juny de 1665 (2). |
|
La
sortida però va haver d’esperar fins el 1675.
El 20 de setembre es va signar el contracte amb
l’armador o capità del vaixell
i entre
els dies 3 i 4 d’octubre de 1675 unes 730 persones, incloent-hi una important quantitat de
religiosos,
van sortir en vaixell des d’algun port prop d'Oitylo. No hi
havia un cap definit dins del clan i probablement aleshores hi van haver
ja disputes sobre qui seria el cap de la colònia. Desprès de tres mesos
de viatge 606 colons van a arribar a Gènova a principis de gener de 1676;
sembla, per tant, que cent
vint-i-quatre van morir pel camí. Hi ha un cens posterior, de juny-juliol
de 1676, que dona
la xifra de 520 colons. |
|
No deixa de ser admirable que per
embarcar i transportar 730 colons tots els texts
que he trobat parlin de només un vaixell, de Marsella, en el que van estar-hi al menys 3
mesos. També n’hi han que fins i tot diuen el nom del vaixell, Sauveur
(en francès) o Σωτήρας (en grec), i el nom del capità, Daniel
(3). |
|
Un cop signat l’acord
definitiu,
el 18 de gener de 1676 van sortir de Gènova cap al seu destí, arribant a Còrsega el 14 de març de
1676. Aquest acord els permetia establir-se a les
parròquies (pievi, en cors), de Paomia, Revinda
i Salogna, a la jurisdicció de Vicu. |
|
|
L’acord signat pels quatre caps grecs
( Ioannis,
Konstantinos, Apostolos i Nikolaos Stephanopoulos )
amb la República de Gènova tenia, entre d’altres articles, els
següents: |
|
|
|
La república de Gènova significa que la
colònia grega que ha vingut a establir-se a Còrsega estarà subjecta al
sobirà pontífex pel que fa a religió, i que exercirà el ritu grec tal
com es fa en el domini pontifical i en els regnes de Nàpols i Sicília; |
|
A la seva arribada a Paomia, els colons
hauran de edificar esglésies, cases per habitar, i seguir les ordres del
regent que la república hi mantindrà; |
|
Quan la república en tingui necessitat
l’hauran de servir com a subjectes lleials tant a la mar com en terra; |
|
Els colons juraran fidelitat i obediència
a les lleis de la república, i es comprometran a pagar els impostos
establerts o per establir; |
|
La república assigna als grecs, a títol
d’emfiteutesi, tres llocs, a saber: Paomia, Revida i Salogna. Els hi
concedeix per a ells i els seus descendents, a condició que les parcel·les
de terreny que siguin designada a cada colon ho sigui per a ser
transmesa a porcions iguals als seus fills. En cas que no hi hagi hereus
la república prendrà possessió dels bens amb tots els drets; |
|
L’administració de Gènova es compromet a
proporcionar els materials per construir les esglésies i les cases, així
com el blat i el blat per a sembra, a condició que aquets avançaments
seran reemborsats amb exactitud en un termini de sis anys; |
|
La república permet a cada colon tenir a
casa seva fusells i altres armes. Pel que fa a les armes prohibides,
n’haurà de fer coneixement al jutge, segons les circumstancies; |
|
El comerç de tota mena de mercaderies és
lliure, mitjançant el pagament de les quotes fixades; |
|
Es permet als colons d’anar a lluitar
contra els Turcs sota pavelló de la república, a càrrec per a ells de
pagar els honoraris consulars i complint amb les regulacions en aquesta
matèria; |
|
|
Es van establir a Paomia,
on hi havia diversos llogarrets abandonats, i van restablir cinc
llocs: Pancone, Corona, Rondolino, Sallici i Monte-Rosso, amb una
distancia d’un kilòmetre de l’un a l’altre (4).
