www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació Una llegenda
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

La propaganda per a reclutar colons
 

Presentem aquí diverses edicions dels escrits de propaganda que Johann Kaspar von Thürriegel va fer publicar entre els anys 1767 a 1769 amb l'objectiu de captar i reclutar el nombre suficient de colons per a la seva introducció i establiment a Sierra Morena i posteriorment, en una segona etapa, a Andalusia. Thürriegel va ser el primer i principal dels assentadors (no va ser pas l'únic) que van participar en aquell projecte de colonització, amb colons flamencs i alemanys, segons contracte signat amb el rei Carles III.

 

Al acabar la Guerra dels Set Anys (1756 - 1763) la situació econòmica en bona part d'Europa no era gens bona: hi havia misèria, soldats sense feina, xusma i pidolaires. Per tant, aquesta propaganda anava dirigida a aquesta gent; a gent que buscava desesperadament alguna cosa millor, a gent que potser no havia treballat mai i que es trobava en una mena d’ociositat tot esperant per a sortir cap a altres empreses colonitzadores, o a gent que havia retornat desenganyada d’aquestes empreses on no hi havia pas trobat el que s’esperava (sobre aquests dos darrers casos visiteu l’apartat titulat Expedició a Kourou).


Comencem l’explicació d'aquest apartat amb aquesta comunicació de Pedro Rodríguez Campomanes a Miguel de Muzquiz, datada a Madrid el 15 de maig de 1767, a on aquell li comenta sobre la marxa de Thürriegel cap a Alemanya per a iniciar el projecte de recluta de colons segons el contracte ja prèviament establert.

Aquest document, del qual seguidament presentem un fragment, és del Archivo General de Simancas, Secretaria y Superintendencia de Hacienda, lligall 496.

 

Campomanes a Muzquiz, 5 de maig de 1767

Iltmo. Sr.
 
Mui Sr. mío: En Pliego Separado me tomo la Confianza de dirigir a V. S. I. 24 ejemps. de la Cédula y Contrata con el Thente. Coronel Dn. Juan Gaspar de Thurriegel, y van adjuntos los avisos en francés y flamenco que ha dispuesto, con arreglo a la Consulta del Consejo para atraer los nuevos Colonos, de los quales ha remitido porción a sus Corresponsales y en esto ha ocupado el tiempo, con utilidad y en sus particulares contratas.
Mañana se presentará a V. S. I. para despedirse y marchar a Alemania, a donde va por Pamplona, Tolosa y Leon (1), en cuio Supuesto está en el caso de Ayuda de Costa voluntaria. Yo he especulado, porque se ha abierto conmigo, las medidas que ha tomado para desempeñar su contrata y las contemplo muy proporcionadas y observo en el gran conocimto. en esta materia y veo que ay más facilidad en reclutar familias enteras con promesa de buen establecimto. en un clima dulce como éste que no para enganchar soldados, y conociéndolo el Rey de Prusia los recluta casados con su familia, con lo que logra hacer pobladores y aumentar su tropa y ése es el secreto por que sus Enganchadores se aventajan a los de otros Potentados, como me ha manifestado en reserva el mismo Thurriegel.
(...)
Es tambien preciso que a los Consules de Amburgo, Amsterdam, Havre de Gracia, Burdeos, Bayona, Marsella, Genova, Liorna, Trieste se les remitan ejemplares de la Cedula y avisos para que se hallen enterados, protejan y acrediten a Dn. Thurriegel y aseguren de la certeza del contrato (...) Bien conoce V. S. I. que una u otra Potencia hará en el transito dificultades o en el embarco y esa es la razón por que conviene estén instruidos ntros. Cónsules y aun importa se pase el mismo oficio a los Embaxadores y Ministros residentes en Paris, en el Haya, Viena, Turin, Genova, y Florencia para el mismo efecto, y como los avisos van firmados de Thurriegel, se les hará conocida su firma.
Para este efecto es igualmte. necesario que V. S. I. tomando la orn. de S. M. pase el num. competente de ejemplares con el aviso correspndte. al Sr. Marqs. de Grimaldi.
(...)

 

(1) Hem conservat la toponímia i part de la ortografia originals. Així: "Leon" és Lió, "Amburgo" és Hamburg, "Havre de Gracia" és Le Havre i "el Haya" és La Haia.
 
Segons la carta anterior, i un cop arribat a un acord amb Carles III, Johann Kaspar von Thürriegel va sortir de Madrid amb dos textos de propaganda ja preparats, en francès i en flamenc (o neerlandès). Aquí reproduirem només la versió en francès doncs la versió en flamenc és igual que aquella en el seu format i en el seu contingut.
L'estil d'impressió d'aquests dos textos en flamenc i en francès ja ens fa pensar que únicament s'haurien imprès aquests a Madrid i que els avisos en alemany, malgrat que en ells s'indiqui com impresos a Madrid, van ser tots impresos posteriorment en algun lloc de l'Imperi. Joseph Weiss en la seva biografia de Thürriegel (Die deutsche Kolonie an der Sierra Morena und ihr Gründer Johann Kaspar von Thürriegel, ein bayerischer Abenteuer des 18. Jahrhunderts, pàgines 42 i 71), comenta que, entre d'altres, hi van intervenir l'impressor Philipp Schlichtherle de Mannheim i l'editorial Hoosch und Imhof de Basilea.
L'1 de juny de 1767 Thürriegel i la seva família ja eren de viatge des de Madrid cap a Frankfurt per a controlar des d’allà el desenvolupament del seu projecte de recluta de colons i als seus agents en els països catòlics europeus (segons carta de l'ambaixador de Baviera a Madrid, Maximilian Freiherr von Sarny, al ministre bàvar Maximilian Graf von Paumgarten amb data de 7 de juny de 1767).
 
Beneficis de Sa Catòlica Majestat

Comencem per la propaganda en francès, impresa a Madrid per Antonio Sanz amb data de 15 d’abril de 1767, titulada Bienfaits de sa Majesté Catholique en Faveur des 6 mille Colons Flamands et Allemans , du Contrat de Monsieur Jean Gaspard de Thùrriegel pour leur introduction et etablissement en Espagne i de la qual ens hem atrevit a fer la següent traducció:

 

Bienfaits de Sa Majeste Catholique

 

Bienfaits de Sa Majeste Catholique

Bienfaits de Sa Majeste Catholique

Bienfaits de Sa Majeste Catholique

Bienfaits de Sa Majeste Catholique

Bienfaits de Sa Majeste Catholique

Bienfaits de Sa Majeste Catholique

Bienfaits de Sa Majesté Catholique en Faveur des 6 mille Colons Flamands et Allemans , du Contrat de Monsieur Jean Gaspard de Thùrriegel pour leur introduction et etablissement en Espagne. (Del Archivo General de Simancas, Secretaria y Superintendencia de Hacienda, lligall 496)

 
Beneficis de Sa Catòlica Majestat
en favor de 6.000 colons flamencs i alemanys, del contracte del Senyor Jean Gaspard de Thùrriegel per a la seva introducció i establiment a Espanya.
 
I. Des del port de desembarcament seran allotjats, mantinguts i conduits fins al lloc d'establiment amb les despeses cobertes per S.M.
II. Es dividiran per colònies o llogarrets de 20 a 30 famílies cadascun, en uns terrenys sans i amb suficient aigua.
III. Cada família tindrà sa casa de 60 a 62 peus per costat, i els colons estaran obligats a ajudar a la seva construcció.
IV. Es donaran a cada família cinquanta "Fanegas" (*) de terra llaurable en un terreny còmode pel cultiu i també alguna altra terra per plantar-hi arbres, vinyes, amb terrenys de pastura a la muntanya per a les seves vaques, ovelles, cabres i porcs.
V. Per a cada Consell, compost de 3 o 4 d'aquests pobles, serà assignat un espai lliure suficient i comú per al pasturatge del bestiar de treball de les comunitats.
VI. També se li donaran a cada família els estris necessaris d’aixades, pics, destrals, arades i altres eines agrícoles, i a la gent amb ofici totes les eines, aparells i telers dels seus diferents oficis.
VII. També es donaran a cada família dues vaques, 5 ovelles, 5 cabres, 5 gallines, un gall i una truja.
VIII. Durant el primer anys es donaran els grans i llegums per a la seva subsistència i les llavors de tota mena.
IX. S’ajudarà als colons per tots els mitjans possibles per a l'èxit i el progrés de la colònia.
X. Hi haurà un llibre per a registrar la propietat de la terra que s’entregarà a cada família.
XI. S'establirà un cert temps en el què les terres hauran de quedar desbancades i llaurades.
XII. Ells conservaran la propietat d’aquestes terres per a ells i els seus descendents, mentrestant tinguin la voluntat de conrear-les i mantenir-les com a bons pares de família.
XIII. Durant deu anys estaran lliures de tributs, de manera que tinguin un millor suport per sostenir-se i establir les seves llars i famílies.
XIV. Gaudiran dels mateixos privilegis generals que els altres súbdits de S. M. per a ells i els seus descendents sense cap diferència.
XV. Tindran sacerdots en el seu propi idioma fins que aprenguin el del país.
XVI. Seran tractats en tot amb la màxima humanitat i hospitalitat, d'acord amb les intencions de Sa Majestat, i el seu Consell Suprem (1) vetllarà per l'execució d’aquestes Condicions amb l’equitat que li és pròpia.

XVII. Per aquest mitjà els interessats ja poden considerar-se suficientment informats dels avantatges que tindran al establir-se en un país agradable, sà i fèrtil; no només en grans i llegums, sinó també en vins, olis i altres cultius d'un gran valor, que recompensaran en gran manera als colons per les feines fetes, i on els beneficis els hi estan garantits pels mitjans emprats en l'ordre de distribució de la terra que hauria fet feliços als habitants ja establerts si s’hagués fet la mateixa distribució.

Madrid 15 d'abril 1767
 
(*) Cada "Fanega" son 254 peus de París de llarg, i els mateixos d’ample.
 
(1) Consejo de Castilla; "Conseill Suprème" a l'original.

Algunes observacions sobre les xifres anomenades en els articles III i IV:
En l'article III s'anuncia que les cases seran de 60 a 62 peus per costat. En el benentès que siguin peus de París i tenint en compte que 1 peu de París son uns 32,48 cm, resulta una casa d'uns 20 m per costat i per tant d'aproximadament 400 m². Entenem que aquí s'inclouen, com a mínim, vivenda i quadres per al bestiar.
Per a més informació sobre el peu com a unitat de longitud podeu consultar el nostre apartat Peus i toises.
 
Per altra banda pel terreny a rebre de 50 fanegas, anunciat a l'article IV, ens presenta la fanega com equivalent a un quadrat de 254 peus de París per costat; això son uns 82,5 m per costat, és a dir uns 6806 m², una superfície bastant més gran que els 6439 m² que correspondrien aproximadament a la fanega dita de marco Real de la que probablement vol indicar l'equivalència.
Per a més informació sobre la fanega com a unitat de superfície podeu consultar el nostre apartat Vares i fanecades.

Dels 17 articles que composen els Bienfaits de Sa Majeste Catholique n’hi han almenys 15 que fan referència a un o més articles del Fuero de les Nuevas Poblaciones o de les Instrucciones per a les Caixes de recepció destinades a rebre i conduir les arribades de colons als seus destins; clarament és un llenguatge d'un altre temps, però tot i així pensem que està escrit amb un llenguatge recargolat i rimbombant on a més a més parla gairebé només dels drets i gens dels deures a complir pels colons. També hi ha alguna informació que és diferent en el Fuero o que no hi és en cap dels seus articles.
L'escrit continua així, amb un text que no te pèrdua:
 

Informació pública

 
Tothom sap que Espanya és un d'aquests climes feliços on la calor i el fred no fan mai sentir les seves rigors, la seva situació des dels 36 graus fins als quaranta quatre de latitud i des dels 9 graus fins als 21 de longitud en son una veritat demostrada.
La qualitat de la seva terra el fa el regne més fèrtil d'Europa, envoltat pels mars per a un comerç prodigiós; hi abunden el blat de moro, bestiar de tota mena, la caça i la pesca, excel·lents vins, olis, seda, llanes, lli de cànem, sal, sucre, taronges, i tot tipus de fruites, verdures i farratge.
No és pas menys abundant en mines d'or, plata, coure, plom, ferro i mercuri; sembla que la Providència ha cobert als seus habitants amb els seus dons més preuats.
Quan els romans van conquistar als cartaginesos els seus amplis dominis, estaven poblats per més de cinquanta milions d’habitants (1) que posseïen sempre immenses riqueses en el seu vast país i obtenien sempre guanys considerables en l'exportació dels excedents de producció de les seves terres.
Els sueus, els gots, els alans i els bàrbars sotmeteren successivament aquests estats, i les cruels guerres consecutives l’han despoblat gradualment, l'expulsió dels bàrbars, i la conquesta del Nou Món van accentuar la despoblació actual que l’afligeix.
Diferents ofertes han estat fetes per a poblar varies d'aquestes contrades pertanyents a la Corona per l’extinció dels seus habitants, els disturbis que han agitat aquest Regne sovint han estat un obstacle per poder prestar a aquest objectiu l’atenció que exigeix la complexitat immensa de tal operació.
El Rei afortunadament regnant, ocupat per igual de la felicitat com del augment dels seus súbdits, assistit pel zel brillant i infatigable dels seus ministres, s'ha dignat a acollir la Memòria de l’exposant signant, amb les condicions extretes de l’imprès en llengua espanyola i fidelment traduït al llatí, per a comoditat del qualsevol lector interessat, que es mostren en l’encapçalament del present escrit.
L’ exposant donarà una atenció tan o més particular a complir els seus compromisos, amb la més estricta fidelitat, per justificar la bondat i la confiança que honra a Sa Majestat i al seu Consell, que no faran pas menys que el benestar del Poble que viurà sota les seves Lleis, i al que omple per endavant de beneficis, pels avantatges que Sa bondat Reial li ha assenyalat pel contracte de fideïcomís aquí reportat, a més d’altres que hi reserva per recompensar el zel que els animarà.
Quants drets de Sa Majestat no s'adquireixen pas, en reconeixement de les gents industrioses, treballadores i catòliques i romanes, que aniran a gaudir d'aquests regals.
No hi ha cap motiu per témer a aquests esdeveniments desastrosos, que han patit els atrets a regions gelades o àrides, que no han experimentat sinó les molèsties d'un llarg viatge i la misèria! Espanya tan fèrtil, contigua amb tota la resta d'Europa, no preveu la incomoditat del Mar, a qui vulgui evitar-les, i de fet el viatge és tan curt que no mereix atenció, i molt menys per la seguretat que es mostra per totes les parts, per a rebre de ple dret terres, llavors, bestiar, eines agrícoles, aliments durant tot un any, i l’exempció de tots els impostos durant deu anys (tot i que sempre molt mòdics), com ja es justifica en les clàusules contractuals.
Un govern just i benvolent donarà un cop de mà a tots els joves que vulguin casar-se seguint el ritus catòlic; aquells que vulguin casar-se abans de la seva partida seran els principals, i des d’aleshores seran considerats com una família, la qual gaudirà de tots els beneficis atorgats per Sa Majestat.
Tots aquells i totes aquelles que vinguin de Westfalia i del Baix Rin per venir a establir-se a Espanya es dirigiran a Amsterdam o Rotterdam a Holanda; els flamencs, i liegesos hauran de dirigir-se a Oostende, Dunkerque o Havre de Grace (2), i s’adreçaran als Senyors Cònsols d'Espanya, que tindran la bondat de indica’ls-hi qui sigui responsable dels meus Poders en cadascun dels llocs; ells no només tindran cura de fer-los embarcar cap a Espanya, sinó que a més els hi facilitaran, des dels infants fins a les persones de més edat, els aliments i l’allotjament a l'espera de la sortida dels vaixells que els han de portar a Espanya, en els quals rebran igualment bon menjar i el transport, tot a càrrec meu, conseqüentment al tractat que Sa Majestat s'ha dignat a fer amb mi.
Tots aquells que vinguin del Ducat de Jülich (3), de Colònia, de Trèveris, de Luxemburg, d’Eichsfeld, de Turíngia, de Francònia, de Baviera, de Bohèmia Alemanya, de Salzburg, del Tirol, de Suàbia, de la Selva Negra, del Palatinat del Rin i d’altres llocs i províncies, dirigiran la seva ruta cap a Marckolsheim, prop de Neuf-Brisac (4) a Alsàcia, cap a Belfort, Montbeliard, Besançon, Dole, Auxonne, Chalon-sur-Saône, Lió, i Avinyò, i trobaran en tots els indrets als meus Apoderats, que els indicaran no només la ruta, sinó a més els hi pagaran per a cada etapa els diners per a dirigir-se a Espanya.
Cada persona, tan el nen d'un dia, com la persona de 65 anys, sense distinció de sexe, rebrà per cada llegua de França 5 Kreutzers del valor en curs al Rin (5), i això s’entén des del país o lloc des d’on van sortir fins al seu lloc d'embarcament a Marsella o Arles, on trobaran vaixells llestos per a transportar-los a Almeria o Màlaga, a Espanya, a on hi podran arribar en 8 dies amb un mal vent, i amb bon vent en 4 o 5, i rebran igualment el passatge i l’alimentació de franc, que jo em faré càrrec de pagar.
Tota la roba, estris i altres propietats personals que aquestes persones vulguin portar amb elles, estaran exemptes de tots els impostos dels països per on hi passin cap a Espanya.
 
Jean Gaspard de Thûrriegel
 
A Madrid
Casa de D. Antoine Sanz, Impressor de Sa Catòlica Majestat i del seu Consell Suprem. 1767.
 
(1) La següent cita és pel que fa a aquesta xifra de "50 milions d'habitants", dita també en altres escrits: "Pregunto yo ahora por no dexar sin reparo este desatino, ¿en qué registro ú censo auténtico consta este general empadronamiento de ahora diez y nueve siglos? ¿Como cabian de pies sobre el suelo de esta peninsula tantos millones de personas que apénas pueden subsistir hoy en la mitad de la Europa civilizada?" (Cuestiones críticas sobre varios puntos de historia económica y militar, Antoni de Capmany, 1807).
(2) Le Havre, a França; no ho confongueu amb Havre de Grace del estat de Marylan als Estats Units.
(3) Tant per a aquest primer topònim de la llista com per a la resta de llocs anomenats hem de tenir present que es fa referència a territoris, no pas a ciutats, de l'antic Imperi Romanogermànic. Així doncs per a la llista completa de llocs a partir de tal i com consta el topònim en el text original en francès tenim les següents versions actualitzades:
- Pays de Juliers: Ducat de Jülich; Herzogtum Jülich en alemany o Duché de Juliers en francès.
- Cologne: Electorat de Colònia; Kurköln o Erzstift und Kurfürstentum Köln en alemany.
- Trèves: Arquebisbat de Trèveris, o Electorat de Trèveris; Erzbistum Trier, o Kurfürstentum Trier o Kurtrier en alemany.
- Luxembourg: Luxemburg; Lëtzebuerg en luxemburguès.
  Entenem que fa referència a una part dels aleshores Països Baixos Austríacs i no pas a Luxemburg tal i com el coneixem avui.
- Eichsfeld: Eichsfeld.
  Era un enclavament catòlic, part del Arquebisbat de Magúncia o "Erzbistum Mainz" en alemany, situat en el sud-est de la Baixa Saxònia, "Untereichsfeld", i el nord-oest de Turíngia, "Obereichsfeld", entre les muntanyes de Harz i el riu Werra.
- Thurringue: Turíngia; Thuringue en francès, Thüringen en alemany.
  Fa referència als diversos territoris que aproximadament formen la Turíngia actual: Saxonia-Weimar-Eisenach, Saxonia-Meiningen, Saxonia-Altenburg, Saxonia-Gotha, Schwarzburg-Sondershausen, Schwarzburg-Rudolstadt, Reuß-Obergreiz i Reuß-Untergreiz.
- Franconie: Ducat de Francònia; Herzogtum Franken en alemany o Duché de Franconie en francès.
- Baviere: Baviera; Bayern en alemany. Molt similar, però no exactament, a la Baviera actual.
- Bohéme-Allemande: Alemanys dels Sudets; Deutschböhmen en alemany.
- Salzbourg: Arquebisbat de Salzburg; Fürsterzbistum Salzburg o Erzstift Salzburg en alemany.
- Tirol: Comtat del Tirol.
- Suave: Suàbia; Souabe en francès actual, Schwaben en alemany.
- Forét-Noire: Selva Negra; Forêt-Noire en francès actual, Schwarzwald en alemany.
- Palatinat du Rhin: Palatinat del Rin; Kurpfalz, Pfalzgrafschaft bei Rhein o Pfalz am Rhein en alemany.
  No confondre-ho amb la regió actual del Palatinat; Palatinat Rhenan en francès o Pfalz o Rheinpfalz en alemany.
(4) Nej-Brisàch en alsacià, Neu-Breisach o Neubreisach en alemany.
(5) Van circular dos tipus de Kreuzer: el "Konventionskreuzer" igual a 1/120e de tàler, utilitzat en tot el Imperi Austro-Hungar, i el Kreuzer (al que suposem fa referència Thurriegel) adoptat pels estats del sud del Sacre Imperi, igual a 1/144e de tàler, i per tant d'un valor menor. El tàler (o thaler) era una peça de plata de 23,39 grams que va ser una unitat de referència del Sacre Imperi Romanogermànic adoptada per als seus intercanvis l'any 1754.
 

Weldaden waar mede zyn Konincklyke Catholeyke Majesteydt

Continuaríem aquí amb la propaganda en flamenc, impresa també a Madrid per Antonio Sanz amb data de 15 d’abril de 1767, titulada Weldaden waar mede zyn Konincklyke Catholeyke Majesteydt, behulpsaam is, aan de ses duysent Vlaamsche en Duytsche Colonisten volgens't Contract van de Herr Jan Gaspar van Thurriegel, wegens haar invoering en nedersetting in het Koninckryk van Spanien. No ho farem atès que no afegiríem res de nou i seria repetir tot el que sigui aplicable a l'anterior avís en francès. Ja hem comentat anteriorment que excepte en l'idioma ambdós documents de propaganda son iguals en contingut i format.
És pot descarregar del següent enllaç https://repositorio.bde.es/handle/123456789/4812

El Port de la Felicitat o Glücks-Hafen

Continuem ara amb la propaganda en alemany. Tal com hem indicat anteriorment, malgrat que en ells s'indiqui que van ser impresos a Madrid, molt probablement no va ser així; aquests pamflets van ser impresos en algun lloc de l'Imperi i posteriorment a les propagandes en francès i flamenc que ja hem vist més amunt.
Joseph Weiss, novament en "Die deutsche Kolonie an der Sierra Morena und ihr Gründer Johann Kaspar von Thürriegel, ein bayerischer Abenteuer des 18. Jahrhunderts" ens diu que aquestes son algunes de les pàgines de propaganda que "de forma clandestina i amb càstig per al seu posseïdor es trobaven a molins, tabernes, gremis i tallers".
Cal afegir que l’emperadriu Maria Teresa d'Àustria i l’elector Karl Theodor de Baviera, entre d’altres, van dictar disposicions contra l’emigració per evitar el despoblament del seu país, malgrat que ja n’havien permès alguna d’anterior.
La primera traducció, que correspon a la portada d'aquest document de propaganda, és potser el fragment més anomenat o conegut de tots: "El port de la felicitat".
 

Glücks-Hafen

El Port de la Felicitat

o

El Cofre del Valuós Tresor

 

El Monarca Espanyol, com un dels Reis més rics, ha obert les seves riques arques per a consol i benefici de tots els pagesos,
assalariats, artesans, aprenents o amb ofici, joves i vells, solters o casats, homes, dones i nens, alemanys i holandesos; serà un
encert segur, en forma de diners, vaques, ovelles, cabres, porcs, aus, blat, panís, civada i altres aliments necessaris de la terra;
igualment cases, camps, prats, boscos, així com eines necessàries i instruments que podran obtenir, de entre ells, aquells qui
atenguin la present notícia i acceptin els avantatges de seguir les prescripcions d’aquest ban.

 

1767
 
 
La continuació d'aquest pamflet de propaganda en alemany és ara l'equivalent al començament de l'escrit en francès que hem vist anteriorment i titulat Bienfaits de Sa Majeste Catholique; aquí te com a títol Hülfreiche hand, que hem traduït per "La ma servicial".

 

Hülfreiche-Hand Hülfreiche-Hand Hülfreiche-Hand Hülfreiche-Hand

Hülfreiche Hand,mit welcher Se. Königl. Catholische Majestät von Spanien denen 6000 Teutschen und Niederländischen Colonisten (welche der Herr Johann Caspar von Thürriegel, nach Inhalt seines geschlossenen Contracts, als häusliche Innwohner in das Königreich Spanien einführen wird) in allen erdenklichen Nothwendigkeiten folgender massen beystehen wollen ... (De Landesarchiv NRW - Abteilung Rheinland - von Jülich-Berg II, Nr. 4512, Blatt 40 Vorderseite bis 45 Vorderseite)

 

La ma servicial,

amb que Sa Catòlica Majestat el Rei d’Espanya ajudarà en qualsevol mena de necessitat als 6000 colons alemanys i flamencs (que portarà el senyor Johann Kaspar von Thürriegel com a residents del país al Regne d’Espanya segons el contingut de contracte que te tancat i signat).

 
1- El seu hostalatge i alimentació aniran pel compte del rei des del moment del seu desembarcament fins a l’arribada al lloc a on s’establiran.
2- Es repartiran, al principi, en pobles de 20 a 30 cases.
3- Cada cap de família rebrà la seva pròpia casa de 60 a 62 peus de fons així com d’ample, en la construcció de la qual estaran obligats a participar-hi els colons.
4- Cada casa rebrà 50 “Fanegas” (*) de les terres més fèrtils i aptes per llaurar, així com algun altre terreny a muntanya per plantar-hi vinyes i tota classe d’arbres fruiters a més de tenir-hi pasturatge per les seves vaques, ovelles, cabres i porcs.
5- Cada 3-4 pobles es formarà un Consell o Administració que tindrà una terra comuna suficient on, sense distincions ni favoritismes, hi pugui pasturar el bestiar de càrrega.
6- Igualment cada casa rebrà allà les eines per treballar el camp, aixades, arades, rascles, carretons, i els artesans les eines necessàries per treballar els seus oficis.
7- Així mateix per a cada llar hi hauran 2 vaques, 5 ovelles, 5 cabres, 5 gallines, 1 gall i 1 truja.
8- Durant el primer any es proporcionarà tot l’aliment necessari, així com totes les llavors pel cultiu.
9- Els nous pobladors tindran tota mena d’ajuda de manera que puguin progressar en bones condicions.
10- Es farà i conservarà un registre per escrit de la terra o propietat de cada nou poblador.
11- Es determinarà el temps en qual la terra ha de ser posada en condicions i cultivada.
12- Tots els nous pobladors i els seus descendents conservaran tots aquests béns que s’han dit, sempre que es mantinguin indivisos i en el bon estat en que es van rebre.
13- Els primers deu anys estaran exempts de tots els tributs de manera que les gents que hi visquin aquest temps puguin fer progressar les seves cases en bon estat.
14- Ells i els seus descendents gaudiran de les mateixes llibertats i privilegis que els altres súbdits de sa majestat sense cap mena de diferència.
15- Hi hauran religiosos del seu país i de la seva llengua tant de temps com calgui, admesos com a rectors fins que ells o els seus fills aprenguin la llengua del país.
16- Aquests nous pobladors tenen la suprema voluntat Reial de ser atesos amb la major humanitat i gentilesa, i el altament apreciat Consell de Castella (1) com a Tribunal Suprem d’Espanya i amb el seu mundialment conegut amor a la Justícia farà la més estricta vigilància de la correcta aplicació de totes aquestes anteriors garanties. I així queda establert.
17- Totes aquestes Gracies Reials, de les quals han estat plenament informades, esperen a les persones que vulguin participar de tots aquests avantatges en un nou assentament en un país agradable i saludable amb tota mena d’arbres fruiters, jardins, llegums i igualment vins, així com oliveres. Plantacions de tota mena de deliciosos productes en gran abundància dels que es pot prometre per endavant la més gran recompensa al esforç i treball per la bona reglamentació que s’aplicarà en aquest cas, la qual hagués fet feliços als residents si s’hagués aplicat tan bé com aquesta vegada una justa i correcta distribució.
 

Madrid 15 d’abril de 1767

 
(*) Cada “Fanega” son 268 peus del Rin de llarg pel mateix d’ample
 
(1) Consejo de Castilla; "Rath von Castillien" a l'original

A l'igual que anteriorment per a la edició de la propaganda en francès fem aquí també unes observacions similars sobre les xifres anomenades en els articles 3 i 4:
En l'article 3 s'anuncia que les cases seran de 60 a 62 peus de fons així com d'ample. En el benentès que siguin peus del Rin i tenint en compte que 1 peu del Rin son uns 31,40 cm, resulten uns 19,5 m per costat i per tant una casa d'aproximadament 380 m², Entenem que aquí s'inclouen, com a mínim, vivenda i quadres per al bestiar.
Per a més informació sobre el peu com a unitat de longitud podeu consultar el nostre apartat Peus i toises.
 
Per altra banda pel terreny a rebre de 50 fanegas, anunciat a l'article 4, ens presenta la fanega com equivalent a un quadrat de 268 peus del Rin per costat; això son uns 84,14 m per costat, és a dir uns 7079 m², una superfície bastant més gran que els 6439 m² que correspondrien aproximadament a la fanega dita de marco Real de la que probablement vol indicar l'equivalència.
Per a més informació sobre la fanega com a unitat de superfície podeu consultar el nostre apartat Vares i fanecades.

A continuació presentem l'equivalent al fragment Avis au Public del primer text imprès a Madrid; te com a títol en alemany Offentliche Nachricht und Anhang. N’hi han que l’han traduït com "Clara noticia i annex" o "Avís al públic"; nosaltres hem decidit traduir-ho com "Missatge i notes públiques".

 
Nachricht und Anhang Nachricht und Anhang Nachricht und Anhang Nachricht und Anhang Nachricht und Anhang

Hülfreiche Hand,mit welcher Se. Königl. Catholische Majestät von Spanien denen 6000 Teutschen und Niederländischen Colonisten (welche der Herr Johann Caspar von Thürriegel, nach Inhalt seines geschlossenen Contracts, als häusliche Innwohner in das Königreich Spanien einführen wird) in allen erdenklichen Nothwendigkeiten folgender massen beystehen wollen ... (De Landesarchiv NRW - Abteilung Rheinland - von Jülich-Berg II, Nr. 4512, Blatt 40 Vorderseite bis 45 Vorderseite)

 

Missatge i notes públiques.

 
Com tothom sap, Espanya es un país de clima benaurat i un lloc tan beneït pel cel que ni el fred ni la calor poden mostrar-hi el seu rigor.
La seva situació és de entre 36 i 44 graus de latitud i de entre 9 i 21 graus de longitud, és una veritat que esta davant dels ulls.
La seva terra es una de les més fèrtils d’Europa, i les mars que envolten aquest molt noble país des del costat de sortida fins al de posta del Sol son benaurats camins pel més gran comerç amb tots els països i parts del món.
Dona el millor i més centellejant blat, blat de moro, ordi, cànem, lli, tota mena d’hortalisses, com naps, cols, pèsols, faves, carxofes, coliflors, espàrrecs, enciams i d’altres, en la major abundància i amb poc esforç. Tota mena de bestiar boví, cavalls, mules, ases, ovelles amb la millor llana i amb la carn més gustosa del mon; cabres, porcs, caça major, caça menor i caça de ploma i peix per fregir, se’n troben tan bons i de tan bon gènere com no se’n poden trobar en cap més país del món. Te a més a més els vins més deliciosos del mon, oli i seda, ametlles, taronges agres, llimes o llimones, figues, magranes, peres, castanyes, pomes, nous, cireres o prunes i una quantitat abundant d’altres arbres fruiters desconeguts a Alemanya que creixen de pressa en les valls i turons. També es produeixen en quantitat sucre, arròs i sal. Les seves muntanyes amb mines d’or, plata, coure, plom, ferro i mercuri son del mateix color del que estan plenes, necessiten ben aviat per treballar als miners alemanys, i sembla que la divina providència satisfà als seus habitants amb els més preciosos regals, fantàsticament, la major part del país que dona al mar Mediterrani és un jardí verd de primavera constant i on en totes les estacions a través dels arbres florits la neu no es veu mai.
En aquells temps llunyans, quan els romans van conquerir als cartaginesos aquests grans estats, s’hi comptaven 50 milions d’habitants (1) que obtenien grans riqueses del seu gran país i un considerable profit de les exportacions dels productes dels seus arbres i camps. Els sueus, els gots i altres pobles del nord, com els bàrbars, que van arribar pel mar, van sotmetre aquest país i amb un seguit de guerres van rebaixar considerablement la població d’aquestes nobles terres. El Rei Ferran el Catòlic, amb l’expulsió dels bàrbars, i la conquesta del Nou Mon van aconseguir finalment el complet esgotament del recurs humà d’aquest gran imperi, i això causà que avui totes les terres, molt amples i extenses, es vegin improductives i deshabitades, on la fèrtil terra adorna totes les planes, turons i muntanyes amb rics i fragants romanís, sàlvies, farigoles, lavandes i altres delicioses plantes que l’ull ansiós en Alemanya, en els millors jardins, no ho pot veure tan bonic i dòcil, és com un element invisible que fa reconèixer la seva bondat i considera el desig de, amb tota cura i treball, posseir-ho. Als governs que hi ha hagut dels diversos monarques espanyols després de l’expulsió dels bàrbars, s’hi han succeït multitud de propostes de espanyols i estrangers, a les que la Corona s’ha interessat peculiarment, per mostrar, projectes per repoblar les terres desertes. La Guerra de Successió espanyola, i d’altres que hi han hagut, han sigut freqüentment confusions i obstacles per enfocar l’atenció en tan important tema que requereix aplicar-hi unes regles i mesures de cert nivell.
Al Rei, que avui gloriosament governa, diverses persones li han fet també diferents propostes i sa Majestat considerant, com un pare benvolent, la felicitat de les seves gents i com a Rei que en la seva Monarquia hi te el recolzament d’un Ministre competent i apassionat, decideix l’ampliació dels seus pobles i en mi finalment ha concedit la confiança Reial i ha aprovat la acceptació de la meva proposta per la introducció d’alemanys i flamencs a aquestes colònies en aquestes condicions, on hi ha avançat gràcies inesperades i fa públic amb el segell imprès de la Corona i la signatura manuscrita de Sa Reial Graciosa Majestat i del molt Alt President del Consell de Castella (2), sa Excel·lència el Comte de Aranda i altres diferents Cavallers del Consell el dia 2 d’abril de 1767 en el Reial Palau del Pardo a Madrid i entregat a mi en mà aquest Contracte el 7 del mateix mes i imprès per coneixement de tothom en llatí i castellà o espanyol.
¿Quines persones, a ben segur, no meditarien llargament en deixar la seva terra si no tinguessin cap propietat o fos petita, i en un amarg sospir suessin en la pobresa, o si ni uns treballant durament llaurant, ni altres amb els seus diversos coneixements artesans, fossin dignes de guanyar el mínim necessari per a una miserable alimentació? I encara menys no podent esperar a donar benestar als seus fills en uns llocs aspres i amb pobles amb massa habitants! A quines persones, dic, els hi costaria de marxar, probablement enseguida, a la benaurada i fèrtil Espanya? Cal considerar que no només gaudireu dels avantatges dels 17 articles previs a aquesta Nota pública del Port de la Felicitat o del Tresor Reial Espanyol, immediatament a la vostra arribada a Espanya, també gaudireu fidelment i correctament, de tota la ajuda Reial que indica el meu Contracte per que pugueu fer el viatge cap Espanya. Ningú ha de témer un destí advers en Espanya, terra agradable i fèrtil adjacent a França, com el d’aquella bona gent alemanya que seduïts van anar mar enllà a la freda Amèrica i altres, als països Nòrdics, o als països Moscovites que estan més de mig any coberts per la neu, o que posteriorment van entendre que van ser arrossegats enganyats i que ara una bona part es troba en una mísera situació. També està permès a tots els joves de casar-se, per la cerimònia cristiana catòlica, quan a aquestes joves gents els sigui més favorable, be sigui abans de sortir del seu país o a l’arribada a Alsàcia on hi som els meus Comissaris i jo, o en els ports de mar abans d’embarcar o tot just a l’arribar a Espanya; i aquesta jove parella casada serà considerada com una família i tindrà els mateixos avantatges de rebre bestiar i terres.
Tots aquells que vulguin anar a Espanya des de Westfàlia o Baix Rin es dirigeixin a Amsterdam o Rotterdam a Holanda; els Flamencs ho tenen més a prop a Oostende, Dunkerque o Havre-de-Grace (3) i a cadascun d’aquests llocs contactaran amb els Senyors Cònsols espanyols i aquests els remetran amigablement als meus enviats a cada lloc, els quals oferiran tant als nens petits com als adults grans no només el viatge i el menjar de franc en vaixells cap Espanya sinó la manutenció i hostalatge, també a Amsterdam, fins que el vaixell surti, pagaments que faré segons indica el meu contracte. Si els veïns o gent d’un mateix lloc s’ajunten podran fer, no només el viatge en companyia fins a Espanya, sinó també continuar com a veïns en aquesta terra tan agradable i fèrtil doncs els pobles s’edificaran de 20 a 30 cases.
Tots aquells que vinguin de Jülich (4), Colònia, Trèveris, Luxemburg, Magúncia, Eichsfeld, Turíngia, Francònia, Palatinat-Neuburg, Bohemia Alemanya, Salzburg, Tirol, Suàbia, províncies o terra de Renània Palatinat, així com de la Selva Negra o altres regions alemanyes, que facin el camí més convenient cap a Alsàcia, on a Schlettstadt (entre Colmar i Estrasburg) o també a Belfort, Montpeller (5), Besançon, Dole, Auxonne, Chalon-sur-Saône, Lió o Avinyó, fins a Marsella o Seta (6), trobaran els meus Comissaris, que no només els informaran sobre el millor camí sinó que els hi entregaran per ordre meva a cada persona, tant a un nen d’un dia com a un home de 65 anys, diners per tenir un bon camí, quatre Kreuzers del Rin (7) o 3 Sols francesos per cada llegua des de el lloc de casa seva fins a Marsella o Seta. Tots ells viatjaran sense càrrec cap a Màlaga a Espanya i durant la travessia se’ls proveirà de franc de bon aliment en els vaixells. Aquest creuer serà de 12 dies amb mal vent, de 8 amb vent mitjà i de 4 a 5 dies amb bon vent, el viatge serà agradable i distret doncs mai es deixarà de veure la costa, riba o litoral espanyol.
Tots aquells que vulguin portar les seves eines, vestits o altres coses necessàries seves estaran lliures de peatge en tots els països i en les Reials Duanes espanyoles, i els fusters alemanys faran bé de portar les seves eines, perquè a Espanya no son de la mateixa mena i característiques com ho son les fetes a Alemanya.
Els suïssos seran igualment acceptats si tenen el document d’autorització del seu govern per a marxar.
 
Johann Caspar Von Thürriegel
 
(1) La següent cita és pel que fa a aquesta xifra de "50 milions d'habitants", dita també en altres escrits: "Pregunto yo ahora por no dexar sin reparo este desatino, ¿en qué registro ú censo auténtico consta este general empadronamiento de ahora diez y nueve siglos? ¿Como cabian de pies sobre el suelo de esta peninsula tantos millones de personas que apénas pueden subsistir hoy en la mitad de la Europa civilizada?" (Cuestiones críticas sobre varios puntos de historia económica y militar, Antoni de Capmany, 1807).
(2) Consejo de Castilla; "Rath von Castillien" a l'original
(3) Le Havre, a França; no ho confongueu amb Havre de Grace del estat de Marylan als Estats Units.
(4) Tant per a aquest primer topònim de la llista com per a la resta de llocs anomenats hem de tenir present que es fa referència a territoris, no pas a ciutats, de l'antic Imperi Romanogermànic. Així doncs per a la llista completa de llocs a partir de tal i com consta el topònim en el text original en alemany tenim les següents versions actualitzades:
- Jülichschen: Ducat de Jülich; Herzogtum Jülich en alemany o Duché de Juliers en francès.
- Chur-Cöllnschen: Electorat de Colònia; Kurköln o Erzstift und Kurfürstentum Köln en alemany.
- Trierschen: Arquebisbat de Trèveris, o Electorat de Trèveris; Erzbistum Trier o Kurfürstentum Trier, o Kurtrier, en alemany.
- Luxembourgschen: Luxemburg; Lëtzebuerg en luxemburguès.
  Pensem que fa referència a una part dels aleshores Països Baixos Austríacs i no pas a Luxemburg tal i com el coneixem avui.
- Maynzschen: Arquebisbat de Magúncia o Electorat de Magúncia; Erzbistum Mainz o Kurfürstentum Mainz, o Kurmainz, en alemany actual.
- Eichs o Eisfeldschen: Eichsfeld.
  Era un enclavament catòlic, part del Arquebisbat de Magúncia o "Erzbistum Mainz" en alemany, situat en el sud-est de la Baixa Saxònia, "Untereichsfeld", i el nord-oest de Turíngia, "Obereichsfeld", entre les muntanyes de Harz i el riu Werra.
- Thürinschen: Turíngia; Thüringen en alemany.
  Fa referència als diversos territoris que aproximadament formen la Turíngia actual: Saxonia-Weimar-Eisenach, Saxonia-Meiningen, Saxonia-Altenburg, Saxonia-Gotha, Schwarzburg-Sondershausen, Schwarzburg-Rudolstadt, Reuß-Obergreiz i Reuß-Untergreiz.
- Frankschen: Ducat de Francònia; Herzogtum Franken en alemany o Duché de Franconie en francès.
- Pfalz-Neuburgschen: Comtat o Ducat de Palatinat-Neubourg; Pfalzgrafschaft Pfalz-Neuburg o Herzogtum Pfalz-Neuburg en alemany.
- Teutchs-Böhmschen: Alemanys dels Sudets; Deutschböhmen en alemany actual
- Salzburgschen: Arquebisbat de Salzburg; Fürsterzbistum Salzburg o Erzstift Salzburg en alemany.
- Türolschen: Comtat del Tirol; Tirol en alemany actual
- Schwäbschen: Suàbia; Schwaben en alemany actual.
- Rhein-Pfälzschen: Palatinat del Rin; Kurpfalz, Pfalzgrafschaft bei Rhein o Pfalz am Rhein en alemany actual.
  No confondre-ho amb les denominacions actuals per a la regió de Palatinat del Rin o simplement Palatinat; Rheinpfalz o simplement Pfalz en alemany.
- Schwarzwalde: Selva Negra, Schwarzwald en alemany.
(5) Si amb un mapa, o realment, seguim el recorregut és evident que, per una simple qüestió de distàncies, aquí hauria de dir "Montbeliard", que és justament el que diu la versió en francès. El text original en alemany diu "Montpellier", no sabem si va ser un error de redacció de Thurriegel o un error d'impremta.
(6) En el text original diu "Cette". Avui en alemany s'hagués escrit Sète o Sete. En francès s'escriu Sète i en català o en occità és Seta.
(7) Curiosament en la edició en francès es pagaven 5 Kreuzers i aquí, en la edició en alemany, es paguen 4 Kreuzers (o 3 Sols francesos) malgrat que aquí també s'indiqui que son Kreuzers del Rin ("Kreuzer Rheinisch"). Thürriegel, en la part en alemany del Pla de ruta que proposa pels colons, indica que 10 Sols son equivalents a "una mica més de 13 Kreuzers" (13 / 10 = 1,3), relació que s'aproxima bastant amb l'equivalència que proposa aquí entre 4 Kreuzers i 3 Sols (4 / 3 = 1,33). Recordem que van circular dos tipus de Kreuzer: el "Konventionskreuzer" igual a 1/120e de tàler, utilitzat en tot el Imperi Austro-Hungar, i el Kreuzer, adoptat pels estats del sud del Sacre Imperi, igual a 1/144e de tàler, i per tant d'un valor menor. El tàler (o thaler) era una peça de plata de 23,39 grams que va ser una unitat de referència del Sacre Imperi Romanogermànic adoptada per als seus intercanvis l'any 1754.

Versions posteriors de la propaganda en alemany

Tenim constància de que posteriorment es van imprimir almenys tres versions més de la propaganda en la seva edició en alemany. Aquestes edicions posteriors, endemés de l’extensió i variants del seu contingut tenen, excepte la que comentarem tot seguit, una qualitat d’impressió menys acurada.
Escut d'armes de Carles III Escut d'armes de Thürriegel  
A l'esquerra veiem una de les diverses variants de l'escut d'armes de Carles III. A la dreta veiem un escut d'armes com el que apareix, al costat de la signatura de Thürriegel, en la segona, tercera i quarta versió de les seves propagandes.  
 
El document que comentem ara l'hem pogut aconseguir i examinar per gentilesa del Staatsarchive des Kantons Zürich, a qui hi estem molt agraïts, i on hi consta amb la següent referència:
Ref. code: A174, Auswanderungen nach Carolina und Pennsylvania, nach Neu-Russland 1765/1766, nach Spanien 1767-1769, nach Preussisch Pommern 1770/1771, Korrespondenz zu Auswanderungen 1767-1769.
Malgrat que la seva data també és del 15 d'abril de 1767, el considerem com una segona edició, o com a mínim una versió probablement posterior a la que ja hem vist.
Conté tres notables diferències:
La primera la trobem en una il·lustració de la seva segona pàgina, on sobre el text "Hulfreiche Hand" o "La mà servicial" inclou, igual que la edició en francès que ja hem vist, l’escut d’armes de Carles III, del que a l'esquerra podem veure la imatge de una de les seves variants similar a la impresa en la propaganda.
La segona la trobarem a l'arribar a la última pàgina; a l'esquerra de la signatura de Thürriegel apareix un escut d'armes que probablement s’atribueixi ell mateix com a propi i que a partir d’aquí repetirà en cada propaganda. El podem veure també a les imatges de l'esquerra.
La tercera diferència la trobem també a la última pàgina i a continuació de la signatura; aquí en un annex de 6 paràgrafs diu el següent:

Notes auxiliars

En primer lloc: Els qui per la seva llengua o forma de vestir no puguin distingir-se dels alsacians o francesos haurn de portar en arribar a Schlettstadt o Belfort la seva partida de baptisme o passaport de les autoritats alemanyes o suïsses, abans està escrit que no seran acceptats els subjectes que vinguin dels pobles de França.
En segon lloc: És convenient que la gent (abans de contactar amb els comissaris de Schlettstadt o Belfort per obtenir els seus diners per al viatge) vagi en grups, de 12, 15 o 30 persones, comptant també als nens, fins al moment de la seva arribada a on seran proveïts de diners per al viatge i l'imprès amb la ruta a seguir.
En tercer lloc: Per canviar de ciutat ho faran en grups d'un màxim de 40 persones, sempre les mateixes, de manera que puguin estar en qualsevol lloc amb facilitat.
En quart lloc: Tots aquells que siguin capaços d'adquirir un o més cavalls i que viatgin a la seva nova terra a Espanya conservant-los, sàpiguen que podran vendre'ls allà pel doble de diners. No obstant això no està permesa a Espanya l'entrada d'eugues.
En cinquè lloc: El lloc on s'instal·laran els colons i els seus béns es troba entre la ciutat de residència Real de Madrid i la molt famosa i rica ciutat de Cadis a on es comercia amb or i plata.
En sisè lloc: Els qui provinguin del Baix Rin, Espira o el Palatinat, i tots els que vinguin d'entre Landau i Kehl s’han de posar en contacte amb el Senyor Demars, al Schelettsatt, qui facilitarà provisions per a Espanya. Els que vinguin de Basilea poden anar a Belfort i presentar-se al Senyor Royer el jove, per qui seran tots ben rebuts.
 
La tercera edició que coneixem està datada a primer d'octubre de 1768 i la seva extensió és de només 4 pàgines.
Inicialment té més similitud amb la versió en francès, "Bienfaits de Sa Majesté", que amb la primera versió en alemany que hem vist; no disposa de la coneguda pàgina de portada o capçalera amb el titol de "Glücks-Haffen oder Reicher Schass-Kasten" i comença, similarment a com ho fa "Bienfaits de Sa Majesté", amb el títol "Hulfreiche Hand" i amb l'escut d'armes de Carles III entre les dues paraules, escut que no apareixia en la primera versió en alemany que hem comentat anteriorment.
Inicialment en aquesta tercera versió hi consten també, igual que amb la versió anterior en alemany, els 17 punts de les condicions anunciades a "La ma servicial" amb una única diferència en el redactat del punt número 2 on, com en la versió en francès, hi afegeix que els pobles de 20 a 30 cases estaran "en uns terrenys sans i amb aigua suficient".
La diferència més notable d'aquesta edició, en referència a les anteriors, està en el paràgraf previ a aquells 17 punts on indica, atenció aquí, que el missatge va dirigit a alemanys, flamencs i suissos. Ja es veu doncs que Thürriegel apunta ara també cap a altres zones centreeuropees, el seu interès pels colons suissos ha deixat de ser un comentari afegit a la darrera línia per passar a aparèixer a la portada; això es pot comprovar també en l'apartat de "Missatge i notes públiques" on, a més de ser molt més abreviat, s'indiquen com a orígens dels possibles colons els llocs de:
Ducat de Jülich, Electorat de Colònia, Arquebisbat o Electorat de Trèveris, Luxemburg, Arquebisbat o Electorat de Magúncia, Eichsfeld, Ducat de Francònia, Wetterau (regió de Veteràvia), les regions del Bergstrasse i serralada de Hundsrück, Bisbats de Speyer i Worms, Palatinat del Rin, Baden o País de Baden (Marcgraviat de Baden), Suàbia, des de part de la Selva Negra fins a Basilea, la Bohèmia Alemanya o Deutsch-Böhmen, Comtat o Ducat de Palatinat-Neubourg i Palatinat de Soulzbach, Bisbats de Eichstätt, de Passau, de Salzburg, de Regensburg (Ratisbona) i de Freising, així com també llocs austríacs, com el Tirol i des de llocs veïns als rius Lahn i Danubi, fins a Bregenz i Rorschach al llac de Constança (Boden See), zona de Wald al Cantó d'Appenzell etc.
En el seu darrer paràgraf es fa notar i s’adverteix que és important que els possibles colons portin la documentació oficial (partides de naixement) on hi consti el seu origen i deixa ben clar que els francesos no hi seran admesos.
Al costat de la signatura de Thürriegel també hi ha un escut d'armes similar al que reproduïm en la imatge anterior, a la dreta.
 
La quarta versió, datada el 12 de gener de 1769 i amb una extensió de també 4 pàgines, està dedicada a més a més a contrarestar l’enfrontament per la competència que Johann Josef Anton Jauch, també conegut com Ritter Jauch, va exercir entre mitjans i finals de 1768 a l’hora de reclutar colons a Suïssa. En aquesta versió s’inclouen també els 17 articles de "La ma servicial" amb petites variacions respecte a l’edició anterior; l’apartat de "Missatges i notes breus" (l’equivalent de l'anterior "Missatge i notes públiques") continua amb una molt breu explicació sobre els suposats avantatges d’assentar-se a Espanya, i finalment es fa una agressiva referència a la propaganda de Jauch, a qui s'anomena Chevalier Jauch. L’argument que exposa repetidament és que ell, Thürriegel, és l’únic que té un contracte signat amb Carles III i per tant l’únic que té l’autorització per a poder reclutar i transportar colons cap a Espanya.
Vet aquí l'argumentació de Thürriegel respecte al manifest de Jauch:

Missatges i notes breus

(...) I ara també hi ha un imprès menyspreable titulat: Missatge públic veritablement detallat ..., signat per un tal Chevalier Jauch i imprès per Johann Caspar Bossart 1768, vull fer notar que no només és una total copia del meu manifest ignorant que només jo tinc l’autorització de Sa Catolica Majestat sinó que enganya a la gent, com si tingués tancat un contracte amb el meu Gentil Rei per treballar amb autorització a Uri per introduir suïssos i alemanys, de manera que és necessari pel meu honor i la meva reputació informar suficientment a la gent de que no és cert i que és totalment fals el que digui Chevalier Jauch sobre un contracte, i menys encara de ser servidor amb autorització del Rei d'Espanya, que només jo únicament disposo de la signatura manuscrita del President del Consell de Castella el Sr. comte d'Aranda i de altres diversos membres del Consell Suprem, fins i tot amb la impressió del Gran Segell de la Corona Reial, per posar ordre en qualsevol dubte. Per tant, ningú es deixi enganyar pel mateix, sent aplicable també a les persones que rebin instruccions de Jauch.
 
Thürriegel acaba aquesta propaganda amb una nova llista dels seus representants, els que tenen la missió de rebre i finançar el viatge dels colons. Fixeu-vos com ha augmentat el seu nombre, així com que també n’hi ha a Espanya i a Gènova. Aquest darrer lloc és el que Jauch indica igualment en el seu manifest com a port d’embarcament per als seus colons.
Els meus comissaris que han iniciat la entrega de diners per a pagar els viatges des del lloc d'origen en el camí fins a Espanya, amb tota la humanitat i sense excepció per a tots els que personalment contactin amb ells, estan a Alsàcia i a França en els següents llocs:
A Schlettstadt Herr Demars, a Belfort Herr Royer der Jüngere, a Besançon Herr Patot, a Lió Herr Richard, a Seta Herr Chevalier de Gorce.
A Espanya: A Barcelona Herr Franß Ponte, a Pamplona Herr Burguy, a Madrid Herr Franß Godin.
A Gènova, a Italia (1), Herr Carl Ponte.
 
(1) "Welschland" en el document original. Manera, pensem que antiga, emprada pels suissos de parla alemanya d’anomenar certs llocs de parla d’idiomes d’origen llatí.

 

Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"