www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació Una llegenda
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

La propaganda per a captar militars i bavaresos en general
AQUESTA PÀGINA ESTÀ EN CONSTRUCCIÓ
(és la continuació d'aquesta altra pàgina: La propaganda de Thürriegel (1ª part) )

L’any 1765 Johann Kaspar von Thürriegel ja havia tingut diversos enfrontaments amb la justícia. El darrer enfrontament va ser aquest mateix any de 1765 quan, estant a Amberg al servei del comte Franz Ludwig von Holnstein, governador del Alt Palatinat (Oberpfalz), fent-se passar per un tal “capità baró Nothafft” va falsificar uns papers amb el propòsit d’aconseguir diners per a finançar una inexistent expedició de tropes.

Va ser detingut a Straubing, jutjat i sentenciat el 15 de març de 1765 a ser expulsat de Baviera. Clarament la seva relació amb els governants bavaresos ja no podia ser, de forma mútua, ni bona ni cordial.

Va marxar a Viena d'on també va ser comminat a sortir el mes de febrer de 1766. Allà, prèviament, havia tornat a contactar amb l’ambaixador espanyol, el comte Mahoni, a qui anteriorment ja havia exposat el seu pla de colonització quan s’havien trobat a Frankfurt el mes d’abril de 1765.

Sembla que aquesta trobada amb Mahoni el va orientar a viatjar cap a Madrid, on Thürriegel i la seva família van arribar-hi el mes de maig de 1766; es va presentar i va sol·licitar l'ajut de l’ambaixador bavarès a Madrid, Maximilian Freiherr von Sarny, per a ser introduït als ambients adequats per poder presentar el seu projecte; oficialment Sarny no li podia oferir aquest servei, doncs li faltava l'autorització dels seus superiors, però tampoc volia fer-ho, doncs coneixia els seus antecedents i fer-ho no li deuria semblar correcte. Thürriegel va haver de bellugar-se pel seu compte per a aconseguir els primers contactes per als seus plans i finalment el seu projecte de recluta de colons va tirar endavant,
 

Un cop acceptat i iniciat el seu projecte se’n va anar de Madrid, i al cap d'aproximadament un any i mig, pel setembre de 1767, el resultat de la propaganda editada i repartida per Thürriegel per a reclutar colons estava essent un èxit, això no agradava gens als governants dels llocs des d'on els seus pobladors s’apuntaven i marxaven cap a colonitzar Sierra Morena; en aquell temps el poder estava fortament relacionat amb la quantitat de súbdits, conseqüentment cap govern volia ni podia permetre la despoblació del seu país i ràpidament van posar-s’hi traves:

La prohibició de sortida i de transit fins a Espanya o fins als ports d’embarcament per a molta gent que volia apuntar-s’hi, amb la dificultat que això provocava per al reclutament a Thürriegel i als seus col·laboradors.
 
La prohibició de repartir la propaganda i els advertiments i persecució per a Thürriegel i els seus col·laboradors per part de les autoritats bavareses, prínceps electors d’altres llocs de l'Imperi i també de les autoritats d’alguns cantons Suïssos.
 
 
Aquests obstacles no van aconseguir pas que fracassés el projecte de Thürriegel, aquest era tot un èxit; i aquest èxit treia de polleguera a Sarny i augmentava el nivell de la batalla diplomàtica que s’havia establert entre ells. Van haver-hi multitud de correus entre Sarny i el seu superior a Viena, el ministre Johann Joseph Graf von Paumgarten, on els qualificatius cap a Thürriegel eren extremadament durs i no gens amables. Fins i tot Sarny va introduir i utilitzar amb èxit alguns espies o talps en l’entorn de Thürriegel: J. C. von Aschauer i els germans Max i Kaspar von Zarriwary, acompanyants de Thürriegel i finançadors de part del projecte, i el secretari de Thürriegel, Karl von Schwaiger.
 

A causa de tots el impediments, des del punt de vista de Thürriegel, l’èxit de la seva campanya de recluta de colons no era tant excel·lent com el que ell desitjava, i necessitava venjar-se de tots el que havien anat en contra seva, una venjança fins i tot en contra de Baviera.

Com a conseqüència, a començaments de l'any 1768 Thürriegel va intentar com a primera acció venjativa la marxa de militars bavaresos cap a Espanya, concretament de dues companyies de granaders (companyies Lerchenfeld i Herold); Sarny, però, va poder evitar-ho doncs va tenir coneixement dels plans de Thürriegel gràcies als talps que hem anomenat anteriorment.

Com veurem tot seguit, també va haver un intent per part de Thürriegel de la publicació de diversos escrits on pretenia una emigració en massa de bavaresos cap a les Nuevas Poblaciones.


Joseph Weiss cita, reprodueix en part i comenta aquests diversos escrits de Thürriegel en dues publicacions de l'any 1907. Primer ho fa en un article repartit en set números de la revista Das Bayerland titulat Unveröffentlichtes über Johann Kaspar Thürriegels Pläne zu eines Massen-Desertion und Auswanderung aus Bayern nach Spanien (Estudi inèdit sobre els plans de Johann Kaspar Thürriegel de deserció en massa i emigració de Baviera cap a Espanya), i posteriorment ho fa en el seu més conegut treball Die deutsche Kolonie an der Sierra Morena und ihr Gründer Johann Kaspar von Thürriegel, ein bayerischer Abenteurer des 18. Jahrhunderts (La colònia alemanya a Sierra Morena i el seu fundador Johann Kaspar von Thurriegel, un aventurer bavarès del segle 18).

Encara que Weiss els cita i comenta amb prou d’èmfasi i detall, així com anomena a alguns impressors i llibreters, en cap moment diu clarament que ell els hagi vist impresos. Tots els escrits que citarem nosaltres tampoc no els hem trobat ni impresos ni publicats; únicament els hem trobat, com a manuscrits, en els Arxius de l'Estat de Baviera (Bayerisches Hauptstaatsarchiv), amb la referència "Kasten schwarz 6816", que és la referència actualitzada de "Kasten schwarz 294" indicada per Weiss en els seus treballs. Segons ens diu Weiss, en els seus articles de la revista Das Bayerland, aquests documents del Bayerisches Hauptstaatsarchiv son las copies manuscrites que de tals impresos va aconseguir el baró de Sarny com a prova de les activitats de Thürriegel.


Vegem ara la traducció d'aquests cinc manuscrits. Els tres primers estan dirigits clarament als camperols i tenen com a títol:

Conversa entre un agricultor i un colon espanyol que ha tornat a Alemanya (Gespräch zwischen einem Bauern und einen in das Teutschland redurnierenten Spanischen Kolonisten)
 
Estimadissims compatriotes alemanys (Geliebteste deutsche Landsleuten)
Un suís, que es va mudar des del petit poble de Martinach cap al país de Sierra Morena en Espanya, escriu la següent carta als seus antics veïns (Ein Schweizer, welcher aus dem Flecken Martinach nach dem Lande Sierra Morenne in Spanien gezogen, schreibet folgenten Brief an seine vorigen Nachbarsen)
 
 
Els altres dos manuscrits estan dirigits a revoltar al poble en general i a planificar una sortida massiva de Baviera, el seu títols son:
Primeres accions i punts de trobada (Erste Lärmen und sammelplätze)
Instruccions per als caps de grup (Instruktion an alle anführers)
 
Conversa entre un agricultor i un colon espanyol que ha tornat a Alemanya

En aquest escrit Thürriegel ens presenta un diàleg o conversa entre un pagès i un colon que ha tornat de les colònies de Sierra Morena. En aquesta conversa el colon parla amb un interessat pagès, a qui entrega per la seva lectura els 17 articles de la ja coneguda propaganda Glücks-Hafen o Port de la Felicitat (1), i a qui explica les meravelles de les colònies així com algunes argumentacions en contra dels governants Bàvars.

 

Conversa entre un pagès i un colon espanyol que ha tornat a Alemanya

Pagès: Què hi fas aquí? Fa molt de temps que no et veia, on has estat tot aquest temps?
Colon: Estimat germà, he fet un llarg viatge durant aquest temps, però no me’n penedeixo, doncs el tornaré a fer aviat. També has de saber on he estat, sàpigues que he estat a Espanya, a la Sierra Morena, que ha estat poblada a un gran preu pel rei espanyol Carles III.
Pagès: Que véns des de la Sierra Morena en Espanya? Oh estimat germà del meu cor, n’he sentit a parlar molt, digues-me (et demano que amb tota franquesa) com és aquell país i com s’hi viu?
Colon: El motiu que m’ha fet retornar a la meva pàtria alemanya és el de fer també feliços als meus compatriotes, per tant t’ho explicaré tot exactament i sense exagerar. Alguna vegada has sentit a parlar del Port de la Felicitat espanyol?
Pagès: He sentit a parlar d’una història d’aquesta mena a la taverna, però encara no n’he llegit cap.
Colon: Et crec, els vostres funcionaris no us han dit res al respecte. El fet que sigui una bona terra serà el millor testimoni per explicar clarament les ordres dels electors aquest any passat, (això motiva al Coronel von Thürriegel a fer conèixer aquesta colònia) és clarament una de les zones més fèrtils d'Espanya. Si la persona que busca evitar una colònia així es lloa a ella mateixa, llavors es pot estar ben segur de que aquesta és la veritat i que no desitgen que el camperol pobre sigui feliç. Ara et donaré una proclama, llegeix-la.
  El pagès llegeix la informació correcta.
 

(El manuscrit continua aquí, amb petites variants ortogràfiques, amb els 17 coneguts articles de Glücks-Hafen o Port de la Felicitat.)

Pagès: Estaria molt be germà si les coses fossin així, però escrivint i imprimint és poden dir molts coses.
Colon: Ho dubtes?, i què creus que és increïble?
Pagès: Per a mi son massa bones accions les que un rei hauria d’oferir a les gents que vulguin assentar-se en el seu regne.
Colon: Però has de saber que aquest és el rei més ric i que és més un pare que un governant. Em sembla que vols dir que és com un príncep del Sacre Imperi o com un marcgravi; i aquests, tens raó, no podrien garantir-ho. Però creu-me, no és només tot això el que aquest tan generós rei considera just, has de fixar-te en altres beneficis i veure també la despietada esclavitud que aquesta nova població espanyola t’ofereix evitar. Per començar, ja veus que per establir-te en un lloc paradisíac obtindràs 10 anys completament sense impostos i desprès tindràs uns impostos molt petits.
Pagès: Sí, sí, molt petits! El nostres funcionaris sempre ho diuen: petits impostos, i a causa de tots els petits impostos, no puc donar a la meva dona i als meus fills només que pa sec. Des que te’n vas anar, els pobres agricultors no hem tingut cap mena de benefici, ja em diràs si això és cristià. Tu saps molt bé que si tenim un fill o un criat ens el prendran per a fer de soldat. Després un alt Oficial del regiment de Clementi es va presentar a Munic a la casa del Príncep Elector, i amb la complicitat de Larosse, el va persuadir de no prendre més joves en el futur, però que cada casa hauria de pagar 3 florins a l’any per aconseguir aquesta gràcia. Aquesta nova imposició, per a nosaltres pobres camperols, es va acceptar immediatament, i com a resultat el Príncep Elector va pagar al Oficial aquests grans tributs.
Colon: Els reclutaments es faran probablement d’acord amb l’impost de 3 florins.
Pagès: Oh, que il·lús!. Reclutaments, sí. Si hagués estat així l’Elector tindria un benefici i haguéssim tingut la seguretat de que ja no hauríem d’entregar els nostres fills a una vida de soldat, però escolta més, deixa simplement que t’expliqui com tracta l’Elector els nostres temes. Puix que havíem de pagar aquest nou impost, van estar algunes setmanes carregant públicament els nostres diners tacats de sang amb timbals i proclames, com si volguessin reclutar soldats, però el fet és fa molt temps que no paguen a la gent que està en servei, i el diable sabrà per a quines grapes aniran els nostres diners. Ara ja no tenim soldats en absolut, i no trigarem gaire a haver de tornar a entregar els nostres xicots. No et podria arribar a explicar prou com ens turmenten els funcionaris. El governador del castell de Braunau, “von Trestl”, cada mig any demana més. Tothom plora i es lamenta de la seva injustícia. Si intentes trobar justícia amb les autoritats de Burghausen els consellers del govern vindran a Braunau a menjar amb ell i si obriu la boca us tancaran a la presó. Hem d’anar fins al fons, l'elector i la terra són pobres, i aquells que han vingut cap a nosaltres són com pidolaires, ara estan dirigint i tindran aviat un nou patrimoni.
Colon: Ara veig ben clar que la premonició de la Sibil·la es farà realitat, i que tal com ella diu, aquesta terra serà destruïda pel seu propi senyor. Que faríeu vosaltres, benvolguts companys, si déu visites tot el país amb la seva vara de càstig, amb un mal any, amb tempestes i altres mals. Sovint ha succeït que països sencers s’han vist castigats pels pecats dels poderosos. Ara, però, ha arribat el moment en què la divina providència us convida per a desembarassar-vos del vostre jou, de la mateixa manera que ho van fer els israelites quan havien estat oprimits tan severament sota el pesat jou dels egipcis. Sereu reprimits més i més cada dia, i gradualment sereu portats a viure esclaus com els bohemis. Els vostres bous, i els vostres cavalls estan prims i escanyolits. Només podeu menjar pa sec i beure aigua. Però mireu aquells cavalls i bous tan grassos amb els que els ministres, que fa uns pocs anys no havien tingut res, se’n vanten! Mireu els seus magnífics castells construïts amb la vostra suor i la vostra sang. Allibereu-vos d’aquest jou! Sortiu i preneu el que tenen perquè és vostre. Vine amb mi cap al país on no es coneixen les tiranies, on trobareu més a un pare que a un rei, on es pot practicar la única religió que fa a algú benaventurat sense necessitat d'haver de donar l’últim cèntim que us quedi als capellans. Allà no hi ha cap raó a témer de que us robin els vostres fills per ser conduïts i venuts a les corts estrangeres com a carn de canó. Què podeu espereu d’aquests temps opressors sinó una vida miserable? Vine, no rebutgis aquesta oferta que et faig, així no hauràs de plorar més tard per la teva imminent i segura misèria.
 