Malgrat que inicialment sembla que la relació amb els veïns va ser cordial
ràpidament va aparèixer un desacord amb els
corsos (els natius de l’illa) perquè consideraven que les terres que els genovesos
(els aleshores ocupants de l’illa)
havien entregat als grecs eren legalment seves. |
|
Des de bon començament i fins passats força
anys els grecs es van aïllar i
mantenien una comunitat molt tancada; i això encara era així el 1768 quan refugiats,
com veurem, a Ajaccio,
van buscar tractes, entre d’altres, amb els espanyols. Eren administrats
espiritualment per capellans ortodoxos a les seves pròpies i separades
esglésies, malgrat haver reconegut al Papa de Roma com a part del
contracte signat amb Gènova. |
|
Probablement l’objectiu primer dels genovesos
era que els colons grecs
posessin ordre en els rebels corsos, per tant aquest ritme de vida
era d’interès de la República de Gènova que el 1723, després dels
diversos incidents amb els corsos, els va autoritzar, a més de tenir
armes de foc, a instal·lar a la torre d'Omignia una defensa armada per a
les seves terres de la colònia; quan el 1729 els corsos es van
revelar, els grecs, segons el contracte signat i a més a més pels desacords que
ja arrossegaven amb
els natius, van ajudar als genovesos. Les dones i nens es van refugiar a Ajaccio i els homes es van quedar fins que van ser derrotats l’abril de
1731 desprès d’una darrera batalla en la torre de defensa d'Omignia (5). Així doncs els corsos van fer marxar definitivament
als grecs, de les
terres on havien estat els passats 60 anys, fins a Ajaccio. Com a
resultat de les obligacions amb els protectors genovesos els grecs van
perdre terres i gent, i un cop restablerts estaven molt desil·lusionats
amb el paper que darrerament els hi havia tocat fer (6). |
|
Van continuar fidels a la causa genovesa
actuant com a guàrdia de vigilància d'Ajaccio i aquí ja no es van
mantenir tan aïllats com anteriorment ho havien estat amb la resta de la
població; a més d’una certa indisciplina es mantenien les rivalitats internes del clan
i tot plegat va fer que la situació dels grecs a Ajaccio fos intolerable
tant per a ells com per a Gènova que es va plantejar d’expulsar-los; amb
aquest objectiu hi van haver negociacions fins que
el 1768 Còrsega va passar a domini francès. |
|
|
|
(1) Oitylo es també conegut com Itylo o
Vitylo i la península del Peloponès era antigament coneguda com Morea.
Com que aquí hi era situada l’antiga Lacònia o Lacedemonia que tenia com
a capital Esparta alguns escrits antics i moderns assenyalen a aquests
grecs, per
a recalcar el seu suposat valor i coneixements, com a descendents dels
antics espartans. També a l’actual Grècia hi ha la prefectura
administrativa o "nomós" de Lacònia. |
|
(2)
El
25 de juny de 1665 el bisbe Joasaph de Mani va escriure al
senador genovès Pietro Giustiniano sobre la finalització de
l’acord. |
|
(3) És molt interessant consultar "Histoire
des Grecs en Corse", de Patrice Stephanopoli, Paris (1900). Sembla que és el primer
estudi que cita aquestes dades a més d'incloure el contracte amb el
capità, una llista de colons i moltes altres informacions, indicant unes
fonts aparentment fiables. Aquest llibre te una
edició posterior l'any 1999 i una altra l'any 2007 d'Editions Lacour-Ollé. |
|
(4) Els noms en cors son
Pancone, Corrau,
Rondulinu, Salice i Monte Rossu.
Segons quin autor n’hi han que diuen
que van ser quatre llogarrets en lloc de cinc i no anomenen a Sallici o
Salice. Pel que fa als noms de les "pievi" o parròquies surten de
vegades com Ruvida, Revida, Reviuda, Siassologna o Sologna. |
|
(5) Malgrat ser una pèrdua Nicholaos
Stephanopoli ho relata com un fet heroic i un triomf. (Histoire de la
Colonie Grecque Etablie en Corse, pag. 70 a 74, Paris 1836). De fet
molts dels textos que parlen d’aquests grecs tenen més d’idealistes i de
voler vanagloriar-los que de realistes i objectius. |
|
(6) Les desgràcies del seu
antic país semblaven perseguir-los encara en aquest darrer asil. "Les malheurs de leur ancienne
patrie semblaient encore les poursuivre dans ce dernier asile !" (Mémoires
de Madamme la Duchesse d'Abrantès, Vol. 1 pag. 34, Paris 1831). |
|
|
Perquè es va projectar que vinguessin aquests grecs i
perquè finalment no van venir? |
|
La proposta de reclutar-los està feta
en Consulta, perquè l’examini el Consejo de Castilla, el 18 d’abril
de 1768 a partir d’un informe d’Alfonso
de Alburquerque capità de vaixell d’un dels combois que transportaven
els jesuïtes cap a Còrsega; les seves conclusions i observacions venien
a més amb informes dels comissionats Fernando Coronel i Pedro de la Forcada
(1), que ja els hem vist com a enviats per
pagar les pensions i controlar l’exili dels jesuïtes
a Còrsega, que indicaven que els grecs
eren bons agricultors i bons guerrers. Reclutar-los era una ràpida i
fàcil ocasió de transportar nous colons dels que ja es sabia que eren
industriosos. |
|
Com hem comentat, la rivalitat entre diverses
branques dels Stephanopoli va continuar a Ajaccio i hi van haver
iniciatives separades per sortir com a colons cap altres llocs. Un dels caps, Georges-Marie
Micaglia Stephanopoli, va ser qui va iniciar i va mantenir les
negociacions amb els espanyols per portar els grecs de Còrsega que li fossin fidels cap a
les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena i Andalusia. |
|
Era clar que els grecs veien l’emigració cap Espanya com
l’oportunitat d’escapar de la seva precària situació malgrat tots els
acords amb els genovesos i, informats de la
problemàtica història de la comunitat grega, els espanyols no veien
dificultat en convèncer als
grecs d’emigrar cap a una atmosfera més estable políticament, a més de
tots els beneficis establerts al Fuero. |
|
Els espanyols, però,
sospitaven que els francesos impedirien la migració dels grecs cap
Espanya i que els anglesos també hi eren interessats en reclutar-los per
conduir-los a Florida (2), adquirida a Espanya el 1763 al final de la Guerra
dels 7 anys. |
|
La decisió d’Espanya
de reclutar-los sembla una maniobra estratègica contra la propera
competència britànica. Els britànics, però, creien que Espanya no els
reclutaria pas atès que no eren catòlics i que es podrien portar cap a
les seves colònies d’Amèrica per la tolerància religiosa que oferien.
