Maria Anna Imling
"von
Schwanenfeld"
|
|
Cal incloure
una petita explicació separada sobre la dona de Johann Kaspar von Thürriegel
i els seus possibles orígens dels quals ell sempre intentava treure'n profit. |
|
 |
Johann Kaspar von Thürriegel i Maria Anna Imling
es van casar cap al
1760. |
Si hem de fer cas al
que el mateix Johann Kaspar indica en una carta
sense data
(segons algun autor datada probablement entre
Pasqua 1768 a Pasqua de 1769 o posterior) a
on demana un cert ajut econòmic, ella era Maria Anna von Schwanenfeld,
filla d’una relació esporàdica, “natural espúria” ens ve a dir a la
carta, de l’Emperador Karl VII amb una tal comtessa de Schwanenfeld que va morir quan Maria Anna tenia només nou mesos. |
La imatge de l'esquerra
correspon al fragment en francès del final d’aquesta carta, la
major part de la qual està escrita en alemany, que era dirigida
a Albrecht von Haller,
un metge
de Berna, anatomista, pare de la fisiologia moderna i poeta, on hi diu
textualment: |
Car elle est fille naturelle de feü a Empereur Charles VII. A sa mère
déjà mort, quand ma femme n’avait que neuf mois, fut une jeune
Comtesse de Schwanenfeld |
Thürriegel signa aquesta carta com a Tinent Coronel
Prussià, "Lieut-Colonel Prussien". |
|
|
Altres fonts,
cap d’elles concloent, fan que l’origen de Maria Anna sigui bastant
incert. El títol “von Schwanenfeld” no és una invenció de Johann
Kaspar Thürriegel i existia realment (encara que 200 anys desprès però
de saga antiga i com a exemple, Ulrich
Wilhelm Graf Schwerin von Schwanenfeld va ser un
dels militars relacionats amb l’atemptat fracassat contra Adolf Hitler
del 21 de juliol de 1944). L’ambaixador de Baviera a Espanya en 1767, Maximilian
Freiherr von Sarny o baró de Sarny, comenta en una carta que "la senyoreta von Schwanenfeld"
és filla d’un music de
la Guàrdia
de Munic (1), de cognom Imling, i que Thürriegel l’ha coneguda com a
empleada d’un Secretari de Finances també a Munic. En la primera visita
a Espanya (amb
la suposada intenció de fabricar i vendre espases i poc abans de proposar
el seu pla per portar colons alemanys i flamencs a Sierra Morena) i amb Sarny al davant, la presenta com a
comtessa de Schwanenfeld i com a filla
de la comtessa
del mateix nom i de Karl VII arran d’una visita de l’Emperador el
1743 a
Augsburg. També està documentat que el gener de 1744 voltava per
Augsburg un baró von Schwanenfeld amb el Regiment d’Infanteria Preysing.
|
Encara que no es pugui provar res, podria ser ben bé filla d’algun
personatge de la noblesa (incloent-hi a Karl VII) i com succeïa aleshores
adoptada i criada, rebent uns diners en compensació, per algun matrimoni
relacionat amb els ambients de la Cort. |
|
Durant els tractes entre Thürriegel i els germans
Thibal pel transport dels colons des del port de Seta fins a
Andalusia, Maria Anna va
anar a Montpeller on va fer-hi una estada de tres mesos a casa dels Thibal alternada amb alguna anada a Seta i a Nimes
(2); la acompanyava
un tal abat Glocker (3) que "no tenia ni sabates ni mitges" i
que afirmava ser “bisbe de Sierra Morena”. Exigia que se la tractes
com una primera dama i es feia servir menjars preparats als quals
ella mateixa hi
invitava molts convidats estrangers consumint força cafè, xocolata i
licors;
estava disposada a
acceptar el present d’un rellotge d’or, simplement
explotant el contracte acordat pel seu marit. |
|
Segons Joseph Weiss
(4) la
parella van batejar un fill a Munic el 1761 com a Friedrich Alexander Jakob Karl. |
Johann B. von
Pfeilschifter (que també es citat per Weiss) ens diu que posteriorment, i ja a Espanya, van tenir una filla de
la que no diu el seu nom; també diu que el fill va
ser militar i que la filla es va casar amb un oficial francès i van tornar a
França el 1813. |
Per acabar
d’embolicar-ho, el mateix Thürriegel en el seu testament anomena
primer a quatre fills: Federico Alejandro, Ignacia Joaquina, Jose
Francisco i Pedro Matias; posteriorment i en el mateix document
n’anomena només a tres, no anomena a Pedro Matias. |
També anomena com a possible beneficiari a un
cert Jose Imlinger, de Munic, o en el seu defecte a altres amb el
cognom Imlinger, també de Munic; recordem que Maria Anna
probablement era de Munic i que fins ara l’anomenàvem amb el cognom
Imling. Maria Anna va acabar en la pobresa. |
|
(1) "Garde-Hautboisten" diu
l'original en alemany; en alguns texts per un error de traducció s'ha interpretat
com a "guardabosc", quan correctament seria un músic de la Guardia
que tocaria l'oboè. |
(2) Louis Dermigny, "Sète et
l'Espagne une entrerpise d'émigration au XVIII siècle", "Éventail de
l'histoire vivante", Volum II |
(3)
Potser es
tracta de Johann Gloecker, que és el nom d’un capellà que surt
posteriorment als comentaris i cartes escrites per les queixes o
rumors de com es tractaven als colons per part d'Olavide. |
(4) En el seu llibre:
"Die deutsche Kolonie an der Sierra Morena und ihr Gründer Johann
Kaspar von Thürriegel, ein bayerischer Abenteuer des 18.
Jahrhunderts" (1907) |
|
|
|
 |
 |
 |
Tres versions d'una mateixa
imatge de Maria Anna Imling, la dona de Johann Kaspar von Thürriegel
i suposada comtessa de Schwanenfeld. |
El paper que
aguanta Marianna a la seva mà esquerra és una partitura musical
d’una peça que, de moment, no hem identificat. |
|
Aquest retrat, a l'igual que el
del seu marit Johann Kaspar Thürriegel, estaven desapareguts des de la Segona Guerra Mundial.
Dels dos quadres tant sols es conservaven unes fotografies propietat de Willy Rogl, de les quals molt gentilment ens han cedit unes còpies
per una amable gestió de Konrad Tyrakoswski. Hem situat a la dreta
la còpia fotogràfica corresponent al retrat de Marianna. |
El
retrat de Marianna finalment va aparèixer i es va poder
recuperar l'any 2014; actualment està exposat a Bogen en el
Kreismuseum Bogenberg. Amb l'amable autorització del dit Kreismuseum Bogenberg el mostrem a l'esquerra conjuntament amb la
seva fotografia, d'abans de la seva desaparició, de la dreta. |
Fixeu-vos en un detall de la restauració del quadre recuperat:
el restaurador ha afegit la mà dreta del personatge. |
Encara falta, però, que aparegui l'original del quadre de Johann Kaspar tal i com
aquí ens indica Werner Wittig. |
|