www.fuentepalmera.org |
|
|
|
La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
el Fuero de las Nuevas
Poblaciones |
La propaganda per
a reclutar colons |
|
Presentem aquí diverses edicions dels escrits de
propaganda que Johann Kaspar von Thürriegel va fer publicar entre els
anys 1767
a 1769 amb l'objectiu de captar i reclutar el nombre suficient de colons per a la seva
introducció i establiment a Sierra Morena i posteriorment, en una segona
etapa, a Andalusia. Thürriegel va ser el primer i principal dels
assentadors (no va ser pas l'únic) que van participar en aquell projecte de colonització, amb colons
flamencs i alemanys, segons contracte signat amb el rei Carles III. |
|
Al acabar la
Guerra dels Set Anys (1756 - 1763) la
situació econòmica en bona part d'Europa no era gens bona: hi havia
misèria, soldats sense feina, xusma i pidolaires. Per tant, aquesta
propaganda anava dirigida a aquesta gent; a gent que buscava
desesperadament alguna cosa millor, a gent que potser no havia treballat
mai i que es trobava en una mena d’ociositat tot esperant per a sortir
cap a altres empreses colonitzadores, o a gent que havia retornat
desenganyada d’aquestes empreses on no hi havia pas trobat el que
s’esperava (sobre aquests dos darrers casos visiteu l’apartat titulat
Expedició a Kourou). |
|
Comencem l’explicació d'aquest
apartat amb aquesta comunicació de Pedro
Rodríguez Campomanes a
Miguel de Muzquiz, datada a Madrid el 15 de maig de 1767, a on aquell li comenta sobre la marxa de Thürriegel cap a
Alemanya per a iniciar el projecte de recluta de colons segons el
contracte ja prèviament establert. |
Aquest document, del qual
seguidament presentem un fragment, és del Archivo General de Simancas,
Secretaria y Superintendencia de Hacienda, lligall 496. |
|
|
Iltmo. Sr. |
|
Mui Sr. mío: En Pliego Separado me tomo la
Confianza de dirigir a V. S. I. 24 ejemps. de la
Cédula y Contrata con el Thente. Coronel Dn. Juan Gaspar de Thurriegel, y
van adjuntos los avisos en francés y flamenco que ha dispuesto, con
arreglo a la Consulta del Consejo para atraer los nuevos Colonos, de
los quales ha remitido porción a sus Corresponsales y en esto ha
ocupado el tiempo, con utilidad y en sus particulares contratas. |
Mañana se presentará a V. S. I. para
despedirse y marchar a Alemania, a donde va por Pamplona, Tolosa y Leon
(1), en cuio Supuesto está en el caso de Ayuda de Costa voluntaria. Yo
he especulado, porque se ha abierto conmigo, las medidas que ha tomado
para desempeñar su contrata y las contemplo muy proporcionadas y observo
en el gran conocimto. en esta materia y veo que ay más facilidad en
reclutar familias enteras con promesa de buen establecimto. en un clima
dulce como éste que no para enganchar soldados, y conociéndolo el Rey de
Prusia los recluta casados con su familia, con lo que logra hacer
pobladores y aumentar su tropa y ése es el secreto por que sus
Enganchadores se aventajan a los de otros Potentados, como me ha
manifestado en reserva el mismo Thurriegel. |
(...) |
|
Es tambien preciso que a los Consules de
Amburgo, Amsterdam, Havre de Gracia, Burdeos, Bayona, Marsella, Genova,
Liorna, Trieste se les remitan ejemplares de la Cedula y avisos para que
se hallen enterados, protejan y acrediten a Dn. Thurriegel y aseguren de
la certeza del contrato (...)
Bien conoce V. S. I. que una u otra
Potencia hará en el transito dificultades o en el embarco y esa es la
razón por que conviene estén instruidos ntros. Cónsules y aun importa se
pase el mismo oficio a los Embaxadores y Ministros residentes en Paris,
en el Haya, Viena, Turin, Genova, y Florencia para el mismo efecto, y
como los avisos van firmados de Thurriegel, se les hará conocida su
firma. |
Para este efecto es igualmte. necesario que
V. S. I. tomando la orn. de S. M. pase el num. competente de ejemplares
con el aviso correspndte. al Sr. Marqs. de Grimaldi. |
(...) |
|
(1) Hem conservat la toponímia i part de la
ortografia originals. Així: "Leon" és Lió, "Amburgo" és Hamburg, "Havre de
Gracia" és Le Havre i "el Haya" és La Haia. |
|
Segons la carta anterior, i un
cop arribat a un acord amb Carles III, Johann Kaspar von Thürriegel
va sortir de Madrid amb dos textos de propaganda ja preparats, en
francès i en flamenc (o neerlandès). Aquí reproduirem només la versió en
francès doncs la versió en flamenc és igual que aquella en el seu format
i en el seu contingut. |
L'estil d'impressió d'aquests dos textos en
flamenc i en francès ja ens fa pensar que únicament s'haurien imprès aquests
a Madrid i que els avisos en alemany, malgrat que en ells s'indiqui
com impresos a Madrid, van ser tots impresos posteriorment
en algun lloc de l'Imperi. Joseph Weiss
en la seva
biografia de Thürriegel
(Die
deutsche Kolonie an der Sierra Morena und ihr Gründer Johann Kaspar von
Thürriegel, ein bayerischer Abenteuer des 18. Jahrhunderts, pàgines 42
i 71), comenta que, entre d'altres, hi van intervenir l'impressor
Philipp Schlichtherle de Mannheim i l'editorial Hoosch und Imhof de
Basilea. |
L'1 de juny de 1767 Thürriegel i la seva família
ja eren de viatge des de Madrid cap a Frankfurt per a controlar des
d’allà el desenvolupament del seu projecte de recluta de colons i als
seus agents en els països catòlics europeus (segons carta de
l'ambaixador de Baviera a Madrid, Maximilian Freiherr von Sarny,
al ministre bàvar Maximilian Graf von Paumgarten amb data de
7 de juny de 1767). |
|
Beneficis de Sa Catòlica Majestat |
Comencem per la propaganda en
francès, impresa a Madrid per Antonio Sanz
amb data de 15 d’abril de 1767, titulada
Bienfaits de sa
Majesté Catholique en Faveur des 6 mille Colons Flamands et Allemans
, du Contrat de Monsieur Jean Gaspard de Thùrriegel pour leur
introduction et etablissement en Espagne i de la qual ens hem
atrevit a fer la següent traducció: |
|
|
Bienfaits de Sa Majesté Catholique en Faveur des 6 mille Colons Flamands et Allemans
, du Contrat de Monsieur Jean Gaspard de Thùrriegel pour leur
introduction et etablissement en Espagne. (Del Archivo General de Simancas, Secretaria y
Superintendencia de Hacienda, lligall 496) |
|
Beneficis de Sa
Catòlica Majestat |
en favor de 6.000 colons flamencs i
alemanys, del contracte del Senyor Jean Gaspard de Thùrriegel per a la
seva introducció i establiment a Espanya. |
|
I. Des del port de desembarcament seran
allotjats, mantinguts i conduits fins al lloc d'establiment amb les
despeses cobertes per S.M. |
II. Es dividiran per colònies o llogarrets de
20 a 30 famílies cadascun, en uns terrenys sans i amb suficient aigua. |
III. Cada família tindrà sa casa de 60 a 62
peus per costat, i els colons estaran obligats a ajudar a la seva
construcció. |
IV. Es donaran a cada família cinquanta
"Fanegas" (*) de terra llaurable en un terreny còmode pel cultiu i també
alguna altra terra per plantar-hi arbres, vinyes, amb terrenys de
pastura a la muntanya per a les seves vaques, ovelles, cabres i porcs. |
V. Per a cada Consell, compost de 3 o 4
d'aquests pobles, serà assignat un espai lliure suficient i comú per al
pasturatge del bestiar de treball de les comunitats. |
VI. També se li donaran a cada família els
estris necessaris d’aixades, pics, destrals, arades i altres eines
agrícoles, i a la gent amb ofici totes les eines, aparells i
telers dels seus diferents oficis. |
VII. També es donaran a cada família dues
vaques, 5 ovelles, 5 cabres, 5 gallines, un gall i una truja. |
VIII. Durant el primer anys es donaran els
grans i llegums per a la seva subsistència i les llavors de tota mena. |
IX. S’ajudarà als colons per tots els mitjans
possibles per a l'èxit i el progrés de la colònia. |
X. Hi haurà un llibre per a registrar la
propietat de la terra que s’entregarà a cada família. |
XI. S'establirà un cert temps en el què
les terres hauran de quedar desbancades i llaurades. |
XII. Ells conservaran la propietat d’aquestes
terres per a ells i els seus descendents, mentrestant tinguin la
voluntat de conrear-les i mantenir-les com a bons pares de família. |
XIII. Durant deu anys estaran lliures de
tributs, de manera que tinguin un millor suport per sostenir-se i
establir les seves llars i famílies. |
XIV. Gaudiran dels mateixos privilegis
generals que els altres súbdits de S. M. per a ells i els seus
descendents sense cap diferència. |
XV. Tindran sacerdots en el seu propi idioma fins
que aprenguin el del país. |
XVI. Seran tractats en tot amb la màxima
humanitat i hospitalitat, d'acord amb les
intencions de Sa Majestat, i el seu Consell Suprem (1)
vetllarà per l'execució d’aquestes Condicions amb l’equitat que li és
pròpia. |
XVII. Per aquest mitjà els
interessats ja poden considerar-se suficientment informats dels
avantatges que tindran al establir-se en un país agradable, sà i fèrtil;
no només en grans i llegums, sinó també en vins, olis i altres cultius
d'un gran valor, que recompensaran en gran manera als colons per les
feines fetes, i on els beneficis els hi estan garantits pels mitjans
emprats en l'ordre de distribució de la terra que hauria fet feliços als
habitants ja establerts si s’hagués fet la mateixa distribució. |
Madrid 15 d'abril 1767 |
|
(*) Cada "Fanega" son 254 peus de París de
llarg, i els mateixos d’ample. |
|
(1) Consejo de Castilla; "Conseill Suprème"
a l'original. |
|
Algunes observacions sobre les xifres anomenades
en els articles III i IV: |
En
l'article III s'anuncia que les cases seran de 60 a 62 peus per costat.
En el benentès que siguin peus de París i tenint en compte que 1 peu de
París son uns 32,48 cm, resulta una casa d'uns 20 m per costat i per tant
d'aproximadament 400 m².
Entenem que aquí s'inclouen, com a mínim, vivenda i quadres per al
bestiar. |
Per a més informació sobre el peu com a unitat de
longitud podeu consultar el nostre apartat
Peus i toises. |
|
Per altra banda pel terreny a rebre de 50
fanegas, anunciat a l'article IV, ens presenta la fanega
com equivalent a un quadrat de
254 peus de París per costat; això son uns 82,5 m per costat, és a dir
uns 6806 m²,
una superfície bastant més gran que els 6439 m²
que correspondrien aproximadament a la fanega dita de
marco Real de la que probablement vol indicar l'equivalència. |
Per a més informació sobre la fanega com
a unitat de superfície podeu consultar el nostre apartat
Vares i fanecades. |
|
Dels 17 articles
que composen els Bienfaits de Sa Majeste Catholique n’hi han almenys 15 que fan referència a un o més articles del Fuero
de les Nuevas Poblaciones o de les Instrucciones per a les
Caixes de recepció destinades
a rebre i
conduir les arribades de colons als seus destins; clarament és un
llenguatge d'un altre temps, però tot i així pensem que està escrit amb un llenguatge recargolat i
rimbombant on a més a més parla gairebé només dels drets i gens dels deures
a complir pels colons. També hi ha alguna informació que
és diferent en el Fuero o que no hi és en cap dels seus articles. |
L'escrit continua així, amb un text que no te
pèrdua: |
|
Informació pública |
|
Tothom sap que Espanya és un d'aquests
climes feliços on la calor i el fred no fan mai sentir les seves rigors,
la seva situació des dels 36 graus fins als quaranta quatre de latitud i
des dels 9 graus fins als 21 de longitud en son una veritat demostrada. |
La qualitat de la seva terra el fa el regne més
fèrtil d'Europa, envoltat pels mars per a un comerç prodigiós; hi abunden
el blat de moro, bestiar de tota mena, la caça i la pesca, excel·lents
vins, olis, seda, llanes, lli de cànem, sal, sucre, taronges, i tot tipus
de fruites, verdures i farratge. |
No és pas menys abundant en mines d'or, plata, coure, plom, ferro i
mercuri; sembla que la Providència ha cobert
als seus habitants amb els seus dons més preuats. |
Quan els romans van conquistar als cartaginesos
els seus amplis dominis, estaven poblats per més de cinquanta milions
d’habitants (1) que posseïen sempre immenses riqueses en el seu vast país i
obtenien sempre guanys considerables en l'exportació dels excedents de
producció de les seves terres. |
Els sueus, els gots, els alans i els bàrbars
sotmeteren successivament aquests estats, i les cruels guerres
consecutives l’han despoblat gradualment, l'expulsió dels bàrbars, i la
conquesta del Nou Món van accentuar la despoblació actual que l’afligeix. |
Diferents ofertes han estat fetes per a poblar
varies d'aquestes contrades pertanyents a la Corona per l’extinció dels
seus habitants, els disturbis que han agitat aquest Regne sovint han estat
un obstacle per poder prestar a aquest objectiu l’atenció que exigeix la
complexitat immensa de tal operació. |
El Rei afortunadament regnant, ocupat per igual
de la felicitat com del augment dels seus súbdits, assistit pel zel
brillant i infatigable dels seus ministres, s'ha dignat a acollir la
Memòria de l’exposant signant, amb les condicions extretes de l’imprès en
llengua espanyola i fidelment traduït al llatí, per a comoditat del
qualsevol lector interessat, que es mostren en l’encapçalament del present
escrit. |
L’
exposant donarà una atenció tan o més particular a complir els seus
compromisos, amb la més estricta fidelitat, per justificar la bondat i la
confiança que honra a Sa Majestat i al seu Consell, que no faran pas menys
que el benestar del Poble que viurà sota les seves Lleis, i al que omple
per endavant de beneficis, pels avantatges que Sa bondat Reial li ha
assenyalat pel contracte de fideïcomís aquí reportat, a més d’altres que
hi reserva per recompensar el zel que els animarà. |
Quants drets de Sa Majestat no s'adquireixen
pas, en reconeixement de les gents industrioses, treballadores i
catòliques i romanes, que aniran a gaudir d'aquests regals. |
No hi ha cap motiu per témer a aquests
esdeveniments desastrosos, que han patit els atrets a regions gelades o
àrides, que no han experimentat sinó les molèsties d'un llarg viatge i la
misèria! Espanya tan fèrtil, contigua amb tota la resta d'Europa, no
preveu la incomoditat del Mar, a qui vulgui evitar-les, i de fet el viatge
és tan curt que no mereix atenció, i molt menys per la seguretat que es
mostra per totes les parts, per a rebre de ple dret terres, llavors,
bestiar, eines agrícoles, aliments durant tot un any, i l’exempció de tots
els impostos durant deu anys (tot i que sempre molt mòdics), com ja es
justifica en les clàusules contractuals. |
Un govern just i benvolent donarà un cop de mà a
tots els joves que vulguin casar-se seguint el ritus catòlic; aquells que
vulguin casar-se abans de la seva partida seran els principals, i des
d’aleshores seran considerats com una família, la qual gaudirà de tots els
beneficis atorgats per Sa Majestat. |
Tots aquells i totes aquelles que vinguin de Westfalia i del Baix Rin per venir a establir-se a Espanya es dirigiran a
Amsterdam o Rotterdam a Holanda; els flamencs, i liegesos
hauran de dirigir-se a Oostende, Dunkerque o Havre de Grace (2), i s’adreçaran als Senyors Cònsols
d'Espanya, que tindran la bondat de indica’ls-hi qui sigui responsable
dels meus Poders en cadascun dels llocs; ells no només tindran cura de fer-los
embarcar cap a Espanya, sinó que a més els hi facilitaran, des dels
infants fins a les persones de més edat, els aliments i l’allotjament a l'espera de la sortida dels vaixells que els han de portar a Espanya, en
els quals rebran igualment bon menjar i el transport, tot a càrrec meu,
conseqüentment al tractat que Sa Majestat s'ha dignat a fer amb mi. |
Tots aquells que vinguin del Ducat de Jülich (3), de
Colònia, de Trèveris, de Luxemburg, d’Eichsfeld, de Turíngia, de Francònia,
de Baviera, de Bohèmia Alemanya, de Salzburg, del Tirol, de Suàbia, de la
Selva Negra, del Palatinat del Rin i d’altres llocs i províncies,
dirigiran la seva ruta cap a Marckolsheim, prop de Neuf-Brisac (4) a Alsàcia,
cap a Belfort, Montbeliard, Besançon, Dole, Auxonne, Chalon-sur-Saône, Lió,
i Avinyò, i trobaran en tots els indrets als meus Apoderats, que els
indicaran no només la ruta, sinó a més els hi pagaran per a cada etapa els
diners per a dirigir-se a Espanya. |
Cada persona, tan el nen d'un dia, com la
persona de 65 anys, sense distinció de sexe, rebrà per cada llegua de
França 5 Kreutzers del valor en curs al Rin (5), i això s’entén des del país o
lloc des d’on van sortir fins al seu lloc d'embarcament a Marsella o
Arles, on trobaran vaixells llestos per a transportar-los a Almeria o
Màlaga, a Espanya, a on hi podran arribar en 8 dies amb un mal vent, i amb
bon vent en 4 o 5, i rebran igualment el passatge i l’alimentació de
franc, que jo em faré càrrec de pagar. |
Tota la roba, estris i altres propietats
personals que aquestes persones vulguin portar amb elles, estaran exemptes
de tots els impostos dels països per on hi passin cap a Espanya. |
|
Jean Gaspard de Thûrriegel |
|
A Madrid |
Casa de D. Antoine Sanz, Impressor de Sa Catòlica Majestat i del seu
Consell Suprem. 1767. |
|
(1) La següent cita és pel que fa a
aquesta xifra de "50 milions d'habitants", dita també en altres escrits: "Pregunto yo
ahora por no dexar sin reparo este desatino, ¿en qué registro ú censo
auténtico consta este general empadronamiento de ahora diez y nueve
siglos? ¿Como cabian de pies sobre el suelo de esta peninsula tantos
millones de personas que apénas pueden subsistir hoy en la mitad de la
Europa civilizada?" (Cuestiones críticas sobre varios puntos de
historia económica y militar, Antoni de Capmany, 1807). |
(2) Le Havre, a França; no ho confongueu amb Havre de
Grace del estat de Marylan als Estats Units. |
(3) Tant per a aquest primer topònim de la
llista com per a la resta de llocs anomenats hem de tenir present que es
fa referència a territoris, no pas a ciutats, de l'antic Imperi
Romanogermànic. Així doncs per a la llista completa de llocs a partir
de tal i com consta el topònim en el text original en francès tenim les
següents versions actualitzades: |
- |
Pays de Juliers: Ducat de Jülich; Herzogtum Jülich en alemany o Duché de Juliers
en francès. |
- |
Cologne: Electorat de Colònia; Kurköln o Erzstift und Kurfürstentum
Köln en alemany. |
- |
Trèves: Arquebisbat de Trèveris, o Electorat de Trèveris; Erzbistum Trier, o Kurfürstentum Trier o
Kurtrier en alemany. |
- |
Luxembourg: Luxemburg; Lëtzebuerg en luxemburguès.
|
|
Entenem que fa referència a una part dels aleshores Països Baixos
Austríacs i no pas a Luxemburg tal i com el coneixem avui. |
- |
Eichsfeld: Eichsfeld. |
|
Era un enclavament catòlic, part
del Arquebisbat de Magúncia o "Erzbistum Mainz" en alemany, situat
en el sud-est de la Baixa Saxònia, "Untereichsfeld", i el nord-oest
de Turíngia, "Obereichsfeld",
entre les muntanyes de Harz i el riu
Werra. |
- |
Thurringue: Turíngia; Thuringue en francès, Thüringen en
alemany. |
|
Fa referència als diversos
territoris que aproximadament formen la Turíngia actual:
Saxonia-Weimar-Eisenach, Saxonia-Meiningen, Saxonia-Altenburg,
Saxonia-Gotha, Schwarzburg-Sondershausen, Schwarzburg-Rudolstadt,
Reuß-Obergreiz i Reuß-Untergreiz. |
- |
Franconie: Ducat de Francònia; Herzogtum Franken
en alemany o Duché de Franconie en francès. |
- |
Baviere: Baviera; Bayern en alemany.