Per tant el reclutar els grecs era pels espanyols una maniobra simple
que permetia d’un sol cop transportar una comunitat notablement
laboriosa que començaria immediatament a cultivar les terres i
dificultava força els plans britànics de colonització de les terres de
Florida; evidentment calia reclutar als grecs abans que ho fessin els
britànics (3). |
|
Recordem que els
grecs havien de ser transportats en els viatges de tornada dels vaixells
que transportaven als jesuïtes des d'Amèrica i que
la primera arribada d’un d’aquests vaixells a Ajaccio va ser el
24 de març de 1768. |
|
Malgrat que França
inicialment va permetre el transit de les famílies gregues el creixent
malestar de la població corsa va canviar la atmosfera política de l’illa
i va fer que els francesos es fessin enrere al veure als grecs com un
suport estratègic contra els rebels corsos. Desprès de certs retards i
correspondència ambigua entre les corts Espanyola i Francesa va quedar
clar que no es permetria als grecs abandonar l’illa (4). |
|
|
|
(1)
"Hace algun tiempo que escrivi a VE insinuandole que en esta ciudad y su
termino se halla establecida de 40 años a esta parte una colonia de
Griegos, que fugitibos de su patria encontraron asilo en la Republica
para premiarlos en esta: oy se ven despojados de sus propiedades, y
cortos terrages que havian adquirido a expensas de su trabajo con la
intestina Guerra que aqui subsiste entre corsos , y Genoveses, por el
recelo a que seguian el partido de quien los admitio; con cuyo desengaño
suspiran por pasar a España, y mas oy que nunca que ha venido un Navio
Yngles haciendoles varias partidos para llebarlos a Sn. Agustin de la
Florida." |
|
Fernando Coronel al Conde de Aranda, març de 1768. |
|
(2) No és la Florida que coneixem avui
sinó una petita part de l’est de la Florida actual. |
|
(3)
"Ademas de lo que gana nuestra poblacion, se consigue el interes de que
no vayan a la Florida, para que les instan los Yngleses, y se hagan
enemigos nuestros: y en virtud de esta admision hallaran los Yngleses
cada dia mas dificultad en sus reclutas, y cuando piensan en poblar los
paises mas distantes de la America, llena S.M estos dominios de nuevos
vasallos aumentado sus fuerzas internas con ellos." |
|
Informe del Consejo
de Castilla, 18 d'abril de 1768. |
|
(4)
"Mucho perjuicio se nos sigue tambien de desbaratarnos esa Corte el otro
Proyecto de trasladar a Sierra-morena las Familias Griegas que habian
convenido y pedido venir a España, en donde se las habia preparado
establecimiento. No se puede negar que en el dia tiene la Francia
derecho para impedirlos, pero nos es doloroso que por haber pasado a su
Dominio aquella Isla experimentemos este daño que no hubieramos padecido
si hubiera permanecido en el antiguo." |
|
Marques de Grimaldi al Conde de
Fuentes, 22 d'agost de 1768 |
|
|
Ens queda per
comentar el
detall de que la cort espanyola, amb una postura sense precedents cap a
l’establiment clerical, hagués acceptat per als seus plans de reforma
econòmica, com a nouvinguts a les seves terres, a uns no-catòlics. Ja hem vist que aquesta colònia grega,
encara que amb ritus catòlics ortodoxos, teòricament
acceptava l’autoritat del Papa. Van considerar també que
en un futur proper els grecs es casarien amb espanyols i finalment
acabarien convertits al catolicisme. |
|
|
 |
| |
| L'origen de la imatge
és el "street view" de maps.google.com i
correspon a una vista actual de Cargese on s'hi veu un senyal de
trànsit indicant la ruta cap a Paomia, el primer establiment
dels grecs el 1676. |
|
|
|
|
|
De fet el no poder
reclutar les 140 famílies (el 1769 consten 147 famílies) de colònia grega d'Ajaccio per a les Nuevas
Poblaciones no va ser pas un detall de transcendental
importància; enfront del nombre de persones que aleshores estaven
arribant a Andalusia aquest va ser un petit tant per cent. |
|
|
El que va passar als grecs immediatament desprès
de que els hi fos negada la sortida cap a Espanya no està clar del tot.
Està documentat que alguns van acceptar l’oferta britànica de anar a l'est de Florida i fundar New Smyrna, d’altres van anar a Sardenya o a la
França metropolitana, una molt petita part van arribar a Menorca,
aleshores britànica, i a altres llocs; Els que es van quedar a Còrsega van lluitar amb
els francesos contra els corsos i aquests, desprès de que passés el conflicte
militar a l’illa, finalment es van establir a
la ciutat de Cargese i s’hi han mantingut d’una o altre manera fins a no
gaire del dia
d’avui. L’última persona a Cargese amb el grec com idioma natiu, Justine
Voglimacci, va morir el 1976. |
|
|
|
|
|
Aquesta web està permanentment
en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha
algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |
