www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació  
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

La propaganda per a captar militars i bavaresos en general
AQUESTA PÀGINA ESTÀ EN CONSTRUCCIÓ
(és la continuació d'aquesta altra pàgina La propaganda de Thürriegel (1ª part) )

L’any 1765 Johann Kaspar von Thürriegel ja havia tingut diversos enfrontaments amb la justícia. El darrer enfrontament va ser aquest mateix any de 1765 quan, estant a Amberg al servei del comte Franz Ludwig von Holnstein, governador del Alt Palatinat (Oberpfalz), fent-se passar per un tal “capità baró Nothafft” va falsificar uns papers amb el propòsit d’aconseguir diners per a finançar una inexistent expedició de tropes.

Va ser detingut a Straubing, jutjat i sentenciat, el 15 de març de 1765, a ser expulsat de Baviera. Clarament la seva relació amb els governants bavaresos ja no podia ser, de forma mútua, ni bona ni cordial.

Va marxar a Viena d'on també va ser comminat a sortir el mes de febrer de 1766. Allà, prèviament, havia tornat a contactar amb l’ambaixador espanyol, el comte Mahoni, a qui anteriorment ja havia exposat el seu pla de colonització quan s’havien trobat a Frankfurt el mes d’abril de 1765.

Sembla que aquesta trobada amb Mahoni el va orientar a viatjar cap a Madrid, on Thürriegel i la seva família van arribar-hi el mes de maig de 1766; es va presentar i va sol·licitar l'ajut de l’ambaixador bavarès a Madrid, Maximilian Freiherr von Sarny, per a ser introduït als ambients adequats per poder presentar el seu projecte; oficialment Sarny no li podia oferir aquest servei, doncs li faltava l'autorització dels seus superiors, però tampoc volia fer-ho, doncs coneixia els seus antecedents i fer-ho no li deuria semblar correcte. Thürriegel va haver de bellugar-se pel seu compte per a aconseguir els primers contactes per als seus plans i finalment el seu projecte de recluta de colons va tirar endavant,
 

Un cop acceptat i iniciat el seu projecte se’n va anar de Madrid, i al cap d'aproximadament un any i mig, pel setembre de 1767, el resultat de la propaganda editada i repartida per Thürriegel per a reclutar colons estava essent un èxit, això no agradava gens als governants dels llocs des d'on els seus pobladors s’apuntaven i marxaven cap a colonitzar Sierra Morena; en aquell temps el poder estava fortament relacionat amb la quantitat de súbdits, conseqüentment cap govern volia ni podia permetre la despoblació del seu país i ràpidament van posar-s’hi traves:

La prohibició de sortida i de transit fins a Espanya o fins als ports d’embarcament per a molta gent que volia apuntar-s’hi, amb la dificultat que això provocava per al reclutament a Thürriegel i als seus col·laboradors.
La prohibició de repartir la propaganda i els advertiments i persecució per a Thürriegel i els seus col·laboradors per part de les autoritats bavareses, prínceps electors d’altres llocs de l'Imperi i també de les autoritats d’alguns cantons Suïssos.
 
Aquests obstacles no van aconseguir pas que fracassés el projecte de Thürriegel, aquest era tot un èxit; i aquest èxit treia de polleguera a Sarny i augmentava el nivell de la batalla diplomàtica que s’havia establert entre ells. Van haver-hi multitud de correus entre Sarny i el seu superior a Viena, el ministre Johann Joseph Graf von Paumgarten, on els qualificatius cap a Thürriegel eren extremadament durs i no gens amables. Fins i tot Sarny va introduir i utilitzar amb èxit alguns espies o talps en l’entorn de Thürriegel: J. C. von Aschauer i els germans Max i Kaspar von Zarriwary, acompanyants de Thürriegel i finançadors de part del projecte, i el secretari de Thürriegel, Karl von Schwaiger.
 

A causa de tots el impediments, des del punt de vista de Thürriegel, l’èxit de la seva campanya de recluta de colons no era tant excel·lent com el que ell desitjava, i necessitava venjar-se de tots el que havien anat en contra seva, una venjança fins i tot en contra de Baviera.

Com a conseqüència, a començaments de l'any 1768 Thürriegel va intentar com a primera acció venjativa la marxa de militars bavaresos cap a Espanya, concretament de dues companyies de granaders (companyies Lerchenfeld i Herold); Sarny, però, va poder evitar-ho doncs va tenir coneixement dels plans de Thürriegel gràcies als talps que hem anomenat anteriorment.

Com veurem tot seguit, també va haver un intent per part de Thürriegel de la publicació de diversos escrits on pretenia una emigració en massa de bavaresos cap a les Nuevas Poblaciones.


Tant en "Unveröffentlichtes über Johann Kaspar Thürriegels Pläne zu eines Massen-Desertion und Auswanderung aus Bayern nach Spanien" ("Estudi inèdit sobre els plans de Johann Kaspar Thürriegel de deserció en massa i emigració de Baviera cap a Espanya"), un article repartit en 7 números de la revista "Das Bayerland" de l'any 1907, com en el llibre "Die deutsche Kolonie an der Sierra Morena und ihr Gründer Johann Kaspar von Thürriegel, ein bayerischer Abenteurer des 18. Jahrhunderts" ("La colònia alemanya a Sierra Morena i el seu fundador Johann Kaspar von Thurriegel, un aventurer bavarès del segle 18"), també de l’any 1907, Joseph Weiss cita, reprodueix en part i comenta aquests diversos escrits de Thürriegel.

Encara que Weiss els cita i comenta amb prou d’èmfasi i detall, així com anomena a alguns impressors i llibreters, en cap moment diu clarament que ell els hagi vist impresos. Tots els escrits que citarem nosaltres no els hem trobat ni impresos ni publicats; únicament els hem trobat, com a manuscrits, en els Arxius de l'Estat de Baviera (Bayerisches Hauptstaatsarchiv), referència Kasten schwarz 6816, que és la referència actualitzada de Kasten schwarz 294/3 i 294/37 indicades per Weiss en els seus treballs. Segons Weiss, en els seus articles en la revista "Das Bayerland", aquests documents del Bayerisches Hauptstaatsarchiv son las copies manuscrites que de tals impresos va aconseguir el baró Sarny com a prova de les activitats de Thürriegel.


Gesprech (la conversa)

En aquest escrit Thürriegel ens presenta un diàleg o conversa entre un pagès i un colon que ha tornat de les colònies de Sierra Morena. En aquesta conversa, signada amb el pseudònim de Friedrich Gottlieb Menschen freundt, wohnhaft in der Sierra Morenna (1), s’expliquen en unes tretze pàgines les meravelles de les colònies i s’inclouen també els 17 articles de la propaganda ja coneguda del "Port de la felicitat".

Geliebteste (la crida),

Continua amb una crida, amb la clara intenció de revoltar al poble, on ens comenta amb un estil amb cites religioses, hipèrboles i molt treballat, la problemàtica situació en que, segons ell, es troba Baviera sota el domini dels seus governants i funcionaris.

Brief (la carta)

Per acabar d'incitar als agricultors a emigrar acaba amb una suposada carta, de poc més d'un full, enviada per un tal Lorenz Oberdorff (2) als seus familiars i amics de Martinach (3).

Reproduïm a continuació una traducció d'aquesta carta:

 

Benvolgut cunyat i veïns tots de Martinach,

 
Complint amb la paraula que us vaig donar us faig saber que hem arribat bé i amb bona salut i que estic amb la meva dona i els meus dos fills. A Seta, a França, 251 persones vem embarcar cap a Espanya i desprès de 10 dies de viatge ja érem feliços en terra espanyola. Els espanyols ens van fer una cordial rebuda al veure’ns arribar per mar al país que veiem com un paradís i on la neu no es veu mai. El comandant ens ha autoritzat a triar per rebre amb altres compatriotes una zona en la qual vulguem establir-nos. Hem trobat ja les cases acabades de construir. I us dic, en poques paraules, que no voldria pas vendre el que he aconseguit ni per 2000 florins, i això és el que es pensa a cada casa. Per la tardor vaig sembrar 8 fanegues i he plantat 24 oliveres, i del meu camp, d’aquesta tardor, en penso obtenir uns 50 tàlers (4). Jo et convido, estimat cunyat, i a tots els compatriotes de Martinach, per venir amb nosaltres tant aviat com pugueu. Tots estem molt bé i a gust. El lloc es diu Penuela (5) i està a 38 llegües (6) de Madrid.
 
El teu fidel cunyat Lorenz Oberdorff.
 
Mil salutacions per tots els de Martinach
 
(1) Friedrich Amor de Déu Amic dels homes, resident a Sierra Morena (escrit Morenna en el manuscrit original).
(2) Com a curiositat, Oberdorff és actualment un petit municipi francès, situat al departament de Mosel·la, a la regió d'Alsàcia - Xampanya - Ardenes - Lorena.
(3) El topònim Martinach està en alemany en el manuscrit original, i fa referència a Martigny, al cantó francòfon suís de Valais.
(4) El tàler (o thaler) va ser una unitat de referència del Sacre Imperi Romanogermànic adoptada per als seus intercanvis l'any 1754; era una peça de plata de 23,39 grams.
(5) El manuscrit original en alemany diu "Penuela"; fa referència a La Peñuela, nom anterior de La Carolina abans d’anomenar-se com a tal.
(6) En el text original en alemany diu "38 Stunds", (Alemany: "stund / stunden", Català: "hora / hores"). Si es compte a llegua per hora podrien ser "38 llegües" i si considerem una "legua castellana" serien uns 210 Km. Actualment la distancia per carretera entre Madrid i La Carolina es de uns 275 Km. En el "Pla de ruta" entregat als colons per anar de Schlettstadt a Seta per indicar les llegües de camí diu "Lieuës" en francès i "Stunden" en alemany
 
Erste Lärmen und sammelplätze (Primeres accions i punts de trobada)
 
 
Instruktion an alle anführers (Instruccions per als caps de grup)
 
 
Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"