Molt similar, però no exactament, a la Baviera actual. |
- |
Bohéme-Allemande: Alemanys dels
Sudets; Deutschböhmen en alemany. |
- |
Salzbourg: Arquebisbat de
Salzburg; Fürsterzbistum Salzburg o
Erzstift Salzburg en alemany. |
- |
Tirol: Comtat del Tirol. |
- |
Suave: Suàbia; Souabe en francès
actual, Schwaben en alemany. |
- |
Forét-Noire: Selva Negra;
Forêt-Noire en francès actual, Schwarzwald en alemany. |
- |
Palatinat du Rhin: Palatinat del
Rin; Kurpfalz, Pfalzgrafschaft bei Rhein o Pfalz am Rhein en
alemany. |
|
No confondre-ho amb la regió
actual del Palatinat; Palatinat Rhenan
en francès o Pfalz o Rheinpfalz en alemany. |
|
(4) Nej-Brisàch en alsacià, Neu-Breisach o
Neubreisach en alemany. |
(5) Van
circular dos tipus de Kreuzer: el "Konventionskreuzer" igual a 1/120e de
tàler, utilitzat en tot el Imperi Austro-Hungar, i el Kreuzer (al que
suposem fa referència Thurriegel) adoptat pels estats del sud del Sacre
Imperi, igual a 1/144e de tàler, i per tant d'un valor menor. El tàler
(o thaler) era una peça de plata de 23,39 grams que va ser una unitat de
referència del Sacre Imperi Romanogermànic adoptada per als seus
intercanvis l'any 1754. |
|
Weldaden waar mede zyn
Konincklyke Catholeyke Majesteydt |
Continuaríem aquí amb la propaganda en flamenc, impresa
també a Madrid per Antonio Sanz
amb data de 15 d’abril de 1767, titulada
Weldaden waar mede zyn
Konincklyke Catholeyke Majesteydt, behulpsaam is, aan de ses duysent
Vlaamsche en Duytsche Colonisten volgens't Contract van de Herr Jan
Gaspar van Thurriegel, wegens haar invoering en nedersetting in het
Koninckryk van Spanien. No ho
farem atès que no afegiríem res de nou i seria repetir tot el que sigui aplicable
a l'anterior avís en francès. Ja hem comentat
anteriorment que excepte en l'idioma ambdós documents de propaganda son iguals
en contingut i format. |
És pot descarregar del següent enllaç
https://repositorio.bde.es/handle/123456789/4812
|
|
El Port de la
Felicitat o
Glücks-Hafen |
Continuem ara amb la propaganda en
alemany. Tal com hem indicat anteriorment, malgrat que en ells
s'indiqui que van ser impresos a Madrid, molt probablement no va ser així;
aquests pamflets van ser impresos
en algun lloc de l'Imperi i posteriorment a les propagandes en francès i
flamenc que ja hem vist més amunt. |
Joseph Weiss,
novament en "Die
deutsche Kolonie an der Sierra Morena und ihr Gründer Johann Kaspar von
Thürriegel, ein bayerischer Abenteuer des 18. Jahrhunderts"
ens diu que aquestes son algunes de les pàgines de propaganda que
"de forma clandestina i amb càstig per al seu posseïdor es trobaven
a molins, tabernes, gremis i tallers". |
Cal afegir que l’emperadriu
Maria Teresa d'Àustria i l’elector Karl Theodor de Baviera, entre d’altres,
van dictar disposicions contra l’emigració per evitar el despoblament del
seu país, malgrat que ja n’havien permès alguna d’anterior. |
La primera traducció, que
correspon a la portada
d'aquest document de propaganda, és potser el fragment més anomenat o conegut de tots: "El port de la
felicitat". |
|
|
El Port de la
Felicitat
|
o
|
El Cofre del
Valuós Tresor |
|
El Monarca Espanyol, com un dels Reis
més rics, ha obert les seves riques arques per a consol i benefici de
tots els pagesos, |
assalariats, artesans, aprenents o
amb ofici, joves i vells, solters o casats, homes, dones i nens,
alemanys i holandesos; serà un |
encert segur, en forma de diners,
vaques, ovelles, cabres, porcs, aus, blat, panís, civada i altres
aliments necessaris de la terra; |
igualment cases, camps, prats,
boscos, així com eines necessàries i instruments que podran obtenir,
de entre ells, aquells qui |
atenguin la present notícia i
acceptin els avantatges de seguir les prescripcions d’aquest ban. |
|
1767 |
|
|
|
La continuació d'aquest
pamflet de propaganda en alemany és ara l'equivalent al començament de l'escrit en francès que hem vist anteriorment
i titulat Bienfaits de Sa
Majeste Catholique; aquí te com a títol Hülfreiche hand, que
hem traduït per "La ma servicial". |
|
|
Hülfreiche Hand,mit
welcher Se. Königl. Catholische Majestät von Spanien denen 6000
Teutschen und Niederländischen Colonisten (welche der Herr Johann Caspar
von Thürriegel, nach Inhalt seines geschlossenen Contracts, als
häusliche Innwohner in das Königreich Spanien einführen wird) in allen
erdenklichen Nothwendigkeiten folgender massen beystehen wollen ... (De Landesarchiv
NRW - Abteilung Rheinland - von Jülich-Berg II, Nr. 4512, Blatt 40
Vorderseite bis 45 Vorderseite)
|
|
La ma servicial, |
amb que Sa Catòlica
Majestat el Rei d’Espanya ajudarà en qualsevol mena de necessitat als 6000 colons alemanys i flamencs (que portarà el senyor Johann Kaspar von Thürriegel com a residents
del país al Regne d’Espanya segons el contingut de contracte que te tancat i
signat).
|
|
1- El seu hostalatge i alimentació aniran pel compte del rei des del moment del seu desembarcament fins a l’arribada al lloc
a on
s’establiran. |
2- Es repartiran, al principi, en pobles de 20 a 30 cases. |
3- Cada cap de família rebrà la seva pròpia casa de 60
a 62 peus de fons així com d’ample, en la construcció de la qual
estaran obligats a
participar-hi els colons. |
4- Cada casa rebrà 50 “Fanegas” (*) de les
terres més fèrtils i aptes per llaurar, així com algun altre terreny a muntanya per plantar-hi vinyes i tota classe d’arbres fruiters a més de tenir-hi pasturatge per les seves vaques, ovelles, cabres i porcs. |
5- Cada 3-4 pobles es formarà un Consell o Administració que tindrà una terra comuna suficient on, sense distincions ni favoritismes, hi pugui pasturar el bestiar de
càrrega. |
6- Igualment cada casa rebrà allà les eines per treballar el camp, aixades, arades, rascles, carretons, i els artesans les eines necessàries per treballar els seus oficis. |
7- Així mateix per a cada llar hi hauran 2 vaques, 5 ovelles, 5 cabres, 5 gallines, 1 gall i 1 truja. |
8- Durant el primer any es proporcionarà tot l’aliment necessari, així com totes les llavors pel cultiu. |
9- Els nous pobladors tindran tota mena d’ajuda de manera que puguin progressar en bones condicions. |
10- Es farà i conservarà un registre per escrit de la terra o propietat de cada nou poblador. |
11- Es determinarà el temps en qual la terra ha de ser posada en condicions i cultivada. |
12- Tots els nous pobladors i els seus descendents conservaran tots aquests béns que s’han dit, sempre que es mantinguin indivisos i en el bon estat en que es van
rebre. |
13- Els primers deu anys estaran exempts de tots els tributs de manera que les gents que hi visquin aquest temps puguin fer progressar les seves cases en bon estat. |
14- Ells i els seus descendents gaudiran de les mateixes llibertats i privilegis que els altres súbdits de sa majestat sense cap mena de diferència. |
15- Hi hauran religiosos del seu país i de la seva llengua tant de temps com calgui, admesos com a rectors fins que ells o els seus fills aprenguin la llengua del país. |
16- Aquests nous pobladors tenen la suprema
voluntat Reial de ser atesos amb la major humanitat i gentilesa, i el
altament apreciat Consell de Castella (1) com a Tribunal Suprem d’Espanya i amb el seu mundialment conegut amor a la Justícia farà la més estricta vigilància de la correcta aplicació de totes aquestes anteriors
garanties. I així queda establert. |
17- Totes aquestes Gracies Reials, de les quals han estat plenament informades, esperen a les persones que vulguin participar de tots aquests avantatges en un nou assentament en un país agradable i saludable amb tota mena d’arbres fruiters, jardins, llegums i igualment vins, així com oliveres. Plantacions de tota mena de deliciosos productes en gran abundància dels que es pot prometre per endavant la més gran recompensa al esforç i treball per la bona reglamentació que s’aplicarà en aquest cas, la qual
hagués fet feliços als residents si s’hagués aplicat tan bé com aquesta vegada una justa i correcta distribució. |
|
Madrid 15 d’abril de 1767 |
|
(*) Cada “Fanega” son 268 peus del Rin de
llarg pel mateix d’ample |
|
(1) Consejo de Castilla; "Rath von
Castillien" a l'original |
|
A l'igual que anteriorment per a la edició
de la propaganda en francès fem aquí també unes observacions
similars sobre les xifres anomenades en els articles 3 i 4: |
En l'article 3 s'anuncia que les cases seran
de 60 a 62 peus de fons així com d'ample. En el benentès que siguin
peus del Rin i tenint en compte que 1 peu del Rin son uns 31,40 cm,
resulten uns 19,5 m per costat i per tant una casa d'aproximadament
380 m²,
Entenem que aquí s'inclouen, com a mínim, vivenda i quadres per al
bestiar. |
Per a més informació sobre el peu com a unitat de
longitud podeu consultar el nostre apartat
Peus i toises. |
|
Per altra banda pel terreny a rebre de 50
fanegas, anunciat a l'article 4, ens presenta la fanega com
equivalent a un quadrat de 268 peus del Rin per costat; això son uns 84,14
m per costat, és a dir uns 7079 m²,
una superfície bastant més gran que els 6439 m²
que correspondrien aproximadament a la fanega dita de
marco Real de la que probablement vol indicar l'equivalència. |
Per a més informació sobre la fanega com
a unitat de superfície podeu consultar el nostre apartat
Vares i fanecades. |
|
A continuació presentem l'equivalent al
fragment Avis au Public del primer text imprès a Madrid; te com a títol en alemany Offentliche
Nachricht und Anhang. N’hi han que l’han traduït com "Clara
noticia i annex" o "Avís al públic"; nosaltres hem decidit
traduir-ho com "Missatge i notes públiques".
|
|
|
Hülfreiche Hand,mit
welcher Se. Königl. Catholische Majestät von Spanien denen 6000
Teutschen und Niederländischen Colonisten (welche der Herr Johann Caspar
von Thürriegel, nach Inhalt seines geschlossenen Contracts, als
häusliche Innwohner in das Königreich Spanien einführen wird) in allen
erdenklichen Nothwendigkeiten folgender massen beystehen wollen ... (De Landesarchiv
NRW - Abteilung Rheinland - von Jülich-Berg II, Nr. 4512, Blatt 40
Vorderseite bis 45 Vorderseite)
|
|
Missatge i notes
públiques. |
|
Com tothom sap, Espanya es un país de clima
benaurat i un lloc tan beneït pel cel que ni el fred ni la calor poden
mostrar-hi el seu rigor. |
La seva situació és de entre 36 i 44 graus
de latitud i de entre 9 i 21 graus de longitud, és una veritat que esta
davant dels ulls. |
La seva terra es una de les més fèrtils
d’Europa, i les mars que envolten aquest molt noble país des del costat
de sortida fins al de posta del Sol son benaurats camins pel més gran
comerç amb tots els països i parts del món. |
Dona el millor i més centellejant blat,
blat de moro, ordi, cànem, lli, tota mena d’hortalisses, com naps, cols,
pèsols, faves, carxofes, coliflors, espàrrecs, enciams i d’altres, en la
major abundància i amb poc esforç. Tota mena de bestiar boví, cavalls,
mules, ases, ovelles amb la millor llana i amb la carn més gustosa del
mon; cabres, porcs, caça major, caça menor i caça de ploma i peix per
fregir, se’n troben tan bons i de tan bon gènere com no se’n poden
trobar en cap més país del món. Te a més a més els vins més deliciosos
del mon, oli i seda, ametlles, taronges agres, llimes o llimones,
figues, magranes, peres, castanyes, pomes, nous, cireres o prunes i una
quantitat abundant d’altres arbres fruiters desconeguts a Alemanya que
creixen de pressa en les valls i turons. També es produeixen en
quantitat sucre, arròs i sal. Les seves muntanyes amb mines d’or, plata,
coure, plom, ferro i mercuri son del mateix color del que estan plenes,
necessiten ben aviat per treballar als miners alemanys, i sembla que la
divina providència satisfà als seus habitants amb els més preciosos
regals, fantàsticament, la major part del país que dona al mar
Mediterrani és un jardí verd de primavera constant i on en totes les
estacions a través dels arbres florits la neu no es veu mai. |
En aquells temps llunyans, quan els romans
van conquerir als cartaginesos aquests grans estats, s’hi comptaven 50
milions d’habitants (1) que obtenien grans riqueses del seu gran país i
un considerable profit de les exportacions dels productes dels seus
arbres i camps. Els sueus, els gots i altres pobles del nord, com els
bàrbars, que van arribar pel mar, van sotmetre aquest país i amb un
seguit de guerres van rebaixar considerablement la població d’aquestes
nobles terres. El Rei Ferran el Catòlic, amb l’expulsió dels bàrbars, i
la conquesta del Nou Mon van aconseguir finalment el complet esgotament
del recurs humà d’aquest gran imperi, i això causà que avui totes les
terres, molt amples i extenses, es vegin improductives i deshabitades,
on la fèrtil terra adorna totes les planes, turons i muntanyes amb rics
i fragants romanís, sàlvies, farigoles, lavandes i altres delicioses
plantes que l’ull ansiós en Alemanya, en els millors jardins, no ho pot
veure tan bonic i dòcil, és com un element invisible que fa reconèixer
la seva bondat i considera el desig de, amb tota cura i treball,
posseir-ho. Als governs que hi ha hagut dels diversos monarques
espanyols després de l’expulsió dels bàrbars, s’hi han succeït multitud
de propostes de espanyols i estrangers, a les que la Corona s’ha
interessat peculiarment, per mostrar, projectes per repoblar les terres
desertes. La Guerra de Successió espanyola, i d’altres que hi han hagut,
han sigut freqüentment confusions i obstacles per enfocar l’atenció en
tan important tema que requereix aplicar-hi unes regles i mesures de
cert nivell. |
Al Rei, que avui gloriosament governa,
diverses persones li han fet també diferents propostes i sa Majestat
considerant, com un pare benvolent, la felicitat de les seves gents i
com a Rei que en la seva Monarquia hi te el recolzament d’un Ministre
competent i apassionat, decideix l’ampliació dels seus pobles i en mi
finalment ha concedit la confiança Reial i ha aprovat la acceptació de
la meva proposta per la introducció d’alemanys i flamencs a aquestes
colònies en aquestes condicions, on hi ha avançat gràcies inesperades i
fa públic amb el segell imprès de la Corona i la signatura manuscrita de
Sa Reial Graciosa Majestat i del molt Alt President del Consell de
Castella (2), sa Excel·lència el Comte de Aranda i altres diferents
Cavallers del Consell el dia 2 d’abril de 1767 en el Reial Palau del
Pardo a Madrid i entregat a mi en mà aquest Contracte el 7 del mateix
mes i imprès per coneixement de tothom en llatí i castellà o espanyol. |
¿Quines persones, a ben segur, no
meditarien llargament en deixar la seva terra si no tinguessin cap
propietat o fos petita, i en un amarg sospir suessin en la pobresa, o si
ni uns treballant durament llaurant, ni altres amb els seus diversos
coneixements artesans, fossin dignes de guanyar el mínim necessari per a
una miserable alimentació? I encara menys no podent esperar a donar
benestar als seus fills en uns llocs aspres i amb pobles amb massa
habitants! A quines persones, dic, els hi costaria de marxar,
probablement enseguida, a la benaurada i fèrtil Espanya? Cal considerar
que no només gaudireu dels avantatges dels 17 articles previs a aquesta
Nota pública del Port de la Felicitat o del Tresor Reial Espanyol,
immediatament a la vostra arribada a Espanya, també gaudireu fidelment i
correctament, de tota la ajuda Reial que indica el meu Contracte per que
pugueu fer el viatge cap Espanya. Ningú ha de témer un destí advers en
Espanya, terra agradable i fèrtil adjacent a França, com el d’aquella
bona gent alemanya que seduïts van anar mar enllà a la freda Amèrica i
altres, als països Nòrdics, o als països Moscovites que estan més de mig
any coberts per la neu, o que posteriorment van entendre que van ser
arrossegats enganyats i que ara una bona part es troba en una mísera
situació. També està permès a tots els joves de casar-se, per la
cerimònia cristiana catòlica, quan a aquestes joves gents els sigui més
favorable, be sigui abans de sortir del seu país o a l’arribada a
Alsàcia on hi som els meus Comissaris i jo, o en els ports de mar abans
d’embarcar o tot just a l’arribar a Espanya; i aquesta jove parella
casada serà considerada com una família i tindrà els mateixos avantatges
de rebre bestiar i terres. |
Tots aquells que vulguin anar a Espanya des
de Westfàlia o Baix Rin es dirigeixin a Amsterdam o Rotterdam a Holanda;
els Flamencs ho tenen més a prop a Oostende, Dunkerque o Havre-de-Grace
(3) i a cadascun d’aquests llocs contactaran amb els Senyors Cònsols
espanyols i aquests els remetran amigablement als meus enviats a cada
lloc, els quals oferiran tant als nens petits com als adults grans no
només el viatge i el menjar de franc en vaixells cap Espanya sinó la
manutenció i hostalatge, també a Amsterdam, fins que el vaixell surti,
pagaments que faré segons indica el meu contracte. Si els veïns o gent
d’un mateix lloc s’ajunten podran fer, no només el viatge en companyia
fins a Espanya, sinó també continuar com a veïns en aquesta terra tan
agradable i fèrtil doncs els pobles s’edificaran de 20 a 30 cases. |
Tots aquells que vinguin de Jülich (4),
Colònia, Trèveris, Luxemburg, Magúncia, Eichsfeld, Turíngia, Francònia,
Palatinat-Neuburg, Bohemia Alemanya, Salzburg, Tirol, Suàbia, províncies
o terra de Renània Palatinat, així com de la Selva Negra o altres
regions alemanyes, que facin el camí més convenient cap a Alsàcia, on a
Schlettstadt (entre Colmar i Estrasburg) o també a Belfort, Montpeller
(5), Besançon, Dole, Auxonne, Chalon-sur-Saône, Lió o Avinyó, fins a
Marsella o Seta (6), trobaran
els meus Comissaris, que no només els informaran sobre el millor camí sinó que els hi entregaran per ordre meva a
cada persona, tant a un nen d’un dia com a un home de 65 anys, diners
per tenir un bon camí, quatre Kreuzers del Rin (7) o 3 Sols francesos
per cada llegua des de el lloc de casa seva fins a Marsella o Seta.
Tots ells viatjaran sense càrrec cap a Màlaga a Espanya i durant la
travessia se’ls proveirà de franc de bon aliment en els vaixells. Aquest
creuer serà de 12 dies amb mal vent, de 8 amb vent mitjà i de 4 a 5 dies
amb bon vent, el viatge serà agradable i distret doncs mai es deixarà de
veure la costa, riba o litoral espanyol. |
Tots aquells que vulguin portar les seves
eines, vestits o altres coses necessàries seves estaran lliures de
peatge en tots els països i en les Reials Duanes espanyoles, i els
fusters alemanys faran bé de portar les seves eines, perquè a Espanya no
son de la mateixa mena i característiques com ho son les fetes a
Alemanya. |
Els suïssos seran igualment acceptats si
tenen el document d’autorització del seu govern per a marxar. |
|
Johann Caspar Von Thürriegel |
|
(1) La següent cita és pel que fa a
aquesta xifra de "50 milions d'habitants", dita també en altres escrits: "Pregunto yo
ahora por no dexar sin reparo este desatino, ¿en qué registro ú censo
auténtico consta este general empadronamiento de ahora diez y nueve
siglos? ¿Como cabian de pies sobre el suelo de esta peninsula tantos
millones de personas que apénas pueden subsistir hoy en la mitad de la
Europa civilizada?" (Cuestiones críticas sobre varios puntos de
historia económica y militar, Antoni de Capmany, 1807). |
(2) Consejo de Castilla; "Rath von
Castillien" a l'original |
(3) Le Havre, a França; no ho confongueu amb Havre de
Grace del estat de Marylan als Estats Units. |
(4) Tant per a aquest primer topònim de la
llista com per a la resta de llocs anomenats hem de tenir present que es
fa referència a territoris, no pas a ciutats, de l'antic Imperi
Romanogermànic. Així doncs per a la llista completa de llocs a partir de
tal i com consta el topònim en el text original en alemany tenim les
següents versions actualitzades: |
- |
Jülichschen: Ducat de Jülich; Herzogtum Jülich en alemany o Duché de Juliers
en francès. |
- |
Chur-Cöllnschen: Electorat de Colònia; Kurköln o Erzstift und Kurfürstentum
Köln en alemany. |
- |
Trierschen: Arquebisbat de Trèveris, o Electorat de Trèveris; Erzbistum Trier o Kurfürstentum Trier, o
Kurtrier, en alemany. |
- |
Luxembourgschen: Luxemburg; Lëtzebuerg en luxemburguès.
|
|
Pensem que fa referència a una part dels aleshores Països Baixos
Austríacs i no pas a Luxemburg tal i com el coneixem avui. |
- |
Maynzschen: Arquebisbat de
Magúncia o Electorat de Magúncia; Erzbistum Mainz o Kurfürstentum Mainz, o Kurmainz,
en alemany actual. |
- |
Eichs o Eisfeldschen: Eichsfeld. |
|
Era un enclavament catòlic, part
del Arquebisbat de Magúncia o "Erzbistum Mainz" en alemany, situat
en el sud-est de la Baixa Saxònia, "Untereichsfeld", i el nord-oest
de Turíngia, "Obereichsfeld",
entre les muntanyes de Harz i el riu
Werra. |
- |
Thürinschen: Turíngia; Thüringen en
alemany. |
|
Fa referència als diversos
territoris que aproximadament formen la Turíngia actual:
Saxonia-Weimar-Eisenach, Saxonia-Meiningen, Saxonia-Altenburg,
Saxonia-Gotha, Schwarzburg-Sondershausen, Schwarzburg-Rudolstadt,
Reuß-Obergreiz i Reuß-Untergreiz. |
- |
Frankschen: Ducat de Francònia; Herzogtum Franken
en alemany o Duché de Franconie en francès. |
- |
Pfalz-Neuburgschen: Comtat o
Ducat de Palatinat-Neubourg; Pfalzgrafschaft Pfalz-Neuburg o Herzogtum
Pfalz-Neuburg en alemany. |
- |
Teutchs-Böhmschen: Alemanys dels
Sudets; Deutschböhmen en alemany actual |
- |
Salzburgschen: Arquebisbat de
Salzburg; Fürsterzbistum Salzburg o
Erzstift Salzburg en alemany. |
- |
Türolschen: Comtat del Tirol;
Tirol en alemany actual |
- |
Schwäbschen: Suàbia; Schwaben en alemany
actual. |
- |
Rhein-Pfälzschen: Palatinat del
Rin; Kurpfalz, Pfalzgrafschaft bei Rhein o Pfalz am Rhein en
alemany actual. |
|
No confondre-ho amb les
denominacions actuals per a la regió de Palatinat del Rin o
simplement Palatinat; Rheinpfalz o simplement Pfalz en alemany. |
- |
Schwarzwalde: Selva Negra, Schwarzwald en alemany. |
|
(5) Si amb un mapa, o realment, seguim el
recorregut és evident
que, per una simple qüestió de distàncies, aquí hauria de dir "Montbeliard",
que és justament el que diu la versió en francès. El text original en
alemany diu "Montpellier", no sabem si va ser un error de redacció de Thurriegel
o un error d'impremta. |
(6) En el text original diu "Cette". Avui en alemany
s'hagués escrit Sète o
Sete. En francès s'escriu Sète i en català o en occità és Seta. |
(7) Curiosament en la edició en francès es pagaven 5 Kreuzers i aquí,
en la edició en alemany, es paguen 4 Kreuzers (o 3 Sols francesos)
malgrat que aquí també s'indiqui que son Kreuzers del Rin ("Kreuzer
Rheinisch").
Thürriegel, en la part en alemany del
Pla de ruta que proposa pels
colons, indica que 10 Sols son equivalents a "una mica més de 13 Kreuzers"
(13 / 10 = 1,3),
relació que s'aproxima bastant amb l'equivalència que proposa aquí entre 4 Kreuzers
i 3
Sols (4 / 3 = 1,33). Recordem que van circular dos tipus de
Kreuzer: el "Konventionskreuzer" igual a 1/120e de tàler, utilitzat en
tot el Imperi Austro-Hungar, i el Kreuzer, adoptat pels estats del sud del Sacre Imperi, igual a 1/144e
de tàler, i per tant d'un valor menor. El tàler (o thaler) era una peça
de plata de 23,39 grams que va ser una unitat de referència del Sacre
Imperi Romanogermànic adoptada per als seus intercanvis l'any 1754. |
|
Versions posteriors de la
propaganda en
alemany |
Tenim constància de que posteriorment es van imprimir
almenys tres versions més de la propaganda en la seva edició en
alemany. Aquestes edicions posteriors, endemés de l’extensió i variants
del seu contingut tenen, excepte la que comentarem tot
seguit, una qualitat d’impressió menys
acurada. |
|
|
|
A l'esquerra veiem una de
les diverses variants de l'escut d'armes de Carles III. A la dreta
veiem un escut d'armes com el que apareix, al costat de la signatura de Thürriegel,
en la segona, tercera i quarta versió de
les seves propagandes. |
|
|
|
El document que comentem ara l'hem pogut
aconseguir i examinar per
gentilesa del Staatsarchive des Kantons Zürich, a qui hi estem molt
agraïts, i on hi consta amb la següent referència: |
Ref. code: A174, Auswanderungen nach
Carolina und Pennsylvania, nach Neu-Russland 1765/1766, nach Spanien
1767-1769, nach Preussisch Pommern 1770/1771, Korrespondenz zu
Auswanderungen 1767-1769. |
Malgrat que la seva data també és
del 15 d'abril de 1767, el considerem com una segona edició,
o com a mínim una versió probablement posterior a la que ja hem
vist. |
Conté tres notables diferències: |
|
La primera la trobem en una
il·lustració de la seva segona
pàgina, on sobre el text "Hulfreiche Hand" o "La mà servicial" inclou,
igual que la edició en francès que ja hem vist, l’escut d’armes de Carles III,
del que a l'esquerra podem veure la imatge de una de les seves
variants similar a la impresa en la propaganda. |
|
La segona la trobarem a l'arribar
a la última pàgina; a l'esquerra de la signatura de Thürriegel
apareix un escut d'armes que probablement s’atribueixi ell mateix com a
propi i que a partir d’aquí repetirà en cada propaganda. El podem veure
també a les imatges de l'esquerra. |
|
La tercera diferència la trobem també a la
última pàgina i a continuació de la signatura; aquí en un annex de 6
paràgrafs diu el següent: |
|
Notes auxiliars |
En primer lloc: Els qui per la seva llengua
o forma de vestir no puguin distingir-se dels alsacians o francesos haurn de portar en arribar a Schlettstadt o Belfort la seva partida de
baptisme o passaport de les autoritats alemanyes o suïsses, abans està
escrit que no seran acceptats els subjectes que vinguin dels pobles de
França. |
En segon lloc: És convenient que la gent
(abans de contactar amb els comissaris de Schlettstadt o Belfort per
obtenir els seus diners per al viatge) vagi en grups, de 12, 15 o 30
persones, comptant també als nens, fins al moment de la seva arribada a
on seran proveïts de diners per al viatge i l'imprès amb la ruta a
seguir. |
En tercer lloc: Per canviar de ciutat ho
faran en grups d'un màxim de 40 persones, sempre les mateixes, de manera
que puguin estar en qualsevol lloc amb facilitat. |
En quart lloc: Tots aquells que siguin
capaços d'adquirir un o més cavalls i que viatgin a la seva nova terra a
Espanya conservant-los, sàpiguen que podran vendre'ls allà pel doble de
diners. No obstant això no està permesa a Espanya l'entrada d'eugues. |
En cinquè lloc: El lloc on s'instal·laran
els colons i els seus béns es troba entre la ciutat de residència Real
de Madrid i la molt famosa i rica ciutat de Cadis a on es comercia amb
or i plata. |
En sisè lloc: Els qui provinguin del Baix
Rin, Espira o el Palatinat, i tots els que vinguin d'entre Landau i Kehl
s’han de posar en contacte amb el Senyor Demars, al Schelettsatt, qui
facilitarà provisions per a Espanya. Els que vinguin de Basilea poden
anar a Belfort i presentar-se al Senyor Royer el jove, per qui seran
tots ben rebuts. |
|
La tercera edició que coneixem està datada a
primer d'octubre de 1768 i la seva extensió és de només 4 pàgines. |
Inicialment té més similitud amb la versió en
francès, "Bienfaits de Sa Majesté", que amb la primera versió en alemany
que hem vist; no disposa de la coneguda pàgina de portada o capçalera amb el titol
de "Glücks-Haffen oder Reicher Schass-Kasten" i comença, similarment a
com ho fa "Bienfaits
de Sa Majesté", amb el títol "Hulfreiche Hand" i amb l'escut
d'armes de Carles III entre les dues paraules, escut que no apareixia en la primera
versió en alemany que hem comentat anteriorment. |
Inicialment en aquesta tercera versió hi
consten també, igual que amb la versió anterior en alemany, els 17 punts de les
condicions anunciades a "La ma servicial" amb una única diferència en el
redactat del punt número 2 on, com en la versió en francès, hi afegeix
que els pobles de 20 a 30 cases estaran "en uns terrenys sans i amb aigua suficient". |
La diferència més notable d'aquesta edició, en
referència a les anteriors, està en el paràgraf
previ a aquells 17 punts on indica, atenció aquí, que el missatge va dirigit a alemanys,
flamencs i suissos. Ja es veu doncs que Thürriegel apunta ara també cap
a altres zones centreeuropees, el seu interès pels colons suissos ha deixat de ser un
comentari afegit a
la darrera línia per passar a aparèixer a la portada; això es pot
comprovar també en l'apartat de "Missatge i notes públiques" on, a més
de ser molt més abreviat, s'indiquen com a orígens dels possibles colons
els llocs de: |
Ducat de Jülich, Electorat de Colònia, Arquebisbat o Electorat de Trèveris,
Luxemburg, Arquebisbat o Electorat de Magúncia, Eichsfeld, Ducat de
Francònia, Wetterau (regió de Veteràvia), les regions del Bergstrasse i
serralada de Hundsrück, Bisbats de Speyer i Worms, Palatinat del Rin,
Baden o País de Baden (Marcgraviat de Baden), Suàbia, des de part de
la Selva Negra fins a Basilea, la Bohèmia Alemanya o Deutsch-Böhmen,
Comtat o Ducat de Palatinat-Neubourg i Palatinat de Soulzbach,
Bisbats de Eichstätt, de Passau, de Salzburg, de Regensburg (Ratisbona)
i de Freising, així com també llocs austríacs, com el Tirol i des de llocs
veïns als rius Lahn i Danubi, fins
a Bregenz i Rorschach al llac de Constança (Boden See), zona de Wald al Cantó
d'Appenzell etc. |
En el seu darrer paràgraf es fa notar i
s’adverteix que és important
que els possibles colons portin la documentació oficial (partides de
naixement) on hi consti el seu
origen i deixa ben clar que els francesos no hi seran admesos. |
Al costat de la signatura de Thürriegel també
hi ha un escut d'armes similar al que reproduïm en la imatge anterior, a
la dreta. |
|
La quarta versió, datada el 12 de gener
de 1769 i amb una extensió de també 4 pàgines, està dedicada a més a més a contrarestar
l’enfrontament per la competència que Johann Josef Anton Jauch, també
conegut com Ritter Jauch, va exercir entre mitjans i finals de
1768 a l’hora de reclutar colons a Suïssa. En aquesta versió s’inclouen també els 17 articles de "La ma servicial" amb petites
variacions respecte a l’edició anterior; l’apartat de "Missatges i notes breus" (l’equivalent de l'anterior
"Missatge i notes públiques") continua amb una molt breu explicació
sobre els suposats avantatges d’assentar-se a Espanya, i finalment es fa una agressiva referència a la propaganda de Jauch, a qui
s'anomena
Chevalier Jauch.
L’argument que exposa repetidament és que ell, Thürriegel, és l’únic que té un
contracte signat amb Carles III i per tant l’únic que té l’autorització
per a poder reclutar i transportar colons cap a Espanya. |
Vet aquí l'argumentació de Thürriegel respecte
al manifest de Jauch: |
Missatges i notes breus |
(...) I ara també hi ha un imprès menyspreable
titulat: Missatge públic veritablement detallat ..., signat per un
tal Chevalier Jauch i imprès per Johann Caspar Bossart 1768, vull fer
notar que no només és una total copia del meu manifest ignorant que
només jo tinc l’autorització de Sa Catolica Majestat sinó que enganya a
la gent, com si tingués tancat un contracte amb el meu Gentil Rei per
treballar amb autorització a Uri per introduir suïssos i alemanys, de
manera que és necessari pel meu honor i la meva reputació informar
suficientment a la gent de que no és cert i que és totalment fals el que
digui Chevalier Jauch sobre un contracte, i menys encara de ser servidor
amb autorització del Rei d'Espanya, que només jo únicament disposo de la
signatura manuscrita del President del Consell de Castella el Sr. comte
d'Aranda i de altres diversos membres del Consell Suprem, fins i tot amb
la impressió del Gran Segell de la Corona Reial, per posar ordre en
qualsevol dubte. Per tant, ningú es deixi enganyar pel mateix, sent
aplicable també a les persones que rebin instruccions de Jauch. |
|
Thürriegel acaba aquesta propaganda amb una
nova llista dels seus representants, els que tenen la missió de rebre i
finançar el viatge dels colons. Fixeu-vos com ha augmentat el seu
nombre, així com que també n’hi ha a Espanya i a Gènova. Aquest darrer
lloc és el que Jauch indica igualment en el seu manifest com a port d’embarcament per
als seus colons. |
Els meus comissaris que han iniciat la
entrega de diners per a pagar els viatges des del lloc d'origen en el
camí fins a Espanya, amb tota la humanitat i sense excepció per a tots
els que personalment contactin amb ells, estan a Alsàcia i a França en
els següents llocs: |
A Schlettstadt Herr Demars, a Belfort Herr
Royer der Jüngere, a Besançon Herr Patot, a Lió Herr Richard, a Seta
Herr Chevalier de Gorce. |
A Espanya: A Barcelona Herr Franß Ponte, a
Pamplona Herr Burguy, a Madrid Herr Franß Godin. |
A Gènova, a Italia (1), Herr Carl Ponte. |
|
(1) "Welschland" en el document original.
Manera, pensem que antiga, emprada pels suissos de parla alemanya d’anomenar certs llocs de parla d’idiomes
d’origen llatí. |
|
Aquesta web està permanentment
en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha
algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |
|