|
www.fuentepalmera.org |
|
|
|
|
La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
|
el Fuero de las Nuevas
Poblaciones |
|
La propaganda per a captar militars i
bavaresos en general |
|
AQUESTA PÀGINA ESTÀ EN CONSTRUCCIÓ |
|
(és la continuació d'aquesta altra pàgina:
La propaganda de Thürriegel
(1ª part) ) |
|
L’any 1765
Johann Kaspar von Thürriegel ja havia
tingut diversos enfrontaments amb la justícia. El darrer enfrontament va ser aquest
mateix any de 1765 quan, estant a Amberg al servei del comte Franz Ludwig
von Holnstein, governador del Alt Palatinat (Oberpfalz), fent-se passar per un tal
“capità baró Nothafft” va falsificar uns papers amb el propòsit
d’aconseguir diners per a finançar una inexistent expedició de tropes. |
|
Va ser detingut a Straubing,
jutjat i sentenciat el 15 de març de 1765 a ser expulsat de Baviera.
Clarament la seva relació amb els governants bavaresos ja no podia ser, de
forma mútua, ni bona ni cordial. |
|
Va marxar a Viena d'on també
va ser comminat a sortir el mes de febrer de 1766. Allà, prèviament,
havia tornat a contactar amb l’ambaixador espanyol, el comte Mahoni, a
qui anteriorment ja havia exposat el seu pla de colonització quan s’havien trobat a
Frankfurt el mes d’abril de 1765. |
|
Sembla que aquesta trobada amb Mahoni el va
orientar a viatjar cap a Madrid, on Thürriegel i la seva família van
arribar-hi el mes de maig de 1766; es va presentar i va sol·licitar l'ajut de
l’ambaixador bavarès a Madrid, Maximilian Freiherr von Sarny, per
a ser introduït als ambients adequats per poder presentar el seu projecte;
oficialment Sarny no li podia oferir aquest servei, doncs li faltava l'autorització dels
seus superiors, però tampoc volia fer-ho, doncs coneixia els seus antecedents
i fer-ho no li deuria semblar correcte. Thürriegel va haver de
bellugar-se pel seu compte per a aconseguir els primers contactes per als
seus plans i finalment el seu projecte de recluta de colons va tirar
endavant, |
|
|
|
Un cop acceptat i iniciat el seu projecte
se’n va anar de Madrid, i al cap d'aproximadament un any
i mig, pel setembre de 1767, el resultat de la
propaganda
editada i repartida per Thürriegel per a reclutar colons estava essent
un èxit, això no agradava gens als governants dels llocs des d'on els seus
pobladors
s’apuntaven i marxaven cap a colonitzar Sierra Morena; en aquell temps el poder estava fortament relacionat
amb la quantitat de súbdits, conseqüentment cap govern volia ni podia permetre la
despoblació del seu país i ràpidament van posar-s’hi traves: |
 |
La prohibició de sortida
i de transit fins a Espanya o fins als ports d’embarcament per a
molta gent que volia apuntar-s’hi, amb la dificultat que això
provocava per al reclutament a Thürriegel i als seus col·laboradors. |
|
|
|
|
La prohibició de
repartir la propaganda i els advertiments i persecució per a Thürriegel i els seus col·laboradors per part de les autoritats
bavareses, prínceps electors d’altres llocs de l'Imperi i també
de les autoritats d’alguns cantons Suïssos. |
|
|
|
|
|
|
Aquests obstacles no van aconseguir pas que fracassés el
projecte de Thürriegel, aquest era tot un èxit; i aquest
èxit treia de polleguera a Sarny i augmentava el nivell de la batalla
diplomàtica que s’havia establert entre ells. Van haver-hi multitud de
correus entre Sarny i el seu superior a Viena, el ministre Johann Joseph
Graf von Paumgarten, on els
qualificatius cap a Thürriegel eren extremadament durs i no gens
amables. Fins i tot Sarny va introduir i utilitzar amb èxit alguns
espies o talps en l’entorn de Thürriegel: J. C. von Aschauer i els germans Max
i Kaspar von Zarriwary, acompanyants de Thürriegel i finançadors de part
del projecte, i el secretari de Thürriegel, Karl von Schwaiger. |
|
|
|
A causa de tots el impediments,
des del punt de vista de Thürriegel, l’èxit de la seva campanya de
recluta de colons no era tant excel·lent com el que ell desitjava, i
necessitava venjar-se de
tots el que havien anat en contra seva, una venjança fins i tot en contra de Baviera. |
|
Com a conseqüència, a començaments de l'any 1768 Thürriegel va intentar com a primera acció
venjativa la marxa de militars bavaresos cap a Espanya, concretament de
dues companyies de granaders (companyies Lerchenfeld i Herold); Sarny,
però, va poder evitar-ho doncs va tenir coneixement dels plans de Thürriegel gràcies als talps que hem anomenat anteriorment. |
|
Com veurem tot seguit, també va haver un intent per part de Thürriegel de la
publicació de diversos escrits on pretenia una emigració en massa de
bavaresos cap a les Nuevas Poblaciones. |
|
|
Joseph Weiss cita, reprodueix en part i comenta aquests
diversos
escrits de Thürriegel en dues publicacions de l'any 1907. Primer ho fa
en un article repartit en set números de la revista Das Bayerland
titulat Unveröffentlichtes über Johann Kaspar
Thürriegels Pläne zu eines Massen-Desertion und Auswanderung aus Bayern
nach Spanien (Estudi inèdit sobre els plans de Johann Kaspar
Thürriegel de deserció en massa i emigració de Baviera cap a Espanya), i
posteriorment ho fa en el seu més conegut treball Die
deutsche Kolonie an der Sierra Morena und ihr Gründer Johann Kaspar von
Thürriegel, ein bayerischer Abenteurer des 18. Jahrhunderts (La
colònia alemanya a Sierra Morena i el seu fundador Johann Kaspar von
Thurriegel, un aventurer bavarès del segle 18). |
|
Encara que Weiss els cita i
comenta amb prou d’èmfasi i detall, així com anomena a alguns impressors
i llibreters, en
cap moment diu clarament que ell els hagi vist impresos. Tots els escrits que
citarem nosaltres tampoc no els hem trobat ni impresos ni publicats; únicament
els hem trobat, com a manuscrits, en els Arxius de l'Estat de
Baviera (Bayerisches Hauptstaatsarchiv), amb la referència
"Kasten schwarz 6816", que és la referència actualitzada de
"Kasten schwarz 294" indicada per Weiss en els seus treballs.
Segons ens diu Weiss, en els seus articles de la revista Das Bayerland, aquests documents
del Bayerisches Hauptstaatsarchiv son las copies manuscrites que
de tals impresos va aconseguir el baró de Sarny com a prova de les
activitats de Thürriegel. |
|
|
Vegem ara la traducció d'aquests cinc
manuscrits. Els tres primers estan dirigits clarament als camperols i
tenen com a títol: |
|
|
Conversa entre un agricultor i un colon espanyol que ha tornat a
Alemanya
(Gespräch zwischen einem Bauern und einen in das Teutschland
redurnierenten Spanischen Kolonisten) |
| |
|
|
Estimadissims compatriotes
alemanys (Geliebteste deutsche Landsleuten) |
|
|
Un suís, que
es va mudar des del petit poble de Martinach cap al país de Sierra Morena en
Espanya, escriu la següent carta als seus antics veïns (Ein Schweizer, welcher aus dem
Flecken Martinach nach dem Lande Sierra Morenne in Spanien gezogen,
schreibet folgenten Brief an seine vorigen Nachbarsen) |
| |
| |
| Els altres dos
manuscrits estan dirigits a revoltar al poble en general i a
planificar una sortida massiva de Baviera, el seu títols son: |
|
|
Primeres accions i punts de trobada
(Erste Lärmen und sammelplätze) |
|
|
Instruccions per als caps de
grup (Instruktion an alle anführers) |
|
|
|
|
Conversa entre un agricultor i un colon
espanyol que ha tornat a Alemanya |
|
En aquest escrit Thürriegel
ens presenta un diàleg o conversa entre un pagès i un
colon que ha tornat de les colònies de Sierra Morena. En aquesta
conversa el colon parla amb un interessat pagès, a
qui entrega per la seva lectura els 17 articles de la ja coneguda
propaganda
Glücks-Hafen o
Port de la Felicitat (1), i a qui explica les meravelles de les
colònies així com algunes argumentacions en contra dels governants
Bàvars. |
|
|
|
Conversa entre un pagès i un colon espanyol
que ha tornat a Alemanya |
|
Pagès: |
Què hi
fas aquí? Fa molt de temps que no et veia, on has estat tot aquest
temps? |
|
Colon: |
Estimat germà, he fet un llarg viatge durant aquest temps, però no
me’n penedeixo, doncs el tornaré a fer aviat. També has de saber on
he estat, sàpigues que he estat a Espanya, a la Sierra Morena, que
ha estat poblada a un gran preu pel rei espanyol Carles III. |
|
Pagès: |
Que
véns des de la Sierra Morena en Espanya? Oh estimat germà del meu
cor, n’he sentit a parlar molt, digues-me (et demano que amb tota
franquesa) com és aquell país i com s’hi viu? |
|
Colon: |
El
motiu que m’ha fet retornar a la meva pàtria alemanya és el de fer
també feliços als meus compatriotes, per tant t’ho explicaré tot
exactament i sense exagerar. Alguna vegada has sentit a parlar del
Port de la Felicitat espanyol? |
|
Pagès: |
He
sentit a parlar d’una història d’aquesta mena a la taverna, però
encara no n’he llegit cap. |
|
Colon: |
Et
crec, els vostres funcionaris no us han dit res al respecte. El fet que sigui una bona terra serà el millor
testimoni per explicar clarament les ordres dels electors aquest
any passat, (això motiva al Coronel von Thürriegel a fer conèixer
aquesta colònia) és clarament una de les zones més fèrtils
d'Espanya. Si la persona que busca evitar una colònia així es
lloa a ella mateixa, llavors es pot estar ben segur de que aquesta
és la veritat i que no desitgen que el camperol pobre sigui feliç.
Ara et donaré una proclama, llegeix-la. |
| |
El
pagès llegeix la informació correcta. |
| |
(El manuscrit continua
aquí, amb petites variants ortogràfiques, amb els 17 coneguts
articles de Glücks-Hafen o Port de la Felicitat.) |
|
Pagès: |
Estaria molt be germà si les coses fossin així, però escrivint i
imprimint és poden dir molts coses. |
|
Colon: |
Ho
dubtes?, i què creus que és increïble? |
|
Pagès: |
Per a
mi son massa bones accions les que un rei hauria d’oferir a les
gents que vulguin assentar-se en el seu regne. |
|
Colon: |
Però
has de saber que aquest és el rei més ric i que és més un pare que
un governant. Em sembla que vols dir que és com un
príncep del Sacre
Imperi o com un
marcgravi; i aquests, tens raó, no
podrien garantir-ho. Però creu-me, no és només tot això el que
aquest tan generós rei considera just, has de fixar-te en altres
beneficis i veure també la despietada esclavitud que aquesta nova
població espanyola t’ofereix evitar. Per començar, ja veus que per
establir-te en un lloc paradisíac obtindràs 10 anys completament
sense impostos i desprès tindràs uns impostos molt petits. |
|
Pagès: |
Sí,
sí, molt petits! El nostres funcionaris sempre ho diuen: petits
impostos, i a causa de tots els petits impostos, no puc donar a la
meva dona i als meus fills només que pa sec. Des que te’n vas anar,
els pobres agricultors no hem tingut cap mena de benefici, ja em
diràs si això és cristià. Tu saps molt bé que si tenim un fill o un
criat ens el prendran per a fer de soldat. Després un alt Oficial
del regiment de Clementi es va presentar a Munic a la casa del
Príncep Elector, i amb la complicitat de Larosse, el va persuadir de
no prendre més joves en el futur, però que cada casa hauria de pagar
3 florins a l’any per aconseguir aquesta gràcia. Aquesta nova
imposició, per a nosaltres pobres camperols, es va acceptar
immediatament, i com a resultat el Príncep Elector va pagar al
Oficial aquests grans tributs. |
|
Colon: |
Els
reclutaments es faran probablement d’acord amb l’impost de 3 florins. |
|
Pagès: |
Oh,
que il·lús!. Reclutaments, sí. Si hagués estat així l’Elector
tindria un benefici i haguéssim tingut la seguretat de que ja no
hauríem d’entregar els nostres fills a una vida de soldat, però
escolta més, deixa simplement que t’expliqui com tracta l’Elector
els nostres temes. Puix que havíem de pagar aquest nou impost, van
estar algunes setmanes carregant públicament els nostres diners
tacats de sang amb timbals i proclames, com si volguessin reclutar
soldats, però el fet és fa molt temps que no paguen a la gent que
està en servei, i el diable sabrà per a quines grapes aniran
els nostres diners. Ara ja no tenim soldats en absolut, i no
trigarem gaire a haver de tornar a entregar els nostres xicots. No
et podria arribar a explicar prou com ens turmenten els funcionaris.
El
governador del castell de Braunau, “von Trestl”, cada mig any demana més. Tothom plora i es
lamenta de la seva injustícia. Si intentes trobar justícia amb les
autoritats de Burghausen els
consellers del govern vindran a Braunau a menjar amb ell i si obriu
la boca us tancaran a la presó. Hem d’anar fins al fons, l'elector i
la terra són pobres, i aquells que han vingut cap a nosaltres són
com pidolaires, ara estan
dirigint i tindran aviat un nou patrimoni. |
|
Colon: |
Ara
veig ben clar que la premonició de la
Sibil·la es farà realitat, i que tal
com ella diu, aquesta terra serà destruïda pel seu propi senyor. Que
faríeu vosaltres, benvolguts companys, si déu visites tot el país
amb la seva vara de càstig, amb un mal any, amb tempestes i altres
mals. Sovint ha succeït que països sencers s’han vist castigats pels
pecats dels poderosos. Ara, però, ha arribat el moment en què la
divina providència us convida per a desembarassar-vos del vostre
jou, de la mateixa manera que ho van fer els israelites quan havien
estat oprimits tan severament sota el pesat jou dels egipcis. Sereu
reprimits més i més cada dia, i gradualment sereu portats a viure
esclaus com els bohemis. Els vostres bous, i els vostres cavalls
estan prims i escanyolits. Només podeu menjar pa sec i beure aigua.
Però mireu aquells cavalls i bous tan grassos amb els que els
ministres, que fa uns pocs anys no havien tingut res, se’n vanten!
Mireu els seus magnífics castells construïts amb la vostra suor i la
vostra sang. Allibereu-vos d’aquest jou! Sortiu i preneu el que
tenen perquè és vostre. Vine amb mi cap al país on no es coneixen
les tiranies, on trobareu més a un pare que a un rei, on es pot
practicar la única religió que fa a algú benaventurat sense
necessitat d'haver de donar l’últim cèntim que us quedi als
capellans. Allà no hi ha cap raó a témer de que us robin els vostres
fills per ser conduïts i venuts a les corts estrangeres com a carn
de canó. Què podeu espereu d’aquests temps opressors sinó una vida
miserable? Vine, no rebutgis aquesta oferta que et faig, així no
hauràs de plorar més tard per la teva imminent i segura misèria. |
|
|
|
|
Estimadissims compatriotes alemanys |
|
Continua amb una crida, amb la clara
intenció de revoltar al poble, on ens comenta amb un estil amb cites
religioses, hipèrboles i molt treballat, la problemàtica situació en que,
segons ell, es
troba Baviera sota el domini dels seus governants i funcionaris. Està
signada amb el pseudònim de Friedrich Gottlieb Menschen freundt, wohnhaft in der
Sierra Morenna (1), |
|
|
|
(1) Friedrich Amor de Déu Amic dels homes,
resident a Sierra Morena (escrit Morenna en el manuscrit original). |
|
|
|
Un suís, que es va mudar des del petit poble
de Martinach cap al país de Sierra Morena en Espanya, escriu la següent
carta als seus antics veïns |
|
Per acabar d'incitar als
agricultors a emigrar acaba amb una suposada carta, de poc més d'un
full, enviada per un tal Lorenz Oberdorff (1) als seus familiars i amics de Martinach
(2). |
|
|
|
Un suís, que es va mudar del petit poble de
Martinach cap al país de Sierra Morena en Espanya, escriu la següent
carta als seus antics veïns: |
|
Benvolgut cunyat i veïns tots de
Martinach, |
|
Complint amb la paraula que us vaig donar us faig saber
que hem arribat bé i amb bona salut i que estic amb la meva dona i els meus dos fills. A
Seta, a França, 251 persones vem embarcar cap a Espanya i desprès de 10 dies de viatge ja érem feliços en terra espanyola. Els espanyols
ens van
fer una cordial rebuda al veure’ns arribar per mar al país que veiem com un paradís
i on la neu no es veu mai. El comandant ens ha autoritzat a triar per rebre amb altres compatriotes una zona en la qual
vulguem establir-nos. Hem trobat ja les cases acabades de construir. I us dic, en poques paraules, que no voldria pas vendre el que he aconseguit ni per 2000 florins, i això
és el que es pensa a cada casa. Per la tardor vaig sembrar 8 fanegues i he plantat 24 oliveres, i del meu camp, d’aquesta tardor, en penso obtenir uns 50 tàlers (3). Jo et convido, estimat cunyat, i a tots els compatriotes de Martinach, per venir amb nosaltres tant aviat com pugueu. Tots estem molt bé i a gust. El lloc es diu Peñuela (4) i està a 38
llegües (5) de
Madrid. |
|
El teu fidel cunyat Lorenz
Oberdorff. |
|
Mil salutacions per tots els de Martinach |
|
|
|
(1) Com a curiositat, "Oberdorff" és
actualment un petit municipi francès, situat al departament de Mosel·la, a la regió d'Alsàcia
- Xampanya - Ardenes - Lorena. Una possible traducció literal d’aquest
topònim seria la de "Vila d'Amunt" o "Vila de Dalt" |
|
(2) El
topònim Martinach està en alemany en el manuscrit original i fa referència a Martigny, al cantó francòfon suís de Valais. |
|
(3) El tàler (o thaler) va ser una unitat
de referència del Sacre Imperi Romanogermànic adoptada per als seus
intercanvis l'any 1754; era una peça de plata de 23,39 grams. |
|
(4) Algun manuscrit original en alemany diu "Penuela"; fa referència a La Peñuela, nom anterior de La Carolina abans
d’anomenar-se
com a tal.
|
|
(5) En el text original en alemany diu "38 Stunds", (Alemany: "stund / stunden",
Català: "hora / hores"). Si es compte a llegua per hora podrien ser "38
llegües" i si considerem una "legua castellana" serien uns 210 Km. Actualment la distancia per carretera entre Madrid i La Carolina es de uns 275 Km.
En el "Pla de ruta" entregat als colons per anar de Schlettstadt
a Seta per indicar les llegües de camí diu "Lieuës" en
francès i "Stunden" en alemany. |
|
|
|
Primeres accions i punts de trobada |
|
|
|
|
|
Instruccions per als caps de grup |
|
|
|
|
|
Aquesta web està permanentment
en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha
algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |
|
