www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació  
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

Incloem aquesta explicació perquè en la majoria de textos sobre les Nuevas Poblaciones o sobre la colonització de Sierra Morena i Andalusia es fa referència, sense més explicació, a una primera remesa de colons que venien de Saint-Jean-d'Angély com a retornats d’un projecte frustrat de colonitzar l’illa de Caiena (Île de Cayenne en francès) o la Guaiana o be com que desprès d’haver estat, fins a quatre anys, esperant per embarcar no havien arribat a anar-hi.

La desastrosa expedició a Kourou (Guaiana Francesa) de 1763

 
Un cop acabada la Guerra dels Set Anys i com a conseqüència del Tractat de Fontainebleau de 1762 i del Tractat de pau de Paris de 1763 França, amb Lluis XV com a rei, va cedir la Nouvelle France, Canadà i les seves dependències a Anglaterra i la Luisiana a Espanya; quedant-se només, a Nord Amèrica, amb les dues petites illes de Saint Pierre i Miquelon.
El govern francès va voler compensar la pèrdua d’aquestes possessions amb la colonització de la Guaiana Francesa establint a la porta de les seves colònies de les Antilles “una raça d’homes capaços d’assistir a la mare pàtria en les seves guerres futures” per protegir al sud de l’avanç possible dels anglesos del nord, així com, i això era interès del rei, de poblar les zones frontereres amb el Surinam holandès.
Etienne François duc de Choiseul i comte de Stainville, ministre de la Guerra i de la Marina (1), va comunicar secretament aquest objectiu a Etienne François Turgot que havia estat nomenat Governador General de les possessions franceses a la Guaiana.
 

Guyana

Guaiana Francesa

 

Nouvelle France

És comú confondre la Guyana (esquerra) amb la Guaiana Francesa (dreta). Entremig hi ha el Surinam (antiga Guaiana Neerlandesa). Esperem que aquests dos mapes ajudin a aclarir el possible dubte. Font: Perry-Castañeda Library

 

La Nouvelle France abans de la Guerra dels 7 Anys i per tant del Tractat de pau de Paris de 1763. Les possessions de França en blau, les d'Espanya en taronja i les d'Anglaterra en rosa.
 

Llançament a Kourou - ESA

 

Guaiana Francesa - 1763

Illa de Caiena - 1763

Qui podia pensar i qui els hi havia de dir a aquells pobres colons que van arribar aquí el 1763 que a Kourou al cap de 250 anys hi hauria el port espacial d'Europa !. La foto del llançament es de www.esa.int   Al llegir sobre el tema de les Nuevas Poblaciones o de la colonització de la Guaiana es parla sovint de l'Illa de Caiena. La ciutat, capital de la Guaiana, es va fundar en el que antigament era una illa a la desembocadura del riu Cayenne (mapa de la dreta).

 

  En el de l'esquerra hi han Kourou i Caiena en un fragment del mateix mapa (de Jacques Nicholas Bellin - 1763)
     
Es van presentar diversos projectes per colonitzar amb esclaus negres, o amb gent de Malta, però finalment es va acceptar el d'Alexandre Ferdinand, baró de Bessner, que s’oferia d’anar a Alemanya i reclutar a gent del Baix Rhin i buscar a gent amb possibilitats econòmiques que, a més d’anar-hi, financessin a famílies que portarien a Caiena pagant-los el transit per França, vestits, útils, alimentació i establiment als llocs amb el cost de la travessia a càrrec de l’estat.
A canvi obtindrien un terreny considerable de 1600 hectàrees, per formar un senyoriu compost d’un poble de 10 famílies, la meitat d’hectàrees serien del senyor i l’altre meitat de les famílies. El senyor obtindria beneficis de les famílies de manera també establerta per Bessner.
És ben clar que no podia funcionar un estat feudal d’aquesta mena encara que no va poder tenir temps de poder demostrar el seu fracàs.
 

Propaganda del baró de Bessner

  "Els europeus que vagin a aquest bell país que dona dues collites per any hi obtindran tot arribant un terreny en propietat. Seran alimentats, allotjats, ben vestits i abastits de tot el que els sigui necessari per a ells, les seves dones i els seus infants durant dos anys i mig, i se'ls hi donaran totes les eines de les que en tinguin necessitat per cultivar la terra i pels diferents oficis, així com tots els ajuts en cas de malaltia. No se'ls hi demanarà cap dret ni impost, i que no es preocupin per les seves creences, se'ls hi pagarà el viatge fins a Rochefort, des de on se'ls transportarà gratis a la Guaiana, i ells tindran atenció pel seu sostén durant el temps que estiguin en aquest port, i se'ls hi pagarà per endavant abans d'embarcar la suma de 50 lliures per família composta per pare, mare i un infant, i dues lliures per cap per fill de més que hi hagi a la família, amb l'objectiu de poder proveir-se de la roba més necessària pel seu viatge, durant el qual seran alimentats gratis, també s'acceptaran els jueus."
(Paris impremta de M D R ).

Aquesta es una propaganda del baró de Bessner per reclutar alemanys del Baix Rhin. A qui ja hagi llegit les propagandes de Thurriegel li semblarà un llenguatge familiar.

 
Només arribar a la Guaiana els que van ser transportats per seguir aquest pla es van rebel·lar contra l’autoritat del seu senyor. Van negar-se no només a obeir sinó també a treballar. Van refusar fins i tot d’instal·lar-se a on se’ls hi havia assignat.
Turgot no va veure necessari, com a Governador de la nova colònia, de ser-hi present. Tot el destí de la colònia va ser abandonat a subalterns. El seu delegat i representant oficial com a Intendent General de la colònia va ser Jean Baptiste Mathieu Thibault de Chanvalon, que si que hi va anar a residir.
Com a primer punt de descontrol i precipitació d’aquest projecte cal dir que la primera expedició, la que teòricament havia de preparar els llocs per rebre als primers colons, havia de partir a 1 de març de 1763 sense saber ni el lloc on plantarien les tendes en tota la extensió de sabanes i boscos de la Guaiana.
Qui hi havia d’anar de cap d’aquesta primera sortida, Brûletout de Préfontaine, efectivament va sortir el 1 de març però no de del port de Rochefort, sinó de Paris. No va poder sortir definitivament, i això va ser el 17 de març de 1763,fins que no va aconseguir resposta a les seves demandes per cobrir despeses: diners per treballs públics, compra de bestiar, preparació de terrenys, construcció de cases, menjar, eines, etc . Va arribar a Caiena el 14 de juliol de 1763.
Un cop arribats hi ha dificultats de personal per començar les feines de construcció dels albergs dels colons i els antics colons de la Guaiana no volen col·laborar.
Chanvalon també te problemes de finançament per sortir de port amb els colons i la sortida que havia de ser l’1 de juny passa a ser el 14 de novembre. Surten 11 vaixells amb 1429 passatgers i el 22 de desembre arriben a l’Illa de Caiena on es troben amb els 533 colons que acompanyaven a Préfontaine.
Tenen fortes dificultats per arribar al destí que ja s’havien marcat, Kourou, i allotjar-hi a tots el colons. A més els antics colons es neguen a construir les barraques pels nous colons, es a dir, a treballar de franc pel Rei.

Les Illes de la Salut

 

Illes de la Salut

Illes de la Salut

 
Vet aquí les Îles du Diable o Îles du Salut on, a causa de no tenir lloc per allotjar-los, Chanvalon hi va allotjar i va fer esperar a milers de colons; i on després hi hauria una penitenciaria (us sona Papillon?); illes que ara cal evacuar-les a cada llançament de l'ESA (Agencia Espacial Europea) doncs es troben dins la trajectòria de llançament dels coets Arianne des de Kourou.

 
Enfront de les dificultats Chanvalon envia missatges a França demanant que no surtin més expedicions; per causa de rivalitats amb l'anterior Governador de la Guaiana, Antoine Jean-Baptiste Behague, aquests missatges no surten de Caiena. El resultat és que el 19 de març de 1764 arriben 413 colons i 1216 més pel mes d’abril.
L’indisciplina, la peresa, les epidèmies i les rivalitats entre Turgot i Chanvalon fan que on hi havia d’haver 400 colons n’hi hagin desembarcat 2300 i a causa de malalties, falta de subministraments i vivendes la mort si va fent lloc.
Es continuen enviant colons doncs cal fer neteja dels camps d’allotjament (dépôts) de Saint-Jean-d’Angély (2) i de Rochefort. Pel març de 1764, i malgrat els avisos de que no es facin enviaments, s’envien 1308 colons més. Aquests arriben a Caiena sense útils ni menjar i amb epidèmies a la majoria de vaixells.
A Kourou ja es perd el control de qui i quants hi arriben; aquests enviaments arribaran a la xifra de 9000 persones a final d’any (3) per a les quals no hi ha lloc ni alimentació i si ja s’havien revoltat a Saint-Jean-d’Angély que no havien de fer a la Guaiana al veure’s estafats?
Hi ha desordre per tot arreu, qui pot consumeix en un dia el que hauria de durar una setmana i la desmoralització és extrema en unes gents que van deixar unes terres cultivades per acabar trobant-se en mig del no res.
 
Finalment a França consideren que han de solucionar-ho i el desembre de 1764 Turgot arriba finalment a Caiena amb tota una llista d’instruccions d’accions a fer. Quasi que per terror no fa res i l’únic que fa és arrestar a Chanvalon. Es compten 918 supervivents i 1143 morts. Evidentment no van comptar gaire bé doncs surt una suma de 2361 persones quan tothom sabia que n’havien sortit bastants més.
Els colons demanen de retornar a França i finalment Turgot hi accedeix. Tornen a Saint-Jean-d’Angély a començaments de 1765. Turgot marxa de Caiena el 5 d’abril de 1765. Alguns colons van decidir quedar-se a Sinamary on van ser absorbits per expedicions posteriors; no en va quedar cap vestigi de la colonització de Kourou.
 
Si es difícil donar una xifra exacte de quants colons van arribar a la Guaiana ho es encara més de trobar quants van tornar a França. La xifra que es comenta en els diversos texts es de entre 2000 i 3000 persones. Personalment penso que la xifra de 2000 persones s'hi acosta més, i a partir d'aquí sortiria una xifra de 7000 víctimes.
De tots aquests colons que van tornar de Caiena molts van arribar a França malats (a Rochefort passant abans per l'Illa d'Aix, Marsella, Nantes, Rochelle o Baiona) i van passar per l’hospital abans de reincorporar-se, per exemple els de Rochefort, al camp de Saint-Jean-d'Angély; i d’allà molts (874 per ser més exactes) van continuar el 1767 l’aventura cap a Sierra Morena com una de les solucions del duc de Choiseul per desfer-se’n d’ells; una gent que ja feien més que nosa, enganyats en les seves esperances, sense feina i que ja s’havien amotinat algun cop. Alguns feia més de 4 anys que estaven allà aturats esperant per embarcar-se cap a la Guaiana on creien que hi havia Eldorado.
Altres que no van arribar a embarcar-se van ser retornats al seu origen. Entre 1763 i 1768 van ser retornades 2038 persones des de Saint-Jean-d'Angély, o potser caldria dir que es va intentar que retornessin perquè alguns també es van incorporar a la crida de Thürriegel pel seu compte, com per exemple els Hamer que desprès de sortir de Saint-Jean-d'Angély van estar una temporada a Rochefort abans de marxar cap a Sierra Morena, tal i com explica Adolfo Hamer en un dels seus treballs.
 
Pel que fa a alguns dels responsables d’aquest intent de colonització una comissió posterior va concloure per a Turgot l’exili i Chanvalon que estava detingut primer a la Bastilla i després a Mont Saint Michel va ser finalment rehabilitat.
 
(1) Es fàcil confondre aquests dos personatges: el Tractat de Paris el va signar un Choiseul; però no era el duc de Choiseul. El Tractat de Paris va ser signat per Cesar Gabriel de Choiseul, duc de Praslin, ministre d'Estat i Afers Estrangers des de 1761 i de la Marina des de 1766 quan li va cedir el ministeri, i canviar pel d'Estrangers, el seu cosí el duc de Choiseul.
El duc de Choiseul era ministre d'Estat i Afers Estrangers quan el 1761 el va canviar pels de la Guerra i el de la Marina fins el 1766 quan va cedir el de la Marina al seu cosí, duc de Praslin, per recuperar el d'Afers Estrangers tot conservant el de la Guerra.
(2) Hi havien diversos llocs o "dépôts" on els colons esperaven per a ser embarcats. El principal era Saint Jean d'Angély, anomenat "entrepôt"; altres menors van ser l'illa d'Oléron, Cognac, Saintes, Saint Savinien, Taillebourg i d'altres. A Rochefort, a més de ser un dels ports de sortida, curiosament hi van haver des del 1761 uns alemanys que eren allà tot esperant per anar al Canada. Altres ports de sortida van ser Marsella i Le Havre.
(3) La xifra exacte penso que no la coneix ningú. El llibre "Precis Historique" del ministeri de Marina de 1842 cita ja diverses fonts i xifres encara que opta per la de 9000; E. Daubigny a "Choiseul et la France d'outre-mer" ens dona la xifra de 10416 persones en un dels annexes; Pierre Thibaudault en el molt bon treball "Echec de la Démesure en Guyane" dona també com a aproximada la xifra de 9000 persones.

Afegim una darrera observació per comprovar com valoraven aquest fet de Kourou els fiscals del Consejo. En la seva resposta de 15 de maig de 1767 a una de les consultes fetes per Carles III dins de tots el tràmits previs al inici de la colonització de Sierra Morena (1) Campomanes i Moñino fan el següent comentari en el sentit de que no cal córrer doncs alguns errors poden ser irreversibles:
"Que la colazion de las poblaciones en temperamento saludable no la puede el Consejo desde aquí prevenir, ni fiarse tampoco de informes particulares, porque los Intendentes o Correxidores de quien pueda valerse se han de fiar de ajenas relaciones; y aunque se goviernen por las propias no estando en el modo de pensar, y sistema general no se acertara por mas que el celo del Consejo y aun el del Ministerio se esfuercen. Que cualquiera cosa que se yerra es de un daño inmenso; ya sea por la mala elección del parage, ya sea por la falta de economía que haga subir los gastos de los nuebos pueblo; o bien consista en el maltrato de los colonos desacreditándose de este modo el govierno para que otros no quieran venir como acaba de suceder a los franceses en la Isla de Acayena con los alemanes transportados a ella."
 
(1) En concret a la "Real Resolución" de 26 de març de 1767 on Carles III aprova la proposta del Consejo de 28 de febrer de 1767 tot demanant de concretar el terreny de cada poble on s'haurien de ubicar les Nuevas Poblaciones, com rebre i conduir els colons etc.

 

Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"