Estimadissims compatriotes alemanys

Continua amb una crida, amb la clara intenció de revoltar al poble, on ens comenta amb un estil amb cites religioses, hipèrboles i molt treballat, la problemàtica situació en que, segons ell, es troba Baviera sota el domini dels seus governants i funcionaris. Està signada amb el pseudònim de Friedrich Gottlieb Menschen freundt, wohnhaft in der Sierra Morenna (1),

 

(1) Friedrich Amor de Déu Amic dels homes, resident a Sierra Morena (escrit Morenna en el manuscrit original).

 
Un suís, que es va mudar des del petit poble de Martinach cap al país de Sierra Morena en Espanya, escriu la següent carta als seus antics veïns

Per acabar d'incitar als agricultors a emigrar acaba amb una suposada carta, de poc més d'un full, enviada per un tal Lorenz Oberdorff (1) als seus familiars i amics de Martinach (2).

 

Un suís, que es va mudar del petit poble de Martinach cap al país de Sierra Morena en Espanya, escriu la següent carta als seus antics veïns:

Benvolgut cunyat i veïns tots de Martinach,

Complint amb la paraula que us vaig donar us faig saber que hem arribat bé i amb bona salut i que estic amb la meva dona i els meus dos fills. A Seta, a França, 251 persones vem embarcar cap a Espanya i desprès de 10 dies de viatge ja érem feliços en terra espanyola. Els espanyols ens van fer una cordial rebuda al veure’ns arribar per mar al país que veiem com un paradís i on la neu no es veu mai. El comandant ens ha autoritzat a triar per rebre amb altres compatriotes una zona en la qual vulguem establir-nos. Hem trobat ja les cases acabades de construir. I us dic, en poques paraules, que no voldria pas vendre el que he aconseguit ni per 2000 florins, i això és el que es pensa a cada casa. Per la tardor vaig sembrar 8 fanegues i he plantat 24 oliveres, i del meu camp, d’aquesta tardor, en penso obtenir uns 50 tàlers (3). Jo et convido, estimat cunyat, i a tots els compatriotes de Martinach, per venir amb nosaltres tant aviat com pugueu. Tots estem molt bé i a gust. El lloc es diu Peñuela (4) i està a 38 llegües (5) de Madrid.
El teu fidel cunyat Lorenz Oberdorff.
Mil salutacions per tots els de Martinach
 
(1) Com a curiositat, "Oberdorff" és actualment un petit municipi francès, situat al departament de Mosel·la, a la regió d'Alsàcia - Xampanya - Ardenes - Lorena. Una possible traducció literal d’aquest topònim seria la de "Vila d'Amunt" o "Vila de Dalt"
(2) El topònim Martinach està en alemany en el manuscrit original i fa referència a Martigny, al cantó francòfon suís de Valais.
(3) El tàler (o thaler) va ser una unitat de referència del Sacre Imperi Romanogermànic adoptada per als seus intercanvis l'any 1754; era una peça de plata de 23,39 grams.
(4) Algun manuscrit original en alemany diu "Penuela"; fa referència a La Peñuela, nom anterior de La Carolina abans d’anomenar-se com a tal.
(5) En el text original en alemany diu "38 Stunds", (Alemany: "stund / stunden", Català: "hora / hores"). Si es compte a llegua per hora podrien ser "38 llegües" i si considerem una "legua castellana" serien uns 210 Km. Actualment la distancia per carretera entre Madrid i La Carolina es de uns 275 Km. En el "Pla de ruta" entregat als colons per anar de Schlettstadt a Seta per indicar les llegües de camí diu "Lieuës" en francès i "Stunden" en alemany.
 
Primeres accions i punts de trobada
 
 
Instruccions per als caps de grup
 
 
Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"