|
Primer
cal explicar que hi fa a www.fuentepalmera.org un resum històric
del Principat de Salm. El motiu és que de les 3 primeres remeses de colons arribades
l'any 1768 a Fuente Palmera el 52% declaraven ser d'allà; amb tota probabilitat
un elevat percentatge de colons va viatjar amb documentació falsa i el seu
lloc d'origen era de llocs propers a aquest Principat, com per exemple Alsàcia o Lorena,
llocs de on
no haguessin estat admesos per pertànyer a França.
|
|
En a questa web també hi
ha una petita explicació sobre el
Sacre Imperi Romanogermànic,
del qual el Principat de Salm en va ser una part. |
|
|
El
Principat de Salm (o de Salm-Salm) |
|
|
|
Salm: Antic comtat del Sacre Imperi, creat el s X a les Ardenes. Gràcies a la incorporació d’una part del comtat de Blâmont, al s XV restà dividit en Alt Salm, situat als Vosges, i Baix Salm, a les Ardenes. Posteriorment, el primer esdevingué (1623) principat de l’Imperi, però al s XVIII una part passà a Lorena i la resta a França. |
|
www.enciclopedia.cat |
|
La principauté de Salm-Salm forme, à la fin
du xviiie siècle, un vestige territorial d'une seigneurie autrefois plus
vaste nommée Salm-en-Vosges. [...] La principauté de Salm-Salm n'existe
effectivement qu'entre 1751 et 1793. Elle est souveraine bien que les
Français disposent d'un droit de libre passage. |
|
www.wikipedia.org |
|
 |
 |
|
|
Bandera de Salm-Salm. |
La Garde de Salm. Canvi de guàrdia
teatralitzat a la capital,
Senones. |
Antic blasó de la casa de Salm |
|
|
|
|
Breu
historia del Principat
|
|
L’origen
del Principat i del nom de Salm no estan ni en els Vosges ni son d’una
línia hereditària vosgiana sinó que estan en
la Casa Luxemburg. El Comtat deSalm
sorgeix al segle X al poble avui anomenat Vielsalm
(Viye Såm en való),
a la regió de les Ardenes
de l’actual Bèlgica, província de Luxemburg. Era governat per una
branca de
la Casa
de Luxemburg, anomenada
la Casa
de Salm. Els
Salm van anar estenent les seves possessions cap al sud-est i van arribar
a la regió cap al segle XII. |
|
|
|
El
1090 el primer abat de Senones va adoptar els senyors de Salm de la casa
de Luxemburg com a protectors, o per a tutelar, dels seus interessos
materials. Al poc temps (històricament parlant) de ser nominats com a
protectors de l’abadia de Senones i a la mort el 1170 de Henri I de Salm
ja tenim, per herència dels seus dos fills, dues línies separades: els
Salm de les Ardenes i els Salm dels Vosges. |
|
La
política de la família Salm dels Vosges, que son els que seguirem a
partir d’ara, es marcada, al llarg de l’historia del país, per la
rivalitat amb els abats de Senones, de qui eren protectors però amb qui
competien pel poder temporal. |
|
Cap
al 1190, per consolidar la seva presència en territori vosgià i
portar-hi també el nom familiar, els Salm van fer construir un castell, i
a partir d’aquí es formà la població de Salm (capital fins el 1751),
en uns terrenys pertanyents a l’abadia de Senones, al nord-est de la
comarca i a
800 metres
d’alçada dominant la vall de Bruche, en el territori de la parròquia
de Vipucelle. A mitjans del segle XVI el castell de Salm no era mes que un
munt de ruïnes. |
|
|
|
Apareixen,
en data desconeguda, uns personatges misteriosos, els Rhingraves o
Rheingrafen (en alemany i en singular "Rheingraf") o Comtes
Sauvages del Rin i de Salm. El 1571 per una mena de “cop d’estat”
contra els abats de Senones muntat per Jean IX, Comte de Salm i Fréderic,
Comte Sauvage del Rin i de Salm s'apoderen del tot del territori,
tenint-lo com a propietat en comú, el 1598 es produeix un repartiment
indivís, és a dir sense posar límits al territori, doncs es van repartir
quasi bé poble per poble. És
en aquest moment, que els Salm del
Principat situat als Vosges deixen de ser de la línia sanguínia
o hereditària dels Salm de les Ardenes i passen a ser-ho dels anomenats
Rhingraves o Rheingrafen o Comtes Sauvages del Rin. |
|
A
la mort de Jean IX, el 1600, la seva propietat passa a la seva neta
Christine de Salm que estava casada amb François de Lorena, fill de
Charles III Duc de Lorena. És així que aquesta part de Salm passa a ser
part de la Lorena. D’aquesta manera també s’hagués d’haver perdut el nom
de Salm, malgrat tot el nom es conservà recuperat pels Comtes Sauvages. |
|
|
|
El
1719 per matrimoni entre Nicolas Léopold, Príncep de Salm i la seva
cosina Dorothée, Princesa de Salm,
es crea la Casa Salm-Salm
que és la que ens trobem al Principat a l’any 1767. |
|
El
1751 es produeix la darrera partició, entre Nicolas de Salm-Salm i el rei
Stanislas Leszczynski que havia heretat els drets dels Ducs de Lorena. |
| |
|
|
|
 |
|
 |
|
Vielsalm a les Ardenes, a
l'actual província belga de Luxemburg. |
|
L'origen i el final del
Principat de Salm, de les Ardenes als Vosges. |
|
|
|
|
Situació
del Principat el 1767 |
|
A
l’any que ens interessa, 1767, el Principat de Salm (o per ser més
correctes Principat de Salm-Salm) estava associat com una de les parts del
puzle del Sacre Imperi Romanogermànic i era un enclavament (1)
independent dins del regne de França. Era una petita regió dels Vosges a
cavall entre l’Alsàcia i
la Lorena. Va
estar en aquesta situació i amb les fronteres perfectament definides
entre el 21 de desembre de 1751 i el 2 de març de 1793 (o 17 de març de
1793 segons altres fonts) quan va ser absorbit de manera forçada per
la República Francesa
com a conseqüència de que
la Convention Nationale
(2), òrgan creat en la revolució de 1789, havia prohibit tot comerç amb l’estranger
sota pena de mort i, com a conseqüència, els habitants del Principat per la seva condició d’enclavament
estaven aïllats i privats d’aliments i altres subministraments. Després
d’unes negociacions van acordar que era inacceptable aquest enclavament
estranger en terres franceses i que la única solució era passar el país
a França. |
|
Eclesiàsticament
depenia de la diòcesi de Saint-Dié amb l’excepció de Senones
qui ho feia de l’abat del mateix nom, el
qual
gaudia de drets quasi episcopals
i estava immediatament sotmès a la Santa Seu. |
|
Des
dels seus inicis, alguns segles abans, i fins el 1751 les seves fronteres
havien variat força ja que obeïen al sistema feudal, on n’hi havia
prou amb una venda o un repartiment per variar els límits d’un
territori, canviar la recaptació d’impostos o el regim jurídic; una ratlla fronterera
era diferent de com l’entenem avui. |
|
En
aquesta ultima etapa el Principat feia uns 230 kilòmetres quadrats, amb
una població d’uns 10.000 habitants, i la capital a Senones. Amb una trentena de
poblacions i llocs : Ménil-de-Senones, Saint Maurice, Vieux-Moulin i les
Frénot, Allarmont, Albet,
La Broque, Grandfontaine (amb les forges de Framont), Fréconrupt, Vipucelles i les
Quelles (o Quevelles), Salm, Plaine, Champenay, Diespach, Saulxures, Bénaville
i le Palais, La Petite-Raon, Saint-Jean-du-Mont, Poutay (o
Paulay), Raon-sur-Plaine, Celles, Luvigny, Moussey, Le Saulcy, Le Puid, Le
Harcholey, Belval, Saint-Stail, Grandrupt,
Le Vermont, Vexaincourt (o
Wackenback)... |
|
|
|
Tenia
per límits: |
|
- Al nord el riu
Plaine, que separa avui en dia el departament dels Vosges del de Meurthe et
Moselle |
|
- Al sud la vall de Hure (que no en forma part a l’excepció de Châtas) |
|
- A l’oest la frontera entre Senones i Moyenmoutier |
|
- A l’est el riu Bruche |
| |
|
|
|
 |
|
 |
|
El Principat de Salm en un
fragment d’un mapa de l'Imperi de l’any 1789, on es veu la seva condició de
enclavament dins de França. |
|
Fronteres de 1751 del
Principat de Salm, força aproximades |
|
(sobre un mapa actual tret de Yahoo Maps). |
|
|
|
|
(1) enclavament: Part de territori d’un
estat sobirà que està completament envoltat per un territori estranger;
tenim com a exemple un cas ben proper:
Llívia. |
|
(2) Convention Nationale: A França la Convention Nationale
és el nom
donat a l’assemblea que va governar des del 20 de setembre de 1792 fins
el 26 d’octubre de 1795. El desembre de 1792 obrí un procés contra Lluís
XVI, que fou condemnat a mort. |
|
|
|
|
Els mapes originals, excepte el de l’any
1789, i segons s’indica, son trets de maps.google.com
i
maps.yahoo.com |
|
|
|
|
Aquesta web està permanentment
en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha
algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |
