www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonización de Sierra Morena y Andalucía de 1767-1768 y
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

Sobre la web y un rincón personal El proceso de la colonización Personajes que intervinieron Información relacionada
Inicio - Contacto - Noticias Motivos de la colonitzación Campomanes El Sacro Imperio
Mis antepasados La propaganda de Thürriegel (1ª parte) Maria Anna Immling Principado de Salm
Enlaces - Webs amigas La propaganda de Thürriegel (2ª parte) Olavide Expedición a Kourou
  Las Reales Cédulas Thürriegel Manteístas y colegiales
Sobre Fuente Palmera La ruta de llegada Thürriegel (puntos de vista) Varas y fanegas
El principio Donde se ubicaron   Pies y toises
La reacción de Écija ¿Y aquellos griegos? Fuentes de información Una leyenda
La formación de la colonia   Bibliografía y enlaces  
    Literatura  

ESTE APARTADO ESTÁ EN CONSTRUCCIÓN - LA VERSIÓN EN CASTELLANO AUN NO EXISTE

Una llegenda


Llegenda (Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans)
Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.

Per no ser menys que altres llocs a les Nuevas Poblaciones d'Andalusia i Sierra Morena també tenim una llegenda. No neguem pas la base o fonament d'aquesta llegenda, un estudi antropològic que es va fer realment i que està perfectament documentat, però que a començaments d'aquest segle XXI va ser utilitzat per crear una narració paral·lela que així que passa el temps s'ha anat desenvolupant i creixent fins que ha arribat ja, com a bona i autentica llegenda, a capgirar-ho tot i a eclipsar els propis fonaments.

De quina llegenda estem parlant?

L'explicació sobre de quina narració o de quin fet parlem la trobarem en aquest fragment de la novel·la "Las trompetas de Jericó", part d'una col·lecció anomenada "Trilogia Templaria". Tots els títols d'aquesta col·lecció son del mateix autor, Nicholas Wilcox, pseudònim de Juan Eslava Galan, qui se'ns presenta com el traductor de la dita novel·la. La primera edició que hem trobat és de l'Editorial Planeta, de l'any 2000.
Por el retrovisor miró a los del asiento trasero. El judío contemplaba la belleza del paisaje con una mirada agradecida; los de la Gestapo tenían la mirada opaca e indiferente. "Quizá no les vendría mal un toque de sensibilidad judía se dijo Von Kessler, y contempló abiertamente su mano de madera. Comienzo a no creer en nada reflexionó amargamente. Tampoco creo en esta misión, es absurdo pensar que lo que andamos buscando esté escrito en una piedra en un lugar perdido de un país perdido y que nosotros la vamos a encontrar".
La premonición del fracaso lo atormentó durante el resto del viaje. Hicieron una parada para que se enfriara el coche al salir de Despeñaperros, en un lugar llamado Santa Elena. El ventero sólo tenía el consabido cocido de garbanzos con pescuezos y alas de gallina, pero en cuanto Kuhlenthal le refrescó la memoria con un billete de cinco duros se acordó de repente de una morcilla de carne de monte en aceite que reservaba para huéspedes tan significados como aquellos.
Mientras servía la fuente de adobo humeante y otra de patatas a lo pobre con huevos, el camarero preguntó:
- ¿A qué vienen ustedes, a medir cabezas?
- No, somos turistas -dijo Kuhlenthal.
- Lo digo porque si quieren medir cabezas yo tengo varios primos de apellido alemán.
- ¡Menudos granujas! -dijo Kuhlenthal en alemán-. Hace unos años, una misión científica del Reich estuvo examinando en estas tierras la evolución racial de un núcleo de colonos alemanes, que se establecieron aquí a finales del siglo XVIII. Después de varios meses de arduas investigaciones, resultó que el trabajo no servía para nada, porque los nativos nos habían engañado (1).
- ¿De qué modo? -quiso saber Von Kessler.
- Dábamos una peseta a los de apellido alemán que se dejaban medir el cráneo. Los sacristanes de los pueblos se dedicaron a expedir falsas partidas de nacimiento para todo el que las requería, por unos céntimos. Comenzamos a sospechar cuando vimos la extraordinaria abundancia de mellizos y trillizos, porque un mismo individuo se presentaba hasta tres veces bajo nombres distintos, el colmo del cinismo y de la codicia. ¡Verdaderamente, no se puede uno fiar de las razas inferiores!
- Y qué pasó con la sangre alemana?
- Perdida. Después de diez generaciones se mezcló con la española, que a su vez es un cóctel de moros, gitanos, griegos, romanos, fenicios e indígenas prerromanos.
 
(1) En 1957 Johan Schänble, profesor de Antropología de la Universidad de Kiel publicó "Estudios antropológicos en las llamadas colonias alemanas del Sur de España". Véase "Zeitschrift für morphologische Anthropologie", Bd. 48 Stuttgart, 1957, pp. 151-202. En esta obra se alude al estudio de O. Wendel "Deutsches Blut in Spanien" (Sangre alemana en España) aparecido en "Der Auslands deutsche", Jq. 19, p. 629, 1936 y "Los últimos restos de la colonización alemana de Andalucía" en "Der Auslandsdeutsche", Jq 16, 1937, p. 417. (N. del T.)
 
Una narració similar la tornarem a trobar l'any 2004 en un altre llibre del mateix autor Juan Eslava Galan, aquest cop sense pseudònim, "El Paraiso disputado" d'Ediciones Aguilar. Hem triat aquest fragment,
Los dos amigos entran en La Carolina, pueblo pacífico e industrioso.
- Ese es el monumento a la batalla de las Navas -señala Bonoso-.
Angus observa las cuatro estilizadas figuras de piedra que representan a un arzobispo mitrado y a los tres reyes de Castilla, Aragón y Navarra. Delante hay una figura de menor tamaño, en bronce.
- Ese es Martín Alhaja -señala Bonoso-, el pastor que, según la tradición, guió a los cruzados por la sierra. Se conoce que al escultor se le había olvidado y lo colocó a última hora, para completar el cuadro.
- ¡Ah!
Los dos amigos conducen a través de calles rectas “de antigua y acompasada uniformidad” que se cortan como un tablero de damas, exceptuando las dos oblicuas que van a dar a la Plaza de las Delicias. Aparcan en la plaza de la Iglesia, frente a las potentes columnas pareadas del palacio del intendente Olavide, el peruano que dirigió la colonización de Sierra Morena.
- La iglesia mayor paredaña al palacio del Ilustrado -señala Bonoso-: un casamiento de lo más engañoso.
Los viajeros pasean hasta la plaza del Ayuntamiento, otro admirable edificio dieciochesco. Luego tuercen a la izquierda y ven las torres del plomo, vestigios de la industria minera.
Toman café en un céntrico. Mientras Bonoso visita los servicios, Angus lee en su guía la descripción del pueblo en palabras de Richard Ford (1845): “La Carolina es limpia y ordenada, trazada a escuadra y buen sentido académico. La complexión clara de sus habitantes y sus caminos arbolados son más germánicos que españoles”.
Cuando Bonoso regresa le señala el párrafo.
- A mí no me parece que la gente del pueblo parezca alemana.
- Es posible que desde que pasó Ford se haya mezclado más la cepa de los colonos. De todos modos todavía hay apellidos como Wagner o Eisman. ¿Tú sabes que en los años treinta los nazis enviaron una misión científica a las nuevas poblaciones para estudiar la incidencia del clima meridional en la sangre aria?
- No me digas.
- Pues sí. Estuvieron unos meses por estos pueblos y a todo el que tenía apellido alemán le daban una peseta por dejarse medir el cráneo. Los sacristanes ventearon el negocio y se dedicaron a expedir falsas partidas de nacimiento, con apellidos alemanes, a todo el que las requería. Los nazis comenzaron a sospechar cuando vieron la cantidad de mellizos y de trillizos que se presentaban a ganar la peseta.
- ¿Mellizos?
- Sí, hombre: el mismo individuo con varias partidas de nacimiento.
A la salida del pueblo repostan gasoil. Los atiende una rubia espectacular.
- Ahí tenemos a una aria pura -observa Angus-.
- ¿Es usted del pueblo? -le pregunta Bonoso a la chica-.
- No, señor -responde ella con una sonrisa-. He venido de Rusia hace tres años, pero ya es como si fuera del pueblo porque me he casado aquí y tengo un niño.
Vuelven a la carretera.
 
En un altre llibre del mateix autor, "Los años del miedo", publicat per Editorial Planeta l'any 2008, en una nota a peu de pàgina dins del capítol titulat "Gibraltar español", trobem aquesta explicació més treballada sobre mateix tema
Hacia 1935, el recién fundado Ahnenerbe instituto de investigaciones raciales, adscrito a las SS, envió una comisión científica al norte de la provincia de Jaén, a las Nuevas Poblaciones de Sierra Morena, con objeto de estudiar el ancestro alemán en los descendientes de los colonos alemanes que repoblaron aquella comarca en tiempos de Carlos III. A todo nativo que presentara un certificado de nacimiento, expedido por la parroquia, en el que constara un apellido alemán, le daban 5 pesetas por dejarse medir y estudiar el cráneo. Por los cortijos y pueblos de la Sierra circuló la noticia de que unos alemanes pirados te pagaban el jornal sólo por dejarte medir la cabeza y, de pronto, empezaron a menudear mellizos y trillizos en cantidad sorprendente. El truco consistía en darle una propina al sacristán para que emitiese una partida del bautismo duplicada o triplicada, cambiando sólo el nombre de pila del titular. El mismo sujeto la presentaba en días sucesivos haciéndose pasar por hermano del anterior. Las conclusiones del estudio, evidentemente falseadas por la picaresca, las publicó Johan Schänble, profesor de Antropología de la Universidad de Kiel, en "Estudios antropológicos en las llamadas colonias alemanas del Sur de España". Véase Zeitschrift für morphologische Antropologie. Bd. 48, Stuttgart, 1957, pp 151-202. En esta obra se alude al estudio de O. Wendel Deutsches Blut in Spanien (Sangre alemana en España) aparecido en Der Auslands Deutsche, Jq. 19, p. 629, 1936, y "Los últimos restos de la colonización alemana de Andalucía", en Der Auslands Deutsche, Jq. 16, 1937, p. 417.
 
Suposem que us heu adonat d'un petit detall, en el primer i segon fragments s'entrega una peseta a cada persona que es presta a ser examinada, mentre que en el tercer fragment la recompensa és molt millor, diu que s'entregaven cinc pesetes.

L'historia aviat corre per la xarxa

Pel que hem trobat per Internet, cronològicament parlant, és a partir d'aquest darrer llibre quan aquesta historia comença a córrer per la xarxa. L'any 2009, amb el títol de Los nazis y la picaresca Española, trobem la primera referència de les que coneixem sobre aquest suposat estudi antropològic efectuat per alemanys l'any 1935 a les Nuevas Poblaciones d'Andalusia i Sierra Morena.
En una ràpida cerca per Internet no costa gaire trobar altres pàgines explicant la mateixa història; unes son poc més que còpia d'alguna anterior i d'altres estan una mica més treballades amb imatges, informació complementaria i comentaris afegits. La més actual que hem trobat quan estem escrivint això és aquesta de l'any 2020, Ahnenerbe en Carboneros.
 
Si us interessa la presencia d'aquesta historia a Internet i voleu estalviar-vos la cerca aquí uns deixem una llista, no pas completa, d'enllaços que podríeu trobar
 

Sobre les fonts d'informació

Tant en la primera com en la tercera de les narracions novel·lades anteriors es citen tres publicacions aparentment essencials que tot seguit comentarem.
 
La primera és Estudios antropológicos en las llamadas colonias alemanas del Sur de España, de Johan Schänble, profesor de Antropología de la Universitat de Kiel. Suposem que la referència original o real que ens porta a la obra citada en les novel·les és Anthropologische Studien in den sogenannten Colonias alemanas Südspaniens, de J. Schaeuble (no pas Schänble), publicat a les pàgines 151 a 202 de la revista Zeitschrift für Morphologie und Anthropologie. Bd. 48, H. 2, Stuttgart, juny de 1957.
Segons diu aquest article els estudis antropològics es van fer els mesos d'abril, setembre i octubre de 1954 a les poblacions d'Aldeaquemada, Arquillos, El Campillo, Carboneros, Fernandina, Fuente Palmera, Guarroman, Isabela, Miranda del Rey, Martin Malo, Navas de Tolosa, San Sebastián de los Ballesteros i Santa Helena.
La data de l'estudi, any 1954, està clarament força lluny de l'any 1935 i està clarament desvinculat de les intencions de les investigacions de l'organització Ahnenerbe. Enlloc d'aquest article es fa cap referència a germans bessons o trigèmins.
 
La segona publicació anomenada com a bàsica és una de les més de 40 obres citades dins l'article de J. Schaeuble. És tracta de Deutsches Blut in Spanien, d'Otto Wendel, apareguda en Der Auslandsdeutsche, any XIX, número 629, de 1936. No hem pogut consultar aquest article en concret en aquesta revista, però sí que l'hem trobat reimprès en una altra revista publicada a Barcelona, Deutsche Zeitung für Spanien, de 25 de juny a 10 de juliol de 1942, any XXIV, número 536/37. En aquest article és fa una revisió de la presencia germànica a la península Ibèrica des del segle V, amb els sueus, vàndals i alans, fins arribar al segle XX amb la reina regent Maria Cristina d'Habsburg; entre els molts personatges que es citen es fa menció als 6000 alemanys que van anar a Sierra Morena i Andalusia i del baró (?!) de Thürriegel i del seu projecte.
L'important per a nosaltres és que en aquest article no és parla pas de temes mèdics o antropològics.
 
La tercera de les cites, Los últimos restos de la colonización alemana de Andalucía, ens porta a Die letzten reste einer Deutschen Kolonisation in Andalusien, de la mateixa revista Der Auslandsdeutsche, any XVI, número 417, de 1933, també d'Otto Wendel. Sobre aquesta publicació no podem fer cap comentari objectiu doncs no la hem pogut consultar.

Un altre treball del mateix autor, que sí hem pogut consultar, és Úber die Ansiedlung deutscher Auswanderer in Andalusien im 18 Jahrhundert (Sobre l'assentament d'emigrants alemanys en Andalusia en el segle XVIII), publicat a Madrid l'any 1944. Aquest article és poca cosa més que un resum del conegut llibre de Joseph Weiss Die deutsche Kolonie an der Sierra Morena und ihr Gründer Johann Kaspar von Thürriegel, ein bayerischer Abenteurer des 18. Jahrhunderts. Ni aquest treball ni Deutsches Blut in Spanien son articles que, juntament amb les activitats desenvolupades pel doctor Otto Wendel per Madrid, ens portin a considerar que aquesta persona fes cap estudi antropològic per Andalusia. Si interessa més informació seva per la xarxa es poden trobar diversos articles que parlen sobre Otto Wendel, per exemple a Wikipedia.

 
Volem fer notar que és molt fàcil confondre aquest personatge alemany amb un altre Otto Wendel, nascut a Suècia, sobre el que també podeu trobar informació a Wikipedia però que no te res a veure amb el tema que estem tractant.
 

Una ràpida conclusió

El més important és que en la obra citada en primer lloc, obra de la que no acaba de coincidir el nom de l'autor i on diu que es publiquen les conclusions del suposat estudi, no es comenta pas res de bessons ni de trigèmins.
En el segon treball, que sembla citat com una important base pel primer, tampoc es parla de cap estudi antropològic; es parla en canvi de tot tipus de personatges alemanys participants de l'historia de la península Ibèrica (suaus, vàndals, alans, gots i visigots, reis, militars, artistes, ...). Pensem que Juan Eslava Galan va aconseguir amb els seus relats de ficció, i amb la col·laboració de la xarxa, crear una llegenda.
Sobre el tercer treball citat no podem comentar res doncs no l'hem pogut consultar, però veient en altres treballs del mateix autor les temàtiques les temàtiques que tracta  pensem que és molt poc probable que hagués comentat res d'un estudi antropològic que no hagués realitzat.
 
Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges. Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"